Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120
SALVEM LA MAGDALENA

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar la navegación y poder obtener estadísticas de uso. Al continuar con tu navegación significa que das tu consentimiento a nuestra política de cookies.

Continuar
Resultados 1 al 4 de 4

Tema: SALVEM LA MAGDALENA

  1. #1
    Moderador Global
    Fecha de ingreso
    16 mar, 06
    Ubicación
    Un lugar en la tierra
    Mensajes
    10,778

    SALVEM LA MAGDALENA

    La magdalena es uno de los simbolos patrios de los valencianos, en este caso, de los valencianos de Castellón.

    Allí se celebran todos los años las romerias recordando la bajada de los habitantes de Castellón, de la vieja localización a la actual en los llanos.

    Fue una concesión de Rey. destruir el paraje es como pasar una apisonadora por la plaza de la Virgen de Valencia, destruir las Torres de Serranos, arrasar el casco antiguo de Alicante o lo que ya han hecho los socialistas con el Teatro ex-romano de Sagunto.

    LA MAGDALENA ES ADEMÁS DE UN PARAJE MAGNIFICO EN LE DESIERTO DE LAS PALMAS, UN SIMBOLO DE LOS VALENCIANOS.


    ¡¡¡ TOTS EN LA CARDONA VIVES I EN CASTELLÓ PER A DEFENDRE LO NOSTRE !!!

    ¡¡¡¡¡¡ SALVEM LA MAGDALENA !!!!!!

  2. #2
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    12 mar, 08
    Mensajes
    368
    Castelló importa.

  3. #3
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    12 mar, 08
    Mensajes
    368

    Anotacions d´Historia: Castello, fillol i fadri...

    Anotacions d´Historia: Castello, fillol i fadri de lo nostre Regne de Valencia
    (I)
    Per
    Federico Bonillo Vigo

    Voldria contar-vos tantes i tantes coses de la nostra historia, llengua, cultura, tradicions i de ¡traicions! tambe, d’identitat diferenciada i diferenciadora en definitiva de lo nostre Regne de Valencia, que s’em mareja el cap. Puix be, aprofitant l’oportunitat que em brinda la “Associacio Cultural Cardona Vives”, tant impreciable per a tots els valencians en general i molt en particular per a tots els castellonencs, hui i ara, ho tinc clar. Ab motiu del 25 natalici fundacional de la mateixa i per al numero especial a tal efecte de la revista Renou, i en lo vostre permis, com vos he dit ades, vos contare una miquete d’historia en fites, dades i dates sobre Castello, el nostre Castello, el Castello de tots els valencians. La veritat es que no se per on escomençar, pero com se sol dir, cal escomençar pel principi.


    Signat pel reiLes croniques segons la majoria d’historiadors, com es el cas de Juan A. Balbas, que fon premiat en els Jocs Florals de lo Rat Penat del 29 de juliol de 1883 en Valencia, com a historiador i Croniste de Castello, pel seu treball “Estudios Históricos: Casos y Cosas de Castellón”, mos conta que: En les primeres estribacions d’un mont proxim a Castello, es poden vore les enrunes d’un castell, que pertanyia a l’antiga vila de Castello, on en l’actualitat s’encontra l’ermita dedicada a Santa Maria Magdalena. Lo cert es que, l’antic Castello, fon pres als moros pel Rei En Jaume I el Conquistador en l’any 1233. Transcorreguts uns quants anys de viure en l’arida montanya i com ya no havia que tindre temor a un enemic tenaç i valent com ho eren els moros, els antics castellonencs trataren de traslladar la poblacio a la “plana“ veïna, nomenada “el Palmeral de Borriana” per a poder gojar i fruir de la seua fertilitat i de l’abundancia d’aigua.

    Encontrant-se En Jaume I en Barcelona i havent quedat com a lloctinent seu en lo Regne de Valencia D. Ximen Pereç d’Arenos, manifestaren els de Castello lo seu proyecte; i trobant-lo aceptable, demanà permis al rei. El dia 8 de setembre de 1251, trobant-se en Jaume I en Lleida, otorgà el Conquistador a D. Ximen Pereç d’Arenos la real llicencia, per a verificar la traslacio, davant multitut de nobles i cavallers, concedint als habitants de la nova poblacio una serie de privilegis per ad elles i els seus succesors: <> (sic)

    Refernt a lo ades transcrit, he volgut destacar en negreta els tituls que el rei En Jaume fa constar, i que com podeu vore ni cita, ni es rei de Catalunya, nomes es comte de Barcelona, i per atra part destacar que la normativa actual de l’Institut d’Estudis Catalans i que es aplicada en tot el rigor de la injusta llei i normativa llingüistica de l’AVLl en lo referent al vocable “signar = firmar”. Dir, que no es correcte ni s’ajusta a la normativa de les originaries normes d’El Puig i de la RACV, ya que mosatros distinguim entre “firmar”, que es lo mateix que representar els nostres noms i en especial els llinages per mig de un signe en el que sempre va lligat ad ell, alguna lletra o paraula sancera dels nostres llinages (i que per atra banda, son llinages i no cognoms, pel carácter realenc dels valencians), a diferencia de “signar”, que es senzillament l’utilisacio tan sols d’un signe o rubrica, ya que en aquella epoca i hasda ben entrat el sigle XVIII, sempre els reis no firmaven, sino que signaven (feen un signe) en lo seu anagrama personal, caracteristic i diferent dels demes reis. Normalment el seu signe, era representaiu del seu llinage i anava lligat al seu escut personal o familiar, al seu losange o bandera, aixina com en lo seu sagell, sent exclusiu nomes d’ell, del seu regne, corona o imperi.


    San Vicent de la RoquetaTornant a Castello, comentar que quan baixaren a la plana i s’edificà la nova vila, ya estava habitada per pobladors aïllats, segons es despren d’un atre privilegi d’En Jaume I, datat en Onda el 22 de febrer de 1251, segons el qual els habitants de les alqueries del terme de Castello, no deurien pagar drets ni servicis a la nova vila de Castello “.....universis et singulis populatoribus et habitantibus alcheriarum termini Castilionis de Burriana, quae dicuntur Teccida, Benifayrem, Almalafa, Binafut, Binaciet..... exactione cavalcada, questia, cena, nec aliquam aliam demandam vel exactionem” (sic)

    L’encarregat de les obres de la construccio de la nova vila de Castello, fon D. Alons Arrufat, de qui parla ab gran elogi Mosem Febrer en les seues Trobes. D’este fet i personage (Arrufat), n’hi ha que convindre, que no esta demostrat historicament la seua existencia, puix no es fa referencia d’ell en cap atre document de l’epoca. Del mateix modo, les Trobes atribuides a Mosem Febrer, son en realitat, una falsificacio feta per Onofre Esquerdo i Sapena, quatre sigles en acabant de produir-se el fets de la conquista de Valencia i evidentment de la construccio de la nova vila de Castello.

    Lo ben cert es que Castello, a l’ampar de terres tan fertils, creixque molt rapit i es va engrandir tant, que aplegà a ser la vila mes important de tota la comarca. Segons consta en l’Archiu Municipal de Castello, en 1419, ya tenia mil quinze cases de veïns. Va ser tan gran el creiximent, que el rei Pere IV el Cerimonios, en un privelegi donat en Saragossa en octubre de 1335 ordena, que el lloctinent general governador del territori que comprenia “des de el riu Uxo prop de Nules, hasda el riu Cenia que era terme en Catalunya i en el d’Arago, tinguera lo seu assent en esta vila” (sic)


    Trobes de Mosen FebrerEn els boscs i marjals que se trobaven entre la part baixa de la poblacio i la mar, n’hi havien jabalís en abundancia i grulles. Conten les croniques d’En Jaume I, que estant en Castello, esperant a D. Pere Cornell, a qui havia donat el govern de Borriana, el rei es dedicava molt sovint a la caça del jabali pels aiguamolls o en la marjal d’entre Borriana i Castello.

    Castello estava rodejat de una muralla que tenia 845 braçes de contornada ab magnifiques torres de tirada en tirada.. En Pere IV el Cerimonios tingue gran empenyorament en que Castello estiguera ben fortificat i en privelegi datat en Barcelona en octubre de 1349, establi per ad esta vila una contribucio especial per a recomposicio i engrandiment de les muralles.

    En acabant de que En Jaume I conquistara Castello, alla per l’any 1244 la va cedir al monasteri de Sant Vicent de Valencia, nomenat de la Roqueta, en real donacio feta en Valencia el 12 de setembre de 1244. Mes tart Alfons III, en setembre de 1287 cedi la vila al monasteri de Poblet juntament en el de Sant Vicent, barata el castell i vila d’Apiaria, que es trobava en lo Cami Real de Barcelona a Cervera, i que En Jaume I necessitava per a defendre als viagers i castigar als lladres “ quia non habeamus castrum seu villam aliam que contra raptores et malos homines circumquaque positos posset viam regiam defendere seu etiam custodire” (sic)

    En respecte a la cessio de Castello als monasteris ades nomenats, els castellonencs farts del jou dels abats, elevaren una suplica al rei En Jaume II, per a que comprara la vila als flares de Poblet (que no als de Valencia). Contestà lo rei que: “ la donchs no havia beavinent que pogues comprar lo lloc” (sic); pero que si els prohomens de Castello volien prestar-li sa ajuda, faria lo possible per comprar-la, i que en tal cas, els prometia des de llavors no abalienar-la mai de la Real Corona. Arreplegaren estos lleals ciutadans en poquets dies la quantitat de quaranta mil sous i els entregaren al rei, el qual compli la seua paraula i promesa, verificant la compra i donant-los ademes un privilegi en el que, els prometia solemnement, que baix cap concepte separaria ya la vila de la Corona. Pero una miqueta desmemoriat lo rei En Jaume II, tornà a vendre Castello al mateix monasteri de Poblet, rebent per tal fet una gran quantitat de diners. No podent aguantar mes els castellonencs tanta desllealtat, es varen dirigir a Tarragona, on residia en aquells moments el rei, i sense mes li refilaren en la seua cara els seus privilegis i sa promesa real, llavors: “ lo rei en Jacme sabent et remembrant la dita promissio que havia feta de no departir lo dit lloc de la corona, sabent y remembrant axi mateix la gran ajuda que lo dit lloc li havia feta, per fer la dita compra, revocà la alineacio que avie feta y tornà la cantidad de dines que avie rebuda als dits monges de Poblet” (sic). Ad esta transcripcio, es la que li feren els castellonencs al rei Pere IV, pel mateix motiu, entregant-li les raons aludides i que es conserven en un magnific pergami autentic en l’Archiu Municipal de Castello i que es troba en molt bon estat de conservacio, ademes de lo seu valor historic: “que lo dit lloch de Castello, Senyor, no pot esser alienat, ne lexat, ne departit de la Corona per moltes rahons…….” (sic) Una d’elles es la que he citat ades de la compra al monateri de Poblet. Tot va vindre, quan en l’any 1329, Alfons IV, deixà en testament Castello a sa muller Na Lleonor i a l’infant D. Joan (madrastra i germa d’En Pere IV), que va cedir una volta i mes Castello, tant al comte de Trastamara, com a l’infant D. Marti ab el titul de comte de la Plana, hasda que el generos infant D. Joan que tenia la vila de Castello a titul de feudo d’honor, feu renuncia d’ella el 6 d’octubre de 1368, quedant per a sempre lligat Castello a la Corona d’Arago i al Regne de Valencia.

    Ne tinc molt que contar de Castello, encara que per ad esta ocasio, ya n’hi ha prou. Pot ser en atra oportunitat i si la A.C Cardona Vives aixina ho considera oportu, continuare contant-vos mes de Castello: poble nostre, de la nostra terra, patria i Regne de Valencia i com diu l’adage popular referint-se a Castello i mai millor encertat: “BORRIANA I BORRIOL FEREN UN FILLOL, I VAL TANT LO FILLOL COM BORRIANA I BORRIOL.
    Cardona Vives

    (II)
    En la primera part d’estes anotacions d’historia, varem vore, com i perque, Castello baixà de les montanyes a la plana, com va obtindre l’autorisacio del Rei En Jaume I, com referen i milloraren les muralles de la nova ciutat i com es desferen del jou dels monges de Poblet en benefici dels de Sant Vicent de la Roqueta de Valencia. Per ultim verem com Castello, deixa de ser desdit a uns i a atres i al remat quan el generos infant D. Joan que tenia la vila de Castello a titul de feudo d’honor, feu renuncia d’ella el 6 d’octubre de 1368, quedà per a sempre lligat Castello al Regne de Valencia i conseqüentment a la Corona d’Arago.


    En esta segon part, continuarem viajant en l’historia de Castello. Ya hem vist que Castello prestà als reis en moltes ocasions grans servicis, que foren per lo general recompensats ab diversos furs, privilegis i franquicies. Pero ya es hora, que dediquem uns quants renglons a la festa major de Castello, aquella que commemora la baixada dels castellonencs de les montanyes a la plana (al Palmeral de Borriana). En l’actualitat esta festa de la Magdalena es celebra el tercer dumenge de quaresma, pero n’hi ha que dir, que en temps preterits es celebrava el tercer dissabte de cuaresma, i segons conta Juan A. Balbas, grans degueren ser els desbarataments que en ella ocorrien, per a quel 6 de març de 1790, es publicara un bando, que dia: <<D. Joseph Luis de Beneyt Abogado de los Reales Consejos, Alcalde mayor y Theniente Corregidor, por S.M., de esta villa…Por cuanto la experiencia misma ha hecho ver el abuso intolerable y gravísimos perjuicios que pueden seguirse al estado y bien de la causa publica en el disimulo o permision de penitentes públicos, y aun mas en las mugeres, cuyo sexo por la misma razon debe ser muy recatado, y que estas á título de penitentes imitadoras de Santa Maria Magdalena, cuya fiesta se celebra en esta villa en el dia de hoy, no tienen todas ó las mas de ellas otro objeto que el callejear con libertad, el ver y ser vistas……….Deseando en lo posible cortar semejantes abusos en lo sucesivo; Mando, que ninguna persona en la actual funcion y en especial las mugeres salgan vestidas públicamente con el título ó disfraz de magdalenas, y si unícamente……las niñas, hasta la edad de nueve años y se dirijan en derechura á la iglesia y sigan el órden de la procesion bajo las penas establecidas y según el mérito de la contravencion>> (sic). Tal bando no causà l’efecte que s’esperava, puix la mateixa autoritat el 4 de març de l’any següent, publicà atre bando mes energic, ordenant que per les inconveniencias indicades, concluixca la provesso ans de fer-se de nit o d’amagar-se el sol.

    Ans com hui en dia, gran es l’animacio i la vida en Castello. A l’alba la gent es posava en moviment, i la poblacio en massa s’encaminava a l’ermitori de la Magdalena, on s’encontren les enrunes del castell de l’antiga vila. A les set del mati, eixien de l’iglesia parroquial el clero i l’ajuntament presidit pel Governador, dirigint-se en provesso de pregaria a l’ermita, celebrant-se a la seua arribada una solemne missa ab sermo alusiu a la festivitat. Des de dalt es podia vore en les esplanades de les rodalies, la gent formant alegres i bulliciosos grups que, menjaven, rien, cantaven, ballaven, animats per l’espirituos suc de l’esprimit frut del raïm <<sin que nunca se haya tenido que lamentar la más mínima desgracia, la más leve pendencia.>> (sic). Cap a les tres del mig dia, satisfets els estomecs, la gent escomença a retirar-se. L’ajuntament i el clero, torna en la mateixa forma que a l’anada, i a l’arribada a la ciutat escomença la maginifica provesso denominada de <<les gayates, que son unas hermosas pirámides con gran numero de luces>> (sic). Es significatiu, que en temps d’un centralisme conseqüencia de la Guerra de Succesio i del Decret de Nova Planta, els governants del nou regimen politic i especialment els veins del nort, no digueren res al respecte d’escriure gayata o gayates en “y” grega i no mos vullgueren impondre la “i” llatina (gaiata-gaiates) com en l’actualitat han conseguit els comissaris llingüistics de l’IEC per mig de la nefasta e infame AVLl.

    Continuant en un aire festiu, anem a vore atre acontenyiment anual en Castello, que com en tota Espanya, es tradicional. M’estic referint a la Fira de Castello. La celebracio de fires en Espanya, es remonta des de l’any 1030 ans de Jesucrist, quan per haver quedat la peninsula Iberica esquilmada a conseqüencia d’una gran sequia, arribaren els Rodios i fundaren Rosas (Catalunya) per a celebrar les seues fires. Els seguiren els fenicis, que establiren els seus almagasens i mercaderies per a celebrar tambe les fires. Els romans i els godos els imitaren i els araps toleraren als espanyols ses antigues practiques, rao per lo qual Cordoba, Malaga, Sevilla, Mairena, Medina del Campo, Zamora, etc, etc seguiren tenint ses famoses fires. La de Castello, s’escomençà a celebrar per Tots els Sants, dihuit anys en acabant de verificar-se la translacio de Castello a la plana. En acabant un real privilegi donat pel rei En Jaume I, datat i firmat en Lleida en l’any 1269, per el qual concedi a la “villa de Castello del campo de Burriana” (sic) facultat per a poder tindre fira, la que havia d’escomençar huit dies ans de la festa de Sant Lucas i durar els deu dies següents. Este privilegi d’En Jaume I, diu textualmet lo següent: <<Celebrentur nundinae in villa Castilionis campi de Borriana quoe incipient octava die ante festum santi Lucae et durent per decem dies sequentes>> (sic). La fira de Castello tingue gran importancia, per lo que el rei D. Alfonso IV, en un atre privilegi datat i firmat en la mateixa vila de Castello, el 27 de novembre de 1334, diu, que no prou en els deu dies concedits pel rei En Jaume I, per la gran multitut de gent que acodia, tinguera una duracio de quinze dies: <<…..quinque dies adungimus vobis dictis juratis probis hominibus et universitate dictae villae dictas nundinas perpetuo per quindecim dies de novo francas et liberas concedimus et incipient anuatim die festivitatis beati Lucae…..>> (sic).

    Mes avant, en una sentencia donada pel rei D. Martin, datada i firmada en Sogorp el 8 d’octubre de 1402, veem, que hague entre Castello i Almassora un pleit sobre les fires d’abdos ciutats, per quant D. Martin manà, que la fira d’Almassora que escomençava lo dia de Tots Sants al igual que la de Castello i per haver perjui en esta ultima, <<principiase el dia de San Andres apostol y durase por veinte dias continuos>> (sic). La fira de Castello continuà hasda el primer terç del sigle XX, ya que la guerra Civil Espanyola trencà en ad esta tradicio castellonenca. En relacio a la d’Almassora, perdurà hasda poc mes del 1500.

    Atres fires de menor importancia es celebraren en Castello, com ho demostren dos privilegis que n’hi han en l’Archiu Municipal de Castello: uno de la Regina Dª Maria de data 1 d’abril de 1444, pel que s’autorisa a verificar una fira, que havia d’escomençar el dia Sant Marc i durar els quinze dies següents. L’atre el donà el rei D. Felip II, el 15 de setembre de 1564, per a tindre atra fira el dia de Santa Barbara en quinze dies tambe de duracio.

    Que la fira de Castello tingue des d’un principi gran importancia en la vida de la gent i del poble, aixina com en la dels pobles del voltant, ho demostra ben clarament el document o privilegi ades nomenat del rei D. Alfonso IV, el qual diu, ademes: <<Cum terminus decem dierum ad celebrationem nundinarum vobis satis optus non sit multitudini gentium……..>> (sic)

    Per a concloure este chicotet repas a l’historia de Castello, fer les anotacions oportunes en respecte a els motius pel qual, es feren els bandos de l’any 1790 i successius, prohibint a les dones “callejear con libertad, ver y ser vistas” , que no eren atres , quel reprimir el festej de les chiques fadrines en edat de buscar i tindre marit. Esta predisposicio de la gent jove, fea que les prostitutes es mesclaren entre la gentada que acodia als actes de la Festa de la Magdalena, baix els disfrasos de Magdalenes i poder fer “la seua faena” en els carrerons adyacents. Clero i ajuntament consideraven actes intolerables i mes encara en eixos dies, per “los gravísimos perjuicios que pueden seguirse al estado y bien de la causa publica en el disimulo o permision de penitentes públicos”. De fet, en atra oportunitat al voltant d’estes Anotacions d’Historia, vorem com al poc de establir el rei En Jaume I els Furs per al Regne de Valencia, es dictaren noves disposicions per al “regiment de la cosa publica” i entre elles figuraven: el reconeiximent de les protitutes i la practica de la prostitucio, aixina com els llocs on s’ubicaven les mateixes, les regles i condicions d’higiene, les hores, etc, etc.

    Atra anotacio, son les referncies que de la Festa de la Magdalena i en concret, es fa de les “Gayates”, puix com hem vist, en l’any 1790, ya eren mes que conegudes i motiu de gran admiracio pel poble castellonenc, que rememorava la baixada a la plana en primitives llums per a poder vore per on caminaven.

  4. #4
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    12 mar, 08
    Mensajes
    368

    Castello, repoblacio i llengua

    Castello, repoblacio i llengua

    Per
    Domingo Gimeno Peña

    No se sap el dia de la rendicio del castell de Castello, segurament va ser entre agost i novembre de 1233 . La Cronica de Jaume I diu que van ser respetats en els seus bens els moros d´Uxo , Nules i Castello i en 1243 Jaume I establix que ningun judeu dels seus regnes, perguen res al ser batejats .

    El 8 de setembre de 1251 Jaume I , estan en Lleida , autorisa a Ximen Perez de Arenos per a que els habitants del castell baixen al pla . Un treball de Beti " Origenes de Castellon ", dona com hipotesis, l´alqueria de Benarabe com primer emplaçament en el pla, de la vila de Castello, atres opinen que Fadrell, pot ser pensant en lo de " Palmeral de Burriana ", pero no existix documentacio definitiva al respecte.

    Segons el Llibre del Repartiment els hereus que van repoblar Castello van ser uns trenta, ( possiblement menys ) que multiplicats per 3´5 de mija familiar ascendix a 105 habitants, mes els anteriors pobladors d´estes terres .

    Diu V. Traver ( Antigüedades de Castellón de la Plana ) que en Castello , en 1350 , ya n´hi havien 1.100 focs que corresponen a 3.850 habitants. Si no mes 105 habitants cristians van repoblar Castello, tenim que entendre que el percentage, en relacio als pobladors moros ere molt baix, confirmant la afirmacio de A. Ubieto , M. A. Cabanes, E. Vidal, etc...

    A partir d´esta data , en oscilacions la sifra va reduint-se. En 1357 son 1.010 focs o sigue 3.535 habitants. En 1398 el LLibre de Values de la Peyta registra 744 contribuents que correspon a 2534 habitants. El decreixer del numero d´habitants continua durant tot el sigle XV i principi del XVI, sent en 1510 la cota mes baixa de la demografia castellonenca en 514 focs que mos indique 1.779 habitants. A partir d´esta data , el numero d´habitants , en altibaixos va anar aumentant progresivament . ( Tant Sarthou con Gaeta Huguet afirmen que en 1547, Castello va arribar a tindre menys de 100 veins, pero no aporten documentacio ) .

    Els possibles motius d´este despoblament son : Les aigües putrefactes del arroç, produien febres paludiques i atres pestes i malalties, i sobre tot la gran atraccio de la capital del regne que ya en aquell temps tenia 75.000 habitants i un extraordinari desenrroll, social, cultural i economic, sent el desti de casi tota l´emigracio d´estes comarques .

    Castello va adoptar una politica d´atraccio de nous veïns , que li va portar conflictes en poblacions com Bechi o Borriol, en ésta ultima inclus pleits importants, en el seu senyor Antoni de Thous.

    En el Archiu Municipal de Castello se conserven dos llibres de " Veïns Novells " en els que estan registrats els que se van inscriure com a tals entre els anys 1439-1567 i 1570-1706. En els datos del primer llibre s´ha confeccionat un quadro estadistic que abarca els anys 1439-1502 , esta ultima data s´ha pres com , a fi convencional de l´edat mija , i per atra part es tambe la del decret de expulsio dels moros de Castella, que en este llibre s´acusa per la cessacio d´inmigracio de moros en Castello .El quadro estadistic du molta informacio sobre el veïns novells, pero referent a la procedencia, la distribucio es :

    GOVERNACIO DEÇA UXO .................................................. ...358 veïns
    destaquen : Almassora 21 , Bechi 15, Borriol 53, Cabanes 31, Adzaneta 13, Alcala 24, Vilafames 15, Cirat 15, Onda 11.
    ACTUAL PROVINCIA DE VALENCIA ....................................42 veïns
    destaquen : Valencia ciutat 23 .
    ARAGO .................................................. ...........................................38 veïns
    CATALUNYA .................................................. ................................12 veïns
    NAVARRA........................................... ................................................1 veí
    FRANÇA .................................................. ...........................................4 veïns
    SENSE PRECISAR .................................................. .......................32 veïns

    Este quadro estadistic, confirma lo que autors com Cabanes - Ferrer en la seua versio de " El Llibre del Repartiment " o A. Ubieto en " Origenes del Reino de Valencia " , havien demostrat sobre la escassissima inmigracio catalana cap al Regne de Valencia . ( A.Ubieto : En la conquista y posterior repoblacion el numero de habitantes no aumentó mas del 5 %. . E. Vidal Beltran : "... En el recuento estadistico realizado, sobre el periodo 1387 a 1396, sabemos que el 66 por ciento de los vecinos, legalmente procedian de las comarcas valencianas , el 28 por ciento de la region de Teruel y nada más el 1´12 por ciento del principado.... puedo asegurar que la inmigración catalana a finales del siglo XIV y durante la mitad del XV, y en épocas en que está documentada, nunca ha supuesto cifras superiores al 5 por ciento del total de la inmigración, dando una cifra alta...".

    La sifra major de repobladors correspon a pobles de la nostra provincia i especialment als del Maestrat , Miravet i Alt Millars. Soles Borriol quatriplica en la seua aportacio a tota Catalunya .

    L´inmigracio aragonesa va ser molt mes important , possiblement l´explicacio esta en la relacio de la Plana en el baix Arago, tant en el sector comercial com en el agricola i sobre tot en el ganader . En el folklor popular, la jota i els instruments usats demostren el seu parentesc.

    El rapit desenrroll de la vila de Castello en els primers anys, va fer que Jaume I concedire en 1268 la celebracio d´una fira, per-a favorir el seu comerç . " El hinterland comercial de Castellón siempre ha tendido a extenderse hacia las comarcas septentrionales de su actual provincia, y asi un testimonio de 1459 asegura que: la dita vila de Castelló de la Plana és tenguda per la qual rahó venen, convenen e conflueixen moltes gents de Morella, del Maestrat, e de altres parts per comprar salses, mercaderies, gingebre, çafrá, clavells, calçes, çabates, capells,correges, e altres mercaderies e tendes, e senyaladament hi venen moltes gents de Borriol, axi chistians com moros e mores ab lurs fills e quasi tenen la dita vila com a maestra e manera de ciutat " . ( Castellón de la Plana en la baja edad media. J.Sanchez Adell , p. 127. ).

    En dos zones de past se movien fonamentalment les raberes castellonenques: la mes propenca el terme de la vila i els veïns de Borriol , Montornes , Onda i Almassora . L´atra mes lluntana , integrada per les terres de Terol i les seues aldees . Entre les dos comarques n´hi havia establida una important trashumancia reciproca i secular , de la que hui encara quede algun vestigi.

    El 28 de maig de 1323 Jaume ll concedia a les viles de Castello i Vilarreal permis per a pasturar en el terme de Terol i les seues aldees sense pagar dret de herbage ni atre algu. El " Llibre de Ordinacions " de Castello done norrmes per a l´eixercici d´este dret baix la rubrica de " Declaracio dels bans dels homens de Terol".

    Estudiosos com Betí o Ezio Levi, relacionen les vies de transhumancia ganadera com a canals de intercanvi cultural i artistic, Beti compare les creus bessones del seu poble, Sant Mateu, en les de Linares de Mora. Opinant que les obres d´orfebreria de Sant Mateu i Morella utilisaven estes vies per a la seua dispersió. Conclusio :

    Si la relacio comercial, agricola, ganadera, cultural , artistica i foklor popular de la Plana, va ser fonamentalment en pobles del Maestrat, Miravet, Alt Millars i Arago i la inmigracio catalana almenys hasta el sigle XVII va ser insignificant, ¿ QUI NOS VA PORTAR A CASTELLO LA LLENGUA " CATALANA" ?.

    Cardona Vives

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •