DES DE L'ANDANA

AIGUA AL SÈT...

14.01.10 - 01:14 -MANUEL CASAÑA TARONCHER

Aigua al sèt que el sis s'ofega», ésta era una expressió que el meu yayo Vicent exclamava caminant apressa entre els cavallons perque algú d'ells s'havia clavillat i per allí precísament, brollant i riallera, s'escapava l'aigua. Era aigua que, ya no tan clara com la de la séquia, s'esmonyia achocolatada. La veïes espesa; te convidava a mullar-la en una magdalena. Hui, quan de refiló veig el camp -passant en el coche- poques voltes les hortes que guipe les trove com abans, es dir, banyant-se contentes ací unes creïlleres, allà uns cacauars, unes boniateres o unes albargineres. Tota eixa rica amalgama de plantacions hortícoles -des del trenc d'alba fins que la foscor les cobria- la podies vore, vora les cases en molts pobles de l'Horta de Valéncia, refulgents de vida i no com perviuen, a hores d'ara, per milacre, en Benifaraig, Borbotó, Vinalesa, Foyos. Pero no sabem si d'ací 50 anys les tindran o seran només pura història, ya que, per lo que se veu, molts camps s'abandonen.

L'horta deixà de ser la despensa de la casa i la vedriola segura d'ahir -per a menjar hui i aforrar per a demà-, sempre que no ploguera sense trellat o una mala gelà s'enduguera la collita a pastar fanc. Ara trobe massa camps trists, a on habiten arbres descuidats, sense la verdor sana i esmerilada d'adés i sí molts atres pleníssims de brossa groguenca, o d'unes males herbes que són casi tan altes com els mateixos tarongers, els que, de tant poc de follage que els queda, ni són lloc ya segur per a fer niu els pardalets. Aixina que com a mi me pareix est horta me sembla que -com novell matrimoni- durarà pocs anys i, més pronte que tart, demanarà la separació aquell que la volia tant. El llaurador ya no és capaç de donar-li la seguritat del seu amor etern. A la força, tindrà que abandonar-la i vore si, en atres ocupacions, troba més possibilitats per a viure millor. I més ara que se diu que no se podrà fumigar o sulfatar camp que estiga propet d'un chalet o de les cases del poble. Massa traves té el carro de l'agricultura per a que puga, chino chano, caminar.

http://www.lasprovincias.es/20100114...-20100114.html