Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar la navegación y poder obtener estadísticas de uso. Al continuar con tu navegación significa que das tu consentimiento a nuestra política de cookies.

Continuar
Página 2 de 2 PrimerPrimer 12
Resultados 16 al 25 de 25
Like Tree21Me gusta.

Tema: Estándar…, estàndart…,estandart… estándar…,estándar…

  1. #16
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    138
    ¿ S’HAURA CALMAT EL MAREJOL?

    Post nº 16

    Ya no plou, ni rellampega, ni fa aire.

    Pareix que’l temps s’ha calmat y el foro torna a lo que pareix ser que s’ha convertit.

    Un espay a on la majoria de la gent entra a vorer lo que diuen alguns en contra del catalanisme y de la suposta defensa del valencianisme, o millor dit dels distints valencianismes que venen sembrantse:

    a).- El dels valencianistes mes antics que participaren en la Batalla de Valencia, que per lo que veig ultimament pareix ser que hagen desaparegut,

    b).- Els dels jovens “ valencianistes “, que no vixqueren ni conegueren lo que realment passà durant tots ixos anys d’es de que s’instaurá ixa pseudodemocracia de l’Espanya de les Autonoseues, en la que defenen a ultrança lo que diuen els “tecnocrates de la R.A.C.V.”, creguentse que's la referencia a seguir, cuant la realitat mos demostra que les directrius de les persones que dirigiren y han dirigit eixa entitat no han contribuit a la consecucio de l’implantacio del idioma valencià en les institucions valencianes, ni al reconeiximent a nivell estatal ni internacional de
    nostre idioma com a independent , autocton y propit exclusivament de tot el poble valencià.

    Per tant, dins d’ixa particularitat d’autoctonia, diferenciabilitat e independencia de nostre idioma valencià, vaig a intentar reprende el fil si el respetable , actua com a tal y me dixa fero en tranquilitat.

    En el post nº 10 d’este fil titulat :

    “ Estándar…, estàndart…,estandart… estandar…,estándar… “,.¿ QUÉ SIGNIFICA TOT AÇO EN LLENGUA VALENCIANA?, vos recordava:

    Si preguntem als valencia parlants que no han patit ni l’inmersio llingüistica, ni l’adoctrinament educatiu, quin significat te per ad ells les distintes acepcions registraes en el titul del fil, segur que la majoria d’ells diran que de les cinc acepcions del titul coneixen la tercera, o siga la del “estandart”, paraula conservà y arreplegà per lo poble valencià a lo llarc dels sigles y que fa referencia a les insignies, penons o banderes.

    Yo crec que si la pregunta la feu a persones de mes de cincuenta anys que no estiguen molt cultivaes o com dirien alguns antics llegides, ningu sabría dirvos el significat en valencià de dites acepcions en llengua valenciana excepte la tercera, que tot lo mon coincidiría en lo de insignies, penons o banderes.
    La prova científica del perqué els valencians no coneixien els siginificats de les acepcions:

    1ª.- Estándar

    2º.- Estàndart

    4ª.- Estandar

    5ª.- Estándar

    La podreu observar en vostres propies cases si es que teniu alguna enciclopedia de fa mes de 45 anys y la primera edicio del diccionari de la R.A.C.V.

    ¡Ahí teniu la resposta!.

    Si els jovens valencianistes que discrepeu de lo que els antics y majors valencianistes venim diguentvos des de fa temps en este foro, em permitiu una recomanacio, vos dire:

    Procureu analisar el perqué de les coses y no defengau com si fora paraula de Deu lo que diuen els nostres “tecnocrates valencianistes”; perque com vinguem denunciant alguns, encara que cada vegà menos, tot, dic tot el valencianisme ha segut contaminat pel catalanisme en alguna etapa de sa vida.

    A excepcio, per supost, del poble valencià parlant, que no s’ha parat a pensar, ni s’ha enterat, de lo que els catalanistes y els valencians que volien ser considerats com a “cultistes” venen diguent des de el segon renaiximent valencià.
    hecrumu Le gusta esto.

  2. #17
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    20 sep, 14
    Ubicación
    gandia
    Mensajes
    327
    La prova la tens en la deriva de la RACV y el GAV, per no dir atres com la PLV fen faena en el PP.
    ELS DINES SON MOLT GOLOSOS Y LA FAM DE PODER.....
    ¿cuants valencians queden?
    Alazrach Le gusta esto.

  3. #18
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    138
    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    La prova la tens en la deriva de la RACV y el GAV, per no dir atres com la PLV fen faena en el PP.
    ELS DINES SON MOLT GOLOSOS Y LA FAM DE PODER.....
    ¿cuants valencians queden?
    EL VALENCIANISME DESNORTAT

    Post nº 18

    Tinc que agrairli a hecrumu les reflexions que acaba de fer sobre ixes entitats que han segut l’esperança de molts valencianistes des de que’ls valencians del poble pla es rebelaren en contra d’eixe supost “cultisme” que manifestaven els valencians amants de la llengua valenciana y que s’havien cregut els consells de Pompeyo Fabra , de que mosatros els valencians, teniem que fer lo que havien fet els catalans, o siga recuperar la llengua de nostres classics y apartarmos lo maxim posible del castellà ( la lengua del imperio).

    Grave equivocacio dels seguidors d’eixos consells per part de nostres “tecnocrates valencianistes”, perque totes les llengües vives evolucionen.

    El naiximent de totes les llengües romances son consecuencia de l’evolucio de l’antic llati interaccionat , tant en les llengües anteriors com en les posteriors.

    No deguem olvidar l’influencia dels moros, tant en Valencia com en gran part d’Espanya, en la que estos estigueren molt mes temps que en l’antiga Marca Hispanica, hui Catalunya.

    No olvidem lo que ha dit hecrumu respecte als dines y la fam de poder, al marge d’haver intrervingut en este fil, perque a vegaes a la vista dels contraris que u te en este foro, pot arribar a pensar que no val la pena predicar en el desert en el que’s troba.

  4. #19
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    138
    L’INCORPORACIO DE VOCABLES O ACEPCIONS ESTRANGERES A NOSTRES LLENGÜES.

    Post nº 19

    Bo. Tornant al fil agüert titulat: “ Estándar…, estàndart…,estandart… estandar…,estándar… “,.¿ QUÉ SIGNIFICA TOT AÇO EN LLENGUA VALENCIANA?, vos donava la proba científica de per qué de les cinc acepcions del titul, els valencià parlants no mes coneixiem la que ocupava el tercer lloc y tot lo mon sabiem lo que significava, perque els estandarts apareixien en totes les provesons, festes de moros y cristians, actes institucionals, etc. etc.

    El coneiximent de les persones està en funcio de tot allo que adeprenem a lo llarc de la vida. El llenguage està cambiant constantment en totes les llengües del mon.

    Com a consecuencia de la globalisacio y els intercambis comercials, culturals, etc, els paissos interaccionen o agarren expressions els uns dels atres, tractant d’entendres en els seus intercambits comercials y culturals

    Podriem posar com a eixemple multitut de noms nous de productes que s’han utilisat a lo llarc dels temps, que han vingut d’atres llocs o paissos, o d’invents de maquines , aparells, utensilis, etc, etc, com telefono, avio, barco, o acepcions com la de “standard” en inglés

    Aixina com els inglessos agarraren l’acepcio o nom que’ls valencians li donaren al paper, ara els atres paissos en llengües distintes, tracten de traduir l’expressio en inglés “standard” y els seus derivats a les seues llengües, interaccionant el llenguage mercantil globalisaor implantat pels mes poderossos.

    Vaig a donarlos una pista als jovens que crec que duen o fan la uiquipedia. Els inglesos o en ingles s’escriu paper, perque estos el varen importar de la primera fabrica de paper en Europa que segons la Wikipedia estava en Espanya , pero no diuen aon estava situà ixa fabrica.. Resulta que estava en Eixativa, perque foren els araps els que dugueren el paper a Valencia y d’aci s’exportà a tota Europa, d’ahí que’ls inglessos escriguen en inglés el nom de paper igual que fem els valencians pera denominar a ixe producte
    Última edición por Alazrach; 12/05/2017 a las 14:00
    hecrumu Le gusta esto.

  5. #20
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    138
    ¿ ALGU POT ACLARIRMOS DES DE CUANT LA R.A.E. Y LA R.A.C.V. HAN RECONEGUT LES SEUES ACEPCIONS EN CASTELLÀ Y EN VALENCIÀ DE LA PARAULA EN INGLES “STANDARD”?

    Post nº 20.-

    Com no haveu contestat a la pregunta del post nº 16, vos dire lo que yo he trobat en ma casa buscan en la meua bibliotequeta menudeta.

    En els diccionaris en valencià que tinc com el de Carlos Ros, Martí Gadea, El Pare Fullana, E. Miedes,en cap d’ells apareix arreplegà ixa acepcio.

    En els diccionaris de la R.A.C.V. , ni en el de valencià-castellà de 1992, ni en de castellà valencià de 1993 apareixen . O siga , que la paraula inglesa “standard”, no tenia traduccio al valencià hasda ixos anys.

    Pero buscant en els diccionaris en castellà o español, tampoc apareixen en els diccionaris antics que tinc.

    U chicotet de cuant estudi el bachillerat y un atre mes gran y complet que arreplega el lexic de la llengua española de l’Eciclopedia DURVAN la reimpresio octava del any 1970, tampoc pareix la traduccio al castellà o espanyol.

    Soles a partir d'un atre diccionari mes chicotet que tinc, editat per EDEBÉ en l’any 2006, m'apareix dita acepcio.

    Si algu pot aclarirmos des de cuant estes academies han reconegut dita paraula, ajudaria y complementaria les argumentacions.
    hecrumu Le gusta esto.

  6. #21
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    138
    DISTINTES FORMES D’ACTUAR DELS “TECNOCRATES- ACADEMICS”

    Post nº 21

    De les cinc acepcions descrites en el titul del fil : “ Estándar…, estàndart…,estandart… estandar…,estándar… “, sempre he manifestat que’l poble valencià no mes coneixia la que ocupa el tercer lloc, o siga la de “estandart”, que ademes arreplegaven els diccionaris del Pare Fullana, E. Miedes y els dos de la R.A.C.V.de 1992 y 1993.

    En el diccionari bilingüe valencià—castellà de la R.A.C.V. d’internet, si pose l’acepcio “estándar”, me diu: una coincidencia per a estándar

    Castellà

    estándar adj. m.

    1 estàndart

    Si pose l’acepcio estàndart, me diu: Una coincidencia per a estàndart

    Valencià

    estàndart, ts subs. M

    1 estàndart

    Paraules que tenen una escritura pareguda: estandart

    Com este diccionari bilingüe (segons ells) de la R.A.C.V. no me dona cap explicacio mes, tinc que anarme’n a buscar lo que me diu el diccionari de la R.A.E.

    Si busque l’acepcio estándar me diu:

    estándar

    Del ingl. standard.

    1. adj. Que sirve como tipo, modelo, norma, patrón o referencia.

    2. m. Tipo, modelo, patrón, nivel.

    Del análisis dels diccionaris d’estes dos academies, es deduix en facilitat, quina academia aclarix conceptes y quina no te dona el significat de les acepcions.

    Si com he demostrat, el poble valencià no mes coneixia l’acepcio “estandart” sense acentuar, segons se poden vorer en els diccionaris de la R.A.C.V. de 1992 y 1993, que tot lo mon sap que’s referix al estandarte en castellà, y en la nova acepcio “estàndart” que’l poble no coneixia, no te posa el significat de dita paraula , o te remitix a l’acepcio en castellà, pera qué volem a estos “tecnocrates de la R.A.C.V.”?.

    ¡Bo!. Un atre dia intentare analisar per qué crec que’ls tecnocrates de la R.A.E. traduixen per “estándar”,la paraula inglesa “standard” y els “tecnocrates de la R.A.C.V.” la traduixen per “estàndart
    hecrumu Le gusta esto.

  7. #22
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    138
    EVOLUCIO DE LES ACEPCIONS UTILISAES PELS “CULTISTES O TECNOCRATES” VINCULATS A LA CREACIO DEL NOU CATALÀ DE POMPEYO FABRA Y DELS SEUS ADOCTRINATS, UNS SEGUIDORS DEL CATALANISME Y ATRES ESCINDITS VALENCIANISTES, INTERESATS EN CREAR UN NOU VALENCIÀ “CULT” DISTINT AL QUE HA CONSERVAT Y TRANSMITIT EL POBLE VALENCIÀ

    Post nº 22

    Els que vixquerem y participarem en la Batalla de Valencia, sabem quel’expressio que’s posà de moda en aquells temps, pera reflejar quines eren les paraules , vocables o giros llingüistics que devien utilisar els que volien ser considerats com a “cultistes”, fon la paraula “normalisacio” , aplicat a la llingüistica y en concret y particular a la de la llengua dels valencians segons dien eufemisticament els panques, pera no dir llengua catalana a la valenciana.

    Per ad ells, els “cultistes”, tant els “panques”, com els “valencianistes”, la normalisacio consistía o volia dir: fer normal lo anormal; o siga, per als panques la “normalisacio” consistía en introduir l’acepcio arcaica que adoptaren els catalans de “nosaltres”, com a acepcio normal en llengua valenciana pels valencians, mentres els “cultistes valencianistes” volien quels valencians utilisaren normalment l’expressio inventà de “nosatres”, cuant la majoria del poble valencià gastava com a normal majoritariament l’acepcio “mosatros”, o alguns “nosatros”.

    Ixa expressio primigenia implantà al principi de “normalisacio”, fon sustituida per l’expressio “normativisacio” pels cultistes valencianistes, cuant Adlert, Casp y els seus jovens llicenciats crearen lo que denominaren com a Normes d’El Puig. Normativa unica y exclusivament ortografica.

    Cuant els catalans creen el II Congres de Llengua Catalana (1986), escomencen a introduir en el llenguage l’acepcio estandar, tractant d’aplicar en el llenguage ixe nou concepte tret del inglés que s’ajustava a la perfecio a la manipulacio del llenguage que venien fent ells des de que crearen el I Congres de Llengua Catalana en 1906), en el que el primer objetiu fon el de la “normalisacio”, com fon llogic en la “t” del totalitarisme català.

    Lo que queda perfectament clar, segons se constata en l’apartat I CONVOCATORIA del II Congres de Llengua Catalana es segons l’expressio de Carlos Riva, que

    “ A partir de 1906, y paralelament a d’atres aspectes no manco esencials pera la recuperacio dels paissos de llengua cagalana, escomençà a tindre la necesitat la normalisacio de la nostra llengua, es dir, ferla d’us normal, “indefinidament apta””.
    Paraules que demostren que’l català creat , o siga “normalisat” en la “t” del totlitarisme català, es una llengua nova e inventà pera poder demostrar lo que no existía: o siga una llengua unitaria catalana , ni una suposta nacio catalana, o millor dit imperi català.

    Un atre dia continuare.
    hecrumu Le gusta esto.

  8. #23
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    138
    RETALLS TRETS DEL APARTAT I CONVOCATORIA DEL II CONGRES DE LLENGUA CATALANA, PERA QUE VOS DONEU CONTER DE L‘INGENIERIA LLINGÚISTICA APLICÀ PELS NAZIONALISTES PANCATALANISTES PERA CONSEGUIR ELS SEUS FINS

    Post nº 23

    Els catalans saberen com capgirar des del primer moment, a tots aquells interesats en defendre ses llengües autoctones similars desarrollaes des de l’edat mija y vinculaes des de la Reconquista cultural, religiosa y política en part de nostra Espanya y lo que forma part de l’Antiga Corona D’Arago avans del Tractat de Corbeil.

    Els mallorquins Mariano Aguilo, Antoni M Alcover, els valencians Teodor Llorente y el Pare Lluis Fullana Mira junt als catalans Pompeyo Fabra y atres caigueren en l’enfilat creat pels catalans d’una suposta Renaixença en català , Renaiximent en valencià, uniformiste d’una nova llengua a recuperar en base als parlars arcaics dels escritors que des de l’epoca migeval havien ensalçat ses distintes llengües a la categoría de lliteraria.

    Lo ben cert es que no mes l’obra de Ramon Llull o la dels classics valencians foren les que tingueren prestigi mundial.

    Tots estos y molts mes ilusionats en este nou Renaiximent lliterari, se juntaren a le Lletra ce Convit de Mosen Alcover (1901) adreçats en ixe manifest “a tots els que parlen ixa llengua , diguentli , mallorquina, catalana, valenciana, llemosina, rosellonesa, pel nom no mos ham de desavindre”. Finalment el nom del Congres fon de Llengua Catalana.

    “La normalisacio de la llengua requeria primerament , si la gent pretenia que fora eficaç, la normativisacio ( establimnet de regles per al seu us). Esta tingue les tres etapes de l’ortografia (1913), la gramatica (191 y el dicionari normatiu (1932), que representsaven l’asngul llingüistic d’ixe proces.”

    “Entre 1970 y 1980 la llengua Catalana feu profressos s pas de jagant, sobre tot a partir de la transicio política (1975), que s’han vist coronats en el reconeiciment de la seua oficialitat, al costat del castellà en els estatuts d’autonomia de Catalunya, (1979), del P.V (1982) de les I. Balears (1983) y en mides de proteccio oficial en Andorra y en la Catalunya francesa”

    Recalque la gran mentira respecte a la sustitucio de nostra denominacio de nostre Reyne de Valencia, segons deuria haversemos donat en atencio a lo contemplat en la Constitucio, per la de P.V. , o per la estatutaria de C.V. , aixina com la sustitucio de nostre idioma valencià que es lo que diu nostre Estatut d’Autonomia,per lo de català segons falsegen ells en este punt de la Convocatoria del Congres de Llengua Catalana .

    “Si cal descartar, la conveniencia y l’oportunitat de fer un segon congres de llengua des de l’angul llingüistic, en atre lloc jusguem la conveniencia y l’oportunitat de convocar un sregon congres sobre els usos de la llengua, es dir un congres de sociollingüistica”

    “Desigem y confiem aixina, com el Congres de 1906 fon l’estimul y el punt inicial de la normativisacio de la nostra llengua, este Segon Congres de la Llengua Catalana, mos produixca un estimul pera la seua plena normalisacio sociológica.”

    Real Monasteri de Poblet, 30 de juny ded 1985

    La Comissio Organisaora….

    Vaig a constatar unicament les referents a nostra Comunitat Valenciana

    Universitat de Valencia

    Accio Cultural del Pais Valencià

    Departament de Llingüistica Valenciana de l’Universitat d’Alacant

    Departament de Ligteratrura Espanyola de l’Universitat d’Alacant.

    Departament de Filologia de l?universitat de Valencia.

    Institut de Filologia Valenciana de les Universitats de Valencia y Alacant.

    Revista “Saó”.
    hecrumu Le gusta esto.

  9. #24
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    406
    Cita Iniciado por Alazrach Ver mensaje
    mentres els “cultistes valencianistes” volien quels valencians utilisaren normalment l’expressio inventà de “nosatres
    Te remitixc al següent fil:
    Nosatres és forma viva, no és inventà

  10. #25
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    138
    LA SABIDURIA POPULAR ARREPLEGA A LO LLARC DELS TEMPS ELS SIGUIENTS DITS:


    Post nº 25

    1.- Dime de que presumes y te diré de que careces.

    2.- Pels seus fets els coneixereu.

    3.- Dime con quien andas y te dire quien eres.

Página 2 de 2 PrimerPrimer 12

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •