En mallorquín

Anem a voure què era Catalunya en temps de sa Marca Hispànica i en temps d'en Jaume I per demostrar que ès impossible s'existència d'una "Corona catalano-aragonesa", d'una "Confederació catalano-aragonesa" o d'una "conquista catalana" de Mallorca a l'any 1229.

Ès una feina fàcil i que duu aparellat s'ús de sa lògica més absoluta i es més comú des sentits.

Primer hem de destacar que no existeix cap consens sobre s'etimologia des termes "Catalunya" i "catalans". Uns creuen que vé des terme "Gotholandia", uns altres de sa paraula "castlanus" (aquells que ténen o fan castells), altres que es una derivació-malformació de sa denominació des poble des "lacetani"--catelani, etc. No hi ha cap unidat ni cap acord general sobre s'origen des nom "Catalunya" ni "catalans". Si que podem afirmar que es primer pic en que se vou escrita sa paraula "Catalania" i "catalanenses" ès dins es "Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus", sobre es fets de sa gent pisana dins es marc de sa conquista-saqueig de Mallorca feta entre 1114 i 1115, a sa qual va participar es Comte de Barcelona com a convidat des pisans. Emperò, allò que se diu "documentació antiga" sobre s'origen des nom, no existeix cap ni una, i reconec que ha d'esser molt humillant pes catalanistes que surti per primera vegada es nom de sa seva terra, com un nom geogràfic, i es gentilici d'aquella terra, a un llibre, primer, estranger, i, segon, sobre fets que trascorren a Mallorca.


Sa Catalunya actual se basa en s'existència de sa Marca Hispànica, grup de comtats creats per s'Imperi Carolingi i baix domini des francs, com un territori fronterer entre ses terres musulmanes i es regnes cristians europeus. Així, en ets Anals des regnes francs, de l'any 829, trobam "Comites marcae Hispanicae...." o "... marca Hispana constitutum..." i d'altres. Si mos fixam bé, fins i tot, perquè vegem que sa famosa "independència de facto" des comtes de sa Marca, després des saqueig de n'Almanzor que diuen sa majoria de professors i catedràtics que va aconseguir "Catalunya", ès falsa, "realment" falsa, podem lletgir dins es "Cantar del Mío Cid" que es comte de Barcelona, en aquella època (finals des S. XI) ès considerat un franc, "e sedién sobre los cavallos - vidieron la cuesta yuso - la fuerça de los francos -". Per tant, a finals des S. XI éren considerats com francs. A més, afegim una cita des llibre "Historia de los victoriosísimos antiguos Condes de Barcelona" de F. Diago de l'any 1603, a sa pàgina 255 en una edició conjunta on s'agrupen es 3 llibres, lletgim que sa forma de datació emprada en es comtat barceloní seguia ets anys de regnat carolingis-francs, així, "Y de allí a tres dias vista passó desta vida a la eterna (....) que fue el de veynte y seys del Reyno de Ludovico el menor, como lo he visto en el Archivo real de Barcelona en el primer libro grande de los feudos .....", per tant, sa costum de datar amb referències a s'Imperi Carolingi-Regne Franc, encara ès present dins es S. XII (en R. Berenguer IV morí l'any 1162).

A l'any 1137, en Ramir, Rei d'Aragó, firma un tractat amb en Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, pes qual "et ego Rex Ranimirus sim rex..... et in totis comitatibus tuis dunc mihi placuerit", ès dir, en Ramir, rei, serà rei... i en tots es comtats d'en Berenguer fins que ell vulga. Sense deixar de banda que això són unes condicions mig humillants p'en Berenguer, que ell acceptà firmar, lo que hem de fer ara ès mirar quins comtats perteneixien en Berenguer per aquella època i vourem que s'unió pactada en 1137 era una uniò entre Aragó i es comtats d'en Berenguer. Cronològicament, Rosselló s'uní a Barcelona en 1172, Pallars-Jussà en 1192, Urgell fins 1314, Ampúries fins 1325 i Pallars-Sobirà en 1491. Així, quina Catalunya podia existir en 1150, i, per tant, en 1229 (data de sa conquista de Mdina Mayurqa)? Però si Berenguer, per anar fins Aragó, havia de travessar comtats que no èren seus!!!

En Ramón Berenguer IV, en es seu epitafi, se declara "Dux ego de matre, rex coniuge, Marchio patre"; ès dir, "duc" per part de mare (sa mare era na Dolça de Provença), rei-príncep per matrimoni i pare de sa Marca. Per tant, en 1162 es nom de Marca encara se troba plenament vigent.

Quina "Confederació" pot existir, si a sa paraula "confederació" ja està implícit es terme "igualdat", quand en Berenguer acceptà unes condicions mig humillants an es pacte de 1137? Com se li pot dir corona "catalano-aragonesa", si es rei d'Aragó passa a tenir més propiedats a partir de 1137 de ses que ja tenia abans i ès rei de més territoris? Com mos poden enganar d'aquesta manera? Com se pot ensenyar a ses escoles, a nins, que en 1137 s'uniren Aragó i Catalunya o que a partir d'aquest fet neix una unió "catalano-aragonesa" posant es nom "català" primer" Com se pot tenir tan poca vergonya? Com se pot mentir així?