Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 38

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 39

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 41

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 42

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_hook.php on line 43

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120

Warning: preg_replace(): The /e modifier is deprecated, use preg_replace_callback instead in ..../vbseo/includes/functions_vbseo_seo.php on line 120
San Vicent Martir. Agustí Galbis.

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar la navegación y poder obtener estadísticas de uso. Al continuar con tu navegación significa que das tu consentimiento a nuestra política de cookies.

Continuar
Resultados 1 al 3 de 3
Like Tree9Me gusta.
  • 2 Post By Tirant
  • 4 Post By Tirant
  • 3 Post By ulls blaus

Tema: San Vicent Martir. Agustí Galbis.

  1. #1
    Moderador Global
    Fecha de ingreso
    16 mar, 06
    Ubicación
    Un lugar en la tierra
    Mensajes
    10,778

    San Vicent Martir. Agustí Galbis.

    S. Vicent martir i el sentiment historic de valencianitat (i)

    http://agustigalbis.wordpress.com/20...lencianitat-i/

    el sentiment popular d’adhesio, a una causa que crea enfrontament o rivalitat entre dos comunitats civiques o territoris, sentides com a diferents “patria naturae”, induix l’identificacio en la comunitat civica o territori, que defen eixa causa.

    Sant vicent martir, muigue martirisat en la ciutat de valencia, el dia 22 de giner de l’any 304, en la campanya de persecucio contra els cristians, que tingue lloc en l’imperi romà, entre els anys 303 i 311. Gregorius turonensis, (538-c.594), en “historiae”, (5; xxxviii) escriu sobre “de persecutione christianorum in spaniis” i diu que “magna eo anno in hispaniis christianis persecutio fuit”. Anem a vore clarament, com en els sigles iv, v i iv, existí una rivalitat entre valencia i saragossa, relacionada en el martiri de sant vicent martir i el seu cult, que segurament contribui, a l’extensio d’un sentiment de valencianitat, inicialment restringit als naturals del territori de la ciutat de valencia.

    Per a comprobar-ho, estudiarém el contingut al respecte de tres texts. Per la part de saragossa, vorem lo que nos diu el “peristephanon” del poeta “aurelius prudentius clemens”, (348 d.c.- c.410), escrit a finals del s.iv o principis del s.v. Per part valenciana, estudiarém les “actes” del martiri referenciades com bhl 8638, probablement valencianes i coetanees, aixina com el “sermo” del s.vi, anterior a l’any 531, atribuit a just d’urgell, germa del bisbe valencià “justinianus”. Vorem les raons d’adscriure cada text a cada part.

    Que “prudentius” donava importancia a la patria dels sants, ho sabem perque parla d’ells com a acreedors de la corona de la patria “martyrum credas patriam coronis”. En relacio a l’orige de l’autor, s’ha defes que era natural tant de saragossa, com de calahorra. Els qui defenen un orige saragossà, trauen a relluir, entre atres, que en el “peristephanon”, parla de la veu dels de saragossa, “caesaraugustanam vocitamus urbem”, que canten himnes en els quals reivindiquen a sant vicent, dient que “noster, et nostra puer in palaestra” o “noster est…”. Els qui defenen que “prudentius” havia naixcut en calahorra, diuen, que en la “nomina virorum illustrium” present en les croniques albeldense i el emilianense, que segons m. álamo podria haver segut redactada en el s. Vii, es diu d’ell, que era “calagorritanus, versificator insignis…”. Sent que en el “peristephanon”, es referix a calahorra com a “nostra gestabit calagurris”, possessiu que tambe gasta per a referir-se a tarragona, dient-li “nostrae caput excitatur urbis”, podria ser, que sent natural de calahorra, nos posara de manifest, que en el s iv ya existia d’un sentit patriotic o de pertinença a distints ambits, donat que calahorra, formava part del “conventus juridicus”, de saragossa, la qual pertanyia a la provincia de tarragona.

    Sobre les “actes” del martiri de sant vicent referenciades com bhl 8638, es interessant saber que es tracta d’una de les onze versions de les actes del martiri de sant vicent anteriors a l’any 1000, registrades pels bollandistes entre els num. Bhl 8627-8638. Tambe s’ha de coneixer, que la passio de sant vicent o les actes originals del seu martiri, s’hagueren d’escriure molt pronte, si tenim en conte, que en dos dels sermons “in festo martyris vincentii” de sant agusti de hipona (354-430), es parla de llegir-les “beati vincentii gloriosa passio legeretur” (serm. 275); “vincentii passionem legisset” (serm. 276). Aço seria sense dubte, un dels motius de la rapida extensio del seu cult, extrem que coneguem, perque sant agusti nos fa saber que a un sigle del seu martiri, este es celebrava “celebrare vincentii”, en totes les regions i provincies de l’imperi romà a on s’havia estes el cristianisme “regio, quaeve provincia ulla, quo usque vel romanum imperium, vel christianum nomen extenditur”, cosa que comprovem en calendaris i martirologis, com el “kalendarium antiquum polemei silvii”, de l’any 448, “anno cccciil conscriptum”, atribuit a polemi silvi bisbe d’octodurum (hui martigny en suissa), en el qual trobem que el dia “xi kal” (dia 22) del “mensis januarius”, es celebrava “natalis s vincentii martyris dies pluvius”. (p 178 del vol 28 de “acta santorum”), o el calendari dit jeronimià, erroneament atribuit a sant jeroni i que es un martirologi anonim del s. V compilat en el nort d’italia, en el qual s’anuncia per al 22 de giner que “in hispania valentia civitate s. Valerii episcopi et vincentii diaconi”. (p 418 de “les origines du culte des martyrs” de hippolyte delehaye)

    concretant en la versio bhl 8638, hem de saber en relacio a la seua antiguitat, que victor saxer, l’investigador mes important de les distintes versions, nos diu que es tracta de la versio a on es troba la redaccio conservada mes antiga de la passio de sant vicent “le text le plus anciennement conservé de la passion de s. Vincent” (“le culte de s. Vincent dans la peninsule hispanique avant l’an mil”, en p 142 de “iv reunio d'arqueologia cristiana hispanica”. -1995). Pérez vilatela, en “in augustana provincia”, diu d’esta versio en relacio a l’existencia d’unes “actes” originals del martiri, que seria “la más cercana a las “actas”, si no son ellas mismas”, senyalant ademes, el “indisimulado localismo en la redacción de esta passio”, que “desde el comienzo del martirio hasta el final se cita la ‘civitas valentina’ tan sólo”.

    Puix be, la reivindicacio del sant per uns i per atres, du a que prudentius no cite el nom de la ciutat de valencia, com al lloc del martiri de sant vicent, i al redactor de la versio bhl 8638 de les actes, a no nomenar la ciutat de saragossa, d’a on pareix ser que vingué el sant a valencia.

    Efectivament, a pesar de que prudenci visità la ciutat de valencia, deixant constancia del tumul sepulcral de sant vicent “tumuloque corpus”, aixina com dels rits de la veneracio del seu cos “si rite sollemnem diem / veneramur ore et pectore”, evita citar-la, gastant el circumloqui, de dir que la gloria del seu sepulcre li la havia donada casualment una ciutat litoral, lluntana i desconeguda, que es trobava prop de l’alta sagunt “…quamuis procul hinc, in urbe / passus ignota, dederit sepulchri, / gloriam, victor, prope litus altae / forte, sagynti”. Contrariament, la versio bhl 8638 de les actes, cita l’expressio “in valentina ciuitate” en tres ocassions, sent evident que ni el primer desconeixia “valentia”, ni el segon redactor desconeixia “caesaraugusta”.

    Com algu, influit pels acatalants de sempre, pot creure’s que prudenci no cita a “valentia”, perque era una “insignificant” ciutat romana, farem un incis al respecte. Ho dic, perque el mallorqui acatalanat, professor de l’universitat de valencia, vicenç maría rosselló i verger escrivia l’any 1979 en el vol xxviii de la “revista de la universidad complutense”, dedicada a “urbanismo e historia urbana en españa”, un desficaci titulat “la huella romana de la ciudad de valencia”, en el que en acabant de dir que la ciutat de valencia “llegó a perder hasta el nombre para llamarse madinat al-turab”, extrem absolutament fals com hem vist en “la ciutat de valencia i el nom de madinat al-turab”, diu que “sobrevivió o renació tal vez sobre el polvo y la ruina de una insignificante ciudad romana…”.

    Li recordarém al sr. Roselló que en el sigle i, pomponius mela, naixcut en algecires, parla de la ciutat de valencia com a ciutat importantissima quan escriu: “sed notissimas valentiam, et saguntum illam fide atque aerumnis inclutam” (chorographia, 2, 82). Si sagunt era “ciuitas foederata” o ciutat federada en roma, la ciutat de valencia contava en el prestigios estatut de “colonia”, regint-se pel dret llati o “ius latii”, cosa que sabem, entre atres, perque plini el vell (23-79), en el “liber iii” de “naturalis historia”, nos parla de “valentia colonia iii m. P. A mari remota”. Tambe saragossa tenia l’estatut de colonia, que no era massa usual, atenent a que plini el vell, nos diu que de les 472 ciutats de la hispania proxima o citerior, nomes 12 eren colonies. Pero ademes, la ciutat de valencia tenia el privilegi -com saragossa-, de ser “immune” i per tant estava exenta de pagar certs tributs, segons nos transmet el jurisconsult julius paulus prudentissimus en el s.iii, quan diu que “in lusitania pacenses et emeritenses iuris italici sunt. Idem ius valentini et licitani habent: Barcinonenses quoque ibidem immunes sunt” (llibre ii de “de censibus”). Si parlem de dimensions de ciutats, a “valentia” li faltaven 18 ha, per a tindre l’extensio de “caesaraugusta” que en tenia 55, front a les 70 de tarraco o les 100 de emerita. (“la demografía de la hispania romana…”, de gozalbes cravioto. 2007). Era molt gran per eixemple, en relacio a “barcino” que tenia un “pomerium” de 10,4 ha. Per ultim, comentar, que de les poques ciutats d’hispania a on s’ha documentat circ romà, una d’elles es valentia, tenint unes dimensions paregudes al de sagunt i en una capacitat per a uns 10.000 espectadors, circumstancia que reforça l’importancia de la valentia romana.

    Fet l’incis, passarém a continuacio a comentar la resposta mes forta a prudenci, datada a principi del s.vi i atribuida a just, bisbe d’urgell. Primer parlarém un poc del seu germa, “justinianus” (c.492- c.54, bisbe de la ciutat de valencia des de l’any 527 fins a la seua mort, periodo durant el qual es celebrà el “concilio valentino” de l’any 546. Per l’inscripcio de l’epitafi de “justinianus caelebs pontifex sacer[dos]”, que consta en la “anthologia hispana”, transmesa a traves d’un manuscrit del sigle viii (paris bibl. Nat., lat 8093), coneguem entre atres coses, que justinianus edificà en la ciutat de valencia nous temples i restaurà els vells “noba templa construens vetustaque rest[aurans]”, deixant per hereu dels seus bens a sant vicent, a qui molt venerà “hic vincentium gloriosum martirem xpi / sat pio quem coluit moderamine vivens / hunc devotus moriens reliquid eredem”. Sabem que just i justinià eren germans, perque isidor de sevilla (c.560-636), en “de viris illustribus”, a continuacio de parlar de “iustinianus ecclesiae valentinae episcopus”, cita a “iustus…frater praedicti iustiniani”, germans tambe de nebridi i elpidi “huius quoque fratres nebridius et elpidius”. Vegem per tant, quetots ells formaven una important familia de quatre bisbes germans, als quals trobem junts subscriguent de les actes del ii concili de toledo de l’any 527, com “justinianus…ecclesiae valentinae episcopus” (bisbe de la ciutat de valencia); “justus…ecclesiae catholicae urgelitanae episcopus” (bisbe d’urgell); “nibridius…episcopus ecclesiae catholicae egarensis” (bisbe de l’actual tarrassa) i “elpidius…catholicae ecclesiae ostensis episcopus” (bisbe d’osca).

    La resposta a prudenci, de la que hem parlat, es troba en el “sermo s. Iusti urgellensis episcopi in natale s. Vincentii martyris”. (pp. 216-221 de “viage literario a las iglesias de españa: Viage a urgel”, vol. 10). La reivindicacio de prudenci en el seu “peristephanon”, que diu que sant vicent era d’ells, i d’ells, la seua educacio de chiquet, “noster (ille), et nostra puer in palaestra”, afegint rotundament que “noster est”, es contestada per just d’urgell, repetint per set voltes seguides i per set raons, que sant vicent es “nostre” dient que es “noster ex genere”, o nostre d’orige; “noster ex fide” o nostre de fe; “noster in stola” o nostre en l’estola; “noster in gloria”, o nostre en gloria; “noster in officio” o nostre en dret, “noster in tumulo” o nostre en sepultura; “noster in patrocinio” o nostre en patrocini. Els set “noster”, es troben reforçats per un quadruple “hunc”, quan diu que “hunc conspicimus in vestimentas” o aci contemplem les seues vestimentes; “hunc gerimus in meritis” o aci tenim els seus exits; “hunc urbs nostra protulit” o aci, la nostra ciutat el “produi”; “hunc caelestis iherusalem non solum pro huius urbis, sed etiam pro totius orbis gubernatione suscepit” o aci rebe el govern de la jerusalem del cel, no a soles per a favorir a la nostra ciutat, sino per a tot el mon.

    Sent que no hi ha dubte de que el tumul o sepultura del sant es trobava en valencia, -i com vorem l’estola i unes atres vestimentes-, es la rao per la qual, b.de gaiffier, conclou en la p 279 de “sermons”, que “la famille de just d’urgel provenait de valence”. Victor saxe en “la versión bhl 8628-8631 de la passio s.vincentii diaconi et martyris”, diu que aço explicaria la rao per la qual el bisbe de valencia justinià, li demanà el sermo al seu germà, “ait demandé á son frére de tenir le sermon en question”, que degue ser pronunciat en valencia per un chiquet del pais “le sermón avait été prononcé á valence par un enfant du pays”.

    Per tot aço, victor saxe, escriu en el seu treball acabat de citar, que “l’hypothèse, tirée de ce fait, selon laquele le prédicateur était originaire de valence, parait donc bien justifiée”, es dir que l’hipotesis de que sant vicent era originari de valencia, pareix ben justificada.

    En est articul, hem vist elements de reivindicacio valenciana en relacio a sant vicent, front a uns atres territoris, que nos duen a la conclusio de que sant vicent pogue ser valencià. En el seguent articul, vorem la brega entre territoris per tindre la preponderancia en relacio a la possessio de les reliquies de sant vicent. Tots estos “enfrontaments”, a voltes piadosos i a voltes molt poc, pogueren contribuir a una incipient cohesio del poble valencià, en torn a la ciutat de valencia.


    ALQUERIA y a ulls blaus Les gusta esto

  2. #2
    Moderador Global
    Fecha de ingreso
    16 mar, 06
    Ubicación
    Un lugar en la tierra
    Mensajes
    10,778
    S. VICENT MARTIR I EL SENTIMENT HISTORIC DE VALENCIANITAT (i II)

    Hem vist la rivalitat entre Valencia i Saragossa en relacio a l’apropiacio de sant Vicent martir, datada entre finals de l’imperi romà i l’epoca visigotica, existint motius per a pensar que el sant podia haver segut valencià. Els motius ya exposts, podrien vore’s reforçats perque com a valencià es considerat sant Vicent en l’inscripcio de l’any 594 publicada per Pedraza en el fol 75 de la “Historia de Granada”, corresponent a la consagracio d’una iglesia durant el regnat de “Recaredus” que diu: “Consagrata est Eclesia Sci. Vicentii Martyris Valentini a sco. Liliolo Accitano Ponfc. XI. Kal. Febr. An…GL. Dni Recaredi regs. Er. DC. XXXII”.

    No obstant, s’ha de saber, que els martirs eren definits com a “gladiator perfectissimus” (Tertullianus -c.160-c.220) o com a “militem Christi” (Lactantius -245?-325?). La seua mort era considerada com a una victoria per la que es guanyaven la palma “ad martyrii palmas gloriare” (Tertulianus) y la corona “coronam pro fidei meritis” (Lactantius). En el cas de sant Vicent, l’etimologia del seu nom reforçava la idea “Vincenti dabo…Qui vicerit”. La mort es celebrava com el naiximent a la vida en el regne de Deu “meritis in regno Domini reseruatus” (Lactantius) i per aixo, en el “Kalendarium Antiquum Polemei Silvii” de l’any 448, el dia del martiri de sant Vicent es celebrava com el dia del seu naiximent “Natalis S Vincentii martyris”. Podria ser, que el haver segut martirisat en la ciutat de Valencia, es considerara suficient per a referir-se a sant Vicent com a valencià, sent dificil assegurar que sant Vicent fora natural de Valencia.

    La reivindicacio dels martirs era d’interes per distints motius. En primer lloc perque segons sabem pel “Dialogus cum Tryphone” de Iustinus martyr, (c. 100/114 - 162/16,
    es pensava que els martirs contribuien al creiximent de la fe. Posseir reliquies del “vencedor” per a venerar-lo, incrementava el prestigi del depositari, que era l’encarregat de promoure el seu cult. Entre les reliquies, estaven les corporals -sanc i cos- i les de contacte. Per a la ciutat de Valencia, dispondre del cos de sant Vicent no era qualsevol cosa, sent que era l’unic sant hispà que s’havia incorporat a la liturgia catolica universal.

    Per a constatar l’importancia de les reliquies en l’epoca de que parlem, considere interesssant el fer un seguiment de les reliquies de sant Vicent, en l’epoca de que parlem. Saragossa s’enorgullia de tindre una tunica i sanc del sant, trobant-se en la ciutat de Valencia, el cos i unes atres vestimentes.

    Aurelius Prudentius (348 d.C.- c.410), en el “Peristephanon”, diu clarament que Saragossa disponia de sanc de sant Vicent “Vincenti, cui sanguis hinc est”, aixina com que era sanc anterior a la seua mort, perque diu, que procedia d’una tenue efusio, que pareixia anunciar una mort proxima “tenui notasti / sanguinis rore especiem futuri / morte propinqua”. Eugeni de Toledo, (? - 657), en el poema “De basilica S. Vincentii quae est Caesaraugustae ubi cruor eius effluxisse dicitur”, amplià l’informacio dient-nos que es tractava de sanc nasal. “Nare fluente tuus hic iacet ille cruor”. Sobre a on es conservava eixa sanc, Francisco Sobrecasas, en “Ideas varias de orar…” (1681), nos diu que la sanc tacava una tunica, parlant de “La Sangre que San Vicente derramo en Çaragoça, esmaltando la Tunica Sagrada, que oy conserva y adora esta Santa Iglesia”.

    La possessio saragossana d’una tunica de sant Vicent, es troba documentada per Gregorii turonensis o Gregori de Tours (538-c.594), qui en la “Historiae Francorum” nos informa, de que l’any 541, Childebert i Clotari “Childebertus…cum Chlothachario” sitiaren la ciutat de Saragossa “Caesaraugustanam civitatem cum exercitu vallant aique obsident”. Els habitants i en especial les dones, feren una serie de cerimonies, sobre el significat de les quals interrogaren els atacants a un paisà “unum de civitate rusticum ipsi interrogant quid hoc esset quod agerent”. Este els explicà que la gent portava una tunica de sant Vicent i que pregaven al Senyor, per a que tinguera pietat d’ells “Tunicam beati Vincentii deportant, et cum ipsa, ut eis Dominus misereatur exorant”. Gregori de Tours nos conta que eixes circumstancies, feren que els francs prengueren por i se n’anaren “Quod illi timentes se ab ea civitate removerunt”. No obstant, s’afig, que Childebertus continuà conquistant una gran part d’Hispania i que se’n torna a les Galies en un gran boti “Tamen acquisita maxima Hispaniae parte, cum magnis hi spoliis in Gallias redierunt”. Vegem per tant, que Childebert se n’anà de Saragossa sense la tunica, extrem que es confirmaria en els versos d’Eugeni de Toledo, qui en el s. VII, diu que la tunica encara es trobava alli “Hic tua nunc tunica quod Christi fimbria praestat / Tactu nam salvat hic tua nunc tunica”. Inclus Francisco Sobrecasas allarga l’estancia de la tunica en Saragossa al s. XVII, segons lo que hem vist que escrigue.

    Pero per document de 6 de decembre de l’any 558, sabem que “Childebertus rex”, havia decidit construir en Paris un temple “construere templum in urbe Parisiaca”, en honor de sant Vicent, “in honore sancti Vincentii martiris”, de qui posseia reliquies que havia dut d’Hispania, “cujus reliquias de Spania apportavimus”. En eixes reliquies, feu una basilica en honor de Sant Vicent, que fon consagrada pel bisbe de Paris “Germanus”, el mateix any 558 en que morí Childebertus i a on fon soterrat “ad basilicam beati Vincenti, quam ipse construxerat, est sepultus”. (“Recueil des chartes de l’abbaye de Saint-Germain-Des-Prés” -1909). Aimoinus, en “De Gestis Francorum”, nos conta que la basilica l’havia edificada, perque tenia una estola de sant Vicent “Childebertus acceptam beati Vincenti stolam Parisius defert, aedificatamque... basilicam ejusdem sancti Levitae ac Martyris dedicari fecit” ¿D’a on havia tret Childebertus eixa estola, si se n’havia anat de Saragossa sense la tunica?

    I es precissament un document relacionat en el bisbe de Paris “Germanus” (496-576), canonisat l’any 754, el que pot donar-nos llum sobre l’orige de les reliquies expoliades d’Hispania per Childebertus. Es tracta d’un document anonim titulat “Translatio anno 755 et miracula” o “Translatio beatissimi Germani praesulis”. En esta “Translatio”, el cos del bisbe “Germanus”, fon traslladat des del portic de la basilica “iacuit in porticu”, a l’absit. Junt a la basilica, es feu un monasteri, conegut inicialment com “monasterii beati Vincentii martyris et sancti Germani Parisiensis episcopi”, i que hui es coneix com abadia de Saint-Germain-des-Prés. El document nos diu, que “Childebertus rex assedit / castellum Valentiam / In Hispania, quo tantus / laevita dormierat”, es dir que Childebert asedià la fortalea de Valentia en Hispania, a on el levita descansava. Afig que “Civitas obsessa diu / ignibus succenditur / Templum sancti concrematur; / cives terror perculit”, es dir que en el siti de la ciutat, succei un incendi, cremant-se el temple sant i sembrant el terror per la ciutat. Diu que els valencians, es guanyaren la clemencia, oferint-li l’estola i la tunica de sant Vicent “Cuius stolam tunicamque / obtulerunt principi / Super muros, exorantes / ipsius clementiam”. (Vol IV nº 1 de “Monumenta Germaniae historica”)

    Si aixo passà l’any 541, es evident que el sermo de Just d’Urgell, que parla de “noster in stola”, ha de ser anterior al furt de Childebert. Estos fets, podien fer mes facilment entenible l’epitafi del bisbe de Valencia Justinianus (c.492- c.54, quan diu que es dedicà a edificar nous temples i restaurar els vells “Noba templa construens vetustaque rest[aurans]”, faena en la que, per la gracia de Childebert, hauria d’apretar en els ultims anys de la seua vida.

    El fet que des de la ciutat de Valencia, es promoguera el cult al cos de sant Vicent, duria aparellada una peregrinacio religiosa dels pobles mes afins, que segurament dibuixaria un mapa “religios” no molt distint al mapa “comercial” de “Distribución de la moneda de Arse” que dibuixà Uroz Sáez en el seu llibre “La regio Edetania en la época ibérica”, en el qual, posant-se de manifest el comerç entre els ibers -ilercavons, edetans i contestans-, es dibuixava el contorn de l’actual territori valencià. No de bades, el mapa dibuixa la barrera natural de l’Ebre pel nort, a partir de la qual es trobaven els “iberi mixti”, “missegetes” o mesclats, separa pel sur als “batestans”, i per l’oest als “celtibers”. (vore “Els origens remots del poble valencià”). El moviment de persones, d’eixe territori “natural” cap a la “civitas Valentina”, podia haver conduit a una incipient identificacio de les persones d’eixe territori, en els avatars historics de la ciutat de Valencia.

    Tot aixo, podia haver segut, independent de les divisions administratives i eclesials romanes i visigotiques, en relacio a les quals sabem, que l’actual territori valencià, estigue en primer lloc en la “Hispania Citerior” i en acabant en la “Provincia Tarraconensis”, que en algun moment es dividi en dos “conventus”, el “Tarraconensis”, segurament cap al nort del Xuquer i el “Carthaginensis” cap al sur. La “Provincia Tarraconensis”, es parti en dos a partir del s. IV, quedant-se la ciutat de Valencia en la “Provincia Carthaginensis”. Entre mig, podiem haver format part de la “provincia Augustana” (de “Maximianus Augustus”), de la que parla la versio BHL 8638 de les Actes de sant Vicent martir que hem comentat (vore “In Augustana Provincia” de Luciano Pérez Vilatela), parlant-se inclus, en la versio BHL 8638, de “Ad civitatem Valentinam que erat una provincia, ut asserunt”. Quan Toledo desplaçà com a metropolitana a la seu de Cartagena, la major part del nostre territori, formà part de la Provincia eclesial “Toletana”. Finalment, i previament a la dominacio musulmana, feu aparicio la provicia de “Aurariola”.

    Sabem, que previament a l’epoca de taifes de la dominacio musulmana, la Cora de Valencia, tingue una territorialitat molt pareguda a la de l’actual poble valencià, (vore “La cohesio territorial del regne de Valencia abans de les taifes”) i coneguem que Abd Allah, fill d’Abd al-Rhaman I, fon conegut a principis del s. IX, com “al-Balansi” o el valencià, per haver-se instalat entre valencians. (vore “L’autonomia valenciana durant l'emirat de Cordova”).

    Previament a la vinguda del rei en Jaume, els d’Onda, els de Russafa, els d’Almussafes, els de Xativa, els de Denia…eren valencians. Per aixo, trobem noms en arap com “Ibn Hawt Allah al-Balansi al-Undi al-Faqih al-Allama” (1161-1224); “Ibn Galib al-Rusafi al-Balansi” (m. 1177), autor d’un “Diwan”; “Ibn Ahmad al-Ansari al-Munsafi al-Balansi” (s.XIII). “Ibn Gubayr al-Balansi as-Satibi” (1145-1217); “Ibn Dihya al-Balansi al-Dani” (1149-1235), autor de “al Mutrib”…

    No hi ha dubte, de que en este sentiment de valencianitat, degue tindre prou que vore, el martiri de sant Vicent en la ciutat de Valencia. Molts valencians, continuaren sent cristians durant l’epoca de dominacio musulmana i continuaren donant cult al seu cos, com demostra la carta del monge Herman de l’any 1143, per la qual sabem que 40 monges s’havien fet carrec del seu monasteri i que un monge volia vindre a Valencia per a orar davant del seu cos “ad corpus Santti Vicentii orare”. (Vore “Els cristians valencians des del Sit a Jaume I”). El rei en Jaume es trobà en eixos cristians, els “valentini” o valencians de que es parla en la “Ordinatio Ecclesiae Valentinae” (Vore “Els cristians valencians que trobà Jaume I”), que li ajudaren a traure el regne de Valencia del poder musulmà. (Vore “Documentacio excepcional. Els cristians valencians de 1238”). Per tot aço i per moltes coses mes, crec que el poble valencià, te un important deute en sant Vicent martir. L’atencio dels nostres politics a la recuperacio fisica i historica de sant Vicent de la Roqueta nomes mereix el calificatiu de “poca vergonya”.


    S. VICENT MARTIR I EL SENTIMENT HISTORIC DE VALENCIANITAT (i II) « Bloc en els artículs d’Agustí Galbis
    ALQUERIA, adlerta, ulls blaus y 1 más Les gusta esto.

  3. #3
    Cavaller Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jun, 12
    Mensajes
    1,731
    Molt bo el relat historiografic sobre Sant Vicent Martir y el sentiment historic de valencianitat realisat per Galbis

    No obstant, s’ha de saber, que els martirs eren definits com a “gladiator perfectissimus” (Tertullianus -c.160-c.220) o com a “militem Christi” (Lactantius -245?-325?). La seua mort era considerada com a una victoria per la que es guanyaven la palma “ad martyrii palmas gloriare” (Tertulianus) y la corona “coronam pro fidei meritis” (Lactantius). En el cas de sant Vicent, l’etimologia del seu nom reforçava la idea “Vincenti dabo…Qui vicerit”. La mort es celebrava com el naiximent a la vida en el regne de Deu “meritis in regno Domini reseruatus” (Lactantius) i per aixo, en el “Kalendarium Antiquum Polemei Silvii” de l’any 448, el dia del martiri de sant Vicent es celebrava com el dia del seu naiximent “Natalis S Vincentii martyris”. Podria ser, que el haver segut martirisat en la ciutat de Valencia, es considerara suficient per a referir-se a sant Vicent com a valencià, sent dificil assegurar que sant Vicent fora natural de Valencia.
    .

    Simplement voldria afegir a la resenya destacà per Galbis, l’opinio metafísica de que la mort es una continuitat de la vida, pero en un atre estadi, el sobrenatural. La mort no existiría si no existirá la vida.

    Que'ls valencians existim es un fet inqüestionable, a pesar de que'ls nazionalistes cagalans s'han inventat uns mapes aon incluixen nostre territorio fent desapareixer nostra existencia.

    No vos demane que doneu vostra vida com feu San Vicent, per no renegar de ses creencies cristianes. No vaig a entrar en vostres creencies religioses o no, que son molt respetables. En el G.A.V. respetem les diverses ideologies religioses, politiques, etc, sempre que no atenten contra la sustantibilitat y diferenciabilitat valenciana; per ixe motiu vullguera recordarvos que’l conservar y no renegar de lo que mos han transmitit y ensenyat nostres pares, no dixa de ser sino una victoria sobre el mal que preten subyugar y aniquilar a nostre poble y existencia

    Els valencians deuriem de tindre com a referencia a Sant Vicent y mantenint ixes nobles actituts, de defendre en lo que u creu y pensa, perdurarem a lo llarc dels sigles en esta terra, a pesar de que els poders politics, economisc, culturals, mijatics, factics, etc, intenten cagalanisarmos y empastraro tot en benefici d’ixos insatisfets que volen ser lo que may han segut, pero a costa de mosatros.
    volderk, adlerta y a caminant Les gusta esto.

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •