Grzegorz Ferenc | analisis@arcol. org.- Fa algunes semanes celebrarem 55 anys de la lliberació del camp de concentració d’Auschwitz. Els soldats russos arribaren al camp en giner de 1945. Tot el camp estava cobert d’un tapet blanc d’inocència. Res sugeria que este lloc fon l’últim destí de centenes de milers de persones, forçosament deportades dels camps temporàneus de tota Europa. ¿Pero, fon per a tots una deportació forçada?

Witold Pilecki naix el 13 de Maig de 1901, en Rússia, fill d’una família llauradora modesta exiliada pel sar per la participació en la insurrecció de 1863. Rep en la casa paterna una fonda educació patriòtica, humana i religiosa. Ademés del rus, deprén alemà i francés. Darrere del seu retorn a Polònia, en 1918 participa en la guerra d’independència i, després, lluita contra la invasió soviètica de 1920. En 1921, dotat d’una fina sensibilitat artística, comença a estudiar les Belles Arts en l’universitat de Wilno. Treballa en el camp. Escriu poesies. Dibuixa. Pinta quadros de temàtica sagrada. És cap de bombers. No pert encara les més chicotetes ocasions per a contribuir al desenroll humà i social de la seua renaixcuda i tan anhelada Pàtria.

Després de la campanya de 1939, entra en l’Eixèrcit Clandestí Polac. En 1940 s’oferix per a conéixer la situació de l’acabat d’obrir camp Auschwitz i els seus presoners, a on arriba el 22 de Setembre de 1940. El seu objectiu principal fon el de conéixer la situació dels presoners. En el passar del temps, organisa tràfic secret d’aliments i medicines, prepara informacions per a les potències aliades, a on descriu Auschwitz tal com era: “infern en la terra”.

Escapa en l’Abril de 1943. En 1944 participa en la Insurrecció de Varsòvia. Arrestat pels alemans, és portat al camp de Murnau, a on lo llibera l’eixèrcit nort-americà. Pilecki podia quedar-se en Occident. No obstant això, fidel a la màxima polaca “Bóg – Honor – Ojczyzna” (Deu – Honor – Pàtria), decidix tornar per a continuar la lluita per la nació que va vore renàixer, créixer i patir. Organisa la resistència armada, pero és arrestat per la policia secreta comunista el 8 de Maig de 1948 i somés a tortures brutals. Durant una trobada en la seua esposa, comentarà: “En comparació en lo que em passa ací, Auschwitz era un joc de chiquets”. És condenat a mort i eixecutat el 25 de Maig de 1948.

¿Qué mos diu la figura d’este voluntari per a Auschwitz, considerat per l’historiador britànic Micheal Foot com un dels sis hòmens més valents de la II Guerra Mundial? Parla sobretot del gran valor de la persona humana. Víctima dels dos totalitarismes, condenat a l’oblit per més de 40 anys pel règim comuniste, que va arrasar inclús sa casa i les tombes dels seus pares, en la seua vida de contínua lluita testimonia que val la pena oferir-la pels atres, pels ideals. Va dir una vegada a la seua família: “Ameu la pròpia pàtria. Ameu la pròpia santa fe i la tradició de la seua nació.
Teniu que ser hòmens d’honor, sempre fidels als seus més alts ideals, als que s’ha de servir per tota la vida”. Condenat al silenci de l’oblit per casi mig segle, hui, en un món que davall un tovalles d’inocència amaga els més grans horrors d’Auschwitz – l’eutanàsia, l’abort, la manipulació genètica – convé chillar estes paraules. Chillar-les en la pròpia vida. Tots som hereus del soldat Pilecki. La seua valentia, la seua fe i la seua passió per l’art, l’home i la pàtria, són una invitació eloqüent per a apreciar i desenrollar al màxim els dots que cada u va rebre, per a participar activament en la vida de la societat, no sols a nivell “heròic”, sino també en lo chicotet de la pròpia regió, ciutat, vila – no per a si mateix, sino pels ideals que cada un rep en herència dels seus antepassats.

Ara tu també pots llegir i comentar cada un dels nostres artículs visitant el bloc d’Anàlisis i Actualitat en el següent enllaç http://www.blogs.catholic.net/analisisyactualidad.

Cristians Valencians