¡Quintacolumnistes, al dictat!
VICENT RAMON CALATAYUD/

Gens nos extranya que, l’ambient imperialiste que s’ha estat venent en les escoles catalanes, haja corcat els cervells de la tendra gent d’aquelles terres, quan a més han procurat amuçar, cap a enemics forans, les pròpies frustracions i enveges. Ni que s’aplaudixquen les eixides de to fasciste, de qui havent tastat la mamella del poder, ara es veu arraconat i sense paper en el circo, quan devia d’estar plorant en un racó, per haver sembrat la mala sanc i la bava anexionista, contra tercers, en lloc de clamar per la bonhomia i fe en el treball, junt a la preocupació social i formativa del seu poble, com a base del coneiximent, que com a iguals i hòmens lliures, creu en la fraternal llibertat. AllÃ* ell i qui les escolte, encara que ¡alerta!.. perque per a fer mal..., el més bovo aprofita.

Aixina, montant-se a una garbera de palla, nos fa grÃ*cia el gallejar dels de l’ICE, institut catalÃ*, coetÃ*neu i creat de la mateixa manera que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, en idèntic ranc unit a paregudes funcions, ells allÃ* i nosatres acÃ*. I nos baquegem de riure, del modo inoportú i tètric com s’amostren, i de vore com clamen, fent el paper del gos al qui, havent-se-li fet aigua la boca pensant-se que aquell os era seu, creu que li l’han furtat, i en un arranc dictatorial, al temps que reclama la submissió idiomÃ*tica valenciana, crida a generala als quintacolumistes paternalistament considerats “valencianets d’anÃ* i tornÃ*, perque allÃ* els afalaga, pero els vol diciplinats acÃ*, com a criats, i per a que no lleven un bri de glòria als “catalans astrictas” –escric com ells parlen i fan parlar inclús als locutors de “Radio Nacional de España”, res de que vore en el valenciÃ*–. Els volen acÃ*, perque des de que als Tarradells i ReglÃ*s, Giralts i Rossellons, riberes i uns atres als qui ajudaren a pujar-se’n a cÃ*tedres i mampreses mentalisadores, i els “indicaren” cóm empeltar sobre el peu ver..., n’estaven segurs ells de que, si no docència, pancatalanisme sÃ* que ne farien. I no comprenen per qué no qualla el seu desig, ni res és com ells vullgueren, si també s’han gastat tants diners en agitació i propaganda, per a millor adobar la gesta, en congressos, cursets i escoles ¿de valenciÃ*? per a la llengua catalina, o escolanies estiuenques, en les que de fredat nos aborrona el sectarisme montserratÃ*, en premis i edicions de tres per quatre –tres llibres, quatre subvencions– i bromeres que ya nos regloten per la seua pudor d’androna ramblera. I açò, que el personal no sap, sÃ* que comenca a olorar-ho i per això molts empelts borts acaben marcits: semats i estèrils per a la “causa”.

N’hi ha uns atres als qui podriem dir “figòlecs” perque estan sempre en la boca oberta, esperant baix de la figuera a que els caiga alguna cosa del cel, pero sense saber si serÃ* figa o bacora, per allò de que no han afinat i tot els pareix idèntic, que en ser negre “butifarra”.

Bo. Ya hem vist acÃ* cóm els quintacolumnistes han estat a lo que manen d’allÃ*, clamant ‘‘¡no a la secessió!’’ , pero sÃ* a l’anexió. Ara resultarien més guapets callant, perque tot, el montage del cadafal en el que s’encastellen, ve del secessionisme del catalÃ* contra el provençal del qui és fill directe i, des de fa cent anys, intenta pujar-li a la gepa, usant-nos de repeu o replanell alçat als valencians, que som qui idiomÃ*tica i lliterÃ*riament, tenim la base històrica.

Per cada u que me diga “secessioniste”, yo li puc dir lladre, si no m’admet lo d’anexioniste a la força, perque si ells tant bramen, perque volen decidir lo seu ¿quÃ* son ells per a decidir per nosatros el futur idiomatic valenciÃ*? I en tota carota inclús el polÃ*tic, darrere de lo qual va “la pela” i l’opa gasejadora.

Pero açò que és tan evident, que no nos duga a dormir sense gos. I front al despropòsit, destrellatat pero ben urdit, les autoritats tenen la paraula, o la perdran; els docents l’iniciativa, o ningú els farÃ* cas; i tots la responsabilitats, perque el quintacolumnisme estÃ* en tots els racons i s’ha de mamprendre per desallojar-lo, perque venen fent una callada tasca d’anulació de la paraula valenciÃ*, en tots els ordens, enfosquint-nos el futur, no solament l’idiomÃ*ctic, rebujant-la o ignorant-la com a substantiu o calificatiu, o enviant-la a l’incorrecció de mot, o remetent-la a sinònim o subordinant de ya sabeu qué. No més cal escriure “valenciano” en l’ordenador i vore-la cóm apareix subrallada, cosa que no acorre si poses “asturiano”, “gallego”, “andaluz”... ¿serÃ* que els gats s’han preocupat de aminsar les “Gates” del Bill? Hem d’espavilar i tallar l’aixeta que nos empudega el pervindre, llevar el sectarisme en les escoles i l’imperialisme forÃ* allÃ* on sure. Perque ser i saber-nos valencians, cabals i mamprenedors, artistes i creatius, treballadors i honrats no és suficient, si nos furten la marca que nos identifica i nos arraïla en un passat gloriós.