en fi, aci vos deixe la jornada de reflexio, espere que dema tots voteu lo que tingau que votar

Jornada de reflexio

Degut a que estem en jornada de reflexio, i que no fa bonico deixar en primera plana coses sobre politica. Per respecte a tots, mes que res.Puix la veritat en dos articuls he arreplegat en tres semanes mesvisites que el Raco.
Hede reconeixer que este articul va naixer la semana passada, mesexactament el fi de semana passat, que vaig aprofitar per adedicar-lo a la llectura en companyia de la familia. Res millor per aunir a la gent que la llectura, i si es en valencià millor quemillor.

Ies que sense voler quan u llig en valencià i pensa realment en lanostra situacio, pensa que mes d'una volta deuriem de sentir-mosorgullosos de ser-ho, no ser ingrats de la llet que hem mamat, comdia en 1561 Onofre Almudever. I ademes li surgixen certes preguntesque realment mai deurien haver aparegut i sobre tot, recorda com ereneixos temps en que dir Valencia significava dir Cultura, dir Riquea isobre tot dir Llibertat, sobre tot despres de tindre durant mes dequatre sigles les lleis mes democratiques de tota Europa, el Furs. Aon se contemplava inclus la possibilitat de que la dona viuda poguerafruir de la casa matrimonial durant l'any següent a la mort delmarit, tot un adelant tenint en conte la majoria masclista de l'edatMija i que atres lleis com els Usatges encara seguien recollint icontemplant l'esclavitut; tenint regulats fins a 1486 quan va seranulada per Ferran el Catolic en la sentencia arbrital de Guadalupe( i pensar que precisament en Catalunya tenen despreci ad este reiaragones pel fet d'unir les dos Espanyes, ¿que no recordaran lasentencia que els va lliurar de l'esclavitut imposta pels seusdirigents? ¿O sera que els seus nous dirigents els han tornat aesclavisar i no volen que recorden com se varen lliurar enanterioritat?

Enfi, i tornant a Valencia, ¿Com hem pogut oblidar una epoca culturalen la que erem la Atenes del sigle XV, o el sigle XI quan recolliremmes cultura inclus que Bagdat...?
¿Perque els nostres escritors miraren cap a Castella a partir del XVI icap a Catalunya a mitats del sigle passat? ¿No es consideravenvalencians?
Realmentcrec que si, pero sobre tot, se consideraven artistes, i voliensentir-se llegits per quan mes gent millor. I es per aixo, que unavolta conquistats pel mercat Castellà, molts i molt bons valenciansoptaren per escriure en la llengua de l'Imperi, per a que les seuesobres pogueren ser llegides per molta mes gent. I es precisament peraixo, que uns sigles despres i conquistats de nou, esta volta per laburguesia catalana molts optaren per escriure els seus pensaments iles seues preocupacions en la nova llengua, sobre tot despres de laguerra, quan eixa era l'unica forma de poder arribar a la gent querealment volia sentir les seues protestes i els seus pensaments moltalluntats del regim, ya que el catala pese a que molts diguen locontrari era una llengua permesa pel regim, no aixina el valencià,puix era la llengua dels republicans, del poble lliure.
Ya que nien eixe moment, els valencians tinguerem la gosadia o millor dit elvalor d'escriure ni de llegir mes alla que els llibrets de falla ialguna que atra revista curiosament tambe lligada ad estes, que eralo que permetia el regim.


Continua en ... Jornada de reflexio