És un dels lliterats més brillants en llengua valenciana. El seu inmens talent li ha dut a escriure més de 70 obres teatrals. Bohemi i somiador, és capaç de treballar l’argument mentres camina pel carrer. Advertix que la crisis del teatre és producte de que en Valéncia és el govern, i no el públic, qui decidix qué és lo que interessa o no vore en l’escenari.


-En 2006 la web Lliteralia.com feu una enquesta en internet a on es preguntava qui mereixeria guanyar el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana i ¿a que a no endevina qui guanyà? Vosté.

Hi ha molts autors que fan una llavor bona i que estan més en contacte en la societat que yo. A mi lo que m’estranya és que la gent s’haja fixat en mi perque em dedique exclusivament al teatre i això no és d’un consum majoritari. M’agarra de sorpresa que hagen pensar en mi pero la notícia m’agrada, clar.


-¿Quan li entrà a vosté el cuquet del teatre?

De chicotet. En nou o dèu anys ya fea cosetes en el teatre de l’escola. He pertanygut a alguns quadres de teatre que han segut molt valencianistes, com El Micalet. Després he passat per vàries etapes en el teatre, he començat fent de figurant i he acabat fent de tot: escriure, dirigir, produir... Com a autor teatral estic des de fa 30 anys.

-¿És difícil fer teatre en llengua valenciana? No per l’idioma en sí, sino pel context polític i social en el que viu eixe idioma.

Més que difícil és una flagelació perque hui escriure en valencià és flagelar-se. Escrius perque ho sents i perque vols, pero no tenim cap motivació per a escriure en valencià perque casi tot lo que escrivim es queda en un calaix. No té eixida. Hi ha moltísima obra teatral en valencià, més del 60% dels autors valencians redacten en valencià pero sols poden representar-ho en les Falles i en pocs puestos més, ya que en els teatres comercials estem vetats. Està prohibit, aixina de clar.

-Vosté es queixa sempre de que el teatre està controlat pels polítics.

Des de fa 25 anys l’Administració s’ha fet en el control del teatre. Hi ha dos entitats que la supervisen i controlen, que són Teatres de la Generalitat i el Servici d’Assistència i Recursos Culturals (SARC) de la Diputació. En Valéncia en lloc de ser el públic qui tria lo que ha de vore és el govern qui decidix qué es lo que li convé vore al públic. Casi tots els teatres estan controlats per l’Administració, que és qui decidix quines companyies, quins temes o en quin idioma es pot fer teatre. Lo llamentable és que foren els socialistes els que començaren açò en un catalanisme declaradíssim, i després el PP, en la seua majoria absoluta, continua fent teatre en català. Ni una sola obra en llengua valenciana ha segut programada per Teatres de la Generalitat en 25 anys. ¡Ni una!

-Si s’està vetat en els teatres comercials ¿a on es poden representar les obres en valencià?

Ací en Valéncia tens l’eixida del món de les Falles i d’alguns grups independents. A banda d’això ya et toca traduir l’obra al castellà i eixir de Valéncia. Mos toca anar-mos-en a representar les obres a Espanya i Sudamèrica. En Argentina i Uruguay s’estan representant prou obres nostres.

-¿Que les obres teatrals depenguen de l’autoritat dels polítics fa que els autors s’autocensuren i no siguen crítics en el poder?

Generalment eixa autocensura no existix perque està tan coartat tot que no escriuriem res. Hi ha mordaça, pero d’una atra classe. És més, abans hi havia una censura i ara diuen que s’ha acabat pero és mentira; hui hi ha una censura en el món del teatre molt més forta que la que hi havia en el franquisme. Perque en la dictadura el censor et tachava quatre frases i et canviava dos paraules i ya està, ya podies representar l’obra. Hui no és aixina; hui tu pots escriure lo que vullgues pero després el poder et veta i la teua obra simplement no es representa en cap puesto. Abans es fea l’obra en una tachadura, ara simplement no se fa. Esta censura és molt pijor.

www.valenciapersempre.es