Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120
(Agustí Galbis) NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA: ELS PORRATS

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar la navegación y poder obtener estadísticas de uso. Al continuar con tu navegación significa que das tu consentimiento a nuestra política de cookies.

Continuar
Resultados 1 al 4 de 4

Tema: (Agustí Galbis) NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA: ELS PORRATS

  1. #1
    Moderador Global
    Fecha de ingreso
    16 mar, 06
    Ubicación
    Un lugar en la tierra
    Mensajes
    10,778

    (Agustí Galbis) NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA: ELS PORRATS

    La festa dels porrats es una celebracio exclusiva del poble valencià, que el caracterisa i individualisa en relacio als atres pobles d’Espanya. Per raons no dificils de sospitar, es constatable que ha passat prou desapercebuda entre els estudiosos d’etnologia hispanica.

    Descrivint lo que actualment son els porrats, podriem dir que es tracta de fires populars celebrades en dies senyalats, en les que es fa un chicotet mercat fonamentalment d’aliments, com dolços i fruts secs o torrats, que hui son considerats com a llepolies.

    Si nos preguntem per l’hipotetica paternitat de la costum dels porrats, en relacio als conquistadors de Jaume I, haurem de descartar-la d’inici, sent que ni en Arago ni en Catalunya, existixen ni han existit mai, ni la paraula “porrat”, ni el fet que descriu. Vegem per tant que es repetix una constant, que hem comprovat quan hem analisat les atres especificitats etnologiques valencians estudiades de moment, i es que aragonesos i catalans fan porra en relacio al seu orige. Es demostra una volta mes que l’influencia dels aragonesos i catalans que vingueren en Jaume I, formant part d’una classe militar i senyorial, sobre el poble valencià, fon igual a un zero ben gran i redo. La seua presencia fon unicament coyuntural, tornant-se’n a les seues terres de forma majoritaria, una volta feren caixa, tal i com han mantingut autors com Cabanes, Gomez Bayarri o Roca Traver.

    Centrant-nos en els porrats, primer que res, vorem que es tracta d’unes festes de caracter eminentment popular, que s’extenen per tot el territori valencià, comprovant que tant la la paraula “porrat” com el fet dels porrats, son i han segut unicament i exclusivament valencians.

    Que els porrats s’extenen per tot el territori valencià, representant un element d’unio i cohesio, ho vegem en que es celebren de nort a sur, tant en Vinaros com en Oriola. Pascual Madoz, en la p 323 del vol 16 del “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España…” (1850), diu que en l’ermita de Sant Gregori de Vinaros, “se hace una especie de feria o ‘porrat’, como llaman en el país”. En Oriola, celebren des de sempre, el “porrate” de “San Anton”. Roca de Togores en “Obras poéticas” (1857) te uns versets titulats “Alicante”, a on escriu que “Y venden por dos seisenas / El porrat de San Anton”. Es cert que fora del territori valencià podem trobar alguna derivacio en la zona de Terol que fita en Valencia degut a la relacio historica que des de sempre nos ha unit. López Navarrete i Torres Belmonte en el seu llibre “El habla de los pueblos turolenses de la comarca Gúdar – Javalambre” (200, nos fan saber que en eixa zona, “Ir de porrate” vol dir “Ir de fiesta, recorriendo camino”. Es tracta de la zona a on segons el mateix llibre, “Irse pal Reino” de forma generica, vol dir “Irse para el antiguo Reino de Valencia”, lo que supon obviar l’existencia d’un “Regne d’Arago” constitutiu de la Corona d’Arago del qual formaven part, aixina com considerar que el Regne de Valencia es el “Reino” per antonomasia.

    Sense animo de ser exhaustiu, anem a situar el moment i el lloc en que es celebren alguns porrats valencians. Separarém entre aquells que es celebren durant el periodo “natural” dels porrats i aquells atres que, celebrant-se fora de temps, nomes es diuen porrats per extensio, per tractar-se de festes similars. Mes avant estudiarém les raons d’esta distincio.

    Entre els porrats que tenen lloc durant el periodo “tradicional”, podem dir que el 12 de decembre es celebren porrats dedicats a Santa Llucia en Denia i en la ciutat de Valencia. Els porrats mes famosos sense dubte dedicats a Sant Antoni del porquet el dia 17 de giner, es celebren entre atres, en Alacant, Almoines, Benissa, Beniopa, Benirredrà, Bocairent, Borriol, Castello, Callosa d’en Sarrià, Castelló de Rugat, Elig, Fanzara, Muro, Oliva, Pego, Valencia, Xixona…El porrat de Sant Sebastià es celebra el dia 20 de giner en Xixona. El 22 de giner, dedicats a Sant Vicent Martir o de la Roda, es celebren porrats en Guadassuar i Sueca. A Sant Valero es dedica el dia 29 de giner, en el barri de Russafa de la ciutat de Valencia. A la Purificacio-Candelera el dia 2 de febrer es dediquen porrats en Manuel i Alacant. El 3 de febrer i dedicats a Sant Blai es celebren porrats en Albal, Pedreguer, Potries, Ràfol de Salem i Torrent. A santa Agueda es dediquen els porrats de Catral i de Benicassim el dia 5 de febrer. El dia 9 de febrer es celebraven en Marchalenes en honor de Santa Apolonia i sobre estes dates, s’ha recuperat el porrat del Raval de Sant Josep en Gandia.

    Entre els porrats “fora de temps”, el porrat de Sant Macià es celebra en Rotova els dies 27 i 28 de febrer i esta declarat festa d’interes turistic. El porrat de Torrent en terme de Llanera, es celebra el primer divendres del mes de març i te importants particularitats de les que parlarém. El mes d’abril celebren en Xeraco el “porrat de primavera”. El 17 de maig hi ha porrat en Elig dedicat a Sant Pasqual Bailon. En Almassora, el 5 de juny, celebren el porrat de Santa Quiteria. De juliol tenim el del Dia de la Sanc de Tavernes i el que dediquen a Santa Ana en Simat. En Tavernes, en l’ermita de Sant Llorenç ne fan un atre el 10 d’agost, i el 21 en La Vilavella en el raval de Sant Jogim. El 16 de setembre i dedicat als sants de la pedra, ne celebren un en l’Alqueria de la Comtessa i a finals de setembre i principis d’octubre, en Altea, te lloc el porrat de Sant Miquel. El dumenge següent al 25 d’octubre, dediquen un porrat en Elig a Sant Crispí.

    Si parlem del carácter popular dels porrats, i escomençant pel sigle XIX, com a costum apareixen “Los porrats” en un apartat de “Lo romancer Valenciá: giqueta galeria de cuadros de costums” (188. Els porrats han segut l’argument de comedies populars, com la que Eduart Escalante publicava en 1887, titulada “Del porrat de Sent Antoni á les torres de Serrans”. S’han relacionat en personages populars com “la Torratera”, com fa Pascual Perez y Rodriguez l’any 1859, en “Los Valencianos, pintados por si mismos”, llibre en que Rafael Blasco, escriu uns versets sobre el Cocotero o venedor de cocots dient que “No hay broma, lance ridículo / Porrat o fiesta de calle / En que al punto no se halle / El héroe de nuestro artículo”. Els porrats apareixen en consells a fadrins, com en el “Coloqui nou del tio Canari, el que aconsella a tots los fadrins del modo que se han de buscar novia”, imprés l´any 1854, en que un personage nos diu d’eixa novia buscada que “Tampoc la vullc andarieta, que en casa no para may, visitant a tot el món, sinse deixar-se un porrat, ni festes ni profesons…”.

    Si seguim per sigles anteriors, Orellana, en “Valencia Antigua y Moderna” (1780/81) parla en relacio als porrats de “la muchedumbre” i de “el bullicio de la gente”. Pere Jacint Morlà, (ca. 1605- ca. 1656), en les “Decimes a la festa que feren los 41 cavallers de Montesa en lo temple a la Purissima Concepcio”, escriu que “…en este temps que corre, tot es cauteles i ardits, tot es berenars,…confits, comedies, bous y porrats…”. Si hem vist consells a un fadri en relacio als porrats, el notari xativi Andreu Martí Pineda (a de 1490-ca. 155, escrigue els “Consells a un casat”, dient de la dona que “Ab les festes del porrat feu que tinga pau i tregua, perque en tals jorns la bondat ab plomes de llibertat de tot bon desig caplleua”. (p 287 del “Cançoner satírich valenciá”).

    En relacio a la paraula “porrat”, anem a vore com es propia i exclusiva de la llengua valenciana, sent desconeguda tant en castellà com en català, llengues en les que no es troba documentada mes que per a referir-se a la seua valencianitat. Vejam-ho, dit tant per valencians com per no valencians: Sebastián de Covarrubias (1539-1613), en “Tesoro de la lengua castellana o española” (1611), diu de la veu ‘Porrate’ (fol 146 v.) que “Esta palabra es valenciana y mal entendida de los mesmos naturales de Valencia”. Anteriorment, Lope de Vega, ya havia deixat constancia de que “porrat” era propia de la llengua valenciana, en “Los locos de Valencia”, comedia que escrigue quan estigue en Valencia els anys 1589 i 1590. Verino, valencià, parla en Gerardo, madrileny, sobre Erifila, personage que havia ingresat voluntariament en l’hospital dels folls de Valencia, seguint al seu amat Florian. Li propon que la traga a vore un porrat dient: “Hoy, día de los Santos Inocentes, / hace fiesta Valencia en esta casa, / que se llama porrate en nuestra lengua / sacadla á un corredor, una ventana…”. Llorenç Mateu i Sanç (1618-1680), en el cap. 8 de “De Regimine Urbis et Regni Valentiae” (1654), escriu sobre el Porrat de Sant Vicent: “…ad Caenobium Divi martyris Vincentii Ordinis cisterciensis extra moenia constructum, quo celebrabatur solemnitas illa, quam nostrates Porrat vocant”. Comprovem la categoria dels autors dels XVI i XVII, que es referixen als porrats, (Covarrubias, Lope de Vega, Mateu i Sanç). Front a l’erm actual, aixo nos dona a entendre que en eixa epoca, el regne de Valencia, contava prou mes que ara.

    Que era una festa desconeguda en uns atres llocs, sobre la que existia curiositat, ho comprovem en l’obra “Los purrates de Valencia”, composta per Mechior Talavera l’any 1597 “a petición de una dama desseosa de saber qué cosa son”. (Edicio de Sandra McCosham. Anexos de la Revista Lemir -2005)

    Es innegable que el pas del temps modifica les costums populars, desvirtuant-les i fent que es difumine o es perga el seu significat inicial. Eixe proces es produix a voltes de forma natural, per l’evolucio de la conciencia social o religiosa del poble, o com a consequencia de l’incorporacio d’avanços tecnologics. En unes atres ocasions els que posen en perill, inclus la propia pervivencia de certes costums populars, son els interessos de les classes religiosa i/o politica dominants.

    En la part següent d’est articul, estudiarém les caracteristiques documentades dels antics porrats i vorem tot lo ha anat perguent-se en el devindre de l’historia. Aixo nos facilitarà raonar sobre el seu orige.

  2. #2
    Moderador Global
    Fecha de ingreso
    16 mar, 06
    Ubicación
    Un lugar en la tierra
    Mensajes
    10,778
    http://agustigalbis.wordpress.com/

    NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA: ELS PORRATS (II)
    En la primera part d’est articul, hem vist, que la festa dels porrats es una festa popular autoctona valenciana i exclusivament nostra, que individualisa i unix als valencians de tot el nostre territori. Tambe hem comprovat, que la paraula “porrat” que la definix, es propia i exclusiva de la llengua valenciana.



    Hem conclos, que els “conquistadors” de Jaume I, no varen tindre res que vore, ni en la paraula “porrat” ni en la festa que descriu, rao per la qual hem d’investigar sobre els seus origens, tirant ma de documentacio antiga.



    Per a entendre el significat dels porrats, resulta imprescindible situar-los en l’epoca de l’any que els ha caracterisat historicament. Estudiarém i compararém lo que nos diuen tres obres. La primera d’elles es “Los purrates de Valencia” de Mechior Talavera publicada l’any 1597. Practicament dos sigles mes tart, Orellana, en “Valencia Antigua y Moderna” (1780/81), individualisà els porrats que es celebraven en la seua epoca. Per ultim vorem qué pasava a finals del s. XIX, segons nos conta Palanca i Roca en l’apartat “Los porrats” del seu llibre “Lo Romancer Valencià” (188.



    En “Los purrates de Valencia”, de 1597, trobem una ubicacio temporal generica dels porrats, dient-nos que “Son los purrates un daño / que nos tienen comprehendido / el principio y fin del año”. Pero l’obra concreta prou mes, individualisant cada un dels 13 porrats “dedicats” que es celebraven en eixa epoca. Per aixo sabem que els tres primers porrats tenien lloc els dies 12, 18 i 28 de decembre: “Santa Lucía, el primero; / el segundo, la Esperança; / los Innocentes, tercero”. Seguien sis porrats en giner: “el quarto, según infiero, / el Niño Perdido alcança. / Los Reyes el quinto es, / el sexto, que va después, / es del señor sant Antón, / Sebastián y Fabián son / séptima fiesta esta vez. / El octavo es sant Vincente, / es sant Valero el noveno”, que es celebraven respectivament els dies 6, 17, 20, 22 i 29 (el “Niño Perdido” i “Los Reyes” es celebraven el dia 6). En febrer venien els ultims quatre porrats, els dies 2, 3, 5, i 9 de corresponents a: “Purificación dezeno, / y a par d’este consiguiente / entra sant Blas el onzeno. / Es el dozeno purrate / sancta Ágatha, y por remate / sancta Apolonia, y pues ya / por orden contado está”.



    Si estudiem quins porrats dels que cita Mechior Talavera poden ser mes antics que uns atres, hem de saber que totes les advocacions a les que es dediquen, es corresponen en sants paleocristians, martirisats entre els s. III i IV, i foren establides en epoques anteriors a l’invasio musulmana, llevat del porrat dedicat al “Niño perdido”, festa relacionada en els beguins i la “Confraria dels chichs perduts de Sent Vicent Ferrer”, i que l’any 1591 es nomenat com “lo porrat dels gichs de Sant Vicent” (archiu dip.val. V. 1/264, fol. 61r). Per posar uns eixemples, l’advocacio a la Mare de Deu de l’Esperança fon establida en el X concili de Toledo l’any 656. La festa als Sants Inocents, data d’ans de finals del V. La festa del 6 de giner o dels Reis fon decretada per la visita dels “Magi”, en el concili de Saragossa de l’any 380. La Purificacio de la Mare de Deu o Candelaria fon instituida per Sant Gelasi (492-496), per a desterrar les purificacions paganes de les Lupercals. Es interessant saber que algunes de les festes dels porrats citades per Melchior Talavera, es troben referenciades en el calendari dit hispano-mossarap, dedicat a Al Haquem II, escrit l’any 961, com per eixemple, de decembre, el dia 18 “festum apparitionis Marie” i el dia 28 “Latinis festum Jacobi apostoli”; de giner, els dies 6 “apparuit super eum in hac nocte stella”, 19 “Latinis festum Sebastiani et sociorum ejus” i 22 “Latinis festum Vincentii diaconi interfecti in civitate Valencia”; i de febrer, el dia 5 “christianis festum Agathe”.



    La segon referencia de la que hem parlat, es la d’Orellana en “Valencia Antigua y Moderna” (1780/81), que diu que “aunque muy pocos son, ó ninguno, los que ignoran que dia hay Porrat”, afig que “me ha parecido individuarles…”. Diu que “solo son hasta catorce en número…”. Elimina 3 porrats dels citats per Talavera i n’afig 4 de nous. Vegem clarament que els 3 que elimina son els de decembre quan afirma que “todas coinciden en ciertos determinados días desde 1º de Enero hasta el día de Nuestra Señora de Campanar, ambos inclusive, que es a 19 de Febrero”, sorprenent especialment l’eliminacio del porrat de santa Llucia, per ser un porrat encara vigent hui en dia. Els 4 porrats que afig es dediquen a sants i advocacions incorporades a les festivitats cristianes en els sigles XVI i XVII. Estos nous porrats son, en giner, el “S.° Nombre de Jesús”, el “S.n Julián Obispo” i el de “S.n Pedro Nolasco”, que es celebraven el dumenge següent als reis, i els dies 28 i 31 respectivament. De febrer, afig el dia de “N. Sª de Campanar”, que es celebrava el dia 19. Es interessant saber, que l’advocacio al “S.° Nombre de Jesús”, fon concedida pel papa Clement VII als franciscans l’any 1530, que el bisbe S. Julià i Pere Nolasc foren canonisats en 1594 i en 1628 respectivament, aixina com que el porrat de Campanar, degue escomençar a celebrar-se, posteriorment al 19 de febrer de 1596, quan es trobà la Mare de Deu de Campanar a la que es dedicava.



    A pesar de que Orellana no cite els tres porrats de decembre, sí que deixa constancia de tres porrats de giner anteriors al de Sant Antoni i que son els del “Dia de los Santos-Reyes. En el Monasterio de S.n Vic Martyr. Religiosos Bernardos”; el del “Dia del Niño Perdido. En el Convento de S. María de Jesús. Religiosos Franciscos” i el del “Dia del St° Nombre de Jesús (Domingo siguiente). En el mismo convento”. Un sigle mes tart, Francisco Palanca y Roca escriu en el llibre que hem citat que “Se mór l’añ en Sant Silvestre / qu’el du agarrat d’els cabells / y encara tens de Nadal / la casca dins de les dents / ve Sant Antoni el barbut / casi acompayat d’els Reis / causa del primer porrat / en lo désat de Giner”.



    Comprovem per tant, que la consolidacio de les celebracions corresponents a les festes canoniques de Nadal feu que anaren perguent força els porrats d’eixe temps de l’any. Primer es debilitaren els porrats de finals d’any i en acabant els de principi de l’any. No obstant, en la relacio de porrats que encara es celebren hui en dia en distintes parts de la geografia valenciana, podem constatar que practicament tots els porrats citats per Mechior Talavera l’any 1597, encara tenen vigencia en un lloc o en un atre.



    Vist quan es celebren i es celebraven els porrats i definida l’epoca de l’any en que historicament s’han celebrat, tenim un primer porrat el 13 de decembre dedicat a santa Llucia, i un ultim del dia 9 de febrer, dedicat a santa Apolonia. Procedirém a estudiar el significat tant del primer dia de porrats com de l’ultim.



    Si estudiem el significat del dia de santa Llucia, o dia en que es donava el toc d’eixida dels porrats, les dites populars nos informen de que coincidia en el solstici d’hivern, sent que es diu que “Per Santa Llucia minva la nit i creix lo dia”, o “a Santa Llucia un pas de puça…”, fent referencia al dia en que s’invertix la tendencia de la duracio dia-nit, escomençant a allargar-se el dia, i per tant, acurtant-se la nit. L’evidencia de que hui en dia, el dia 13 de decembre o dia de santa Llucia no es correspon en la data del solstici d’hivern, que te lloc entre el 21 i el 22 de decembre, s’explica pel desfas progressiu del calendari julià que data del 45 a. C. i que fon reformat l’any 1582 pel calendari gregorià actual, reforma en la qual participà el matematic i astronom valencià Jerónimo Muñoz.



    En relacio a l’ultim dia de porrats que es el 9 de febrer, la rao de ser-ho es troba, en que a partir del 10 “empiezan los días en que en algún año pueden ver impedidas las celebraciones de los Santos por la Cuaresma, el Triduo Sacro o la Octava de Pascua”, segons nos diu Ferrer Grenesche (p 18 de “Los santos del nuevo Misal hispano-mozárabe”, -1995). L’ultim dia de possible festa anterior a la Quaresma, es variable, sent que esta depen de l’inici de la Pasqua la qual s’escomença el primer dumenge que seguix a la primera lluna plena de primavera. La data era important en una societat fortament condicionada pel calendari cristià. La Quaresma, era un periodo de quaranta dies -sense contar els dumenges- de preparacio per a la Pasqua, en els quals estava manat el dejuni i l’abstinencia, lo qual no permetia massa festa durant eixe temps. Per aixo, anteriorment a l’escomençament de la Quaresma, el poble es donava una panchada de festa, representada per les Carnistoltes. Com a nota curiosa en relacio als valencians i la quaresma, considere interessant que es conega, que de forma general, incloia el lacticini o abstinencia de llet, pero “…en este Reyno de Valencia,… sin escrúpulo alguno comen todos de lacticinio de tiempo inmemorial”. (“Buen uso de la teología moral: según la doctrina y espíritu de la Iglesia” de Francisco Guijarro -178. No seria d’extranyar que es tractara d’una costum inmemorial dels valencians d’influencia musulmana, sent que per als musulmans, “La leche es el símbolo de la pureza de sentimientos, libres de toda hostilidad” (“Herencia islámica en la gastronomía murciana” de Rosa C. Garrigós).



    Comprovem per tant, que l’epoca natural dels porrats, es troba entre el solstici d’ivern i l’inici de la Quaresma. Vorem que porrats i carnistoltes compartien, tant espai temporal, com multitut de caracteristiques.



    Es interessant saber que el solstici d’hivern ha segut celebrat per totes les cultures antigues, per a les quals representava el “renaiximent” del sol o de la llum. Per als romans, era el “natalis solis invicti”, o naiximent del sol invicte que anava guanyant temps a la foscor de la nit. El celebraven entre el 19 i el 25 de decembre en unes festes o “feriae Saturni” dedicades a Saturn -de“satu”, participi de “sero” que vol dir sembrar-, deu de l’activitat agricola i de la sembra, deu d’una “edat d’or” sense esclavitut ni propietat. Eren els “Saturnalia”, “ferias Saturnalibus” o saturnals. Els “Saturnalia”, es celebrà en un principi el 19 de decembre i constava de sacrifici i banquet public. Es tractava d’unes mereixcudes festes per haver acabat un cicle agricola i l’ocasio de demanar al deu per la fertilitat d’unes terres, que anaven a preparar-se per a una nova sembra. Com totes les festes, tendi a allargar-se, sent ampliada succesivament per Juli Cesar, Caligula i Domicià. Es tractava d’unes festes tan populars que continuaren celebrant-se en epoca cristiana. En els calendaris de Filocalo (336 d. C) i de Polemio Silvio (448 d.C) es nomena la festa, que progresivament anà perguent el nom pagà de Saturnals, conservant exclusivament el de “Feriae servorum”, pel qual tambe eren conegudes.



    En la següent part d’est articul comprovarém les sorprenents coincidencies entre els porrats i les saturnals, orige indubtable dels porrats. Vorem el recel historic de l’iglesia cap als porrats, lo que demostra el seu orige pagà no eclesiastic, per molt que es trobe amagat darrere d’un santoral cristià.

  3. #3
    Moderador Global
    Fecha de ingreso
    16 mar, 06
    Ubicación
    Un lugar en la tierra
    Mensajes
    10,778
    Mechior Talavera, en “Los purrates de Valencia” (1597), posà de manifest l’enfrontament entre l’aparença de festa cristiana dels porrats i la realitat que clarament amaga un orige pagà, quan escriu que “Purrate es solo un bullicio / de gente que va en tropel, / sanctidad mezclada en vicio, / vicio que sacan con él / la devoción de su quicio”. Afig que “haze que sirva la yglesia / por capa de pecadores”. Explica que “Son un público viage / do en son de hazer vassallage / al sancto qu’es aquel día, / hazen una ramería (sic) / por do se afrenta un linage”, contant-nos que “está de gente este día / el camino que no cabe, / pero la yglesia vazía”. Diu dels qui van que “…en son de ganar perdones, / ganan mil vicios tacaños” van al purrate por fuego / y a la yglesia ni aún por lumbre.

  4. #4
    Moderador Global
    Fecha de ingreso
    16 mar, 06
    Ubicación
    Un lugar en la tierra
    Mensajes
    10,778
    NOTES D’ETNOLOGIA VALENCIANA: ELS PORRATS (III)
    En l’articul anterior hem vist que els porrats s’inicien en el solstici d’hivern i per tant coincidixen en la celebracio d’un fet astrologic celebrat per totes les civilisacions de l’antiguitat. La celebracio que nos es mes proxima culturalment son els “Saturnalia” o les saturnals romanes. Definint i resumint somerament el significat de les Saturnals, podriem dir que eren unes festes romanes en les que es celebrava el solstici d’hivern i l’inici d’un nou cicle agricola, que estaven dedicades al deu Saturn, deu de l’agricultura que havia regnat en una epoca dorada sense esclavitut ni propietat. En estes festes, els “senyors” convidaven als seus subordinats, estant-los permes dirigir-se ad ells en total llibertat. Eren unes festes de fer-se regals, de llibertat, de fusio, transgresio i inclus d’inversio social, caracterisades per bones borracheres i desenfre sexual. Per a l’intercanvi de regals, es montaven fires o mercats especifics. Existia un “rei de les saturnals”, de qui parlarém. En est articul anem a procedir a estudiar la relacio entre les caracteristiques de les Saturnals i les caracteristiques que tenim documentades dels porrats.

    Anteriorment a entrar en un analisis pormenorisat, s’ha de dir que podriem pensar, que les festes dels porrats, que en principi pareixen “governades” pel santoral cristià, entren directament en contradiccio en el caracter pagà de les Saturnals romanes. Pero res mes llunt de la realitat. Mechior Talavera, en “Los purrates de Valencia” (1597), posà de manifest l’enfrontament entre l’aparença de festa cristiana dels porrats i la realitat que clarament amaga un orige pagà, quan escriu que “Purrate es solo un bullicio / de gente que va en tropel, / sanctidad mezclada en vicio, / vicio que sacan con él / la devoción de su quicio”. Afig que “haze que sirva la yglesia / por capa de pecadores”. Explica que “Son un público viage / do en son de hazer vassallage / al sancto qu’es aquel día, / hazen una ramería (sic) / por do se afrenta un linage”, contant-nos que “está de gente este día / el camino que no cabe, / pero la yglesia vazía”. Diu dels qui van que “…en son de ganar perdones, / ganan mil vicios tacaños” van al purrate por fuego / y a la yglesia ni aún por lumbre. Orellana, en el XVIII, encara parla dels Porrats com a “pretexto para una Diversión casi del todo profana”. Per a vore com integrava el cristianisme les costums paganes, es interessant reproduir un fragment de carta del papa Gregori Magne (540-604) de l’any 595 dirigida a missioners: “Y puesto que solían sacrificar muchos bueyes a los espíritus malos, es necesario conservar, modificada, esta constumbre también, haciendo un convite, un banquete con mesas y ramas de árbol puestas alrededor de las iglesias, que antes eran templos…No se inmolen ya animales al mal espíritu pero mátense y cómanse en alabanza de Dios, dando gracias así a quien todo lo ha creado, troncando de ese modo los placeres materiales en espirituales”. (p 32 de “Antropología e historia” de Buxó Rey i Álvarez Barrientos -2003).

    Hem dit que en els “Saturnalia” es montaven uns mercats especifics orige de productes per a fer regals. I es evident que els porrats son fires o mercats especifics que es celebraven en llocs que es trobaven a les afores de les poblacions, encara que pel seu creiximent molts d’eixos llocs han segut integrats en elles. Covarrubias dia que el lloc a on es celebraven “estan fuera de los muros”. Considere interessant saber que la paraula “fira”, te origens etimologics comuns en el “forum” romà, i implica lloc de reunio. La paraula mercat, te orige en “mark”, “march”, en el significat de llimit o frontera. Els porrats reunixen els significats de fira i mercat, perque eren una reunio de gent generalment fora dels murs de les poblacions. Per a aplegar ad ells, era necessari fer un cami, anant en “romeria” lo que implicava un viage de contacte entre la gent, que hui es historia.

    Mes avant estudiarém els productes tipics del mercat del porrats. Ara vejam si eixos productes son objecte de regal, com succeia en les Saturnals. I efectivament, en els porrats, es costum fer regals als chiquets, aixina com el regal del novio a la novia, consistent en “fer el mocador”, omplint-lo dels productes que es venen. Nos ho conta Palanca y Roca quan escriu: “Ella, tóba, el mocador / per les cuatre puntes pren, / y ell diu…”. La “mocadorà” del dia de sant Donis no es mes que la transposicio d’una costum popular a una festa institucionalisada. Es interessant saber que els regals de les Saturnals, acabaren ajuntant-se en els regals d’any nou, o “Strenae”, respecte de les quals no hi ha que pensar massa per a identificar-les en les nostres “estrenes” de Nadal.

    El caracter de festes de llibertat, de fusio i inclus d’inversio social propi de les Saturnals, tambe el trobem en els porrats. D’eixa llibertat nos parla el notari Andreu Martí Pineda (a de 1490-ca. 155 quan escriu en “Consells a un casat” en relacio a la dona que “Ab les festes del porrat feu que tinga pau i tregua, perque en tals jorns la bondat, ab plomes de llibertat, de tot bon desig caplleua”. (p 287 del “Cançoner satírich valenciá”). La fusio social en els porrats la posà de manifest Mechior Talavera l’any 1597 quan nos diu que “Es un passeo do ay como / hable la dama al bizarro, / y es, subiéndole de tomo, / feria de coches de plomo / y de cavallos de barro”, afegint que “El cochero y la fregona, / la dama y el que se entona / todos siguen la estación”. Dient tambe que “La muger del menestral, / como la del principal, / para un día como aqueste / quiere coche, aunque le cueste / la metad de su caudal”. Sobre l’inversio social tambe nos parla Mechior Talavera. Inversio que s’amaga en carasses, posant-se de manifest la relacio en les Carnistoltes: “y ay máscaras que se apegan / como alamares con broches”. Explica que per la llibertat es pert la vergonya: “Es do se da en recompensa / de la libertad offensa, / y aunque sea caso injusto, / para las pagas del gusto / se da a cambio la vergüença”. Nos diu que en els porrats passa lo contrari de lo considerat ortodoxe: “Allí la donzella habla, / la casada se enamora, / la viuda juegos entabla, / la soltera se endiabla”, afegint que “El caballero a la dama / dándola bueltas la infama”. No obstant, sempre hi havia qui intentava resistir-se a anar als porrats. Nos ho conta Juan Lorenzo Palmireno, (1524-1579), qui en “El negro danzar perdió a mi tía” escriu que “Tenía yo una tía de hasta ueynte y un años, que no puedo dezir si era más nombrada por su hermosura o por su buena fama, muy apartada de lo que las otras mucho aman, porque aborrecía juego de cañas, era enemiga de máscaras y si alguna uez yua al porrate constreñida de sus uezinas…”.

    La component sexual dels porrats, tambe es posada de manifest per Mechior Talavera qui diu dels porrats que “son de las almas engaño / y de los pecados nido” i que “Es lonja donde se tratan / muchos negocios carnales / do mil insultos se atan / y es plaça do se rematan / muchos pecados mortales”, fent-nos saber que era lloc a on “Dan los pellizcos fiados, / los requiebros por antojo”. Carregant en les dones, parla de que “Son los purrates un río / do las mugeres qual peces / van trepando a su albedrío / y su talle, garbo y brío / pescan los hombres a vezes”, rematant el tema, quan afirma que “Es almoneda encantada / do es Cupido pregonero, / es do se da rematada / la dama por el dinero / y dan por la honra nada”.

    L’inversio social la trobem en les Saturnals en l’institucio del “rei de les Saturnals”, personage que eixercia d’emperador durant les festes, ridiculisat pel bilbilità Marcus Valerius Martialis o Marcial (40-104) en els seus “Epigrames”, perque vestia un simbol de poder com la toga: “Nil lascivius est Charisiano / Saturnalibus ambulat togatus”. I en els porrats valencians tenim la seua correspondencia, existint la personificacio de la festa en un “rei dels porrats”. En la p 80 de “Espectáculos y comediantes en Valencia (1580-1630)‎”, (traduccio de l’obra de Henri Mérimée per Esquerdo Sivera -2004), llegim que “Uno de los jinetes que abría la marcha era denominado el ‘purrate’… acompañado por numerosas carrozas con damas y caballeros de la calle de San Vicente en la que vivía. Detrás iba el ‘purrate’ de San Antón, personaje relevante en la calle de Serranos, después el ‘purrate’ de San Sebastián, el de San Vicente, el de San Valero y el de San Blas”. Es clara la relacio dels porrats en personages marginals que es revisten de simbols de poder. Tenim l’eixemple del “bisbet”, que era un foll del “Spital dels Ignoscents, Folls e Orats” que eixia a demanar als porrats, anotant-se els diners arreplegats en les “Rebudes del bisbet i porrats”. Per l’inventari de bens de 9 de juny de 1587 sabem que la mitra era un dels atributs de poder del “bisbet”. Es troben testimonis de les “festes de folls”, en el s XI, atribuint-se el seu orige a les Saturnals romanes. (p. 28 de “Religiosidad popular: nostalgia de lo mágico” de Luís Maldonado).


    L’evident caracter paga dels porrats fea, que l’iglesia intentara que els seus representants s’apartaren d’ells, cosa que no sempre conseguien, aplegant a prohibir als frares franciscans que eixiren del convent els dies de porrat, llevat d’en casos excepcionals, amenaçant-los inclus en pena d’excomunio. Vejam lo que succei en Capítul dels franciscans, celebrat en el Convent de Requena el dia 26 de juliol de 1637 i en l’any següent: “Que los Frayles moradores en los Conventos de Valencia no concurriesen nunca á los Purrates, pena de ser desterrados de la Ciudad…bien que respecto a los Purrates, algunos Frayles que miraban esta ley por mera bagatela, solian freqüentarlos sin reparo, particularmente los de los Conventos inmediatos a Valencia, como el de Jesús, la Corona, S. Diego de Alfara, y aún los de Sancti Spiritus, y algún confesor de monjas. Más como lo supo el Padre Provincial, hizo circular por todos ellos una carta con fecha de 16 de diciembre de 1638, en la que por virtud de santa obediencia y con pena de excomunión les volvió a intimar el mismo precepto, prohibiendo absolutamente a los guardianes el dar licencia á nadie en tales días para salir de casa, á excepción de los que hubiesen de ir a predicar, confesar, auxiliar ó a las limosnas ordinarias” (p 378 de “Historia de la Provincia de Valencia de la regular observancia de S. Francisco” de Martínez Colomer).

    No obstant, l’heterodoxia valenciana, consequencia de ser un poble en una cultura producte de la convivencia i interrelacio en unes atres cultures, que es donà en moltes epoques “sots senyoria de moros”, i en els primers temps posteriors a la reconquista, duia a que per ad alguns religiosos, la cultura valenciana i les seues manifestacions festives i ludiques, estigueren per damunt de les consignes oficials de la jerarquia eclesial. Un eixemple podriem tindre’l en Pere Jacint Morlà (ca.1605-ca.1656), en contra de qui escrigue un atre eclesiastic: Lluis Crespí. Algun amic o proxim a Morlà, escrigué la “Sátira en defensa de las comedias que escribió mosén Pedro Morlá contra el referido sermón que predicó don Luis Crespí”, burlant-se de tot lo que es dia que era pecat: “Que se peca si hay comedia / que se peca si se baila / que se peca si en las calles / se consiente la dulzaina, / que se peca cuando hay toros, / que se peca en luminarias, / que se peca en los purrates, / que se peca si se danza / que se peca si se juega, / que se peca si se disfraza”.

    En el present articul hem vist els moltissims punts de contacte entre els porrats i les saturnals romanes, lo que fa dificil dubtar de que les saturnals siguen l’orige dels nostres porrats. S’ha de descartar un orige cristià dels porrats, a pesar de les aparences superficials. En el proxim articul, donarém les cites de les primeres prohibicions eclesiastiques del sigle XIII i vorem com els descendents dels iberorromans valencians es defengueren alegant a la costum i a la tradicio. Tambe sera interessant comprovar que tambe els valencians que s’havien convertit a l’islam, celebraven una festa similar. No de bades, tots ells eren descendents dels iberorromans d’esta terra.

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •