
Iniciado por
MOSATROS
D'om qui va a la selva comunal et comença de tayllar algun arbre et altre tayllalo del tot [...] aquel qui del tot lo taylla et lo gitta en terra, aquel la deu aver, car aquel qui primerament taylla un poc en l'arbre no la deu aver per ço que no y pot allegar ges de dret sino que la synnala per aquel tayllar.
Si alguna muyller que non aya marit aura d'altre omne fill o filla e l'omne nega que no es son fill o filla, la muyller per salvar aquel fill o aquela filla que sia d'aquel hom, deu aportar devant la iusticia las dos partz d'un cobde de drap de lin ab que'l sigell la iusticia la man dreyta, e apres del tercer dia leve lo ferre calt.
Si algun omne compra cosa furtada e el synnor de qui fo aquela cosa la troba e la vol aver, aquel qui la comprà deu dar autor bastant que diga qu'es (qui es) autor d'aquela cosa venuda et encara que don fiança de dret sobre la cosa qu'el venne. E si no o fa, no es autor en altra manera ni pot deffendre aquel qui compra la cosa furtada. A la derraria aquel qui compra la cosa furtada, si non pot aver a tal autor, iurara sobre'l Libre et la Croz per quant compra aquela cosa et que no conox l'omne de qui la compra; e'l synnor de qui fo la cosa furtada dara la mitat del pretz et asi cobrara so cosa desembargadament. Pero d'altra manera es de bestias robadas o furtadas.
Moltas vegadas esdeuen que algun hom se met en servici d'altre per pretz sabut entroa un cert termini. Puxas apres d'un temps evant que'l servici sia acabat, vol s'en partir e laxar lo servici que era tengut de fer a so seynnor per convinença, e no per algun tort que'l seynnor li aya, mas per sa propria voluntat.
Si algun que sia seynnor d'algun vedat troba en aquel oveyllas d'altres omnes que y pascan, si's vol, lo seynnor, segont fuer, pot de dia alli matar una oveylla, e de nuyt duas.
Si algun hom de montaynna aura pleyt o iura ab un hom d'Espaynna, evantz de la iura de cada part deuen venir a medianedo a Sent Crabas et alli o dar iuras, si obs sera, o fer bataylla, si no era lo pleyt ab omnes de ciutat o de vila que specialment sia afurada del Rey.
Fill bort, si a certa et determinada part de las cosas del payre ab carta bastant, d'alli evant no es tengut de pagar en las deutas de so payre, si per aventura devia dar alguns deutes mentre que era viu.
Quan germans e germanas auran entre si heredatz partidas que lis pertaynen d'avolori o de patrimoni e algun d'aquels volra vendre la part de la heredat que li aura tocat, segontz fuero, primerament o deu dir a sos frayres que la conpren si la volen; et si aquela hora no la volen comprar, pot-la vendre francament a qui's volra. Mas si no lis fa assaber e la ven ad altres qual que dels frayres o de las germanas la volra, donan lo prez per quant fo venduda.
De gendre qui vol venre la heredat que el sogro'l dona ab sa filla.
De asno ferit, de bou o d'altra bestia.
D'un hom qui ferí una muyller de parage. Un hom donà grant ferida una a una muyller de parage e'ls parentz d'esta muyller feriron greument aquel hom qui la muller avia ferida.
D'aquels que deuen donar dezmas de fruytz vennutz. De fruytz venutz en vinna o en camp de lin, o de favas o d'altras legumens, si aquel qui compra dira al vendedor: "Vos daretz dezma d'esta compra que faz de vos", lo vendedor la deu pagar.
[...] deu aver exida libera per la margen de la cequia per on entra l'ayga a regar la vinna, pero si sera tal loc que aya cerca ayga ab la qual se reg aquela vinna et encara que sia prop la via publica.
[...] no podia presentar fiança de dret sobre la pynnora que'l crededor avía pres de so fiança ans que pensas com pagas los dines al crededor.
Per [...], si infançon deu dar ad altre infançon fiança de dreit sobre alguna demanda que li faga de heredat, aquela fiança deu esser infançona e que aya casa propria en aquela villa on es la heredat que li demanda'l demandador et encara que en aquela casa estia abitador que y faga foc o que aya peynnora viva en aquela metexa vila: caval o mul, o egua o mula, rocin o somer o somera, que entre et ysca de la casa de la fiança.