Tema: Puntualisacions davant del 25 d’abril

PUNTUALISACIONS DAVANT DEL 25 D’ABRIL

El passat 13 dels corrents l’amic Manolo Latorre, que ya no firma com a Ex President del G-A.V., mos parlava en l’apartat Noticies d’esta web sobre el “25 d’Abril com atra mentira del catalanisme”.
Com no pugui donar resposta en son dia, heu trac ara a debat per l’importancia y trascendencia de dita fecha, que incomprensiblement els panques tracten d’introduir en el calendari valencià y alguns valencianistes cauen en l’erro de propagar ixa data histórica.

25 DÁBRIL: ATRA MENTIRA DEL CATALANISME

Realment no entenc el nivell d’indignacio que ha despertat en gran part de la societat valenciana el fet de que enguany l’anual celebracio que el catalanisme fa de la Batalla d’Almansa i del 25 d’Abril vaja a ser en la plaça de bous del Cap i Casal i presidit per un fum de banderes quatribarrades. ¿Que es lo que realment preocupa a este bon poble? ¿Que l’acte ixca del carrer per a tancar-se en la plaça de bous? ¿Que la bandera catalana siga la protagonista? ¿Que els organisadors estiguen subvencionats directament des de Catalunya?¿Que el govern valencià recolze i autorise un acte pancacalanista?… Res de nou. Lo mateix que venim patint des de fa 25 anys sense que quasi ningu fera res al respecte.

Els valencians mai hem celebrat les derrotes, a diferencia dels catalans que en el seu sempitern victimisme han fet de l’entrà victoriosa de les tropes de Felip V en Barcelona, el seu dia nacional. Els catalanistes valencians porten des de que els valencianistes guanyaren el 9 d’Octubre en la Batalla de Valencia intentant impondre-mos el 25 d’Abril com a dia gran dels valencians. Despres de un parell de 9 d’Octubre a on el president Almiñana i l’alcalde Perez Casado intentaren que foren protagonistes les “marfegues”en lloc de les senyeres i davant de la mes que evident derrota en lo carrer, tornaren les seues esperances cap al 25 d’Abril. Perque encara que el catalanisme fa el seu numeret el 9 d’octubre per la vesprà, ells sempre han considerat el 25 d’Abril com el seu dia.

¿Com anem a celebrar els valencians la derrota en la Batalla d’Almansa a mans dels eixercits del primer borbó? Podrem commemorar-ho per a que mai se nos oblide que eixe dia varen pedre per primera volta en mes de cinc segles els nostres drets com a regne independent. Que eixe dia un rei frances al que els valencians no volien derogà els nostres furs que portaven vigents des de que Jaume I mos los concedira en el segle XIII. Que eixe dia la Llengua Valenciana escomençà a pedre una batalla que encara hui no ha segut capaç de tornar a guanyar, primer front al castellà del nou centralisme i despres front al català dels imperialistes del nort. No mes els traïdors a la Patria Valenciana tenen algo que celebrar eixe dia.

El catalanisme es un moviment que se fonamenta en una serie de mentires molt ben estructurades i millor finançades, sense les quals la seua entelequia dels payasos catalans no tindria rao de ser: El falç “peno de la conquesta” (mai han consentit en fer-li la proba del polen o del carbono 14), l’insostenible teoria repoblacionista (desmotada sobradament en el llibre del Repartiment i en el de Aveïnament), la gran mentira de l’unitat de la llengua que nos dugué el rei En Jaume (per aixo no volen sentir parlar del mosarab valencia, de les jarches o dels treballs de Leopolt Peñarroja i Ricart Gª Moya). Son tres de les mes grans, pero tambe al voltant del 25 d’Abril han construït les seues mentires. Va ser una guerra de successio, no de secessio. Als catalans mai les derogaren els seus furs, perque ells mai havien segut un regne independent. Els maulets lluitaren als costat de l’Archiduc Carles en la defensa de les llibertats dels valencians i els botiflers ho feren junt al absolutiste FelipeV. Per lo que els catalanistes de hui en dia realment serien els botiflers de llavors, arrogar-se el titul de maulets es una mentira i una ofensa per als patriotes valencians que donaren la vida en la Batalla d’Almansa.

Pero a pesar de tot aço segur que el proxim dia 23 de Abril en la plaça de bous del Cap i Casal estaran junt als representants del catalanisme mes radical, la majoria dels membres de l’actual govern valencià. Lo mateix que han fet atres anys els Ribó, Oltra, Morera i companyia quan no tenien vergonya en agarrar-se a la pancarta de ACPV junt a Eliseu Climent i els representants de escola valenciana en els seus eslogans catalanistes rodejats de banderes independentistes catalanes. Estic segur que enguany mes encara, des de la seua prepotencia i el seu catalanisme convençut, estaran ahí per a tirar una maneta al proyecte de substituir el 9 d’Octubre pel 25 d’Abril. Ya escomençaren l’any passat llevant-li privilegis a la Real Senyera (fora els honors com a bandera d’estat, fora el Tedeum d’accio de gracies) i vorem que es lo seguent.

S’han donat conte de que un moviment valencianista dividit, enfrontat i sense representacio politica, no pot plantar-les cara com va fer en els anys 70. Ells no tenen els complexes que tingué el PP per a fer valencianisme, ells estan ahi per tal de fer catalanisme pur i dur des d’el minut un. No han enganyat a ningu. Llavors. ¿De que mos escaroten? !Que ompliguen la plaça de bous i el Regne de Valencia sancer de banderes catalanes¡ A vore si aixina el nostre poble reacciona d’una volta i ho fa abans de que siga massa tart. Si en totes estes provocacions tampoc mos tirem al carrer a dir prou, sera qüestio de convindre que definitivament no tenim remei.

MANUEL LATORRE CASTILLO
(Vice President de la Coordinadora d’Entitats Culturals d’el Regne de Valencia)

FUENTE: LAS NOTICIAS DE JAVIER MESA

Enviado el: 13 de Abril de 2016 a las 19:50:31 (473 Lecturas)

Totalment d’acort que la celebracio del 25 d’abril es una atra mentira mes dels panques.

Totalment d’acort que alguns valencianistes sempre s’ham queixat de que atres valencianistes , hagen celebrat indegudament ixa data argumentant la mort u homenage als maulets valencians en aquella guerra de Sucessio que no de secessio.

Ixa fon la primera guerra mundial, en la que les distintes dinasties europes es disputaven la sucesio del Imperi Espanyol de la que’l Reyne de Valencia formava part.

Totalment d’acort en que tot lo català està basat en la mentira. Aixo mos heu ha recordat Carbonell en multitut de conferencies en el G.A.V..

Respecte a la divisio del moviment supostament valencianiste, discrepe respecte de lo que dius.

Durant la Batalla de Valencia, el moviment valencianiste estava unit, perque els antics valencianistes lligats als moviments culturals de Lo Rat, A.C.V., El Micalet. A.C.P.V., G.A.V., Valencia 2.000,Aparisi Guijarro etc, uns eren catalanistes y els atres valencianistes.

Cuant els suposts “valencianistes” s’incorporen a la política, el moviment valencianiste es dividix.

Apareixen els vividorets de la política que cambien y sustituixen la defensa dels interessos populars colectius per els dels seus interessos personals y la defensa del valencià queda postergat y abandonat al dictamen de Casp y dels seus seguidors que mos varen traicionar , creant unes normes ortografiques que no trencaren totalment en el català y que supostament amparantse en elles,( les Normes d’El Puig), crearen un diccionari seguint els consells del creaor e inventor del català modern Pompeyo Fabra .

Juan Garcia Sentandreu aconsellat per Carbonell, organisa el II Congres de Llengua Valenciana y els que s’havien fet en els ramals de la R.A.C.V. desistixen en participar. En ixe Congres, Carbonell, u dels participants en el I Congres de Llengua Valenciana d’Elig, publicament renuncia de la firma y adhesio a lo que se coneixien com a Normes d’El Puig, per les seues connotacions en el catalanisme y en particular en els consells del catalaniste Fabra .

Les propostes de que’ls “tecnocrates” valencianistes ajustaren la normativa y lexicografia valenciana a la llengua valenciana popular conservà per nostre poble, que es lo que Carbonell ve proponent des del I Congres de Llengua Valenciana, està pendent perque les elits o siga els dirigents y representants del valencianisme cultural y politic, han desistit, des de entonces, en la defensa del valencià popular conservat, ensenyat y transmitit per nostres pares, perque els “tecnocrates” que prengueren les decissions del II Congres de Llengua Valenciana, pareix ser que sen han tornat arrere y el promotor del II Congres, al haver cambiat d’asesors pareix ser que ha quedat desnortat ¿no?.

Els que pensen que no ven lo de la llengua valenciana, crec que estan algo equivocats.

Lo que no ven, es l’ensenyança d’una suposta llengua valenciana que no es la que mos han ensenyat nostres pares , perque ahí radica el problema, en que’l cagalà que mos ensenyen els pancatalanistes y el cagalà que pretenen imbuirmos els “tecnocrates” de la R.A.C.V. y demes entitats “valencianistes “ que seguixen els consells de tots ixos “tecnocrates” , no es l’idioma valencià que parla nostre poble.

Completament d’acort en que’l “triunfo de la mentira”, frase que ve repetinmos Carbonell des de que en l’estiu de 1987 denuncià publicament en els mijos de comunicacio com triunfava la mentira en l’ensenyança de la llengua valenciana en les escoles dels seus fills, es un fet repetit constantment, des de aquells temps en tot lo Reyne, perque com mos recordavba Francoise Revel en “El coneiximent inútil”: “La primera de les forces que dirigixen lo mon es la mentira.”

Muy interesante la visión de uno y otro. Gracias por el aporte.

Yo no puc debatir res ya que soles puc apendre en este cas,

Totalment d'acort en ullsblaus en que la divissio del valencianisme politic ve en l'aparicio dels propis partits valencianistes. Pero la divissio del valencianisme cultural es un poquet porterior. Fins que Zaplana va escomensar en 1994 la seua compra d'entitats, en l'ajuda d'Enric Esteve, tots estaven units al voltant de la Coordinadora.

Iniciado por GUAITA71

Totalment d'acort en ullsblaus en que la divissio del valencianisme politic ve en l'aparicio dels propis partits valencianistes. Pero la divissio del valencianisme cultural es un poquet porterior. Fins que Zaplana va escomensar en 1994 la seua compra d'entitats, en l'ajuda d'Enric Esteve, tots estaven units al voltant de la Coordinadora.

LLEGIR EN CAUTELA…..

En post nº 5

Li agriria a l’amic GUAITA 71 que lligquera el meu escrit en deteniment y cautela, perque si no, corre el perill d’enganyarse.

Y enganyantse ell, pot enganyar sense voler als demes

Durant la Batalla de Valencia, el moviment valencianiste estava unit, perque els antics valencianistes lligats als moviments culturals de Lo Rat, A.C.V., El Micalet. A.C.P.V., G.A.V., Valencia 2.000,Aparisi Guijarro etc, uns eren catalanistes y els atres valencianistes.
Aci m'he perdut completament

Iniciado por Alerta-i-Accio

Durant la Batalla de Valencia, el moviment valencianiste estava unit, perque els antics valencianistes lligats als moviments culturals de Lo Rat, A.C.V., El Micalet. A.C.P.V., G.A.V., Valencia 2.000,Aparisi Guijarro etc, uns eren catalanistes y els atres valencianistes.
Aci m'he perdut completament

LES FORMES DE CONTAR Y ENTENDRE L’HISTORIA

En post nº 7

N’hi han moltes formes de contar y per tant d’entendre les histories o historia que’es preten contar, com la del fil en cuestio

No es lo mateix que u conte l’historia que ha vixcut en mes o manco participacio, que l’historia contà per atres que no han participat del total de l’historia en cuestio, o que han contat o conten l’historia que ad ells els han contat, que s’ajuste a la visio d’aquell o aquells que li l’hagen contat, etc, etc.

El fil agüert per mi es clar, concret y concis. Faig determinaes puntualisacions respecte a l’articul d’opinio de l’amic Manolo Latorre, que firmant com a Vicepresident de la Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valencia aprofita la data del 25 d’Abril pera , no se si donarmos la seua opinio personal sobre lo que l’interesa dir al respecte, o si heu fa en representacio del carrec que manifesta ostentar.

El fet de que’l amic valencianiste Manolo Latorre defenga la valenciania o la seua forma de coneixerla y d’entendrela, me pareix plausible. Ara be, pel be de la valenciania, considere important manifestar les meues discrepancies , pera que’ls jovens que ni participaren ni coneixen l’historia de Valencia, ni lo que fon el dicotomic passat “valencianiste”( mijant del XIX), des de la defensa del “valencià popular” conservat per lo poble y transmitit per escrit pels populistes cridats poetes d’espardenya y el valencià que autoicalificaren com a “cult”, que pretenia recuperar el llenguage arcaic que’ls historiaors com Escolano, incomprensiblement calificaren com a derivat del llemosi y que’ls poetes de guant seguint les corrents del romanticisme y del segon renaixeiment valencià, seguint l’eixemple del català Aribau, califiquen com antic llemosi al valencià arcaic, y valencià vulgar y chocarrer al que parla el poble y escriuen els saineters y gent inculta en les lletres.

Feta esta chicoteta aclaracio respecte a la dicotomía de lo entes com a valencianisme llingüistic, entrem en lo que resulta com a consecuencia dels catalanisats “aplecs de germanor y jocs florals”, derivats de l’antic moviment Felibriste, que areplegant la collita del margall sembrat en Valencia (Reyne), apareixen lo que se coneixen com a normes del 32 o de Castello, secundat per les entitats culturals d’aquell entonces, que diguentse valencianistes ( son als que yo nomene com antics valencianistes en el meu post inicial) , finalment adoptaven les normes catalanistes del Institut d’Estudis Catalans que s’impongueren sobre les normes del Pare Fullana, ya que se defenien y practicaven per part de tots aquells implicats y vinculats en el moviment lliterari o poetic en llengua valenciana, hasda que en la transicio política, tots aquells que teniem y consideravem com a “valencianistes”, perque tots ells formaven part de les disitintes entitats culturals defensores del supost “valencianisme”, en contra o distinta de la cultura oficial castellanista o españolista del anterior regim franquiste, prengueren posicio clara y concreta, tant llingüistica, com cultural y política, autocalificantse uns:

a) com “catalanistes”, o siga: defensors del català com la llengua dels valencians, “P.is Valencià” com a denominacio del territori y com a part de l’iclusio en els Paii…y…assos cagalans,la cuatribarrà com la bandera dels valencians y de la nova nacio-imperi a-la que pretenien adherirse., y

b) atres com “valencianistes”, o siga: defensors del valencià com la llengua valenciana dels valencians, Regne com a denominacio del territori valencià integrat dins d’Espanya y la Senyera tricolor coronà com a Senyera de tot el Reyne y de tots els valencians..

Tant uns com atres, que havien segut de la mateixa colla, que hasda aquell entonces se consideraven del mateix ramat defensors de lo valencià, es posicionen a la vista del nou cambit politic que s’estava gestant, per part dels nous pares de la “partitocracia”, en distints llocs; uns prenint part per part del catalanisme y pancatalanisme y atres per la part del valencianisme dins del nou sistema creat de l’Espanya de les Autonomies.

Fent un resum dels mes coneguts per aquell entonces, tenim dins del bando dels catalanistes a: Sanchis Guarner, Juanito Catrpintero (Joan Fuster), Andres Estelles, Vicent Badia,Enric Valor, Eliseu Climent, que es feren en l’universitat, El Micalet, A.C.P.V.

En el bando dels valencianistes teniem a Miquel Adlert, Xavier Casp, com els mes antics als que se sumaren Pep Boronat y atres mes jovens que no havien tingut tant de reconeiximent lliterari o politic en el valencianisme. Estos se feren en les entitats valencianistes Lo Rat y l’Academia de Cultura Valenciana. Se crearen les entitats valencianistes com el G.A.V., Valencia 2000, els ya existents tradicionalistes d’Aparisi Guijarro, A.D.I.A. en Alacant et, etc.

Espere haver aclarit els duptes al contingut d’esta frase extractà per Adlerta-i-Accio. Lo que no se, es si hauran quedat clares les meues puntualisacions davant del 25 d’Abril, perque es difícil aclarir o interpretar el meu escrit per part d’aquells que no vixqueren , conegueren y participaren de lo que fon la Batalla de Valencia durant la transicio democratica.

M'agradat l'aclaracio,pero volvía ferte unes preguntes;
En el pasat ¿lo grup de'ls catalanistes no eren traidors?
Vullc dir ¿qué aporteven a Valencia?

¿ TRAIDORS…. RENEGATS….VENUTS…..MENTIROSOS…. ?

En post nº 9

Està clar que este tipo de valencians analisats en els meus posts anteriors, lo que no eren es ignorants. Tots eres persones racionals que havien conegut la versio original valenciana transmitida pers sons pares.

Traidor es aquell que en cautela trenca la fidelitat o llealtat que deuria de tindre en sa llengua materna.. En este cas posaría a tots els catalanistes y tambe en part a Casp.

Renegat es quell que nega, detesta o cambia de la llengua que li han ensenyat sons pares en este cas a la llengua catalana, per part dels catalanistes , o al cagalà per part de Casp y els tecnocrates adoctrinats per ell.

Venut.- es quell que cambia sa forma de pensar respecte a la llengua que li han ensenyat en casa o parla el seu poble, per obtindre reconeiximents publics, economics, politics, culturals, …

Mentiros es aquell que diu lo contrari de lo que pensa en anim d’enganyar.

Lo unic que han aportat tots estos a Valencia ha segut: la desgracia, la desunio,el dupte , l’incertidumbre, el cambit d’identitat y personalitat del poble valencià.

En fi la vergonya de ser un poble d’ignorants, de traidors, de renegats, de venuts, de mentirosos, d’acomplejats, de menifots y de cagons .

Obviament tambe n’hi han, dels que mos sentim orgullosos de defendre lo que mos han transmitit nostres pares, y yo soc u d’ixos

Cada volta estic mes d'acort en eixa tesis que parla del "filldeputisme" com a mal endemic dels valencians per damunt inclus del meninfotisme.