Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120
Aproximación a la literatura en catalán en el Reino de Valencia durante ss. XVI-XIX

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar la navegación y poder obtener estadísticas de uso. Al continuar con tu navegación significa que das tu consentimiento a nuestra política de cookies.

Continuar
Resultados 1 al 2 de 2
Like Tree4Me gusta.
  • 4 Post By favara

Tema: Aproximación a la literatura en catalán en el Reino de Valencia durante ss. XVI-XIX

  1. #1
    Sargent Centenar Avatar de Alerta-i-Accio
    Fecha de ingreso
    06 may, 06
    Mensajes
    1,358

    Aproximación a la literatura en catalán en el Reino de Valencia durante ss. XVI-XIX

    Aproximación a la literatura en catalán en el Reino de Valencia
    durante la Edad Moderna (ss. XVI-XIX)*

    Josep Vicent Escarti -------------> FILLDEPUTA

    Ya se, ya se que esta tot plagat de motius p'ancendremos la sanc. Pero n'hi han situacions en la que un d'eixos millons de motius que el pancatalanisme ha sembrat per l'uinvers i la civilisacio, me mou a fer publica la meua indignacio.

    Vicent Josep Escartí: Aproximación a la literatura en catalán en el Reino de Valencia durante la Edad Moderna (ss. XVI-XIX)- nº 47 Espéculo (UCM)
    "Creer que el valenciano es un dialecto del catalán es comprensible, como también lo es creer que nuestro dios es Dios." (VOB)

  2. #2
    Aspirant a Centenar Avatar de favara
    Fecha de ingreso
    30 abr, 12
    Mensajes
    318
    .
    No tenen ninguna vergonya, ningu dels autors del temps que se referixen digueren mai que foren catalans i escrigueren en catala. Pero ells erre que erre, continüen en les seues mentires, a vore si colen. ¿ Pero no se donen conte del riducul que fan?

    Llogicament com no podria ser d'atra manera, este catalaniste no pot aportar mes bibliografia que l'editada d’uns anys a esta part, per una colla de traidors. Sent la mes antiga que fica la de Joan Fuster de 1973, personage al que desgraciadament tots coneixem i la de un catala Manuel Montoliu que escrigue les seues Trobes de Jaume Febrer en 1912. El restant son a partir de 1983 i concretament d'Antoni Ferrando i me crida l'atencio per la de voltes Agusti Galbis ha tirat per terra els seus arguments. I Vicent Josep Escarti atre que tal balla. Pagats catalanistes menjant de les arques publiques.

    Com mostra, posare cites de varis articuls de Agusti Galbis que son molt bons i ell si que aporta cites i documents antics dels anys anteriors a la conquista, en epoca musulmana una fotraca en el seus escrits, estes concretament son les que tira per terra les tesis d’Antoni Ferrando:

    LA DENOMINACIO “LLENGUA VALENCIANA” DOCUMENTADA EN 1335: LA CONCIENCIA DE POBLE DIFERENCIAT.

    ….
    El Sr. Antoni Ferrando, membre de l´Institut d´Estudis Catalans, que fa poc ha publicat la “Historia de la llengua catalana” i que es academic de l´Academia Valenciana de la Llengua (¿a qui se li passaria pel cap posar una rabosa a guardar el corral?; ¿O es que el corral es de raboses?), publicà en 1980 el llibre “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians”. Tot ell sanceret es un edifici imaginari, al qual intenta dotar d´una estructura imposible. En este llibre, el Sr Ferrando pontifica i diu que durant la etapa “constituent del Regne (1238-134, els valencians, nos consideravem “com a part integrant d’una mateixa «nació», la catalana”. No content en eixa mentirola, l´allarga en el temps, diguent que, durant el “període de creixença del Regne” (1348-1412)” es mantenia “la consciència de ser alhora part integrant de la «nació catalana»

    Aporte cites que posen de manifest la falsetat de dites afirmacions:

    La primera cita confirma l´existencia d´una forta personalitat valenciana, diferenciada de la catalana i l´aragonesa en 1307. Es tracta del “Cas d´Orca”. Catalans i aragonesos reivindicaven la jurisdiccio sobre Orca. La cita esta treta de “Cortes de los antiguos reinos…..”, Volum 1 2ª part. pag 420. Es text de les Corts Catalanes: “E apres en lany quel Senyor Rey tench Corts a Muntblanc….en les dites Cort assigna lo Senyor Rey II jutges, I de Cathalunya e altre d´Arago, e micer G Jafer del Regne de Valencia per tercera persona que coneguessen de la dita questio…. E lo dit Senyor Rey vaent quels jutges d´Arago e de Cathalunya nos avanien be, comana lo dit fet a micer G. Jafer, qui era del Regne de Valencia e no feya part…..Es dir, que en 1307, el rei Jaume II, considera que G. Jafer “no feya part” entre catalans i aragonesos, perque era “del Regne de Valencia”. ¡Llastima no haver estat Ferrando per a dir-li al rei, que quin destrellat estava fent!, perque, ¿Com podia no fer part entre dos “nacions” algú, que segons ell, era part integrant d´una de elles?”….
    Resultados de la búsqueda la conciencia de poble diferen « Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

    VALENCIANS I CATALANS EN LES UNIVERSITATS ITALIANES

    …….
    I vejam algun eixemple de com els valencians es dien valencians i no catalans, molt a pesar de Ferrando. Per la p.317 de “Primeros juristas valencianos en la universidad de Bolonia”, sabem que “Juan Senex, Valenciani”, está en Bolonya en 1284. I en la p.307, trobem a “Tomás de Liria, valenciano (1392). Un fum de valencians, venen acompanyats de l´expressio “de Valencia” o “de Valentia”. Simplement recordar, que en Bolonya estudià Pere Belluga, qui en el “Speculum principum”, (1437-1441), va defendre la preeminencia del Regne de Valencia front a Catalunya. (Vore “Valencians i catalans VI” publicat en Valencia Hui el dia 26-8-07).
    Comprovem que el concepte de “nacio” en les universitats italianes, res te que vore en el significat “ben sabut” que preten Antoni Ferrando
    Resultados de la búsqueda VALENCIANS I CATALANS EN LES UNIVERSITATS ITALIANES « Bloc en els artículs d’Agustí Galbis
    ……

    ELS VALENCIANS I LA MALA FAMA DELS CATALANS (I)

    ……
    El llibre “sagrat” de la secta, en el qual es conte el cos de les cites representatives de l´intent de manipulacio de l´integrisme catalaniste, es el panflet “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians” de l´“il•l•lustrissim” profeta i membre de l´A.V.L, Antoni Ferrando Francés……
    …….
    ……
    Vist tot aço, i en ares del proselitisme catalaniste, sugerixc a Antoni Ferrando, que seguixca reivindicant la catalanitat dels de Calatayut, dels de Valladolit, de tots els espanyols i ¿perque no?, de tots els barbars, avariciosos, bruts i maleducats de tot el mon. Com no han trobat -ni trobaran- ni una sola cita historica d´un valencia que es considerara català, pretenen fer “ciencia” a partir d´insults. Ridicul ¿no?
    Resultados de la búsqueda els valencians i la mala fama dels catalans I « Bloc en els artículs d’Agustí Galbis


    ELS VALENCIANS Y LA MALA FAMA DELS CATALANS (IV)

    ……
    Seguint l´argumentacio d´Antoni Ferrando, anem a demostrar, segons la seua desficaciada “ciencia”, “que els catalans formaven part d´una sola nació franca”.
    Com ya varem vore, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II es considerat com a “franc” i no com a “català” en el “Poema de mío Cid”. Es relaten fets succeits en l´any 1082:Remont Verenguel de Barçilona la mayor”, fon pres per el Sit: Verá Remont Verenguel - tras quien vino en alcanza / oy en este pinar de Tévar – por tollerme la ganancia /Todos son adobados – quando mio Çid esto ovo fablado / las armas avién presas – e sedién sobre los cavallos / Vidieron la cuesta yuso – la fuerça de los francos.
    …..
    no nomes s´ha considerat als catalans com a francs. En “Historia de los heterodoxos españoles” de Menéndez Pelayo llegim: “Ha de advertirse, además, que las palabras provenzal y catalán se tomaban a veces como sinónimas en la Edad Media; así Enrique de Gante llama provenzal a S. Raymundo de Peñafort, que era barcelonés, como todos sabemos” ¿Sera que “que els catalans formaven part d´una sola nació provençal?
    …..
    Miguel Asín Palacios, publicà en 1939 un passage del cordoves Ibn Hazm, mort en l´any 1063, que dia: “El berberisco, cuando habla árabe, y quiere decir <al-šaŷara>, dice <al-saŷara>. Y cuando el gallego habla árabe, sustituye las letras <ayn y hā> por la letra hā”. Seguint a Manuel Malo de Molina, Ibn Hazm, es referiria tambe a castellans i lleonesos. Hem de senyalar, que castellans i lleonesos tenen la sort de no tindre a un Antoni Ferrando, que en estes proves cientifiques estaria venent-los als gallecs, al demostrar “cientificament” que castellans i lleonesos “formaven part d´una sola nació gallega” .

    ¿Que hem fet els valencians per a mereixer-nos estos “cientifics de secà”? I com es dificil de creure que siguen tan trompellots, es llicita la pregunta: ¿Quins interessos i quants diners hi han darrere d´este engany que preten la despersonalisacio del poble valencià?
    Resultados de la búsqueda els valencians i la mala fama dels catalans IV « Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

    L’ALGEMIA VALENCIANA (II). TESTIMONIS SOBRE L’US DEL ROMANÇ (V)


    Considere interessant apuntar unes notes sobre el “Libre dels feyts” de Jaume I, del que sol dir-se que fon redactat en dos dos parts, la primera d’elles en la Xativa de 1244 i una segon en 1274. Redactat en romanç valencià, els autors valencians serien els responsables d’una forma autobiografica, caracteristica de les biografies oficials dels governadors musulmans. Burns analisà el fet en “The king’s autobiography: the Islamic connection”, (pp. 285-88 de “Muslims, Christians, and Jews”), a partir de la “History of Muslim historiography” de Franz Rosenthal. Ademes, les autobiografies musulmanes s’ajuden de multitut d’anecdotes “by means of anecdotes and episodes”, tal i com succeix en la Cronica del rei en Jaume. Una de les que delata l’influencia musulmana es la que conta que “E fom a Burriana e quant vench que volguem leuar la ost vna oroneta hauia fet vn niu prop de la scudella del tendal: e manam que no leuassen la tenda tro que ella sen fos anada ab sos fills pus en nostra fe era venguda”, que fon analisada per Samuel G Armistead en “Una anècdota del rei Jaume I i el seu paral•lel àrab”, comparant-la en la que conta Yaqut ibn-Abdallah al-Rumi (1179-1229), en relacio a un general que manà alçar un campament, pero quan viu que “una coloma (yamama) havia post ous damunt, per la qual cosa va dir: ‘Ella és inviolable en la nostra proximitat (yiwarina). Deixeu la tenda desplegada fins que tinga els pollets i, llavors, feu-los volar’” (Sharq alAndalus 9, 1992, p 223-228 de Samuel G Armistead). Tambe el “Rawd al-Qirtas” nos conta que Muhammad al-Nasir estava l’any 1211 front al castell de Salvatierra i “se detuvo tanto tiempo ante este castillo, que anidaron las golondrinas en su tienda, empollaron y sacaron las crías a volar, mientras él seguía en el cerco” (p 461 del vol 2 del “Rawd Al-Qirtas” per Huici Miranda). Es curios que Burns diga de l’autor que era d’espiritualitat primitiva anticlerical i a voltes quasi d’un batejat paganisme “primitive and unclerical, and at times almost a baptized paganism”, segurament perque era o un “heterodoxe” mossarap o un convers. En relacio a la seua llengua, el “il•l•lustrissim” Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, escriuen que es tracta d’un text “que recorre molt sovint a arabismes i mossarabismes com albíxera, algorfa, alforro, barcella, fòvia, recena, tanda, vega, etc” (“Sobre Jaume I i el Llibre dels fets”).

    De moment hem vist, que mantindre que hi hague un tall en l’us del romanç per part de la poblacio que vivia “sots senyoria de moros”, no te ningun trellat. En la següent part de l’articul, parlarém un poc de la traduccio dels Furs al romanç valencià, de sant Pere Pasqual i Arnau de Vilanova, que sabien arap i feren traduccions al romanç, i de judeus i musulmans valencians que tambe traduiren de l’arap al romanç.
    Resultados de la búsqueda L


    ALGEMIA I LLENGUA VALENCIANA (I): CONCEPTE I HISTORIA (III)


    Al “il•l•lustrissim” Antoni Ferrando, l’expressio “algemia / aljamia” no li sugerix res mes que la seua vinculacio al “defugiment del nom de català”, sent que “els valencians del segle xv solien defugir el nom de català per a denominar la seua llengua”, insistint en que la paraula algemia, “…tindria la seua explicació en l’intent de defugir la catalanitat onomàstica de la llengua.” (p 62-68 de “Consciencia idiomática i nacional dels valencians”.- 1980). Davant de tan magistral motivacio de l’us de “algemia”, es llicit preguntar-se, si es que el “il•l•lustrissim” no medita les borinotades en que pensa previament a escriure-les, perque… ¿realment se les creu? Llastima no nos diga el nom del valencià “blavero” que escomençà -en el s. XV segons ell- la confabulacio anticatalana, segurament posant-se d’acort en algun moro per a triar tan rebe una paraula que nomenara la nostra llengua, sense dir “català”. De pas podia dir-nos l’inventor de “aljamía” per a referir-se al castellà, aixina com de quina denominacio volien “defugir” els castellans. ¿Acas no voldrien que es notara l’archisabut orige català del castellà?...
    Resultados de la búsqueda ALGEMIA I LLENGUA VALENCIANA (I): CONCEPTE I HISTORIA (III) « Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

    EL PARLAR ROMANIC VALENCIÀ I EL CATALÀ ANTIC

    ….
    L´any 2001, l´Universitat de Valencia, publicà el llibre “Estudis de filologia valenciana”. Antoni Ferrando, que no se´n pert una, fa la “Nota del editor”. El llibre consta d´una seleccio de texts de Joseph Gulsoy. I entre els “escrits seleccionats”, en la p. 173, en l´apartat II “La unitat de l´idioma 1. Els mots” llegim: “El senyor Mourelle de Lema, amb gran porfídia, s´ha dedicat a provar -com si hagués necessitat de fer-ho puix que tothom ho sap- que en el País Valencià s´havia desenvolupat un parlar romànic que era diferent i independent del català
    I yo em pregunte: ¿“Tothom ho sap”? El mateix Antoni Ferrando, quan en 1987 escriu sobre “L´arabització lingüística de la societat valenciana prejaumina…” nos dira els noms d´aquells que no ho saben, perque encara no han caigut de la figuera (o no els interessa caure). Diu: “Enfront d´ells, Joan Fuster, Pierre Guichard, Manuel Sanchis Guarner, Míkel de Epalza, Dolors Bramon i Carme Barceló postulen l’arabització Lingüística completa de la Valencia immediatament prejaumina
    I de la llista, preocupen aquells, que ensenyen en les universitats valencianes. Perque… ¿S´hauran apuntat desde 1987 a l´any 2001 a la llista de “tothom”? Em pense que no, mes be al contrari, han radicalisat les seues postures.
    Resultados de la búsqueda EL PARLAR ROMANIC VALENCIÀ I EL CATALÀ ANTIC « Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

    EL “DICTAMEN” DE L’ACADÈMIA SOBRE LA DENOMINACIÓ DEL VALENCIÀ (I)

    El dia 12 d´abril de l´any 2005 es va publicar en el DOGV num 4.983, el famos “Dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià”, evacuat (prengas el sentit escatologic de la paraula) per els nostres “il•lustrissims academics” de la AVL. Tot ell, sancer, es una rastrera de desficacis, inexactituts i.manipulacions. Escomencem per la “Selecció de textos valencians on es documenta l’ús de la denominació de català o llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia dels valencians
    ……
    Es convenient que es sapia que moltes de les cites del dictamen prenen com a referent el llibre “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians” del academic Antoni Ferrando. Es troben en l´apartat “El triomf del gentilici <català> com a nom de la llengua”. Hi ha 14 cites, respecte de les quals Lluis Fornes, en la seua tesis doctoral dirigida per Antoni Casanova (Universitat de Valencia-Estudi General, 2004), diu: “En la mostra no trobem cap literat valencià que faça us del nom de llengua catalana”. Continua diguent: “Remarquem que cap dels textos és literari; i no es referix, cap d´ells, a la llengua dels valencians, ni a la literaria, ni a la popular”. Vegem, que el supost “triomf del gentilici <català> ” entre els valencians, nomes es troba en el desig de Ferrando, de que aixina haguera segut, forçant interpretacions que en moltes ocasions rallen lo ridicul, en un intent desesperat de clavar el clau per la cabota.
    Queda demostrada la mentira que els academics fan que s´escriga en el DOGV, quan afirmen que “la denominacio historica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes”. Pero la trampa mortal es troba quan en el primer punt del dictamen es diu que “valencià”, es el terme que ha de ser “utilitzat en el marc institucional”, perque es com diu l´Estatut, pero “sense que tinga caràcter excloent”. ¿Que vol dir aixo? ¿Que Ferrando li podra dir al valencià “ferrandià”? ¿O que en contra de l´Estatut, de la historia i dels valencians, podran dir catalana a la llengua valenciana? ¡Ah! I tot aixo revestit d´un pressunt i fals cientifisme.
    El resum del contingut del dictamen podria ser: Mantafules, trampes, maganches, mentires i enredros. ¿De veres anem a consentir-ho els valencians?
    Resultados de la búsqueda EL DICTAMEN « Bloc en els artículs d’Agustí Galbis

    Panda de venuts, a poc que se tire ixen totes les seues mentires.
    Vergonya tenia que donarlos a ells i a tots els que ho consenten.
    adlerta, Darktrue, aguila_roja y 1 más Les gusta esto.
    La lengua es un sistema que no conoce más orden que el suyo propio. Saussure

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •