Mara: M'ha dit el mestre que tenim que “esser” catalans. Que no pass som valencians. Que això no te importancia, però. I que a partir d'ara tinc que menjar “putifarra” en conte de botifarra.
Que no em tornes a fer per a dinar fesols. Vullc “mungetes”. Ya no m'agrada la coqueta d'ou a la francesa. Ara preferixc la “truita catalana.” Si poguera “esser” en “pa an tumaca.”
I per últim... no em faces ensalada. Te que “esser” “enciamada” servida en “enciamera.”
¡Ah! I de postre.... sempre crema catalana.