I sí, no me pens tirar enrere en ses meues idees: Mallorca no va esser repoblada per catalans, al contrari com mos ensenyen a s'escola o a s'institut o a sa pròpia carrera d'Història. I com ès que mos diuen que sí vàrem esser repoblats per catalans? Idò ès ben fàcil: perquè així interessa que sia, perquè se dóna més importància a cròniques falses i cronistes moderns que an ets documents originals, que mos mostren una altra història.


Repoblar significa: tornar a poblar. poblar aquells llocs que han quedat despoblats, be perquè s'han expulsat als pobladors anteriors o perquè aquells llocs han estat abandonats. No negam que no hajan vengut catalans, però no eren nombrosos, molts varen tornar a sa península a ca seua i es pocs que varen quedar varen esser absorbits per sa població local.
Ses meues raons són ses siguients:


1.- No surt cap descripció de repoblació an es "Llibre dels Feyts", Crònica del mateix Rei en Jaume. S'altra Crònica més fiable, sa de'n Bernat Desclot, només diu "E axi la ciutat de Mallorques se pobla de crestians, e tota la ylla", sense donar més dades ni mencionar res més. I sa Crònica de'n Muntaner, com ja s'ha demostrat en aqueix blog, ès falsa i menteix.


2.- Abans de s'asalt de Mdina Mayurqa, el Rei explica que va venir un senyor nomenat Benabet, senyor de sa pagesia mallorquina oferint-li avituallament, menjar, descans, etc i submissió de sa part forana a canvi de que els respectàs i que només fes guerra contra sa capital. Aqueix pacte ès conegut com "Pacte de sa bona Pau", i amb ell se demostra que no va haver-hi matança a sa part forana. El propi Rei explica que a sa víspera de s'asalt, uns 20.000 habitants de Mdina Mayurqa varen fugir cap a ses muntanyes.


3.- El mateix Rei en Jaume mos conta a sa seua crònica que va haver-hi una epidèmia de peste a Ciutat, i que va morir moltíssima gent (nobles, cavallers i soldats), i que, una vegada cremats es cadàvers, molta gent va tornar a ses seues terres a sa península, fins al punt que el Rei reconeix que va haver de cridar a N'Ató de Foces i en Rodrigo de Lizana perquè venguessin amb 2 vaixells i 150 cavallers perquè s'havia quedat sense guàrdia personal i sense tropes. Si seguim lletgint es Llibre dels Feyts, vorem que per anar de Ciutat a Inca el Rei ho va passar molt malament i se pensava que no arribaria d'una peça, perquè es moros l'amenaçaven de forma contínua.


4.- Mallorca no va quedar pacificada fins l'any 1231, amb es darrer pacte entre Jaume I i Xuarp/Xuaip (cap moro sublevat), que tenia encara 3 castells en possessió seua. En Jaume se comprometia a respectar es moros sublevats, ses seues persones i propiedats, a canvi de sa seua total submissió. S'ha de senyalar que es moros sublevats només varen voler sotmetre's an el Rei en Jaume, i aquest va haver de venir des d'Aragó, i tot perquè es moros sabien que el Rei els respectaria com havia fet a altres llocs.


5.- Carta de les Franqueses. Sa carta fundacional des Regne de Mallorca no ès cap carta de població, no atorga assentaments, no fa moviments de població, no funda pobles nous, no diu qui i en quina xifra repobla Mallorca, etc. Només ès una carta on se donen unes noves normes a un territori, a un regne, a una població ja existent, però no ès una "carta puebla".


6.- Mdina Mayurqa tenia una extensió de 110 hectàrees i Barcelona només de 42 hs., i se calcula que Mdina Mayurqa tenia uns 40-45.000 habitants i sa part forana de Mallorca uns 15.000, mentre que TOT es Comtat de Barcelona just just arribava a 10.000 habitants. A més, sa pre-Catalunya encara estava en fase de repoblació an es Segle XIII i no podia aportar suficients pobladors per Mallorca (i no tenim cap notícia que sa pre-Catalunya quedàs despoblada an es Segle XIII).


7.- No tenim cap reste arquitectònic català a Mallorca, ni sistemes d'aparceria a sa part forana, ni masies típiques catalanes, ni iglèsies (on ès es famós romànic català?). Ès més, ses cases rurals mallorquines són molt diferentes en diseny a ses catalanes (per exemple: una masia catalana sol esser de planta quadrada amb aigovessos laterals i ses cases mallorquines són de planta rectangular amb aigovessos anteriors i/o posteriors). Si hi va haver repoblació catalana, on són es restes arquitectònics catalans?


8.- En quant an es noms propis de persones, es noms mallorquins i es catalans són molt diferents, mentre que es mallorquins (Abraham, Biel, Mateu, Miquel, Rafael, Simó, Tomeu, etc)són sa majoria d'origen hebreu i mediterrani, es noms catalans són d'origen, en sa major part, germànics (Enric, Alfons, Bernat, Albert, Carles, Ferran, Marc, Gerard, etc). i si miram es noms femenins, sa coincidència ès casi nula, a Mallorca se posa més p.e. Aina, Francisca, Margalida, Tonina, Catalina, Juana, etc, a Catalunya se posa p.e. Montserrat, Laura, Anna, Núria, Montserrat, etc. On són es noms catalans si mos varen repoblar?


9.- A un estudi fet sobre llinatges (fent una cosa tan simple com mirar es "Listín telefónico") a l'any 2001 (fa 6 anys), es llinatges propis catalans suposaven un 5,3% des llinatges totals i es mallorquins un 22,95%. On són es llinatges catalans si se suposa que mos varen repoblar?


10.- Tradicions: ballam sardanes, menjam pa amb tomàquet, menjam mona de Pasco, empram tornavisos, etc? No! Ballam ball mallorquí, menjam pa amb oli i el fregam qualque vegada amb tomàtiga, menjam Frit de Pasco, empram desengramponadors, etc.
Per exemple: Ses tradicions per Pasco són diferentes: mentre a Catalunya mengen sa famosa Mona de Pasco, que ès molt parescuda an es ous de Pasco que se megnen a Alemània, a Mallorca menjam Frit de Pasco, perquè noltros celebram sa sortida des poble d'Israel d'Egipte: "... se siguen fielmente las instrucciones que dio Moisés en su día. Las cuales fueron: “... cada casa matará un cordero macho de un año, con su sangre se pintará el dintel y las dos jambas de la puerta de acceso a la vivienda, la carne se comerá asada y con pan ázimo, incluído las entrañas...”. De esas instrucciones a derivado el “Frit de Pasco”, que se elabora con las entrañas del cordero incluyendo las tripas, y que se consume puntualmente la mañana del día de Pascua, aunque en no pocos hogares, más fieles aún a la tradición, lo consumen la noche del Sábado Santo, víspera del Éxodo que se conmemora. En ese mismo día, Sábado Santo, se elaboran las “panades” con la carne del cordero y masa ázima, como manda Yahveh o el Diós de Abraham, de José, de Moisés, de David y de todos los cristianos. Siendo esta vianda, la conserva de carne más antigua de la humanidad, pues la carne que contiene se mantiene apta para su consumo hasta cinco días..." On ès es menjar català si se suposa que mos varen repoblar?


11.- Estudis de N'Antoni Màs i Forners(1) i de N'Onofre Vaquer Bennàssar(2), sobre repoblació a Mallorca an es segles XIII, XIV i XV, mostren números molt ridículs de catalans a Mallorca: (1) 2% a Sóller, 5% a Santa Margalida, etc. xifres poc considerables per poder xerrar de repoblació, o (2) 577 immigrants a Ciutat de Mallorca, on un 70% des mateixos són catalans (un 70% de 577 damunt una població de, més o manco, 40 o 50.000 habitants????????). Això demostra uns petits-ridículs assentaments, no una repoblació absoluta. Per cert, ès molt graciós (per no dir que ès per plorar) que qualcú que defensa una repoblació catalana a Mallorca duga llinatges tan mallorquins com "Vaquer" i "Bennàssar".


Aqueixes 11 raons són unes de ses poques que se poden trobar per dir que Mallorca no va esser repoblada per catalans. No, al manco, de sa forma en que mos ho ensenyen a escoles, etc. Repetesc: No neg que hi haja hagut qualque assentament català, però varen esser assentaments que varen esser absorbits per sa molt més nombrosa població local.


Salut!

Encara que esta en Mallorquin, s'enten prou be.Un atre Regne que volen els iluminats que es converta en un simple païs.

Es un blog molt recomanable.
Un deu pel seu autor

http://regnedemallorca.blogspot.com/