Tema: AMPAR (=lengua valenciana) o EMPAR(=neocatalani/dialecte barceloni)?

EN LA FESTA DE LA NOSTRA MARE dels DESAMAPARATS ...:


ARGUMENTS TÉCNIC-LINGÜÍSTICS y DOCUMENTACIÓ en DEFENSA de AMPAR / DESAMPARATS (=LENGUA VALENCIANA):

L'etimologia llatina del verp “AMPARAR” està clara :
- ve del llatí vulgar:“anteparare”>anteparare>antparar>anparar>am parar
, i va ser verp ya transitiu en el segle XII que apareix registrat en els diccionaris etimologics de la LLENGUA VALENCIANA (vore documentació).

El mateix filòlec catala Juan Corominas (*), al tractar del terme “amparar” ho deriva del llatí vulgar “anteparare” , contradient científicament als seus colegues catalanistes Francisco de Borja Moll i Manuel Sanchis Guarner ,com a colaborador d'este últim que Corominas va ser en el Dic.Cat-Val-Balear des del Tom III.1950 . L. Corominas nos dona la versio “amparar” en 1140, “Amparo” en 1490, “desamparar” en 1438, “desamparament” en 1545.

(*)Joan Corominas va ser Professor de Filologia Romanica de la Univ. de Chicago -USA- i es membre de l'Institut d´Estudis Catalans, autor del “Dicc.Critic Etimologic Castellá i Hispanic” i el “Breu Dicc.Etimologic”.

Al contrari, el vocable catalanero/ galicisme importat :“emparer> empar>desemparar :

...”es el terme adoptat pel francés des del segle XII tal com apareix en els diccionaris etimologics de la llengua francesa i es un GALICISME importat pel químic Pompeu Fabra per al seu artificial idiolecte català.”

La LLENGUA VALENCIANA ha utilisat, sempre, el vocable “AMPARAR” del que hi ha innumerables exemples entre els nostres Clàssics i diccionaris editats (s'adjunten innumerables exemples) .

La IMPOSICIÓ antilingüística i dogmatica del GALICISME “EMPARAR” , per l'Acadèmia antivalenciana de la Llengua i, per tant, per la Universitat Catalenciana de VLC, ( gran intoxicadors de desinformats sigroners parroquials) te la seua explicacio en dos arguments fonamentals:

............ /

Completar en images i documents :

AMPAR (=lengua valenciana) o EMPAR(=neocatalani/dialecte barceloni)

Web de Teresa Puerto Ferre. Cronologia Historica de la Lengua Valenciana y Lengua Valenciana una lengua suplantada - AMPAR (=lengua valenciana) o EMPAR(=neocatalani/dialecte barceloni)

ARGUMENTS POPULARS VALENCIANS EN DEFENSA D’AMPARO/DESAMPARATS EN LLENGUA VALENCIANA

En post nº 2

Teresafreedom forista y persona a la que admire per sa postura guerrera en defensa de la llengua valenciana, com a filologa que es deurà d’explicarmos per qué dona el nom d’Ampar en conter d’Amparo en llengua valenciana.

Me pareixen molt apropiats els argument utilisats pera distinguir lo que han dit determinats filolecs sobre l’analisis del nom o denominacio que ha tingut te y deu tindre la Patrona de Valencia.

Si hasda el mateix Coromines, català y catalaniste mos dona les versions : “amparar” en 1140, “Amparo” en 1490, “desamparar” en 1438, “desamparament” en 1545., y nostre poble valencià les ha mantingut hasda noastres dies per quin motiu Teresa arreplea la versio Ampar en conter d’Amparo en llengua valenciana

En les alcries de mons yayos y agüelos, en la casa de mons pares y demes familiars, tots ells valenciaparlants des de que naixqueren sempre se nomenaren a ma mare Amparo , a una de les ties Amparito, a un atra Maria perque era Maria dels Desamparats, en atres familiars, Amparin, Ampariues, Ampareles.

La denominacio o nom d’Ampar ha vingut des de que s’instaurà o escomençà a inocularse el catalanisme en la societat valenciana. Yo no hu havia sentit may en ma vida, hasda fa no res.

M’agradaria que’ls majors del foro que molts d’ells son de fora del cap y casal del Reyne, mos aclarieren com se nomena a les Amparos en el rogle aon viuen.

Si busquem en els dhivam del gran Ricardo, en el de color blau, les acepcions que arreplega com a valencianes son: ampara, amparar, ampararán, ampararé, amparat, ampareume, Amparito, amparo, Amparo, Amparo Mare de Deu del. En elDhivam de color vert arreplega mes de 44 acepcions com les dites, la mes antiga des de l’any 1460

Teresa, si els que fem la llengua som el poble y nostre poble sempre ha utilisat ixes denominacions , ¿Per qué llevarli la “o” final a Amparo, es acas perque tambe li la lleven els catalans?

¿No es una caracteristica dels valencians el remarcar els noms valencians en “o” final? Eixemples : Quelo, Sento, Tito, Quico, Pepico, Boro, Chimo,Rafelo

¿Acas les Academies no estan pera arreplegar el parlar del poble y no pera impondre al poble la forma en la que ells creguen que deurien de parlar?

¿Estem en una democracia o en una tecnocracia?

Li done tota la raó a ulls blaus, mai havia sentit tampoc lo de Ampar hasta fa res. Totes les q yo conec son Amparo.
Pero sí gaste la paraula ampar no com a nom propi "esta baix l'ampar de..."

"Ampar" es una aberracio consecuencia de l'adoctrinament catalaniste mal digerit y inconscient que patim en major o menor intensitat.

Este es un mal endemic de la RACV que patixen els mig-ouets y maricomplejines que estan dins y que han apegat a molts valencianistes que consulten - de bona fe y en la ignorancia de l''idioma - els seus diccionaris.

En el diccionari de Vor (li llevem la -o final a l'hipocoristic seguint les seues tendencies), el tigre africà mos diu:

Ampar
(Derivat posverbal del llatí vulgar anteparāre, dispondre una defensa, o imparare, prendre possessió.)
s. f. Nom propi de dòna.

---

¿Cóm anava Vor a ferli la contra completament als catalanistes? ¿Plantarlos cara en un parell?... Molt li demaneu al chic.

Vinga, ni pa ti, ni pa mi... Ni Empar, ni Amparo: Ampar... pa no barallarmos.

Mig-ouets, miges-tintes, sanc-d'horchata que no son capaços de defendre correctament a la llengua valenciana... CA-GONS.

Teresa, per favor, mira de corregir l'error, perque com molt be diu ulls blaus en el DHIVAM apareix la forma correcta y ademes, si busques, trobaras articuls de Ricart que tambe hu confirmen.

En llengua valenciana: AMPARO

1.Es ayatolas intransigents ( "PURETAS" ICONOCLASTAS ) de les llengües son els seus SOTERRADORS ...

2.La LLINGÜISTICA MODERNA ( Chomsky-HARVARD-USA) va pel cami de la FLEXIBILITAT que IMPOSA el POBLE (NO la catalanuferia afrancesada... )

3. "Ampar" es l´ABREVIATURA de "AMPARO" i está TOTALMENT ACCEPTADA

En lo que a mi respecta, i crec que pasa en una infinitat de families valencianes, tenim un grapat de Amparos, Amparitos, Ampariues, Amparín's i Mariamparos.

Als vells de la meua familia, mai en la vida els sentí dir Ampar, i molt menys Empar. I si volem anar mes llunt, vorem lo ridícul que sona dir “Emparito” “Empariues” “Emparín o “Mariaempar”

A vore com reaccionarien els catalaneros si algú canvia Montserrat per Mont*tallat.

Aprofite per a felicitar a totes les Ampars i a cap Empar...

En la meua familia: AMPARO, AMPARÍN Y AMPARIGÜES

AMPAR (prescripcio de la tecnocracia avellanera) es un invent, en la llinea de fugir y renegar de paraules acabaes en "O" atona.

Per aci La Marina Alta he sentit sempre "Amparo, Amparín y Amparigües.

1. TOTS estos “sabuts” de la filologia ayatolina ..., si tingueren una mínima idea d´ “ETIMOLOGIES” sabríen que :

AMPARO es un LLATINISME / CASTELLANISME , importat per la LLENGUA VALENCIANA , que esta PLENETA d´ells i son totalment acceptables : es un fenomen tipic de les “LLENGÜES EN CONTACTE”

2. La perdua de les vocals finals i de consonats intervocaliques finals es, també, fenomen tipic de la LLENGUA VALENCIANA

Pertant , es indistint dir AMPAR o AMPARO (i també totes les atres variants en diminutius que haveu afegit...).

En el meu poble s´ utilisen indistintament .

3. LO QUE ES TOTALMENT INCORRECTE es dir “Empar” perque es un GALICISME pompeufabrí adoptat per la catalanuferia analfabeta .

Val, pero la pregunta que em faig es: ¿eixa caiguda de la "o" es en este cas part del fenomen tipic de la llengua valenciana o es una vocal tombá per influencies cagalanetes?.

No acabe d'entendre molt be les referencies que Teresa fa als "sabuts de la filologia ayatolina"

En primer lloc mes que "sabuts" son VALENCIAPARLANTS de familia VALENCIAPARLANT que han depres la LLENGUA VALENCIANA escoltant a sons pares y familiars y que la GASTEN com a llengua vehicular sense que els faça falta ningun TRADUCTOR ni pa CHARRAR, ni pa ESCRIURE.

Estos VALENCIAPARLANTS (de soca y arrail que coneixen, com a minim, la seua variant de llengua valenciana) lo unic que fan es deixar constancia de la REALITAT llingüistica que coneixen y viuen.¿Acas es un complot?¿Acas tots van en el pas cambiat? No, ells diuen no haver escoltat may la forma "Ampar" y eixa es la vitat (que han vixcut). Precisament aixina es com se pot determinar si una paraula es normal, norma, normativa, escoltant els testimonis dels parlants y mirant a vore si la paraula en cuestio es una norma d'us entre ells o no. Amparo hu es, Ampar no (conforme als poquets testimonis hasta ara escoltats).

Hui mateixa, sense anar mes llunt, m'ha pres la llibertat de telefonejar a Ricart Garcia Moya pa preguntarli si ell havia escoltat alguna volta dir "Ampar" y m'ha dit que no, que sempre "Amparo" y les variants ya dites... pot ser Ricart tambe siga un "sabut de la filologia ayatolina". No crec. Es un valenciaparlant estudios de la llengua valenciana que mos parla conforme a lo que ha vixcut (coincidint en uns atres valenciaparlants).

La perdua de vocals finals, de la -o atona final, la trobem en llengua valenciana, pero curiosament tenim casos a on es tot lo contrari:

Salvador > Vadoro > Voro
Miquel > Quelo
Vicent > Cento > Sento

Per no parlar de moltissimes paraules genuinament valencianes acabaes en -o atona: ferro, carro, moro, bonico, abaejo, mosseguello, cacherulo, morro, sarnacho, cuquello, guilopo...

Imagine que la "filologia ayatolina" sera la filologia dels fanatics y del "per-que-si". Per-que-si encara que no represente a la realitat. En eixa faena els mestres son els catalanistes, aixo es cert, pero els racavianos no se queden molt llunt. Si els conve pa embotir alguna de les seues aberracions lexiques les etimologies diran que éstes tenen molta importancia, en cas contrari diran que no son importants que lo que conta es la evolucio y lo que parla el poble, de la mateixa manera actuen a l'hora de basarse en classicismes, cultismes, coloquialismes, etc..., agarren lo que siga en tal de tindre "arguments" y "raons", en el moment que eixos mateixos criteris siguen contraris als seus interesos diran que no son importants sense despentinarse.

Precisament les persones que reivindiquen una llengua valenciana estandart lo mes pareguda possible a lo parlat per la majoria dels valenciaparlants son els mes realistes, menos fanatics, menos ayatolas y menos per-que-si que ningu. En ells es en qui pensa Noam Chomsky a l'hora de dir lo que diu: en el poble que parla y dona vida a una llengua, no en els filolecs-ayatolas-politisats que manipulen y falsifiquen la llengua en benefici propit (y no estic senyalant a ningu que estiga participant en este fil).

Aci ca u ha parlat en franquea desde la seua propia experiencia com a valenciaparlant (o com castellaparlant)... en acabant que ca u traga les seues conclusions

"Ampar" es pura coentor. No correspon a ninguna caiguda vocalica. "AMPARO" Está perseguida per la RACV per que la RACV esta ferida de "castellanofobia".
De fet NO APAREIX en el dicionari general de la RACV. Diccionari en el que podeu trobar catalanismes com "mustigar".
EDITE: Amparo es la que no está arreplegá en el DRACV

1. Comence a entendre les limitacions dels "sabuts de la filologia ayatolina-repartidors-de-patents-d´autenticitat” que , en absoluta CONTRADICCIO en sí mateixos , diuen TOT lo contrari del Gran Gurú de la Lingüística Moderna Noam CHOMSKY : “qualsevol paraula que el poble vullga utilisar o crear , formará part del patrimoni del Poble “.

2. Eixe es el TRIUMF del ANGLES que esta fabricant quantitat de NEOLOGISMES tirant ma del LLATI ( i del “Spanish”), que estan sent incorporats als diccionari anglesos mes internacionals (=totes les Ciencies Aplicades estan creant-los) .

3.Aci ??’.. , IMPOSSIBLE !... Perque , gracies "sabuts-de-la-filologia-ayatolina-repartidors-de-patents-d´autenticitat-ex-catedra” cap paraula , per creació o tradició familiar de varies generacions podría ser admesa ( com es el cas del CASTELLANISME Ampar, o , simplement , perque me s´en passa pels nassos utilisar-la ) .

4. La “coentor” d´eixos furiosos "sabuts de la filologia ayatolina”, fanatics-del-perque-sí , ... els posaría el vet ! . El vet de la seua furiosa intolerancia que els fa vore fantasmes catalanufos a on no mes n´hi han CASTELLANISMES (que els pobrets MIOPES no saben vore) .

5.Cal re-llegir a CHOMSKY

¿Veus? Ya ha eixit la "castellafobia".
Hui no crec que puga per que estic de celebracio. El natalici del meu chiquet y el de ma mare AmparO (y de pas celebrarem a la Santa). Pero en cuant puga te donare una resposta lo mes raoná posible.
La fobia a les paraules acabaes en "O" atona es un subproducte del ENTRISME pancatalaniste en part del mon intelectual valencianiste. Gracies ad ell podem llegir, cada vegá mes asobint, paraules com "bonic" per BONICO, o "for" (o fórum) per FORO.
Pero pacencia , parlarem de totes.
Y en tot el carinyo del mon. ME LA BUFA EL INGLES. a mi em preocupa la LLENGUA VALENCIANA.