El neologisme Marxalenes

L'autor rebutja el topònim de Marxalenes per al barri creat en un territori de marjal, meitat lacustre, meitat hortolà, a la vora del riu Túria.

Considera més ajustat a la realitat i la història del lloc les denominacions desenvolupades amb la grafia "J", com la de "Marjalena", documentada ja en el segle XV i en altres posteriors en diferents documents d'historiadors valencians, des d'Escolano fins a Nicolau Primitiu.

JOAN B. VIÑALS VALÈNCIA Històricament queda demostrat que en principi va ser la dificultat que tenia el nostre topònim per a ser captat per les oïdes de les hosts que acompanyaven Jaume I, en la reconquista de València, i últimament hem hagut de sofrir el patiment de la immersió lingüística.

Començar dient que amb tot fonament el topònim valencià Marjal és originari de l'àrab March, i d'una diferenciació d'aquell primer, van germinar entre altres en terres valencianes els hidrònims diferenciats de Marjaleria Castelló, Marjalena València, i el diminutiu Marjaletes a Alacant. Els que escriuen el nom del nostre antiquíssim "raval", amb el neologisme Marxalenes deixen ferit de mort el nostre entranyable topònim.

Per tant no hi ha traducció en este cas sinó deturpació, és a dir, es desposseïx dels distorsionats Marchalenes-Marjalenes i s'intenta esborrar la sinonímia, substituint la "X" per la "CH", i la "J". Llavors de l'originària Marjal, se suplanta per "marxar". I així, el nostre dolç i eufònic gentilici de Marjaler, haurà de subsistir, junt amb el regirat "marxant" (quincaller), o "marxaor", (jutge de partida de pilota).

Als que som oriünds, habitants d'este antany poblat lacustre, les alteracions del nostre topònim ens fan grinyolar. En molts documents del segle XV, trobem el nom del poblat amb les grafies Marjalena, Marjalenas, Marchalena, Margalena. En el Llibre d'Avehinamet (1424), es pot llegir (É) habita "en els tendes de Marchalena (É)". Anys després trobem este altre suport documental. "Altrament: Que encara que s'anomenen dos camins l'un de Llíria, i l'altre de Marchalena, i un altre també en una altra part de Paterna; és un mateix Camí reial; Perquè baxando de Llíria per a València, va a Marchalena; i eixint de València, va a Llíria i Paterna". (A.R.V, Escrivanies de Cambra, exp.119, 1764, p. 164).

El capellà de Campanar, Bartolomé Combes, que segons l'historiador Eduardo Pérez Lluch, parlava i escrivia en valencià, en el seu llibre Feliç Troballa (É) 1714, deixá escrit: "Encamine's en dretor al pla de la Zaydia, d'allí per Marjalenas al Convent de la nostra Senyora de l'Esperanza (É)", convent que es trobava situat junt amb l'Hort de l'Estrela, el que ara mateix provoca el tapó urbanístic entre l'avinguda de Portugal i l'avinguda de Burjassot.

En l'Edicte Municipal de 1797, fa referència als ravals de la ciutat de València, i diu: "Pel camí de l'Esperanza, l'última casa de Marjalenes".
Marchalenes, Marjalenes, dos noms distorsionats, el primer d'ells, escrit per amanuense castellanitzat i, el segon valencianitzat pel de l'Ajuntament amb la "J", que igual que Nicolau Primitiu, empren una grafia més aproximada al parla d'este raval de "vora riu", al dir, que "vaig anar a escola a Marjalenes;É" (Cfr.- Rosa Gómez Casañ. Una aproximació a la seua vida.1997)

L'arabista Ribera Tarragó, respecte a les donacions del Repartiment es pregunta: "Com s'explica el canvi de -e- en -i- per a pronunciar Mislata?" Sospite que per la influència de la letra ain- gutural molt oberta i emfàtica, inicial de d'Atta, que tendix a enfosquir els sons immediats. Semblant fenomen es presenta en altres denominacions àrabs valencianes que tenen eixa lletra: "Marchalenes, en el s. XIII es va escriure Marchiliena (Repartiment) i la Çahadía dels temps de la Reconquista es va pronunciar després Saïdia. No és, per tant, un canvi anormalÉ" (Cfr. Julián Ribera Tarragó en Opusculos Dispersos 1927).

Suport documental

La lingüística se suposa que deu utilitzar els suports documentals per al millor coneixement de l'idioma, açò ho dic per als que s'encaboten escriure amb l'estrafolari Marxalenes per a designar el lloc on es conformaven les determinatives terres marjalenques. Per tal motiu se'ls podia fer la següent pregunta: Han investigat en alguna ocasió la veraç historiografia d'este antiquíssim raval d'extramurs situat en el septentrió de la ciutat de València, precisament on es formava la fondalada o "conca" a la vora del riu Túria?

Tradicionalment, la historiografia valenciana -des d'Escolano, passant per Texidor, Roque Chabas, V. Boix, Rodrigo Pertegás, Martinez Aloy, els nostres il·lustres veïns Nicolau Primitiu, Luis B. Lluch Garin, i tota la plèiade d'historiadors i geògrafs contemporanis, igualment que els veïns Armando Amorós Donderis, Félix Valls Pons i Lola Asunción, descendents directes de purificades famílies d'este poblat-, ha coincidit en afirmar l'existència de terres marjalenques en este territori meitat lacustre, meitat hortolà, documentat en el segle XV, i posteriors, amb el valencianíssim topònim de Marjalena.

http://www.levante-emv.com/servicios...ionNoticia.jsp