Cameron i Salmond responden a la carta del president invitant-li a respectar la Llei. Abdos responden que els procesos deuen ser en el consentiment de totes les parts


El ministre principal d'Escocia, Alex Salmond i Davit Cameron

LONDRES/BARCELONA- En la vida hi ha multitut d'ocasions en les que coneguts se fan passar per amics de l'anima. Tafarregen davant el restant de ser com un membre de la familia quan, en realitat, s'han creuat tan soles un parell d'ocasions en aquell del que se vanaglorian ser com un germa. El fenomen «amiguismo» es especialment reconeixible despres d'un exit. Son molts els que intenten pujar-se al carro, pero normalment el protagoniste posa distancia. D'una manera educada, pero la posa. I aixo es exactament lo que li ha passat a Artur Mas. El president catala digue ahir que anava a enviar una carta per a felicitar a Davit Cameron i Alex Salmond per l'acort que alcançaren el dilluns sobre el referendum d'independencia escoces, pero, llunt d'obrir-li la porta, ni Londres ni Edimburgo estan per la llabor d'intimar massa en el politic catala.

Encara que el portaveu del Govern, Francesc Homs, digue ahir que Mes els felicitaria «per l'eixemple de dialec i de democracia que han donat al mon, ya que el cas escoces es eixemplar per al cas catala», un portaveu de la Foreign Office recalcà a LA RAZON que el Govern britanic «no te intencio de ser un eixemple per a ningu». «No hi ha un enfocament unic per a totes les qüestions plantejades pels moviments que demanen l'independencia o la separacio. Cada cas deu ser tractat d'acort en les seues circumstancies especifiques, respectant els acorts internacionals existents –per eixemple, Acort de Pau de Dayton– i tenint en conte la pau i la seguritat internacionals», explicà.

Es mes, la mateixa font deixà clar que les «fronteres internacionalment reconegudes se deuen canviar pacificament» i sempre «en el consentiment de totes les parts implicades». Es dir, que Londres i Edimburgo a dia de hui no son ni molt menys l'espill de Madrit i Barcelona.

Sense comentaris a la carta
A pesar de que el portaveu de la Foreign Office no tenia constancia de la missiva («en qualsevol cas –digue– mai comentem cartes privades que rep el primer ministre»), sí volgue zanjar l'assunt catala matisant que «els debats sobre la secessio i els moviments d'independencia deurien abordar-se a través de mijos pacifics i democratics, mutuament acceptables i el referendum d'Escocia sí s'alliniava completament en este enfocament general».

Per la seua part, el ministre principal d'Escocia, Alex Salmond, tambe volgue alluntar-se a pesar de l'interes que mostra Mas per arrimar el muscle. Ho deixà molt clar el mateix dilluns en la roda de prensa que oferi despres de l'acort del referendum. Davant la pregunta d'un periodiste sobre la situacio espanyola, el lider nacionaliste digue que estava «interessat» per les reivindicacions de Catalunya, pero remarcà que no anava a «interferir» en el debat. «No soc qui per a dir-li a la gent de Catalunya que fer. Es un proces que mos interessa, pero no anem a interferir», subrallà.

L'independentiste sempre ha dit que ama al Païs Vasc i a Catalunya i que hi ha que respectar el dret de les nacions a l'autodeterminación, pero mai ha creuat la llinia. Son en els amics reals en els que un deu implicar-se i no en els coneguts que intenten aprofitar-se de l'exit.

Pero la Generalitat està molt interessada en amplificar l'acort al que han aplegat Cameron i Salmond per a possibilitar un referendum abans de que concloga l'any 2014 i, sobre tot, en que el Govern ho prenga com «eixemple». «Soles mos llancen improperis. No mos han cridat per a parlar de res. Mosatros no tanquem mai la porta al dialec», afirmà el portaveu catala. Ara Mes se planteja acodir a un forum internacional –potser en Berlín o Brusseles– per a «internacionalisar el conflicte».

Londres y Edimburgo a Mas: «No somos ejemplo para Cataluña»