Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar la navegación y poder obtener estadísticas de uso. Al continuar con tu navegación significa que das tu consentimiento a nuestra política de cookies.

Continuar
Página 4 de 7 PrimerPrimer ... 23456 ... ÚltimoÚltimo
Resultados 46 al 60 de 97
Like Tree48Me gusta.

Tema: Estándar…, estàndart…,estandart… estándar…,estándar…

  1. #46
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    247
    ¿ ES REPETIX L’HISTORIA?

    Post nº 46

    Vistes les aportacions fetes per hecrumu, foriste en el que compartixc sa defensa de la llengua valenciana popular que mos han ensenyat nostres pares y poble valencià no contaminat, vaig a reproduirr lo que fa mes de cuatre anys aportà al foro el desaparegut ulls blaus en son fil titulat “El triunfo de la mentira”, en el que ‘s divulgaven les argumentacions sobre el debat entre foristes defensors dels “tecnocrates de la R.A.C.V”. y els "defensors de la llengua valenciana del poble", perque crec que pot ser útil pera complementar lo que s’ha dit en este fil y atres sobre l’estandarisacio llingüistica y l’incorporacio de l’acepcio “standard ” en ingles , tant a l’idioma castellà com al valencià.


    1. SENTIMENTS EXPRESSATS SENTIMENTS ENCONTRATS

    Septima entrega

    Ham arribat a un punt en l’analisis d’este fil, que’s convenient recordar lo que fon l’inici del mateix.

    ¿ Qué es lo que pretenc?

    Recordant la conferencia en el G.A.V. titulà “ El triunfo de la mentira”, penjà en este foro, me donà peu a inciar en este fil, baix el mateix titul, l’analisis del contingut de lo descrit en el fil “Canal Youtube mascletades HD”, donà la posible deriva que’s podia detectar en alguns foristes que’s manifestaven clarament del Grup,”llegint el comentari d’un pardalet, amic en el valencianisme”.

    El comentari d’aquell amic en el valencianisme, m’ha dut a que del análisis dels comentaris llingüistics de foristes valencianistes y del contingut de la conferencia comentà, pugau detectar, si ¿”triunfarà la mentira en Valencia Freedom”?.

    Seguint en el tall de la faena mampresa, me tocaria analisar la participacio nº 13, que correpon a la del foriste defensor del creaor del fil, “Canal Youtube Mascletades HD” que podeu trobar en Foros- General-OFF-TOPIC .

    En l’analisis del contingut de les paraules expresases per este foriste tal vegà estiga la solucio al inici de la comprensio del lio que se fan o tenen els valencians respecte a lo que consideren normes en general, sense distinguir entre lo que son normes ortografiques, lexicografiques, gramaticals, etc, etc.

    Dia el foriste:

    " Dona l'impressio que a hores d'ara, no tingam una ortografia vàlida de la llengua valenciana.
    Res mes llunt de la veritat.

    Tindre-la, la tenim.
    Un atra cosa es, que n'hi hagen valencians que per diverses raons, no estiguen d'acort en certes paraules, (perque no s'utilisen) o en certa ortografia, (perque no s'adapta a la pronunciacio real del carrer) o dels acents a l'hora d'escriure-les. I podriem senyalar mes i mes desacorts, que tots tenen el seu “perqué.”




    Pera desfer o aclarir este lio o enredro que se fan els valencians, que dins del concepte les “normes”,engloben totes les descrites en anterioritat, vaig a tractar d’aclarir o desenredrar el fil, possant com a eixemple, l’analisis del lema de Lo Rat Penat.

    Constanti Llombart, fundaor de la entitat senyera del valencianisme llingüistic, aixina com els actuals tecnocrates que han fet el llibre no han sabut descifrarmos el contingut del lema de tan egregia entitat, o mos mantenen en el dupte sobre el seu significat .

    S’han llimitat a escriure com creien que deuria arreplegarse el vell adagi valencià, pero per lo vist, no s’han preocupat del significat del mateix, lo que demostra que les normes en les que s’han basat no son adequaes pera l’utilisacio escrita del idioma valencià.

    Tots ells, tant els antics, com els actuals son partidaris de seguir unes normes, pero que al meu entendre , no s’han ajustat encara a l’autentic valencià popular conservat per lo poble, y sempre seguint el consell del inventor del catalá modern.


    Copie lliteralment del llibre Historia de Lo Rat Penat, pag 53 Naiximent de lo Rat:

    “ Alli, baix el liderat de Llombart, en animada discussio s’anaren gestant els ilusionats proyectes: un calendari llemosi, una “societat d’amadors de les glòries de Valencia y son Antic Realme” uns Jocs Florals, a la manera dels de la Provença migeval…i tot aixo sense pressa, pero sense pausa. Inclus un lema, tret d’un vell adagi valencià: “ Pel fil traurem el cap d’ell “ 24 ( Esta grafia apareix tambe en la publicacio editada en motiu de l’acte de l’Albereda; en canvi en El Calendari Llemosi de Llombart encontrem sempre la grafia “ lo capdell”.

    día després de gráns coloquis y rahonaments, ab gran segona, triávem lo lema revelador de nostres regionals propósits, “ pel fil traurém lo cap d’ell”, pera l’escut de nostres futures publicacións y pera la societat valencianista, que había de ser en quant enans fundada” 25 (Lleuis Cebrián Mezquita, op. Cit. p. XIX


    ¿ S’hau donat conter que’ls primitius valencianistes de Lo Rat, escrivien la conjuncio “ y “ y la preposicio “ pera” en conter de “i “ y “ per a” com fan els nous tecnocrates de lo Rat seguint le normes d’El Puig ?.

    Ahí teniu la prova de que en el mateix Rat Penat, entitat, senyera del valencianisme llingüistic, tant pel seu creaor Constanti Llombart, com pels actuals tecnocrates que han fet el llibre no han sabut descifrarmos el contingut del lema de tan egregia entitat.

    No significa lo mateix:

    a) “Pel fil traurem el cap d’ell, o lo cap d’ell
    que

    b) “ Pel fil traurem lo capdell"

    Lo que està clar que’ls tecnocrates que han fet el diccionari de la R.A.C.V. han demostrat no estar a l’altura del gran Ricardo Garcia Moya, ni a la del poble valencià que ha empinat el cacherulo, perque sinos sabrien perfectament lo que’s el capdell y capdellar que significa enrollar el fil o simuladament a una persona.

    Es mes si busque en el diccionari de la R.A.C.V en valencià, no apareixen els vocable capdell ni capdellar .

    En son lloc apareixen “cabdell” y “cabdellar”.

    Me pregunte si es que se dira aixina en cagalà.

    Analisant el significat de la frase a), significa que per el fil, o siga, seguint y buscant el fil , traurem, o siga, encontrarem, el principi del fil.

    Analisant el significat de la frase b), significa que pel fil, o siga, seguint el fil, traurem , o encontrarem el capdell, o siga el fil enrollat que be pot estar:

    a) ben enrollat y capdellat, o

    b) mal enrollat, o siga enredrat o fet un lio.

    Està clar que’ls tecnocrates que no han empinat el cacherulo, no saben com parlar l’autentic valencià que ha conservat el poble.

    A soles saben lo que’ls han ensenyat en l’universitat els seus mestres, pero si ixos mestres no han empinat el cacherulo o se llimiten a llegir l’Historia de Lo Rat Penat, escrita per tecnocrates que soles saben lo que han llegit y que no se preocupen en interpretar el significat del lema de l’entitat mes antiga e important de la llengua valenciana, no poden ni deuen eixercir el poder dels tecnocrates

    Se doneu conter , ¿per qué yo fa mols anys que no seguixc les normes dels sabudets tecnocrates, que han begut de les ensenyances e influencies de l’universitat y culturalistes seguidors dels jocs florals y mandangues contaminaes pel cagalanisme invasor y destructor de l’autentic valencià?

    Si vergonyos resulta la postura dels actuals tecnocrates de Lo Rat y de la R.A.C.V., que no han sabut distinguir l’autentic valencià popular, perque no han empinat el cacherulo, en el calendari de Constanti Llombart apareix el lema utilisant l’acepcio de capdell, donant peu a una interpretacio ben distinta , perque com he dit el capdell podría estar ben o mal capdellat.

    Per tot lo dit, y donat que el lema del calandari de lo Rat Penat podría donar lloc a una interpretacio de que el capdell no ha arreplegat la llengua valenciana popular y perque continuament s’està demostrant, que les normes seguides no s’ajusten a nostra llengua y seguixen ademes el consell de l’iventor del català Pompeu Fabra.

  2. #47
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    247
    ¿COM M’IX A MI L’ACEPCIO DEL INGLES STANDARD TRADUIT TANT AL VALENCIÀ COM AL CASATELLÀ?

    Post nº 47

    A mi foneticament m’ix exactament igual en valencià que en castellà; o siga “estandar”.

    Posats a escriureu, en valencià l’escriuria “estandar” y en castellà com diuen els de la R.A.E. “estándar”

    ¿Per qué els tecnocrates de les Academies Espanyola y la Valenciana donen distintes traduccions?.

    ¿Algu mos pot donar la solucio?

  3. #48
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    247
    ¿COM M’IX A MI L’ACEPCIO DEL INGLES STANDARD TRADUIT TANT AL VALENCIÀ COM AL CASTELLÀ?, Y COM CONSIDERE QUE’S DEU ESCRIURE

    Post nº 48

    Com obviament cap dels tecnocrates , tant de la R.A.E. com de la R.A.C.V. van a donarmos la solucio, vaig a elucubrar en el gran perill de equivocarme perque no soc filolec ni aficionat.

    Donat que en castellà s’escriu igual que’s parla y que l’apòstrof escrit pera repesentar l’elisio fonética com fem en el valencià, ha desaparegut en el castellà actual, a pesar de que si que existía en el castellà antic escrit , entenc que’ls “tecnocrates de la R.A.E.”, traduixquen el “standard” en ingles per “estándar” en castellà, perque foneticament es com heu diuen per lo manco els americans que parlen ixa llengua.

    Lo que no m’explique es per qué els “tecnocrates” de la R.A.C.V.tenen que traduir el “standard” en ingles per la paraula “estàndart”.

    Es ben cert que’ls valencian podem pronunciar 2 y hasda 3 consonants seguides, pero ixa facultat deu ser aplicà cuant la paraula siga creà pe lo poble, no per la necesitat dels tecnocrates, pera diferenciarmos, en este cas del castellà, cuant la paraula s’incorpora de nou a les distintes llengües procedents d’atra llengua com es en este cas que mos ocupa.

    Del pasat podem traure l’eixemple en la traduccio de la paraula “telefono”.

    ¿Per qué la R.A.C.V. arreplega l’acepcio “telefon”, en conter de la de telefono que es lo que sempre ham dit els valencians a ixe aparato?.

    ¿Perque heu diuen els catalans y estos heu feren per copiar als francesos y distinguirse del espanyol, que fon el consell que mos donà Fabra als valencians?

    Crec que’l fet de que’ls “tecnocrates de la R.A.C.V.” hagen vollgut traduir del ingles escrit “standard” per “estàndart”, pel simple fet de que’ls inglesos tambe li donaren el mateix significat que al de “l’estandart”, que li donaven els valencians a les banderes o penons , lo unic que justifica es que nostres “tenocrates” li donen prioritat a la llengua escrita, cosa que va en contra de les lleys de la llingüistica perque primer fon la llengua parlà y en después l’ escrita y esta ultima deu amoldarse a la parlà.

    Si els valencian coneixiem l’acepcio “estandart” en el significat de peno, bandera y ara els americans de parla inglesa han creat l’acepcio “standard” en el significat que arreplega la R.A.E., ¿per qué nostres “tecnocrates” volen traduirlo per “estàndart”, cuant foneticament els valencians nomenem “estandar” a l’acepcio que significa tipo modelo, patro, nivell.?
    Murta, Lobivalentian y a hecrumu Les gusta esto.

  4. #49
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    247
    LLENGUAGE ROBOTIC

    Post nº 49

    El 23 de Novembre de 1985 publicava Joan Costa Catala en Les Provincies l’articul titulat “ LLENGUAGE ROBOTIC”.

    Fon u dels intelectuals valencianistes mes significatius en defensa de la llengua valenciana front als catalanistes, durant la Batalla de Valencia.

    Els que el coneguerem ,el seguirem , el lligquerem y discutirem en ell alguna vegà que atra, cuant lo dels acents, no deixem de reconeixer els grans coneiximents profesionals y culturals que tenía. Sobre tot els llingüistics y diferenciaors dels valencià respecte del català, donat que estudià y pasà part de sa vida en Barcelona.

    He vollgut extractar aci part del seu articul de fa mes de trenta anys, perque considere molt apropiat lo que digue en son dia este intelectual, a pesar de que no compartira totalement els seus plantejaments degut a les meues diferencies en els “tecnocrates” respecte a la lexicografía y normativisacio ortográfica, perque aprofita pera pensar en aquells que volen “estandarisar” la llengua valenciana.

    Per eixe motiu, pera que’ls jovenets seguidors y propagaors dels “tecnocrates de la R.A.C.V.” , coneguen lo que dia u dels millors intelectuals valencianistes, trac a la llum lo que digue en son dia .

    Escomença l’autor diguent:

    “La capacitat tecnica de l’home modern ha arribat a poder construir maquines parlants….

    Encara que escritors de ciencia ficcio hagen imaginat pera alguns d’estos robots una sort de personalitat i vida propia, s’impon la realitat de que la maquina careix de vida i careix de creativitat. …

    Per atra banda es ya classic el mit de l’home victima de ses propies invencions, quan s’aparta de les lleis que rigen l’orde de la nauralea….

    El llenguage es cosa viva, intimament lligada a l’home sobre tot en sa dimensio social o comunitaria. Es una cosa que s’hereta, que s’apren, pero que, arribat un moment, es convertix tambe en instrument d’expressio de l’originalitat de l’home. Per aixo naix, creix i canvia al compas evolutiu de la societat que l’utilisa. Com a instrument pot cuidar-se i perfeccionar-se, pero sempre sense trencar la simbiosis existent entre llengua i colectiu que la parla. L’home concebut com a colectivitat configura primer son llenguage, pero al mateix temps es configurat per ell. Aixi es com una llengua acaba sent l’expressio més característica de l’identitat d’un poble, la que definix i determina els seus trets mes singulars i els dona una continuitat al pas de les generacions… .

    ….Un organisme viu rebuja ademes tot lo que li es estrany i no pot asimilar.

    En el llenguage passa lo mateix. Es un organisme viu, no una suma de paraules ajuntades en un diccionari o clasificades i combinades en una gramatica. Ni el diccionari ni la gramatica podem mai recollir ni representar lo que es una llengua viva, molt menys sustituirla. Aixi com la biología pot analisar part per part i en conjunt un cos, ses funcions, el seu codic genetic i tantes coses mes, aixi tambe heu pot fer la filología en una llengua. Lo que la biología no pot fer es crear un organisme viu, com tampoc la filología una llengua viva. A lo més que aplega i pot aplegar es a un llenguage robotic, a l’imitacio mecánica d’un llenguage sense conexio vital ab els sustrats més fondos de l’anima d’un poble. …”
    Bo un atre dia rematare l’articul.
    hecrumu Le gusta esto.

  5. #50
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    20 sep, 14
    Ubicación
    gandia
    Mensajes
    356
    Moltes gracies per la teua faena, en l'ultim articul adjuntat crec que has donat en el clau,la llengua esta viva no es una combinacio matematica,lo problema que tenim es que estan conseguint que la gent pense aixina d'una forma automata calcula ,anulant la inteligencia e insertanlos en lo cervellet les opcions fent desapareixer la realitat. Es com si algu mes inteligent sabera que pot fer pensar a la gran masa social d'una manera determina,supose que seran eixos que pensen que tenen eixa potestat sobre tot lo mon....

  6. #51
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    247
    EL LLENGUAGE ROBOTIC II PART

    POST Nº 51

    “A la llengua valenciana estan des de fa temps, volent fabricar-la de nou, tractant-la com si fora un mecanisme de peces intercambiables. Peça a peça, conexio a conexio, volen acabar fent-la bessona monovitelina d’una atra llengua per a aixi un dia consumar la sustitucio. El resultat, apart del rebuig natural que tot organisme viu experimenta contra cossos extranys, es un fenomen de robotisacio del llenguage. Pocs s’enganyen respecte a un braç o una cama ortopedics. Ningun valenciaparlantes troba a gust en l’artificialitat del nou llenguage. Es un llenguage robotic, fet a banda del poble, parlat a contracor, orfe de vida. Es un llenguage que s’apren exclusivament en els llibres, que tart i mal s’arriba a fer propi. D’ell dificilment podrán eixir autentiques obres lliteraries.

    Els qui no han parlat de menuts valencià son els qui mes fanaticament defenen el nou idioma . En realitat defenen son propi aprenentage, la seua “especialitat” que els diferencia del comu “ d’ignorants “ que no saben el modo “correcte” de parlar i escriure, es dir, la técnica d’usar el nou aparat ortopedic que no pertanyen al grup dels iniciats. Son incapaços de vore i percebre les diferencies més fondes i més sotils entre catala i valencià pel simple fet de que els falta u dels dos termens de la comparacio, el més important per ser el més viu. Estan enamorats del seu robot d’importacio, de l’unic que coneixen.

    Inclus en els mateixos valenciaparlants de tota la vida, reconvertits ideologicament a la doctrina d’una llengua unica, es nota massa quan parlen el llenguage robotic. Van pensant en lo que diuen, corregint-se mentalment, traduïnt a les noves formes. Mai diuen de paraula expressions que, en canvi, repetixen constantment en l’escritura. No s’hi troben. I, quan tenen que lliurar-se a l’espontaneitat i a l’improvisacio es quan els ix l’autentic valencià que el poble reconeix com a la seua llengua. En els documents han de recorrer ordinariament als escrivans, als tecnics del mecanisme llingüistic robotisat.

    La llengua valenciana ve sent parlada sense interrupcio durant casi huit sigles.Tingue una joventut i una madurea esplendorosa fa cinccents anys, per a decaure poc a poc fins als nostres dies. Pero seguix viva. No se li poden posar afegitons ni sustituirli membres vius per atres mecanics i extranys a l’organisme, per molt perfectes que tecnicament puguen pareixer. El resultat de tal operacio nomes pot ser un Frankestein de llengua, una conjuncio monstruosa de membres morts i formes robotiques en l’apariencia d’un cos viu.

    L’alternativa es clara, no val engañarse. O deixem morir el valencià, sustituin-lo radicalment pel castellà o pel catala ( qué mes dona), o procedim a una regeneracio del nostre idioma, fent que del vell tronc rebrote un nou llenguag vigoros i adaptat als nostres temps. En este cas sobren interferencies de fora. Regenerar nostra llengua es tasca de valencians des de la mateixa llengua valenciana. No des del catala, ni tan sols des d’una llengua estandarisada que no es ni una cosa ni atra. Diguen lo que vullguen certs filolecs no solament es un fet la diferencia, sino que es casi imposible el conformar un llenguage hibrit comu valencià-catala. Un dels dos desapareix en benefici del atre , i els valencians notenm cap dubte de quin es, hui per hui, el condenat d’antuvi a l’extincio.

    El grup actualmente dominant en l’Universitat ho te molt clar. No es tracta ya de donar-li al valencià el nom “academic” de llengua catalana, es tracta llisa i planament de parlar i escriure en catala sense concessions. L’anterior generacio catalanisant encara guardava certes formes, encara mantrenia una externa ambigüetat. Pero ya de fet alguns dels seus representants més egregis arribà a donar el pas decissiu i escrivi alguns dels seus ultims llibres en el mes pur catala, on les formes verbals valencianes – uns dels trets mes diferencials i mantinguts – desapareixen definitivament. La confrontacio recent entre l’Universitat i la Conselleria de Cultura ha segut un tant més que una qüestio de noms. Per als qui controlen l’Universitat era i es el pas defeinitiu i necessari pera l’implantacio oficial del catala, sense variants, en tota l’ensenynaça valenciana, era i es l’acta de defuncio i sotrerrament oficial de la llengua valenciana.

    Estant aixina les coses, els valenciapatrlants deven plantejarnos cruament l’alternativa. O parlem i escrivim valencià-valencià, o triem ( apart de la llengua oficial i comu ab el res d’Espanya) un atra llengua no nostra: catala, frances, angles, alema, ruso…per al cas es lo mateix. No sent valencià , totes les llengües resulten igualment forasteres. Hauria que vore quina nos es mes útil. Lo que no podem fer es seguir utilisant un llenguage robotic, producte de trasplants, afegitons i membres ortopedics prefabricats, que en la majoria dels casos produixen rebuig en l’organisme viu de la nostra llengua .”
    Com podreu comprobar he vollgut reproduir lo que digue y com heu va escriure, encara que yo no utilice ni el mateix lexic ni la mateixa ortografía. Les paraules entre cometes son originals. Les que estan en negreta son repintaes per mi pera destacarles del escrit.
    hecrumu Le gusta esto.

  7. #52
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    247
    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    Moltes gracies per la teua faena, en l'ultim articul adjuntat crec que has donat en el clau,la llengua esta viva no es una combinacio matematica,lo problema que tenim es que estan conseguint que la gent pense aixina d'una forma automata calcula ,anulant la inteligencia e insertanlos en lo cervellet les opcions fent desapareixer la realitat. Es com si algu mes inteligent sabera que pot fer pensar a la gran masa social d'una manera determina,supose que seran eixos que pensen que tenen eixa potestat sobre tot lo mon....
    ¡GRACIES AMIC!

    Post nº 52

    Gracies a tu per opinar constructivament sobre lo que dic o sobre lo que publique que han dit atres, com es el cas del Pare Costa Catala en el seu articul del “Llenguage robotic”.

    La veritat es que no val la pena treballar per al ingles, o siga per a ixos “tecnocrates” supostament valencianistes que mos han deixat una normativa ortográfica coixa y contaminà per el catalanisme, que no volen reformar, per mes que alguns dugam anys demanantho.

    Llegint este articul del “Llenguage robotic”, es demostra y es pot comprovar, que lo que s’adepren en els llibrres dels “tecnocrates de la R.A.C.V.", no aprofita pera defendre la llengua valenciana de nostres pares.

  8. #53
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    247
    INTERPRETACIONS SOBRE “EL LLENGUAGE ROBOTIC”

    Post nº 53

    No se hasda quin punt poden tindre la mateixa forme de vorer les coses:

    a).- Tant els jovens defensors de lo que diuen o han dit els “tenocrates” de la R.A.C.V., com

    b).- Els d’aquells valencians majors que vixqueren durant la Batalla de Valencia pero que no participarfen en ella directament, o

    c).- Com els que vixquerem y participarem de y en la Batalla de Valencia.

    En aquell entonces yo ya tenía els meus duptes sobre lo que dien determinats academics de la R.A.C.V. En el 1985 ya s’havia celebrat el I Congres de Llengua Valenciana en Elig al que vaig asistir y sobre el que previament y en anterioritat, havia vist y sentit les opinions contraries a la celebracio de dit congres, per part del Deca en aquell entonces de la R.A.C.V., el Sr. Casp, anima mater del creaor dela nova normativa ortográfica de l’antiga A.C.V que batejaren com a Normes d’El Puig.

    Gracies a Deu y a la sabia actitut del organisaor y creaor del mateix, el gran valencianiste ilicita Pep Paya, se dugue a terme, perque si no encara estariem els valencians sense haver celebrat cap congres sobre nostra llengua valenciana .

    Tornan al fil de l’analisis del articul, m’agradaria saber vostres opinions al respecte de lo que dia el jesuita Pare Costa Catala sobre este “Llenguage robotic”, articul ,que tractava de denunciar lo que en aquella dena dels huitanta pasava en nostra societat y Comunitat Valenciana.

    Desgrtaciadament els “tecnocrates” de hui, que son els jovens que queden d’aquells temps, perque el majors ya han faltat, estan a la joca callaets, a l’espera de situarse en el lloc adecuat pera arreplegar per si cauen cauen algunes molletes de les taules aon se repartix el pastis llingüistic creat pels politics traidors, venuts y mentirosos ,que patim desgraciadament els valencians .

    Pareix ser que estos “tecnocrates” estan escindits y dividits, amparantse baix determinaes asociacions culturals que volen ser els poseedors de la hegemonia del supost valencianisme llingüistic, totalment dernortat, sense conseguir que’l poble pla els faça cas , perque la llengua valenciana que estos sabuts “tecnocrates” defenen no es la llengua valenciana que parla el poble .

    Per mes que se vullga fer normal lo anormal, o siga crear un llenguage nou en base a la recuperacio d’antics arcaismes totalment superats y evolucionats o paraules noves inventaes pera tractar de crear un llenguage robotic…, o siga com diu el Pare Costa:

    En el llenguage passa lo mateix. Es un organisme viu, no una suma de paraules ajuntades en un diccionari o clasificades i combinades en una gramatica. Ni el diccionari ni la gramatica podem mai recollir ni representar lo que es una llengua viva, molt menys sustituirla
    El llenguage es cosa viva, intimament lligada a l’home sobre tot en sa dimensio social o comunitaria. Es una cosa que s’hereta, que s’apren, pero que, arribat un moment, es convertix tambe en instrument d’expressio de l’originalitat de l’home. Per aixo naix, creix i canvia al compas evolutiu de la societat que l’utilisa. Com a instrument pot cuidar-se i perfeccionar-se, pero sempre sense trencar la simbiosis existent entre llengua i colectiu que la parla.
    ¡Bo!. Yo he escomençat a espigolar de la collita del Pare Costa aquells apartats que clarifiquen la realitat de lo que es una llengua , de com se va creant poc a poc a lo llarc dels temps y de qué es lo que no es deu de fer.

    Crec que tenim material mes que suficient, pera saber aon està la veritat de la llengua y aon la mentira d’ixa llengua que pretenen impondremos els “tecnocrates”, tant els d’un signe, com del atre
    Murta y a hecrumu Les gusta esto

  9. #54
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    247
    INTERPRETACIONS SOBRE “EL LLENGUAGE ROBOTIC”II

    Post nº 54

    Si tornem al post nº 24 d’este fil, podem observar com el foriste al que el desaparegut “Mosatros” calificava com “nuevo llegado”, traguent de context la frase remarcant y manifestant

    mentres els “cultistes valencianistes” volien quels valencians utilisaren normalment l’expressio inventà de “nosatres”

    Te remitixc al següent fil:

    Nosatres és forma viva, no és inventà
    Podem deduir que lo que tractava, era destruir o tirar per terra els alegats explicitats en el meu post nº 22, que reproduix a continuacio, perque forma part dels arguments que pose a la llum de tots aquells jovens, que sense coneixer ni haver vixcut la Batalla de Valencia, cuestionen a valencianiestes com yo, que tracte de denunciar:

    a).-Que el problema llingüistic en Valencia no es soles degut a la sembra del pancatalanisme que s’ha vingut fent molt habilment pels catalans des de la falsa “Renaixença “ d’ells, sino

    b).- De la nova normativa llingüistica d’aquells valencians enlluernats pel desig de crear una nova llengua basà en l’esplendor dels nostres classics pera un mercat no soles del nostre Reyne sino de lo que conformava l’antiga Corona d’Arago, que era en lo que havien participat y on havien segut premiats en el seu pasat poetic o llingüistic.

    1. EVOLUCIO DE LES ACEPCIONS UTILISAES PELS “CULTISTES O TECNOCRATES” VINCULATS A LA CREACIO DEL NOU CATALÀ DE POMPEYO FABRA Y DELS SEUS ADOCTRINATS, UNS SEGUIDORS DEL CATALANISME Y ATRES ESCINDITS VALENCIANISTES, INTERESATS EN CREAR UN NOU VALENCIÀ “CULT” DISTINT AL QUE HA CONSERVAT Y TRANSMITIT EL POBLE VALENCIÀ

    Post nº 22

    Els que vixquerem y participarem en la Batalla de Valencia, sabem quel’expressio que’s posà de moda en aquells temps, pera reflejar quines eren les paraules , vocables o giros llingüistics que devien utilisar els que volien ser considerats com a “cultistes”, fon la paraula “normalisacio” , aplicat a la llingüistica y en concret y particular a la de la llengua dels valencians segons dien eufemisticament els panques, pera no dir llengua catalana a la valenciana.

    Per ad ells, els “cultistes”, tant els “panques”, com els “valencianistes”, la normalisacio consistía o volia dir: fer normal lo anormal; o siga, per als panques la “normalisacio” consistía en introduir l’acepcio arcaica que adoptaren els catalans de “nosaltres”, com a acepcio normal en llengua valenciana pels valencians, mentres els “cultistes valencianistes” volien quels valencians utilisaren normalment l’expressio inventà de “nosatres”, cuant la majoria del poble valencià gastava com a normal majoritariament l’acepcio “mosatros”, o alguns “nosatros”.

    Ixa expressio primigenia implantà al principi de “normalisacio”, fon sustituida per l’expressio “normativisacio” pels cultistes valencianistes, cuant Adlert, Casp y els seus jovens llicenciats crearen lo que denominaren com a Normes d’El Puig. Normativa unica y exclusivament ortografica.

    Cuant els catalans creen el II Congres de Llengua Catalana (1986), escomencen a introduir en el llenguage l’acepcio estandar, tractant d’aplicar en el llenguage ixe nou concepte tret del inglés que s’ajustava a la perfecio a la manipulacio del llenguage que venien fent ells des de que crearen el I Congres de Llengua Catalana en 1906), en el que el primer objetiu fon el de la “normalisacio”, com fon llogic 2en la “t” del totalitarisme català.

    Lo que queda perfectament clar, segons se constata en l’apartat I CONVOCATORIA del II Congres de Llengua Catalana es segons l’expressio de Carlos Riva, que

    “ A partir de 1906, y paralelament a d’atres aspectes no manco esencials pera la recuperacio dels paissos de llengua catalana, escomençà a tindre la necesitat la normalisacio de la nostra llengua, es dir, ferla d’us normal, “indefinidament apta””.

    Paraules que demostren que’l català creat , o siga “normalisat” en la “t” del totlitarisme català, es una llengua nova e inventà pera poder demostrar lo que no existía: o siga una llengua unitaria catalana , ni una suposta nacio catalana, o millor dit imperi català.

    Un atre dia continuare.
    Vullc aclarir que cuant vaig posar com a eixemple l’epressio de “nosatres” com a inventà, es perque conguent personalment a tots aquells que conformaven el ramat dels cultistes valencianistes, tots ells, y pera distinguirse dels demes eren els unics que gastaven ixex noves acepcions del “nosatisme”com les de “nosatres”, “despres”, “despuix”, “lluny”, “vesprada”, “ab”, “fins” “obrir”, etc, etc. expressions totalment noves pera mi,que dit siga de pas no’s gastaven en les localitats o pobles d’aon eren originaris dits personages. Eren pera mi lo que podriem considerar com a part d’ixe llenguage robotic que unicament gastaven els que yo denominava com “cultistes”, per ser tots ells, persones proximes o de l’ Academia de Cultura Valenciana, Lo Rat, Amics de l’Academia, etc., vinculats al mon de les lletres y la cultura, que volien ser consideratrs com els continuaors dels poetes ded guant, totalment contrarits als denominats poetes d’espardenya, defensors de la llengua valenciana popular.

    El fet de que estos valencians gastaren ixes acepcions , no mes se justifica pel seu pasat catalaniste.
    Murta y a hecrumu Les gusta esto

  10. #55
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    417
    Cita Iniciado por Alazrach Ver mensaje
    Si tornem al post nº 24 d’este fil, podem observar com el foriste al que el desaparegut “Mosatros” calificava com “nuevo llegado”, traguent de context la frase remarcant y manifestant

    Podem deduir que lo que tractava, era destruir o tirar per terra els alegats explicitats en el meu post nº 22, que reproduix a continuacio, perque forma part dels arguments que pose a la llum de tots aquells jovens, que sense coneixer ni haver vixcut la Batalla de Valencia, cuestionen a valencianiestes com yo, que tracte de denunciar
    El "nuevo llegado" només pretenia que aquelles persones que vullguen fer crítica de la forma "nosatres" com a normativa, la critiquen per ser molt localisà y minoritària en el valencià, y que no per contra la critiquen per ser inventà, pues no podem dir que és inventà una forma viva que certs valencians han heretat dels seus antepassats valencians. D'eixa manera el "nuevo llegado" pretén preparar als valencianistes pera no quedar en evidència, afirmant tal cosa, davant de catalanistes que sàpien demostrar que "nosatres" és forma viva valenciana.

    ¿Capisci?

    Pero be, vosté a la seua...

    Lo que el "viejo llegado" Alazrach pretén, pareix ser que és no raonar absolutament en base a arguments que contradiguen lo que ell diu, sino desprestigiar ad aquells que gosen ferli la contra. Com també fan molts catalanistes, per cert.

  11. #56
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    26 jul, 12
    Mensajes
    247
    Cita Iniciado por Aplegat Ver mensaje
    El "nuevo llegado" només pretenia que aquelles persones que vullguen fer crítica de... davant de catalanistes que sàpien demostrar que "nosatres" és forma viva valenciana.

    ...
    Pero be, vosté a la seua...
    LES TROLES O INVENTS

    Post nº 56

    Com podem comprobar el foriste al que el desaparegut MOSATROS calificava com “nuevo llegado”, pareix ser que NI vol entendre o NI vol compendre lo que estic diguent y repetint per ad aquells, que NI volen saber NI volen que se’ls explique als jovens adoctrinats en l’engany y la mentira d’ixe fals valencià que s’està intentant inocular al nostre poble des de ixa falsa “Renaixença” del català, promoguda des de mijant del sigle XIX per alguns catalans y des del I Congres de llengua catalana pels nazionalistes pancatalanistes y per els colaboracionistes autocalificats com “cultistes”, be del Reyne de Valencia o del Reyne de Mallorca.

    Com estos jovens de la era digital estan acostumats a que’l seu donen tot fet no agudicen l’ingenit y no reparen en acepcions que hui en dia no’s gasten pero que fa 50- 60 -70 o mes anys eres d’us normal. Yo les recorde de cuant era menut, dirse entre sls chiquets: “No digues o t’inventes troles”, que en certa manera volia dir:

    a.- Que se es, o es pot ser un enbuster o embustero.

    b.- Que està fingint o diguent coses que no son aixina com u les diu.

    c.- Que u està imaginant o creant una cosa nova.

    TROLERS O TROLEROS es com nomenavem de menuts ad aquells atres chiquets que mos venien contant histories noves, creaes e inventaes per ells, que els demes no coneixiem.

    Pareix ser que els jovens de hui en dia , cuant no tenen arguments en els que rebatre a les pesones que volen desacreditar, lo que fan es fer lo que va fer y ha vingu fent este foriste al que es desaparegut MOSATROS batejà com el “nuevo llegado” , que es tractar de boicotejar este fil que vaig aurir, com he repetit en les tres ocasions constataes en els post nº 12, 35 y 43 d’este mateix fil, pera demostrar als valencianites ( en particular un amic meu), que lo de “l’estandarisacio” es una de les Conclusions contemplaes dins de l’Area 3: “LLINGÚISTICA SOCIAL” del II Congres de llengua catalana.

    Per ixe motiu vaig a recordar de nou a este foriste que NI vol enterarse, NI entendre , NI compendre , lo que vinc ensenyant als valencianistes amics, lo que alguns desconeixen:

    ¿ ESTANDARISACIO ? ¡NO, GRACIES!

    Post nº 12

    Pareix ser que’l “nuevo llegado” segons MOSATROS, no te prou en els dos fils agüerts per ell pera tractar d’introduirmos ixe nou llenguage que solen utilisar els esquerrers com ell, pera impondremos poquet a poquet lo que’l interessa, ideologica, política, cultural, o llingüisticament.

    La prova la tenen vostes en este fil que vaig aurir fa uns dies, en l’intencio de poder demostrar als valencianistes ( en particular a un amic meu) que lo de l’estandarisacio que pretenen alguns, no es ni mes ni manco que l’inoculacio d’un nou concepte o acepcio , tret d’una expressio inglesa pera tractar d’englobar en ixa nova terminología lo que mosatros nomenaven d’atra manera.

    Ya no se de quina manera dirli a este foriste impertinent, que no m’interesa res la seua opinio, ni els seus arguments respecte a si els inglesos, o el tecnocrata disfrassat que diu ser valencià anonim aficionat a temes filologics, mos vol donar lliçons, ya no de valencià, que no li les he demanat , sino d' ingles.

    En el meu post nº 10 he tractat d’excluir als foristes que NI entenen NI volen compendre lo que tracte d’explicar, pero este punyeter que no te prou en els dos fils d’ell, pera inocularlos la seua idea, no para d’importunarme y entenc per tant, que lo unic que preten este “nuevo llegado” es boicotejar el meu fil , que es lo que ve fent des de que’l vaig iniciar.

    ¿O tindria que dir trolejar que es lo que pretenen els estandarisaors esquerrers , que digam els demes?

    ¿QUINES SON LES FINALITATS DEL “NUEVO LLEGADO” EN ESTE FORO?

    Post nº 35

    ¿Se li hauran acabat els arguments en el nou fil creat per ell, que te que vindre a este fil que vaig crear pera poder demostrarli a un amic meu, que lo de “l’estandarisacio”, es el nou llenguage que vol implantar el catalanisme a través dels sus “defensors”, aixina com dels “incauts jovens valencians” que volen defendre y propagar ixa nova tendencia ,pera inocularmos els seus fins, de sustituir la llengua valenciana que ha conservat lo poble, per ixe hibrit cagalanisat que preten diferenciar, als qui volen ser considerats com a mes "cults" dins del vulgo popular.?
    1. PREGUNTA UNICA Y EXCLUSIVAMENT PERA VALENCIA PARLANTS DE NAIXIMENT QUE TINGUEN INTERES EN ANALISAR QUINA DEU SER LA TRADUCCIO VERDADERA DEL ANGLICISME STANDARD A LA CORRECTA TRADUCCIO EN LLENGUA VALENCIANA ESCRITA DE DITA ACEPCIO.

    Post nº 43

    En el post nº 10, pasat lo que’s podría considerar com el primer atac , asalt o round del foriste nuevo llegado en este fil, comentava:
    Torne a preguntar lo que vaig fer en el primer post del fil titulat “Estándar…, estàndart…,estandart… estandar…,estándar… “.

    Si preguntem als valencia parlants que no han patit ni l’inmersio llingüistica, ni l’adoctrinament educatiu, quin significat te per ad ells les distintes acepcions registraes en el titul del fil, segur que la majoria d’ells diran que de les cinc acepcions del titul coneixen la tercera, o siga la del “estandart”, paraula conservà y arreplegà per lo poble valencià a lo llarc dels sigles y que fa referencia a les insignies, penons o banderes.

    Yo crec que si la pregunta la feu a persones de mes de cincuenta anys que no estiguen molt cultivaes o com dirien alguns antics llegides, ningu sabría dirvos el significat en valencià de dites acepcions en llengua valenciana excepte la tercera, que tot lo mon coincidiría en lo de insignies, penons o banderes.

    La primera vegà que yo vaig sentir l’expressio “estandar” referit a la llengua valenciana, fon cuant vaig protestar als de Mercadona pels lletrers en català o cagalà que tenen en els seus establiments en nostre Reyne de Valencia.

    Per ad ells el “valencià estandar” era lo que justificava que posaren per eixemple “pescateria” en conter de “peixcateria” , entre alguns dels eixemples de lletrers contaminats o cagalanisats en els seus supermercats.

    La meua resposta fon: Digali a son jefe Juan Roig, si sa mare que es la que li ensenyaria la llengua valenciana sabria qué es aixo del “valencià estandar”, o si dia “pescateria” en conter de “peixcateria”.

    En l’esperança de que’ls boicotejaors o trolejaors d’este fil, me dixen acabar de fer les meues exposicions , sense cap necesitat de combatre en ells , perque els meus coneiximents de valenciania, com he repetit en els posts nº 12 y 35 d’este fil, els faig pera convencer a un amic meu; vaig a fer de nou la pregunta a valencià parlants de naiximent, no dels que conformen el ramat dels (NI…NI…), com dirien, traduirien y aplicarien per escrit l’acepcio en ingles “standard”, al idioma valencià:

    a).- ¿Com l’han traduit els tecnocrates de la R.A.E.? o

    b).- ¿Com l’han traduit els tecnocrates de la R.A.C.V?
    ¡Bo!. Una vegà mes podem comprovar que qui no capta lo que se diu en este fil , y qui tracta de vorer els seus defectes en els demes, es este foriste que incapaç d’argumentar en els seus fils creats sobre l’estandarisacio llingüistica, no fa mes que boicotejar este fil, perque en ell estic demostrant que lo de l’estandarisacio llingüistica es la nova forma o nou llenguage creat pels catalans y el seus seguidors colaboracionistes, pera uniformar les distintes llengües que’s parlen en els Reynes d’Arago, Mallorca y Valencia y poder argumentar ixe deliri dels nazionalistes pancatalanistes de la creacio dels paii…y…assos cagalans.

    Cuant tinga temps y ganes , demostrare una vegà mes , que’ls arguments, proves y modo d’actuar que aporta y practica este foriste boicotejaor, estan basats en lo que diuen o sembren els panques.

    Una vegà mes he tingut que defendrem dels atacs del “nuevo llegado”, que dona l’impresio que va buscant ser un nou coredor dels “tecnocrates” de la R.A.C.V.
    Última edición por Alazrach; 20/06/2017 a las 13:31
    Murta Le gusta esto.

  12. #57
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    417
    Senyor donam paciència...
    Rudyweiss y a Sweden Carpenter Les gusta esto

  13. #58
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    19 oct, 15
    Ubicación
    en valencia y entre bergen y estocolmo, epende del mes
    Mensajes
    52
    Aun no se porque le respondes... Ni que sirviera para algo jaja
    Rudyweiss Le gusta esto.

  14. #59
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    417
    Cita Iniciado por Sweden Carpenter Ver mensaje
    Aun no se porque le respondes... Ni que sirviera para algo jaja
    En el post #55 per alusions, en els posts anteriors pa donar la meua opinió (motiu per el cual faig us d'este foro).

  15. #60
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    19 oct, 15
    Ubicación
    en valencia y entre bergen y estocolmo, epende del mes
    Mensajes
    52
    Cita Iniciado por Sweden Carpenter Ver mensaje
    Aun no se porque le respondes... Ni que sirviera para algo jaja
    ya... si te entiendo... pero no le vas a convencer ni tan siquiera de que no llevas malas intenciones, que es lo minimo para establecer un debate...

Página 4 de 7 PrimerPrimer ... 23456 ... ÚltimoÚltimo

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •