FRESQUES BOIRES D'ADÉS


14.10.10 - 01:01 - MANUEL CASAÑA TARONCHER

Abans i després d'haver visitat Pradet -poblet del que ya els he parlat fa poquet- estic passant tanta calor en Valéncia que, a hores d'ara enyore aquelles boires fresques que lo mateix te pujaven des del mateix llit del riu al cim de les montanyes que t'abaixaven corrent de dalt com si estigueren assedegades. El cas és que tant de matí com per la vesprada, els núvols anaven agranant cap a baix o cap amunt fent una pols humida que banyava el vert. També les teulades de les cases, camins i barrancs, deixant en les fulles de les plantes, llàgrimes com de rosada platejades. Només rememorant-les, refresque. Per lo que pense que bona raó tenia aquell que va dir que «cada segon que vivim és un moment nou i únic, un moment que no tornarà més. pero si el recordes, segur, que el reviuràs novament».

I, ara, quan un sol encara fort pega sobre els cristal de la meua finestra -i tinc que tirar mà de persiana-, també pense lo feliç que estarà 'Maria' -la burra de Redonet- que, en mig del prat, queta i indolent igual rebia l'aigua forta d'una pluja que caminava baix els rajos de sol, carregada d'herba per les sendes cap a un paller. Yo la mirava i veïa cóm de be coneixia el camí. Ni falta li feya la direcció de n'Angeleta per a dir-li per a on tenia que passar. S'ho sabia de memòria. El viage el feya i el farà tots els dies, manco quan la neu no ho permetrà. Veent aquella burra recordava una atra, la 'Morena'. Animalet que tenia el meu besyayo Vicent en Moncada.
Ella havia fet tantes voltes el camí del seu secà (estava en el terme de Museros), que si li dia arre el meu benvolgut vell quan eixia de casa, no parava fins arribar al seu garroferal fent un trayecte llarc d'unes dos hores. Clar que no el podria fer actualment. Coches, camions, bicicletes per aquella carretera -que ya no té cudols ni pols- abonden. Perillosa empresa mamprendria, si s'arriscara la 'Morena' a fer com ahir. Ni ella ni mon besyayo gosarien eixir a passejar-se per la vella carretera. La 'Morena' ya no viu. Mon besyayo, tampoc, puix morí a dies de poder cumplir cent anys. La 'Maria', sí existix, i acompanya al so Manuel, qui sega el seu prat, mentres sa muller, treballa en afany l'horta, regant les hortalices en l'aigua de la font que sobrada i contenta va a parar al riu.


----------


Resista don Manuel. Es usted de lo poco que ya se puede leer en las Provincias.

http://www.lasprovincias.es/v/201010...-20101014.html