Ll’Aula d’Humanitats i Ciències organisada per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) s’encamina a la seua recta final.
I ho fa de la mà del XXVIII Curs d’Història i Cultura Valencianes, que enguany té al Cid Campeador com a gran protagoniste.

El dilluns inaugurà el Curs el professor Josep Vicent Gómez Bayarri en la conferència ‘Castellogía del camino valenciano del Cid’.

El catedràtic Gómez-Bayarri tractà d’analisar el camí del Cid des del punt de vista de la conquista dins d’una contextualisació històrica i geogràfica de l’época. Primer la figura del Sit, després la conquista de Valéncia, la tristor i enyorança de molts musulmans valencians per la pèrdua de la ciutat de Valéncia. També abordà el contigut del cantar del ‘Mío Cid’ i entrà de ple en les rutes del Sit que contenen molts recintes amurallats i restes de castells i fortalees.

El catedràtic i acadèmic numerari de la RACV feu incidència en l’itinerari de les pobles per les que va recòrrer i que ha atravessat per Morvedre, Almenara, Puig, Valéncia, Xàtiva, Xérica, Cullera, Dénia, Borriana. Són topònims que tenen una vigència actual en la geografia valenciana.

Per la seua banda, ahir dimarts el director del Servici d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, Francisco Gusi, feu una breu descripció dels jaciments més importants des de Morella fins a Almenara. Destacà Cova Matutano a Vilafamés, Cova Fosca en Ares del Maestre, més de quaranta jaciments, de l’edat del bronze d’Orpesa la vella...