L’ALGEMIA VALENCIANA (VI). LA CONTINUÏTAT (XII)


En el present articul anem a vore certes circumstancies del “Repartiment”, de les que tambe es despren la continuïtat de poble i de llengua.



Per aixo hem de saber, que molts dels “conquistadors” forasters que reberen terres no aplegaren ni a establir-se per aci, i que alguns dels que ho feren, s’afanyaren en revendre les seues propietats als antics amos, per a tornant-se’n cap a les seues terres d’orige. Ho sabem perque el rei en Jaume intentà evitar-ho exigint als donataris la residencia personal “residenciam facias personalem”, prohibint que vengueren les propietats rebudes ans d’un minim de 10 anys “ad decem annos non possis vendere dictam hereditatem”. Estes mides no foren massa utils. El propi rei reconegue el seu fracas en el seu testament del de l’any 1272,

Ademes, no hem d’oblidar que els beneficiaris del “repartiment” no foren exclusivament forasters, i que entre ells tambe hi hagueren valencians, antics cristians o conversos, o membres d’unes atres religions, als que Jaume I podia deure’ls algun favor. Entre els que reberen donacions, trobem noms de tradicio “mossarap”, com “Galib”, provable adaptacio arap d’un nom premusulmà del que podria derivar Galve / Galvez / Galbis, i uns atres com “Adam de Paterna”, “Marti Petri de Paterna”, “Valentinus”, o “J Moçarabi”. No hem d’oblidar-nos dels jueus, en relacio als quals Eliyahu Ashtor diu que “…quedaven 162 families a la ciutat de València quan Jaume la conquerí” (p 206 de “Moros cristians i jueus” de Burns). De fet, “Ibraym judeus valentinus”, rebe donacions. La dificultat de definir la religio d’una persona pel seu nom, es veu en que “Eximinus Almoravit” o “J Gil sarracenus” reberen donacions, o en que es donaren les cases d’un alfaqui de nom “Ali Borrel”. L’identificacio sistematica dels valencians que reberen donacions no es gens facil, perque l’onomastica posterior a la reconquista era fruit d’una decisio personal sobre la conservacio o no de l’onomastica anterior a la reconquista, que podia ser d’orige premusulmà, romanç o musulmà.



Els cristians i conversos valencians, que anteriorment a la conquista ya tenien onomastica romanç i que es llimitaren a conservar-la, son dificils de detectar en el Repartiment, perque tenien una onomastica compartida en la dels cristians forasters, analogament a lo que hem vist que passà en relacio a l’onomastica dels “arromins” murcians. Ho sabem perque hem vist valencians de la preconquista que es dien Pere, Martí, Berenguer, Ramon, Guillem, Vidal, Llobell…, i en el mateix Repartiment comprovem que hi havien musulmans valencians en noms com “Fertun” o Fortuny, “Granel” o Granell, “Borrel” o Borrell, “Sarrio”…
L’ALGEMIA VALENCIANA (VI). LA CONTINUÏTAT (XII)