:bat des de que l'any passat aparegue la noticia de que enguany la falla de l'ajuntament anava a homenajar el Pensat i Fet, eixiren per tots els bandos postures diferents sobre el fet, http://3.bp.blogspot.com/-2TQ0Fy3M6D...iento-2012.jpgels pancatalanistes començaren a dir que per fi ho havien conseguit, l'ajuntament rebia en honors a Eliseu Climent (actual propietari de la revista), i molts valencians acusaven a l'Ajuntament de fer homenage a una revista catalana. Pero... ¿que te tot aço de cert?, puix realment molt poc, es mes, en Levante afirmaren que el de dalt del tot era el Tito Eli,Mosatros pensem que podria ser, pero no el propi Eli, si no un miser que vol furtar-li a la vella Valencia el Pensat i Fet. Coses de la vida, ¿no?.
Puix be, com hem pensat que molts de vosatros no sabrieu l'historia del Pensat i Fet i que inclus la majoria desconeixeria de quin bando pengen les llonganices, mos hem decidit a explicar-vos lo millor possible que era i que es actualment el Pensat i Fet. Esperem de tot cor que vos agrade i sobre tot que vos servixca de base per a poder defendre-vos del foc que va a obrir segurament el Levante i atres mijos per tal de marejar la perdiu.
Pensat i Fet
Hui ha segut la primera mascletada, i com a tal, hui se pot dir que ya estem en falles. Encara que fora el dumenge quan se va fer oficialment la Cridada. Aixina es que per ad eixos fallers i especialment per a tota Valencia vos presenten el següent articul.
Enguany l'Ajuntament de Valencia ha decidit dedicar sa Falla municipal a homenajar a la revista Fallera per excelencia Pensat i Fet. Fet que d'es de aci aplaudim puix ningu com ella per a poder vore l'historia de nostra festa i d'algunes atres com ella, vista des de els diferents punts socials i politics. Una bona mostra seria que el seu fundador, Vicent Esteve Victoria, fon fusilat pel front Republicà durant la Guerra Civil, per ser conservador (o de dretes). Junt a la llista d'escritors que encara que foren de l'atre "bando" se'ls deixava participar en les pagines de la revista. Revista ademes que tambe eixia per a commemorar les festes de Sant Vicent, la Coronacio de la Mare de Deu i la Fira de Juliol.
Pero esta decisio presa per l'Ajuntament de Valencia no ha agradat a molts, que desconeixedors de tota sa historia, soles han pogut accedir ad ella en els ultims anys, despres que el Tito Eli la registrara al seu nom.
Pero... ¿Com passà aço?, ¿Que ha segut esta revista per al mon faller i per a Valencia en especial fins a 1972 (data en que va morir)? i ¿Quina es la direccio que va adoptar la revista des de 1995 (quan va caure en mans d'Eli)? seran les qüestions que intentare respondre en este articul.
En una epoca en que qualsevol s'ajuntava en uns pocs amics per a burlar-se de qui fora (politics, veïns, situacions...) fundant aixina una societat humoristica, en tall de divertir-se i divertir al veïnat fent actuacions. Tres amics, grans amants de Valencia se juntaren per a crear-ne una, pero lo que realment anaven a fer es crear una revista diferent. I aixina, Josep Maria Esteve Victoria, poeta; Francesc Ramil, pintor i dibuixant i Ricart Sanmartin poeta conseguiren contagiar esta idea en els seus amics, fent que a principis de març de 1912, Valencia apareguera coberta de panflets a on ficava aço : Pensat y Fet En la festa de les Falles.
Aço seria el seu naiximent per a que uns pocs dies despres, apareguera pels carrers del Cap i Casal el primer numero de la revista Pensat y Fet en portada de Manuel Sigüenza reproduint en purpurina l'estandart que la revista anava a regalar a la falla mes ingeniosa i els esbossos de es 28 falles que es plantaren aquell any.
Ademes en sa interior mos donava la benvinguda un Al obrir el llibre... que com tota la revista estava escrit completament en Llengua Valenciana, com diria en 1936 Nicolau Primitiu : "Pera a dirigir-se al public valencià amant instintiu de la seua dignitat nacional". I va contar ya des del seu principi en les colaboracions de Maximilià Thous, Santiago Rusiñol, Vicent Burguet, Severino Gustavino Roba, J.J. Senent, Antoni de Codón, Eduart Abarca, Bernat Morales Sanmartín, Eduart López Chavarri, Faust Hernàndez Casajuana, Josep Maria Bayarri i molts atres que ya eren o passarien a ser destacades personalitats lliteraries valencianes.
Pero com hem dit, Pensat i Fet no soles es publicaria per a les falles, si no per a totes les festes del Cap i casal, estant present en les festes de Sant Vicent, la Coronacio de la Mare de Deu i en la fira de Juliol, i prova d'aixo, va ser el seu numero 6, dedicat als altars de Sant Vicent, a on apareix un representant un milacre en la Real Senyera, fotografiat en l'Altar del Pilar que escenificava aquell mateix any el milacre titulat "La senyera de Valensia"a on ya classificava a la Senyera con a gloriosisima i famosisima. Per no contar en un articul sobre l'historia dels altars i un atre sobre l'historia dels milacres.
Pero no soles este especial de Sant Vicent aniria ple d'historia, puix des del seu primer numero, ya apareix la Cronica documentada de l'historia de la falla, escrit pel mateix Josep Maria Esteve Victoria. Al que li seguirien l'any següent un Orige de les falles escrit per Lluis Cebrian, i l'any següent atre de Josep Martinez Aloy, i aixina fins a casi l'ultim numero, si no en totes, en casi totes les publicacions apareixia un document sobre l'historia, tant en Fira, Falles, Mare de Deu i Milacres de Sant Vicent, com forme corresponia a la publicacio.
I es que els seus membres s'enorgullien de ser i sentir-se valencians, al igual que lliterats que participarien en ells durant els primers anys Lluís Cebrian Mezquita, Jacint Maria Mustieles, Lleopolt Trénor, Teodor Llorente i Falcó, Martínez Aloy, el Baró d’Alcalalí, Martínez Ferrando, i molts més al igual que els artistes que pintaren les seues portades : Ramil, Pinazo, Josep i Marià Benlliure, Artur Ballester, Dubon, Rigoberto Soler, Barreira, Vercher, Mongrell, Fillol, Canet, Segrelles, Stolz, Tusset i molts atres.
Pero un atre fet, diferenciaria ad esta revista de les demes, un fet que va tindre lloc de forma casual, com contà en son temps Enric Soler i Godes, quan en plena campanya de 1916, Ricart Sanmartin, veent l'esbos de la falla dels carrers Garcia-Padilla, que tractava sobre el trasllat de lloc del Monument al pintor Ribera, fent gala d'eixa facilitat per al vers improvisat, tan valenciana, i que tant s'ha perdut ultimament, va dir:
– I diu Ribera: “¿Qué es esto?
Pa posar atre quiosco
me lleven a mi del puesto.”
(Ho podem vore en el mig a la dreta)
Naixent aixina la costum i diferencia en quant a atres revistes de fer en vers en forma de tercets, l'explicacio de cada falla, baix l'esbos del monument. Costum que es mantindria fins al seu ultim numero de 1972.
Pero no seria l'unic canvi en la revista en 1916, puix tambe en eixe numero aparegue la auca (costum valenciana, que consistix en un full a on apareixen varies caselles dibuixades, representant una historieta; i que es complementa en uns versos escrits baix cada vinyeta que expliquen el seu contingut) canvi que copiarien moltes atres revistes i que com en el cas del tercet, tambe acompanyaria la revist fins a 1972.
No es cert del tot que en 1917, s'entregara l'ultim estandart a la falla en mes ingeni, i en el seu lloc publicaria els itineraris per a poder vore totes les falles. Puix en 1918, apareix com excusa que no s'havia publicat, pero per haver-se estropejat el gravat. I en 1919, ya no se va donar. Pero se va compensar donant en 1920 a l'Alcalde Marques de Sotelo, del titul de Faller Major, un numero el de 1920 que començava en un La Filosofia de les falles de Josep Sanchis Sivera que va ser molt aplaudit eixe any.
Ademes, en 1926, la Comisio de Festes va convocar un Concurs Lliterari en les diverses modalitats de poesia, narracio i conte. A lo que Navarro Cabanes des de les pagines del Pensat i Fet va respondre reconeixent la bona intencio de l'Ajuntament, pero criticant este concurs, puix les falles ya tenien "la seua lliteratura impresa fa setanta anys". Reconeixent que els premis, deurien d'anar dirigits als llibrets (com ho feya des de 1903 Lo Rat Penat), que "per regla general son prou chabacans (els llibrets, no els premis)" . I que este fet provocaria que "a l'auloreta d'aquelles pesetes acudirien els bons poetes valencians, eixos inspirats rimadors qu'enlairen la llengua, pero als qu'els falten sempre vint aguiletes per a completar la peseta". Una llastima que desoint lo escrit en estes pagines per "Jusep" l'ajuntament haja possat en marcha el concurs premiant mes la portada i el volum dels llibrets que com seguix fent Lo Rat Penat el contingut i sobre tot les rimes i satires dels llibrets de falles, lo que està provocant en certa forma, l'arraconament dels nostres millors poetes.
Durant la Guerra Civil, foren molt poques les falles que es plantaren 1936, i en elles les revistes i els llibrets feren un paro, clar. Pero un atre fet marcaria la revista, com ya hem dit ans, puix el fusilament de Josep Esteve per part dels Republicans, deixaria la revista en mans de Ricart i Francesc. Reapareixent puntualment en 1940 en un emotiu homenage a Josep Esteve i ple de texts que otorgaven un evident recolzament al nou regim.
En 1945, passà un fet curios. El censor va exigir als editors que no mes foren escrits en valencià els versos, escrivint en castellà tot lo demes. Ricart Sanmarti, sempre tant ocorrent va tindre la brillant idea de fer tot el numero en vers, burlant d'esta manera la censura, pero fent que l'any següent el censor obligara a que un tant per cent de la publicacio tinguera que apareixer escrita en castellà. Un fet, que va provocar que eixe any, 1946, la revista no eixira. Reapareguent novament en 1947 en part gracies a la mediacio de Lo Rat Penat, i a l'orige majoritariament conservador (de dretes) dels promotors de la revista.
Durant esta segona etapa i fins a 1972, la revista tambe es va rodejar del millors intelectuals d'aquells temps, sense importar el costat en el que estaven, reunint aixina a Xavier Casp, Miquel Adlert, Gayano Lluch, Marti Dominguez, Hernandez Casajuana, Jose Ombuena, Almela i Vives, Manuel Gonzalez Martí, Maximilia Thous Llorens, Nicolau Primitiu, Vicent Vidal Corella, Enric Taulet, Anfós Ramon, Josep Rodrigo Alamar, Lluis Guarner, Beatriu Civera, Lopez Sancho, Lluis Guarner, Joan Fuster, Carles Salvador, Antoni Igual i Ubeda, Enric Soler, Maximilia Thous Orts, Francesc Ferrer Pastor, Ricart Blasco, Vicent Ventura, MAnuel Sanchis Guarner, i molts mes. Aixina com se van recuperar escrits antics de Constanti Llombart i Esteve Victoria.
Una llastima, que en 1972 i degut a l'introduccio de fotos i esbossos a color, debilitaren la qualitat dels articuls. i està va ser la rao que propicia la decisio de Ricart Sanmartin de cesar la publicacio de la revista. Puix la qualitat estilistica dels seus texts i els clasics esbosos en blanc i negre ya no podien competir en en els dissenys a tot color. Com tampocla seua chicoteta editorial en les noves i grans editorials que acabaven d'apareixer.
Continua en Pensat i Fet...
