com tot no te per que ser viure del recort, anem a viure el present i a treballar per a conseguir un millor futur.
Per a uns aço pot pareixer un poc excessiu, per ad atres segur que me quede curt, pero siga com siga aço es la realitat que oculta la Ribera des de fa molts anys.

Un hospital eixemplar

Quant en 1999 començava a funcionar l'Hospital de la Ribera, o mes conegut com l'Hospital d'Alzira, tot foren esperances i ilusions entre la gent de la comarca. Ya no anaven a patir cues inacabables, tindrien prop un meges que solucionaren els seus problemes sanitaris, i lo que es mes important, tots els meges de la Ribera estarien d'una forma lligats a dit hospital, per lo que seria molt mes facil denunciar imprudencies o faltes d'atencio, i contar d'una volta en la verdadera atencio sanitaria que tant havien promogut els nostres recent apareguts politics del Partit Popular, que mostraven orgullosos el seu hospital dins del final de la primera llegislatura i principis de la segona. "Este es el modelo que seguiran todas las comunidades, no sólo españolas, sino europeas", eren les paraules del llavors Molt honorable... Zaplana el dia de la seua inaguracio. I aixina heu han seguit venent, inclus en els seus viages per hispanoamerica, a on Camps reconeix i recomana a tots els seus estats que seguixquen el "Model Alzira, ya que es la mostra del futur, una aposta a un cavall guanyador".
Pero... ¿es aixina?, ¿realment es aço lo que mereix la gent de la Ribera?,¿quin es realment el sistema administratiu i medic de la Ribera?, ¿Qui son els seus socis?.
Preguntes i mes preguntes que tenen unes respostes poc factibles per als ciutadans.
Des de el seu començament en 1999 el amravillos sistema va emitre un deute d'un millo d'Euros, en el 2000 foren 900.000 euros, 450.000 en 2001 i 2,67 millons en 2001 (Segons informa el diari economic Cinco Dias). Lo que va fer que la Generalitat inventara una inyeccio de capital basada en "la facturacio per proces" de gent de fora de l'area. PEr a comprovar i contrastar estes senyes, ficarem com a eixemple l'any 2000, en que la Generalitat abonà 48 millons per la gent de l'Area, mentres pagava per atres "processos" 13 millons (28% del total), i el el 2001 17 millons (34'4% del total). i aixina durant tots estos anys, lo que fa que la gent vinguda des de Gandia o Madrit siguen rebudes en el braços oberts, mentres que la gent de la Ribera aguanta cues inacabables.
Atre concepte de facturacio es el tema de farmacia, pel que se facturen cantitats impressionants. Com a mostra, dir que es La Ribera l'hospital que mes naiximents conta de tots els hospitals Valencians, ya que conta en anestesia epidural segura, mentres en atres arees existixen problemes per a conseguir estes anestesies. Fet que va ser denunciat per l'oposicio en 2005, ya que segons denunciaven, la Generalitat havia reduït els enviaments de farmacs i la modernisacio de aparatos d'atres hospitals proxims en benefici de La Ribera. Un fet simple. Si en atres arees no se pot garantisar estos servicis, deuen desplaçar-se a La Ribera, lo que supon un increment en els beneficis i un colapse per culpa de nous vinguts. I aixina, en 2005, La Ribera mostra un espectacular resultat de beneficis de 1.200.000 Euros. Tot gracies ad estes facturacions i a que la Generalitat va premiar a La Ribera passant de pagar 225 Euros per habitant de la comarca a 379 (un aument del 69%). Aixina les empreses associades Adeslas (Grup Aguas de Barcelona, AGBAR) en un 51%, Bancaixa i la CAM en un 45%, Dragados en un 2% i Lubasa en atre 2% començaren a rebre unes fortes cantitats de diners.

Continua...