….La normalisacio llingüistica es l’aplicacio de la política en la llengua d’un poble . … ..
……Quant escomenci a escriure en valencià heu vaig fer seguint la gramatica de Lo Rat Penat que’m compri en La dena dels 70, per allo tant repetit de que parlem mal el valencià. En concret la 3ª edicio de 1977. Resumint normes del 32 mal dites de Castello. En fi una copia en chicotetes rectificacions de les del Insitut d’Estudis Catalans, en la que s’arreplegaven els criterits dominants dels supost mon illustrat valencià, influenciats pels poders factics catalanistes, en conter de la nova llinea presa per el pare Fullana, que tant en la seua gramatica con en sa normativa ortográfica, s’havia inclinat per les diferenciacions entre el valencià y el català, quant se donà conter de l’interes politic que amagaven els catalans en sa defensa e interesà de la “mal dita” y tambe “maldita” o “malaida” unitat llingüistica que des de’l Primer Congres de Llengua Catalana venen intentant introduir els catalans . …..
…… ¿No te preguntes per qué Lo Rat y l’Academia de Cultura Valenciana en y d’aquells entonces, s’inclinaren per la gramatica de Carles Salvador y les Normes del 32 o de Castello, en conter de les del pare Fullana que havien iniciat la diferenciabilitat del valencià respecte del català?.
La resposta la deuries de saber perque mos la ve repetint constantment Carbonell en ses conferencies, y es el fet de que la primera de les forces que dirigixen lo mon es la “mentira”, y desgraciadament ixa mentira ,es la que venen repetint hui en dia, els “tecnocrates” que diguem “nostres” que están en Lo Rat Penat y la R.A.C.V. …….
……. Durant la Batalla de Valencia vaig adependre moltes coses que no sabÍa, creguentme lo que dien els que s’havien fet en la R.A.C.V. o Lo Rat, perque defenien el valencià en contra dels catalanistes, pero en acant m’he donat conter que tant els de Lo Rat, com els de la R.A.C.V. han defes el seu valencià, el del “nosatrisme , vegada y mariconada” que no es el valencià que m’havien ensenyat mons pares. …….
…….. Pense que els que defenien y defenen ixes posicions o postures, es pera mantindre els seus arguments, equivocats al meu entendre, al arreplegar els vocables o acepcions arcaiques superaes per l’evolucio llingüistica a lo llarc dels temps ( 400-500 anys), que es lo que propugnava y aconsellava Pompeyo Fabra, pera arribar a la tant desijà pels catalans “unitat llingüistica”. ………
……… Per tant el meu consell es escriure el valencià del carrer, seguint els consells o eixemple de tots aquells, que davant la falta d’una normativa ortográfica que s’ajuste al autentic parlar valencià , sense contaminacio alguna de allo que puga pareixer o semblar al català s’ajunte al valencià popular, completat en el lexic popular que mos han transmitit nostres pares, pera que mos pogam entendre els valencians.