Sempre m'ha agradat escoltar ad aquells que parlen del meu poble i llegir-los si escriuen. I m'han delectat. Com quan vaig escoltar en el 2002 al professor Ballester Olmos el seu discurs en la R. A. C. V "Huertos y paseos de la Valencia barroca y neoclásica" o llegir a Gabriel Miró ("Años y leguas"), parlant-nos de Polop de la Marina, com a don Eduart López-Chavarri ("Proses de viage") passejant-se per l'Aitana, Gandia, Cocentaina… o a Jaume Bru Vidal descrivint Morvedre ("Nocturns del meu poble") castell i poble vell: "Murs com banderes que estrenyen / camins de pedres ferides / crits de calç, ombres dormides / que apenes si el dia atenyen. / Desnivells que amunt empenyen / un rosari de carrers / molsuts. Antull de delers / sota el blau de les estrelles, / i un eixam de cases velles / gaudint el somnis darrers…"

Recorts, vivències, sentiments, rent que fermenta el pa de la vida com l'assaona el caliu d'una família, la llar d'una casa o el nom d'un carrer que tot conforma una cultura. Aixina nos parlava V. Andrés Estellés de son volgut Burjassot, com afegia d'eixe mateix poble Aureli López: "Les antigues civilisacions protegien els aliments, grans de germanor en siges, a on els guardaven tant dels animalets famolencs com dels lladres que no volien suar per a guanyar-se el pa. Burjassot te un bon eixemple d'estes construccions, ben conservat." A Martí Domínguez també li agradava molt parlar del seu poble, d'Algemesí, dels seus arbres o de la Mare de Deu dels Desamparats. Recorde ací només cóm es va quedar aquell benvolgut director després d'haver eixit la Geperudeta per visitar el veïnat: "El alma se ha quedado igual que esos pétalos de rosa arrojados al paso de la Virgen, pétalos frescos pero chafados, exprimidos. Seda fragante sobre la que ha pasado y pesado la carga arrolladora de una multitud de emociones indefinibles"… I podiem citar a Xavier Casp recordant al seu Carlet i a Enric Durán i Tortajada fitant al Xúquer, Murta i Matamón… Com també fent colofó del recort a Adlert Noguerol dient: "Es incomprensible que hi haja qui no compren que si ell està en l'any en que està es perque abans n'hi ha hagut moltíssims anys." Anys que si se recorden com yo ho faç -i atres també- no s'han perdut.

lasprovincias.es:

http://www.lasprovincias.es/valencia...-20071024.html