Els burros normalment no volen, pero els burros catalans son una excepció. Volen de tot.

Volen ser una nació. Volen tindre no mes un dialecte. Volen ser independents. Volen ser mes que ningú. Volen ampliar fronteres. Volen catalanisar regnes veïns. Volen fabricar-se una història que no tenen. Volen furtar tot lo que puguen furtar. Volen normalisar. Volen impondre. Volen anular. Volen suplantar. Volen usurpar. Volen renegar d'Espanya. Volen menjar-se lo mon sancer. I sobre tot, bramar; bramar en català que es lo seu.

Llavors......, ¿ Volen o no volen ?

L'atre dia, en una visita de rutina al meu veterinari, vaig preguntar-li si sabia d'algú remei efectiu contra la burrera “volaora” bastarda d'este ramat “volaor.”

Mira Buitre, em va dir: Els burros solts, sense nugar-los en curt, solen convertir-se en una plaga i en un perill per als demés. Tenen que estar molt controlats; tenen que estar acostumats a pastar i menjar a soles en el seu pesebre i quan s'esmarren fora del seu corral, hi ha que obligar-los a que tornen a la seua quadra; o potser se'n porten un bastonaç del amo del terreny dels veïns.

Continuà diguen-me: Si es posen tossuts i bramen, o peguen coces, o mosseguen, i comencen a fer el ruc, n'hi ha que recórrer als preparats del boticari. N'hi ha que administrar-los pastilles GAV de tamany gran, o be supositoris GAV extra-grans, que son mes efectius.

Pero no tracteu de tranquilisar-los en raons i en paraules, que no vos serviran de res. No faran cas. I els burros catalans son dels burros mes difícils de controlar i d'amaestrar, perque en el fondo, tenen el somi de considerar-se cavalls de carreres, mereixedors dels privilegis dels animals de primera categoria que provenen de bona casta.

¡¡¡¡¡¡ Aaaarrrrrrrreeeeeee, burro català.!!!!!!!