Una volta mes Valencia es la primera terra que te eixe reconegut "" merit "" si , no son els fills nostres els primers ninis d`ara, el valencia normal, es el primer que, NI colabora, NI s`entera, NI llig, NI partisipa, NI acodix a actes, NI sap a qui no deu votar, NI sap el perill que corre la seua terra.
Els atres Valencias ya tenen prou, els politics en acatar les normes pancatalanines i cobrar el sou, Els fallers com ya tenen la Senyera reconeguda, en aixo ya tenen prou, que collons els importa que li fiquen Xiquet en X o en CH.
M`agradaria vorer a eixos valencians que sentats en sa casa, diuen ya ho arreglara un atre, si tinguera que vorers en la plaza de KIEV en 20 graus baix cero, per defendre la seua patria, ¿ que mes dona , veritat ? ser pro rus o voldre intregrar-se en europa, clar si tenim refranys per a tot, a tu valencia que no meneges un dit per res de la teua terra, si lligex est refrany, et ve com anell al dit, TE LO MATEIX, SABO QUE FIL NEGRE, SI TOT ES PER A LA ROBA.

Per a la gent que no l`aconegut i per als que se ho tiren tot al muscle i pasen de tot; hi habia, ya morta per desgracia , una dona, MARIA LA TOLEDANA, tambe cridada MARIA LA REVENTAPLENARIS, naixcuda en Toledo, analfabeta, inculta, no sabia ni llegir, tots els matins es comprava el seu periodic i anava per la placa la mare de Deu, carrer Cavallers, on en els bars que la coneixien li lleguien les noticies referents a Valencia i la seua llengua, s`informaba de tot, prenia el seu cami cap a sa casa, prop de placa del Negrito i pobre del que es topetara en ella en una cuatribarrada o intentan mengar-li el coco, en catalanismes.
QUERER ES PODER, i aixina duia la seua vida la pobra, pero molt volguda i recordada Maria la Toledana, I si tu valencia apoltronat en lo sillo i passant de tot, lligues hasto, que se te caiga la cara de vergonya de no saber ni QUIEN DIA ES LA CRIDA DE LES FALLES.