La festivitat de la Monarquia Tradicional en Valencia


Els carlistes valencians celebraren el dumenge sis de giner, festivitat de l´Epifania del Senyor, el Dia de la Monarquia Tradicional. Est any, per primera volta, la santa Missa, centre de celebració, tingué lloc en la Parròquia del Bon Pastor de Valencia i fon oficià pel seu titular, el reverent D. Juan Ramón Pidal.

L´intenció de l´Eucaristia, proposta per la Junta Regional de la Comunió Tradicionalista Carlista (CTC) i pel Círcul Cultural Aparisi i Guijarro, fon “el Be Comú d´Espanya en el dia de la Monarquia Tradicional”, que fon glossat pel celebrant.

Conclòs l´acte religiós, els afiliats, socis i simpatisants assistents, procedents de distintes comarques de la província de Valencia se reuniren en un saló contigu a on el President regional de la CTC, Jesús J. Blasco, agraí a la Parròquia la seua hospitalitat, expressà ses millors desijos per a l´any que pren inici i donà llectura a una nota preparà pel conseller de la CTC Josep Miguel Orts alusiva als traços específics de la Monarquia Tradicional propugnà pel Carlisme.

A continuació, reproduïm el text oficial llegit:

“Hui, conscients de lo que som i perque ho som, celebrem l´Epifania del Senyor, és a dir, la manifestació de l´Emmanuel, del Deu en nosatres, a tots els pobles del món simbolisats en uns misteriosos personages aliens al poble triat i a qui la Tradició atribuïx sapiència i poder socialment reconeguts.
I, ademés, per als carlistes, est és el dia de la Monarquia Tradicional: l´iconografia clàssica nos presenta als Reis d´Orient, guiats per una estrela que a soles veuen els ulls nets, en peregrinage per a adorar a un Deu fet home, que forma part de l´història de tots i cadascú de nosatres.

Eixes imagens són la mèdula de la causa que defenem. Només complint la voluntat de Deu, qui ostenten la missió de gobernar, se fiquen al servici de l´home. L´unió de la divinitat i l´humanitat en Crist, eleva en els sers humans l´image i semblança de Deu, que tenien des del principi. D´ahí lo sagrat de la persona, que marca la jerarquia de valors de l´acció política.
Una política cristiana cabal no és la que més invoca el nom de Deu, sino la que, complint sa voluntat, s´ordena al profunt respecte de l´home i fa possible el seu desenrroll integral, a partir de la seua llibertat.

Eixa concepció del poder és la que caracterisà a la Monarquia cristiana de les Espanyes des del seu inici. En els seus encerts i erros, en els altibaixos propis de l´obrar humà.

En la mida en que la Corona tractà d´ubicar sa missió entre la llei natural i el respecte a les tradicions i consentiment del poble organisat i representat, li fon donat l´afegitó de la glòria temporal.
Quan els reis deixaren de ser instruments del Regne de Deu i oblidaren reflectir sa Justicia entre els homens, l´afegitó declinà fins invertir-se en decadència i fracàs.
No caigam, no obstant, en l´erro calvinista de supondre en el guany dels bens terrenals un signe de la predestinació eterna.

Eixes lliçons de l´Història, en este dia de la Monarquia Tradicional, nos permeten destacar els traços diferencials d´eixa institució, en el proyecte pel que lluitem:


  • Monarquia activament cristiana: Sa política se subjectarà a la moral i a les ensenyances de Crist i favorirà els interessos espirituals de la cristiandat. Precísament per ser cristiana, tindrà el màxim respecte a les persones, grups o ètnies d´atres creències o conviccions per a assegurar l´igualtat davant la llei de tots els espanyols.


  • Monarquia federativa que siga nexe d´unió sense confusió dels diversos pobles que conformen les Espanyes. Que fomente el seu recorregut conjunt i l´harmonia dels seus traços diferencials.


  • Monarquia federativa que siga nexe d´unió sense confusió dels diversos pobles que conformen les Espanyes. Que fomente el seu recorregut conjunt i l´harmonia dels seus traços diferencials.


  • Monarquia federativa que siga nexe d´unió sense confusió dels diversos pobles que conformen les Espanyes. Que fomente el seu recorregut conjunt i l´harmonia dels seus traços diferencials.


  • Monarquia social que respecte i promoga l´entramat de grups intermijos en que la persona humana se realisa, a partir de la familia i en les distintes facetes de sa funcionalitat. Que la vitalitat del teixit social que vincula a les persones servixca de llímit al poder polític.


  • Monarquia responsable, en la que no encaixe ni un tirà ni un monarca decoratiu incapaç d´iniciatives. El monarca també deu estar somés a la llei com tots els espanyols i no acollir-se a privilegis d´inviolabilitat ni immunitat.


  • Monarquia foral, que eixercix ses facultats de govern segons els drets que històrica i constitucionalment li pertoquen en cadascú de ses dominis. En atenció a les peculiaritats culturals, jurídiques, administratives.


  • Monarquia hereditaria, que vertebre la continuïtat i el progrés de les Espanyes. El rei del nostre proyecte haurà de tindre la doble llegitimitat d´orige i d´eixercici. Haurà de confirmar en ses paraules i obres el cridament que rebé per sa sanc.


Ixcà pronte el poble carliste puga cridar al rei per son nom.
I que est esforç tinga sentit com aportació als problemes reals d´Espanya”.






Valencia, 6 de giner de 2013
Festivitat de l´Epifania del Senyor
Dia de la Monarquia Tradicional

FONT (també en espanyol).
Portal Avant!