Martí Piquer, en la seua magna obra, 'Història de la Literatura Catalana', dedica més de trenta pàgines a 'Bernat Fenollar i els seus amics'. Literalment escriu: "Tot un diversíssim grup d'escriptors o de senzills amants y conreadors 'ocasionals' de les lletre, cetrat a Valéncia, entre 1458 i 1514, més o menys, ha aparegut al voltant de Fenollar: Ausias March, Rodrigo Dieç, Joan Roís de Corella, Joan Vidal, Joan Verdanxa, Pere Vilaspinosa, Miquel Estela, Francí de Castellvi, Narcís Vinyoles, Joan Moreno, Jaume Gassull, Baltasar Portell, Jeroni d'Artes, Joan Escrivà, Pere Martines, Isabel de Villena, Isabel Saris, Crespí de Valldaura i Nicolás Núñez. Bernat Fenollar 'fa de pont' entre dos mons diferents artísticament i allunyats en el temps: el món d'Ausias March i el món dels valencians que concorren als certamens religiosos i que, en llur llengua materna o en castellà, ón recollits al 'Cancionero General d'Hernando del Castillo i en les seves succesives edicions'. ¡Si'n vols més, para el cabàs!

En atra ocassió me he referit a les tertulies renaixentistes humanistes valencianes (femenines, com la del Libre de les dones; masculines, com el Parlament en casa de Berenguer Mercader). La tertulia de Fenollar, la estudià en 1921, Salvador Guinot: "Son tantas, tan claras y evidentes las referencias a la tertulia literaria que en la morada del ilustre Domero de la Seo de Valencia se reunía; lo mismo en las obras de imaginación (en las satíricas principalmente) del último tercio del siglo XV, que en los trabajos de investigación histórica de posteriores tiempos, que no es posible negar 'la existencia real, en el postrer lustro de aquella centuria, de una academia literaria valenciana, con caracteres muy especiales y dignos de algún estudio, no sólo es posible sino bastante fácil de hacer'.

Possible sí, pero no tan fàcil, perque la tertulia té que deduir-se de varies obres, fonamentalment dos, editades en 1497, en Valéncia, per Lupus de Roca: 'Lo procés de les olives' (procés = debat, és un debat poètic que degenera en disputa) del notari Joan Moreno, en el que intervenen, Fenollar, Moreno, Gassull, el Sindich del Comú dels peixcadors, Vinyoles i Portell; i 'Lo somni de Joan Joan', en el que interven, ademés del narrador-espectador (el diriem 'Juan Lanas'): les dones acusadores, i els seus defensors, l'advocat Artés, i el procurador Despí; el vells acusats, i els seus defensors, l'advocat Sabater i el procurador Moreno, jutjats per les deesses Venus i Raó.

Si algú dubta de l'existència de tal tertulia, es prou llegir 'Lata sentencia e fi del somni': 'I aixi les parts (els tertulians), ab paraules corteses,/ qui, marmulant, mostrava cara trista;/ altres rient, refermaven les preses;/ véien entre ells raons (per lo tant raonaven) i grans conteses,/ així de gest, paraules, com de vista./ Pero no els cal a les dones res tembre,/ puix per sa part la sentencia canta (s'havia arribat a certa conclusió);/ la qual, per més los mals d'aquelles rembre,/ se poblicà (es donà a conéixer) a sis jorns de deembre,/ milquatrecents de l'any sis e noranta./ I, ab lo remor de la gent tanta/ i ab l'avalot,/ que escriure prou del tot no pot/ lo quant fon gran,/ se despertà Joan Joan". ¿Somi, ensomi? Realitat. Tambe te forma dialogada 'La disputa de viudes i donzelles', en la que intervenen Mossen Jaume Siurana, generós, Mestre Lluis Joan Valentí, doctor en Medicina, i el discret notari Andreu Marti Pineda. Este 'romançer' porta traçes de ser indefugible, inesgotable, inacabable.... valencià i sense romanços catalans.