Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar la navegación y poder obtener estadísticas de uso. Al continuar con tu navegación significa que das tu consentimiento a nuestra política de cookies.

Continuar
Página 1 de 2 12 ÚltimoÚltimo
Resultados 1 al 15 de 16
Like Tree41Me gusta.

Tema: Tercer aniversari de la mort del poeta valencià d'Anfos Ramon.

  1. #1
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371

    Tercer aniversari de la mort del poeta valencià d'Anfos Ramon.

    I ya van tres anys des de que Anfos deixa de parlar, (17-6-2014) Hui ho fan per ell els incontables poemes que mos deixa.

    Vos convide a penjar poemes de tot tipo, vostres d'ell o de poetes consagrats per a honrar d'esta manera la seua memoria.

    Comence en uno d'ell.

    CÓM ME DOL EL SILENCI

    ¡Com me dol el silenci dels homens
    que no saben respondre a l'insult i l'injuria!
    El silenci és tan tan gran que pareix imposible
    trencar-lo de veres a pur de parauls.
    Els falta corage, perque és dura l'empresa
    i els únics que parlen resulten polítics
    que volen o compren silencis indignes.
    No hi ha qui es rebote contra tanta falàcia.
    Resulta més fàcil que chillen uns atres
    i arreglen les coses com ell ensomia.
    Ell viu tan tranquil amerat de silencis
    i no té vergonya de ser un inútil,
    que no sap defendre's per més que l'ofeguen...
    Potser el silenci li esclafe la vida
    i siga un cadàver que el poble soterra
    sense un mínim recort ni una llàgrima amiga.

    Anfos Ramon



    Disculpeu m'he fet un lio en ( d'Anfos) i no ho puc borrar
    Última edición por plaerdemavida04; 14/06/2017 a las 20:13 Razón: borrar
    El_capo71, Murta, adlerta y 2 más Les gusta esto.
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  2. #2
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371
    Una mostra d'un poema escrit per a una Fallera Major. Com podreu vore precios.

    Sonet a la Fallera Major

    Roses, clavells i assussenes
    de la terra valenciana.
    Són joyes de filigrana
    les que doneu a mans plenes.

    La sanc de les vostres venes
    se torna veu de campana
    i exalta a la sobirana
    que sent tan dolces ofrenes.

    Sou la gràcia de la llum
    amerant-se del perfum
    que descobrix vostre amor.

    Sou el ram més delicat
    que hui acull en veritat
    ¡nostra Fallera Major!

    Anfos Ramon
    adlerta, ultim y a hecrumu Les gusta esto.
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  3. #3
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371
    Enguany intentare que els poemes siguen variats.
    Anfos, tu me digueres - escriu, que te donara moltes satisfaccions- I ya veus, soc molt creguda. De quan en quan omplic un paper...


    Volant pels sigles.

    Els valencians estem lluitant,
    l'enemic es negre horror,
    no es veu ni de dia ni de nit,
    es un mal somi atormentaor.

    En Quixot lluità contra molins
    eren els seus grans enemics,
    en el cap ho portava tot
    no veïa ni de dia ni de nit.

    No se com creu que acaba
    si fon vençut o guanya
    pero sa memoria perdurà
    i a traves dels sigles volà.

    Els que porten en el cap buit
    proyectes i paisos d'ilusions
    fan una vida de gossos
    no distinguixen el dia de la nit.

    Aci en els peus en terra
    a soles estem els valencians
    que ni molins ni paisos
    ¡uns borts, i nostre Regne valencià!

    En Quixot nafrat i ferit anava.
    Els gossos entre les cames la cua.
    Els del Regne llorer de gloria
    que jamai els llevara l'historia.

    Esta lluita valenciana
    a traves dels sigles volara
    i dira d'ella l'historia
    ¡que alt volà el valencià!


    Victoria Muñoz.
    Escrit en Llengua Valenciana.
    Giner 2017

    Dedica a tots els que ya no estan.
    Última edición por plaerdemavida04; 14/06/2017 a las 20:32
    adlerta, ultim y a hecrumu Les gusta esto.
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  4. #4
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371
    Este poeta Enric Ramon, escriu molt bonico.


    En memòria del poeta valencià Anfós Ramon,
    en el tercer aniversari del seu òbit. 17/6/2014.

    Ya fa tres anys que t´en anares,
    i mos deixares,
    òrfens de ta poesia,
    de lírica valenciania .
    Mos deixares en els ulls enterbolits,
    en els cors partits,
    en l´anima endolorida,
    per la perduda patida.
    Poeta valencià i valencianiste de cor,
    començares nou sigle d´or,
    de la llengua valenciana,
    que cuidares rica i ufana,
    I encara que tenim el pensament afligit,
    no cauràs en l´oblit, i
    te tindrem en la memòria,
    estant segur en la gloria.

    ERP
    Murta, adlerta, ultim y 1 más Les gusta esto.
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  5. #5
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371
    Poemeta per a Llibret de falla.



    L'OLIMP DEL MEU AMOR

    Quan ixca el sol per l'Orient
    en aquell carro de foc,
    com el que Apolo portà
    en marcha cap a Ponent
    - el meu amor em dira -
    vine, tinc aci un lloc,
    assentat al meu costat
    i en un bot pujare,
    contenta al carro dorat.

    ¡Ale!, anem-nos-en pel Cel
    que moguda està la mar,
    dona'm un bes com la mel,
    com els que tu saps donar.

    Un angelet aguaitant
    darrere d'un nuvol blanc,
    tira confeti dorat
    d'una estrela que desfa,
    poquet a poc, en les mans.

    Cupido que es deu romà
    content esta d'aquell dia,
    que en punteria tirà
    aquelles fleches d'amor,
    i aplaudix en alegria,
    al pas d'este carro d'or.

    En carruage nupcial
    molt pronte arrivarém
    a un paradis tropical,
    a on sempre es primavera,
    i per fi descansarém
    baix de bledana figuera.

    Com se que t'agrada viajar
    - em diras, carinyo meu -
    quan es calme un poc la mar,
    - si vol permitir-ho Deu -
    en fustetes fare un barco,
    per a creuar el gran “charco”
    i cap a Valencia tornar.

    Es fara la nau a la mar,
    i recolzats en la barana,
    serem l'enveja mes sana
    dels galfins i els calamars.

    Seran testics sol i lluna,
    i contarem estreletes
    - en les mans agarradetes -
    contant-les d'una en una.

    D'un paradis a un atre,
    pels camins de l'ilusio,
    serem sempre l'u pa l'atre
    i de tots l'admiracio.

    Des d'Orfeo fins a Zeus,
    en l'Olimp tots els deus
    parlant-se d'orella a orella,
    diran ¡Che!, ¡caram!, ¡re-deu!
    ¿Has vist tu, quina parella?.
    ¿has vist tu un amor mes gran
    des de ponent a llevant?,
    ¡Pareixen Adan i Eva!


    Francisca Llosá.
    adlerta, ultim y a hecrumu Les gusta esto.
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  6. #6
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371
    Copiant al mestre en poesia festiva, m'eixit este churro (pero fa bon gust)


    LA FESTA FALLERA

    “EL MON FALLER
    NO SAP QUE FER”


    Tenia que aplegar
    mes pronte o mes tart
    i ya ha aplegat
    de manera molt vulgar.
    Els estrangers estan dins,
    disfrutant com a bochins
    al vore que al mon faller
    la bicicleta li poden fer.

    Les falleres majors
    ya no tindran sonets,
    puix les autoritats
    actuen com a ninots.
    Ells, grans senyors
    fent valdre la vara,
    com la de les “majorets”
    ara la tira ara l'agarra.

    La pilota esta en teula fallera,
    Rita ya no es la cuinera
    Fuset s'ha posat a cuinar
    ell no sap ni condimentar.
    Pero el pillastre es faener,
    li diuen que te que fer,
    acabar en lo valencià
    a lo sa i a lo pla.

    Del mon faller no espere res
    nomes volen que dines,
    lo que els estrangers si que saben
    es fer la ma als demes.
    ¡Ai mare! Que sabuts son
    quinze i quinze trenta,
    ¡me porte tres!
    ¿o era... qui no caga rebenta?

    Vos partixca un mal raig
    als que toqueu a ma terra,
    puix ixca el sol o no ixca
    ¡la falla es plantarà!
    Assentats en nostra terra
    tots els anys per maig,
    a on se li diu a la Verge ¡vixca!
    ¡el valencià es parlarà!


    (Ara s'ha desobert
    que ho tenen mes que vert)


    Victoria Muñoz.
    Escrit en Llengua Valenciana.
    adlerta, ultim y a hecrumu Les gusta esto.
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  7. #7
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371
    Seguint en lo que podria ser poesia festiva


    L'audicio planetaria

    En aço dels descobriments,
    no podem estar mai contents,
    en febrer de 2017
    mes planetes pa la NASA.

    Son un total de sèt
    a 40 anys llum,
    pero lo mes sorprenent
    es que u esta en l'òrbita de Picanya.

    Este ya te nom, es diu Ufi
    pareix ser, que no li falta de res
    te aigua, te llum, llimona,
    pernils i lo demes.

    Ufi cada dia mos sorpren mes,
    en el poc de temps que te
    en ell se fa de tot...
    “cacharrets” de fibra optica,
    alguna empreseta que atra,
    chiquetes... a parelles
    ¡ aixo si, no hi han com elles !

    M'han dit que tambe s'escriuen noveles,
    noveles de misteri,
    que tindrem que resar el rosari
    pa llegir-ne una d'elles.

    Pero lo mes gran de hui
    en 42 anyets que te,
    el planeta Ufi, el piano tocara
    en audicio per primera vega.

    Els seus descobridors
    Pascual i Victoria alli estaran,
    per vore al seu chiquet
    aplaudint sense parar.



    A Ufi, en tot el meu carinyo
    Escrit en Llengua Valenciana
    23-2-2017
    Victoria Muñoz.
    adlerta, ultim y a hecrumu Les gusta esto.
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  8. #8
    Mestre de lo Regne Avatar de Xavier
    Fecha de ingreso
    30 ene, 10
    Ubicación
    Castelló
    Mensajes
    2,979
    ‘M´agradaria dir-vos eixes coses
    que es fan espiga o llum a la paraula.
    M´agradaria tindre sense núvols
    el goig que es torna veu des de l´entranya.
    Pero tinc un dolor enmig de la llengua
    que em fa tancar els llavis ple de ràbia,
    quan veig el fill negat que mistifica
    l´orige de la llengua valenciana.

    […]

    Que estem farts d´enemics i no de fòra.
    Estem sabent quí monta la batalla
    per ser protagoniste d´eixa lluita
    que li ompli de misèries la bojaca.
    Estem cansats de vore les consciències
    dispostes a l´oferta i la rebaixa,
    per tindre camp obert a la mentira
    i anar minant el tronc de la paraula.

    […]

    Si tots els valencians no anem a una
    sabent que estem jugant-nos nostra raça
    ¡serem un poble inútil sense meta
    eterns esclaus d´un amo i una vara!
    ¡Germans! ¡Lliures germans de branca nova
    que no voleu servir a gent estranya!
    ¡Unim-nos colze ab colze! Que es remonte
    la veu i l´esperit per eixa causa
    que és justa perque és nostra des de sempre
    i té que ser, per nostra, valenciana.’

    Extracte de la poesia ‘Marchant unidament, farem Valéncia’ (197, per Anfós Ramón i Garcia.

    Font: Revista ‘Convencio Valencianista’ (Valencia Ciutat, 9 d´Octubre de 2013).

    * Anfós Ramón i Garcia (Valéncia, 1924 -2014).
    adlerta, ultim y a hecrumu Les gusta esto.

  9. #9
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371
    Xavier, moltes gracies per participar

    Li acabe de dir a un chic, que ell estaria agraït simplement pel carinyo en que el recordem.
    adlerta, Xavier y a ultim Les gusta esto.
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  10. #10
    Varó de lo Regne
    Fecha de ingreso
    24 oct, 08
    Mensajes
    5,008
    En molt de carinyo, per al Mestre (y que mos perdone el ser tan mals alumnes)

    Anfós… ¿Com s’escriu un poema?
    Ajudam ¿com heu fees tan be?
    ¿Com se fa de les paraules verema,
    y d’elles un suc com de mel?

    Yo tamé volguera expresar mon sentiment,
    la valencianitat sinse renuncia,
    y contar que eixe amor es patiment
    y que de la maldat es menester fer la denuncia.

    Pero may heu podré fer tal con tu heu fees
    perque no m’ixen de dins del meu cor;
    y aixó que está ple de grans, bones idees,
    pero tancaes en ell com un tesor.

    Pero ningú vora lo de dins si no em despulle
    y de les paraules soc capaç de fer ofici.
    Y el poema siga com una rosa que desfulle
    petal a petal, com si fora un sacrifici.

    Y cuant ya no n’hi haixca rosa,
    per lo manco quedará,
    com una aulor vaporosa
    buscant la Anfosina musicalitat.
    plaerdemavida04, Xavier, ultim y 1 más Les gusta esto.
    ¡GERMANS DE BREGA!

    FRONT A L'IMPERIALISME CATALÁ

    JOVENS LLIURES VALENCIANS

    RESISTENCIA VALENCIANA

    UNIXTE A MOSATROS

  11. #11
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371
    adlerta tu com de costum tirant en polvora de rei. En este cas fent-li el poema per a ell i l'ocasio.
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  12. #12
    Mestre de lo Regne Avatar de Xavier
    Fecha de ingreso
    30 ene, 10
    Ubicación
    Castelló
    Mensajes
    2,979
    Com la sanc feta paraula

    Poema de cara al meu poble que està parlant
    en veu baixa, quan es hora de forjar a crits
    el futur que alguns li neguen, com el fruit
    rebordonit li nega a l´arbre la collita.

    ¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes
    que no trobeu resposta com Deu mana!
    ¡Germans encadenats pel dur silenci
    dictat des del poder que ens avasalla!

    Aci em teniu portant espigues noves
    que estan multiplicant-me la paraula
    per tal de regalar-vos eixa crida
    que es fa aliment vital de nostra parla.

    Aci em teniu com un dolor que acusa
    el mos de la ferida que no passa
    o el colp de l´injusticia manifesta
    desfent la veritat de nostra causa.

    Ya se, Pare Vicent, que falten homens;
    que molta gent, deserta; que se cansa
    de tanta inhibicio i tanta mentira;
    de tanta mala brossa que s´escampa
    com un castic de borres o d´injuries
    o fills que al fosc reneguen de la patria.

    Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,
    per no sé quins favors, se malbarata,
    negant la seua viva trayectoria
    i el seu valor que no admet la rebaixa.

    Que volen destruir nostres principis;
    que estan desintegrant la nostra raça;
    nos volen fer esclaus entre renuncis
    i pactes que promouen la distancia…

    Estan per transformar camins i lletres
    que el poble reconeix i viu encara
    i planten arbres borts en les escoles
    uns mestres que servixen a qui els paga.

    S´ha fet l´ama de tot l´hipocresia.
    S´ha escrit, adulterant per encomanda,
    l´historia, la llavor d´una cultura
    que diuen procedir de terra estranya.

    Un poble mor, quan mor la seua llengua.
    La sanc de l´esperit, es la paraula.
    I si la paraula i llengua nos destrocen,
    Serem uns morts vivint sense esperanza.

    Serem un poble d´anima postissa
    - aixo, si no nos furten tambe l’anima –
    i uns pobres desgraciats que el mon rebuja
    per no saber defendre als fills de casa…

    ¡Germans! ¡Germans de sanc i vivencies!
    ¡Germans de la paraula valenciana!
    ¡No abandonem la lluita en estes hores
    que estem jugant-se els predis a una carta!

    ¡Unim-nos tots! ¡Unim sense desidies
    ni esterils capelletes de gent savia,
    les veus, les mans, els cors, i muscle ab muscle,
    lluitem sense temors per nostra causa!

    ¡Cal exigir justicia, independencia,
    respecte a nostra historia i nostra patria,
    per tal de ser com som sense derrotes:
    ¡Un poble que no vol fer de comparsa!
    ¡Anem contra els traidors! ¡Contra els indignes
    poders que nomes fan llabor de sapa
    tan sols per topetia; per postura;
    senzillament, per dur-nos la contraria!

    I quan la veu del poble en tot el Regne
    se torne mes unanim i mes ampla,
    podrem cantar units eixa victoria
    que el propi orgull ab força nos reclama.

    Pero si el gran silenci nos domina
    i tots callem la mort de la paraula,
    serem com eixe tros de terra inutil
    perdut sense collites d´esperança…

    ¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!
    ¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!
    Que mentres quede un fill bo en esta terra,
    ¡No ha de morir la llengua valenciana!

    Anfos Ramon i Garcia (Dia de la Paraula Valenciana, Març-1986)
    plaerdemavida04, ultim y a hecrumu Les gusta esto.

  13. #13
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371
    Cita Iniciado por Xavier Ver mensaje
    Com la sanc feta paraula

    Poema de cara al meu poble que està parlant
    en veu baixa, quan es hora de forjar a crits
    el futur que alguns li neguen, com el fruit
    rebordonit li nega a l´arbre la collita.

    ¡Germans! ¡Germans de terra i de preguntes
    que no trobeu resposta com Deu mana!
    ¡Germans encadenats pel dur silenci
    dictat des del poder que ens avasalla!

    Aci em teniu portant espigues noves
    que estan multiplicant-me la paraula
    per tal de regalar-vos eixa crida
    que es fa aliment vital de nostra parla.

    Aci em teniu com un dolor que acusa
    el mos de la ferida que no passa
    o el colp de l´injusticia manifesta
    desfent la veritat de nostra causa.

    Ya se, Pare Vicent, que falten homens;
    que molta gent, deserta; que se cansa
    de tanta inhibicio i tanta mentira;
    de tanta mala brossa que s´escampa
    com un castic de borres o d´injuries
    o fills que al fosc reneguen de la patria.

    Ya se, bon Sant Vicent, que nostra llengua,
    per no sé quins favors, se malbarata,
    negant la seua viva trayectoria
    i el seu valor que no admet la rebaixa.

    Que volen destruir nostres principis;
    que estan desintegrant la nostra raça;
    nos volen fer esclaus entre renuncis
    i pactes que promouen la distancia…

    Estan per transformar camins i lletres
    que el poble reconeix i viu encara
    i planten arbres borts en les escoles
    uns mestres que servixen a qui els paga.

    S´ha fet l´ama de tot l´hipocresia.
    S´ha escrit, adulterant per encomanda,
    l´historia, la llavor d´una cultura
    que diuen procedir de terra estranya.

    Un poble mor, quan mor la seua llengua.
    La sanc de l´esperit, es la paraula.
    I si la paraula i llengua nos destrocen,
    Serem uns morts vivint sense esperanza.

    Serem un poble d´anima postissa
    - aixo, si no nos furten tambe l’anima –
    i uns pobres desgraciats que el mon rebuja
    per no saber defendre als fills de casa…

    ¡Germans! ¡Germans de sanc i vivencies!
    ¡Germans de la paraula valenciana!
    ¡No abandonem la lluita en estes hores
    que estem jugant-se els predis a una carta!

    ¡Unim-nos tots! ¡Unim sense desidies
    ni esterils capelletes de gent savia,
    les veus, les mans, els cors, i muscle ab muscle,
    lluitem sense temors per nostra causa!

    ¡Cal exigir justicia, independencia,
    respecte a nostra historia i nostra patria,
    per tal de ser com som sense derrotes:
    ¡Un poble que no vol fer de comparsa!
    ¡Anem contra els traidors! ¡Contra els indignes
    poders que nomes fan llabor de sapa
    tan sols per topetia; per postura;
    senzillament, per dur-nos la contraria!

    I quan la veu del poble en tot el Regne
    se torne mes unanim i mes ampla,
    podrem cantar units eixa victoria
    que el propi orgull ab força nos reclama.

    Pero si el gran silenci nos domina
    i tots callem la mort de la paraula,
    serem com eixe tros de terra inutil
    perdut sense collites d´esperança…

    ¡Perdona, Sant Vicent, les nostres culpes!
    ¡Perdona a qui es denigra i a qui estafa!
    Que mentres quede un fill bo en esta terra,
    ¡No ha de morir la llengua valenciana!

    Anfos Ramon i Garcia (Dia de la Paraula Valenciana, Març-1986)

    Es u dels mols poemes (per no dir tots) que conforme vas llegint se te va tancant l'aire i no pots ni respirar.
    Xavier y a ultim Les gusta esto
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  14. #14
    Senyor de lo Regne
    Fecha de ingreso
    31 jul, 08
    Mensajes
    4,371
    Hui en el 40 aniversari de la democracia en Espanya Suarez a segut votat el millor president,superant el 8. Puix ni fet aposta:


    President Suarez


    En el mes de març ha segut,
    i Espanya despedir-te ha vollgut,
    home que en tot ha posat sa fe
    mirant sempre fer el be.

    Segueres pa Espanya
    novella primavera,
    d'un hivern eixida
    gelat com era.

    Te'n vas en l'estacio mes bella
    a reunir-te en ella,
    Amparo “la teua”.

    Aci en el desconcert que mos supera
    mes fosc que una nit negra,
    quedem ensomiant... sense treua.


    Victoria.
    Escrit en Llengua Valenciana.
    25-03-2014
    ultim Le gusta esto.
    -----------------------------------------------------------------------------------------
    NO ALS PAISOS CATALANS.
    -----------------------------------------------------------------------------------------

  15. #15
    Mestre de lo Regne Avatar de Xavier
    Fecha de ingreso
    30 ene, 10
    Ubicación
    Castelló
    Mensajes
    2,979
    La casa vella

    Per Anfos Ramon i Garcia

    Yo tinc una casa vella
    al poble a on em vaig criar.
    Tinc un forcat i una rella
    i un lligo i una corbella
    que saben de treballar.

    Es una casa que obliga
    a recordar als majors.
    Una casa molt antiga
    que sap del gra i de l´espiga
    i de frets i de calors.

    I tinc davant el païsage
    d´un poble que mira al cel
    portant al cor el mensage
    d´una llengua que es fa image
    i es mes dolça que la mel.

    Alli tinc un lloc propici
    per reviure la costum.
    Tinc el recòrt i l´indici
    d´una vida i un ofici
    ple de terra i ple de llum.

    I tinc el temps de l´escola
    I les llibretes en blanc.
    Tinc el colom que revola
    i el morter i la carola
    i la tauleta i el banc.

    Alli tinc el pas primer
    i encara el primer desig.
    Tinc la flor del taronger
    i el joc montat al carrer
    i el trinquet i el set i mig.

    I tinc davant el païsage…

    I perque la meua infancia
    està viva en aquell lloc,
    ara que ho veig a distancia,
    comprenc la seua importancia
    i em dic per dins a poc a poc:

    Yo tinc una casa vella
    que em parla del dia clar.
    Tinc el blat i la rosella
    i un somi entre cella i cella:
    Tornar al poble, tornar…
    (bis)

    • Del CD “Sentiments”, any 1996.
    • Lletra: Anfos Ramon. Interpret i musica: Vicent Savall.
    • XXX Aniversari de les Normes d´El Puig (1981-2011) Himnes i cançons.
    plaerdemavida04 Le gusta esto.

Página 1 de 2 12 ÚltimoÚltimo

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •