http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=1627


¿Anexió consentida?

Per Vicent Ramón Calatayud

A quín nivell arribarà l´impudícia... que no trobem estallador en el que frenar l´escalada infectant del barceloní, dut a la salsa idiomàtica. I va campant per les aules i manant en la mentalisació dels nostres jóvens i pujant-se´n a les barbes, reptador, de qui ha consentit, perque patix la miopia que la por decanta i vaga dins l´inseguritat que la trayectòria pròpia agreuja. Pero ahí ho teniu, nos diuen els ínclits selecionadors -via layetana- dels texts que han fet de cedaç i mostra de provitat en la "selectivitat", en tal de passar a les glòries universitàries molts chicons d´esta terra. Ara van marcats per uns atres conceptes d´orige des dels panflets, denunciats en les fulles del nostre diari com insolents, que estan reblits de política anexionista i anuladora de la valencianitat singular, perque en ells s´atenta contra la diferència de l´idioma valencià, ignorant-lo al desvirtuar el substantiu i l´adjectiu, pretenent defenses idiomàtiques que ells chafiguen.

Ara que el jujat diu no voler saber de llengua, pero casualment agrana visiblement cap fòra. Ara que molts claustres són presoners dels qui més criden, quan l´universitat viu preocupada pels diners i aparentment per deixar ben clar quína llengua és la seua, pixant-se en que som els valencians qui els paga i deu questionar-se per a qué. Ara que nada i apenes sura un ent, que per art de birlibirloque ha conseguit detentar atribucions normatives i no sap qué fer en elles, a més de gastar i copiar, perque no li fan cas ni aquells que baix de sa capa medren.

Pero mentres nos escarnixen, en obra feta fòra, gràcies als sucosos -per la cantitat i "obligatorietat"- beneficis editorials, publicitàris etc. que es chuplen, més amunt de l´Ebre. Es favorixen estos interessos, que mai estalvien la sembra de l´anexió territorial, cent anys ensomiant-la. I ací, en cada acort "de germanor" els ho posem més facilet, tant que hi ha qui li marca terme d´alcaç en una dotzena d´anys I tenen la barra, cada dia més grossa, més atrevida i cansina cada nou any que passa. I deuen gojar del seu morro quan observen cóm, els corderets van responet al nou "pelargón pluscat" perque ya en les ensenyances miges més d´una mamada infecta s´administra, a contracor dels pares, impossibilitats de triar millor pastura. Les tendres criatures aguarden el premi, que els marcarà en l´orella com aptes per a seguir sent manipulats, entretinguts en uns parlars extranys, que tenen un nom indefinit o variat segons per a qué. Qui continua donant-li són nom -tot un poble sancer- majorment està preocupat per la crisis i perque guanye Espanya en els peus, i si lo que s´ensenya als jóvens, mentres els tenen aparcats, no és valencià, ni aprofita per a res. qué poden fer ells.

Els estudiants conscients estan ante l´espasa i la paret: han de firmar i proclamar lo que els imponen. Ser sabedors de la porga no els llibera dels seus efectes. Han de seguir avant i aclamar el despropòsit. I sempre a perdre la valencianitat, que és lo únic que pot salvar-nos de la voràgine uniformisadora i anuladora. Els camins marcats són empelts de follia imperialista, damunt d´una bufa que fa cents anys que vola i apenes interessa més alla de les rambles. Qui sense proselitisme ensenya, navega igualment en l´incertea, si no es preocupa de buscar la font tradicional que brolla a rant de terra, i es deixa cómodo sobre fofa base, l´altura de la qual està fòra casa.

I dels "polïtics", molts d´estos que per mereixer-ho els posem entre cometes, quasi únicament estan mirant d´usar la faca i mantindre el corralet, uns atres donen la sensació d´anar a traure de la barcha i prou tenen, si apenes són per a posar el nom i que els sumen, guanyant pronte la juvilació. Qué més els dona, si prospera a les nostres costelles l´invent anexioniste cultural -demà políitic-, si firmen sense mirar lo que els sicaris de la mentira els posen davant... i ¡alerta! no siga que no els paguen, per dir no a suposts noms, corones inexistents, atentats històrics i desgavells antivalencians, fent grossa l´iniquitat clara, que mai pot ser milagrosa. Ni tampoc pot ser que, qui sap a on la font mora, es queixe de que malbaraten el cabal que cada dia regala.