Esta web utiliza cookies propias y de terceros para mejorar la navegación y poder obtener estadísticas de uso. Al continuar con tu navegación significa que das tu consentimiento a nuestra política de cookies.

Continuar
Resultados 1 al 15 de 15
Like Tree12Me gusta.
  • 4 Post By Aplegat
  • 1 Post By Daijon
  • 1 Post By Aplegat
  • 1 Post By Aplegat
  • 3 Post By L´Encobert
  • 1 Post By Aplegat
  • 1 Post By Aplegat

Tema: La llengua que mos ensenyaren els pares y l'estàndart

  1. #1
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    392

    La llengua que mos ensenyaren els pares y l'estàndart

    Alguns foristes diuen que ells no traguen en la normativa RACV perque ells defenen "la llengua que mos ensenyaren els pares"...

    Anem a vore cóm és "la llengua que mos ensenyaren els pares" y de pas descobrim qué és un estàndart y per qué no és igual a la llengua que mos ensenyaren els pares.

    ¿Cóm és "la llengua que mos ensenyaren els pares"?

    - Uns pares ensenyaren "queraïlla", atres "quereguilla", atres "creïlla", atres "creaïlla", atres "credaïlla", atres "creguilla", atres "querilla", atres "queradilla", atres "crilla"...
    - Uns ensenyaren "hasta", atres "hasda", atres "dasta", atres "anda", atres "danda"...
    - Uns "desde", atres "dende"...
    - Uns "consevol", atres "cualsevol", atres "cuansevol"...
    - Uns "oso", atres "orso"...
    - Uns "Nadal", atres "Naal"...
    - Uns "llaurador", atres "llauraor"...
    - Uns "mosatros", atres "moatros", atres "matros", atres "nosatros", atres "natros"...
    - Uns diferenciaven "calaix" de "caixó", atres dien també "caixó" al "calaix"...
    - Uns "fusta", atres "madera", atres "maera"...
    - Uns "ulleres", atres "gafes"...
    - Uns "adeu", atres "adiós"...
    - Uns dien "els donarem això", atres "lis donarem això"...
    - Uns "me", "te", "se"... atres "em", "et", "es"...
    - Uns "adobar", atres "alinyar"...
    - Uns "agüelo", atres "auelo", atres "uelo", atres "yayo"...
    - Uns dien "sin embargo", "bueno", "vale", "hasta luego", "cuidao"...
    - Uns "bombilla", atres "pereta"...
    - Uns "senyor", atres "sinyor"...
    - Uns "jusgat", atres "jujat"...
    - Uns pronunciaven "chobe", atres "jove"...
    - Uns "neteja", atres "limpiesa"...
    - Uns "tovalla", atres "toalla"...
    - Uns "pues", atres "pos"...
    - Uns "estiguí", atres "estaguí"...
    - Uns "aigua", atres "auia", atres "aiua"...
    - Uns "crompar", atres "comprar"...
    - Uns "cridar", atres "quidrar", atres "quirdar"...
    - Uns "teatro", atres "treato"...
    - Uns "darrere", atres "radere", atres "raere"...
    - Uns "calendari", atres "calandari"...
    - Uns "medecina", atres "medicina"...
    - Uns "sense", atres "sinse"...
    - Uns "visita", atres "vesita"...
    - Uns "cadira", atres "caïra"...
    - Uns "de veres", atres "de deveres"...
    - Uns "roa", atres "roda"...
    - Uns "terra", atres "tèrrè", atres "tèrrò"...
    - Uns "escola", atres "escòlò"...
    - Uns "espasa", atres "aspasa"...
    - Uns "eixugar", atres "aixugar"...
    - Uns "possar", atres "posar"...
    - Uns "parlar", atres "parlà"...
    - Uns "peix", atres "peis", atres "pex"...
    - Uns "menjo", atres "menge", atres "menja", atres "menjec"...
    - Uns "hui", atres "avui", atres "vui"...
    - Uns "tomaca", atres "tomata"...

    Etc... etc... etc... etc... etc... etc... etc... etc...

    Atres mesclaven unes formes y atres...

    ¿Quina era per tant "la llengua que mos ensenyaren els pares"?

    A cada u mos ensenyaren una diferent, es tracta per lo tant d'una experiència personal.

    ¿Y el valencià, com a llengua colectiva dels valencians, qué és?

    No existix una parla idèntica compartida per tots, pero a l'hora d'escríurela (y de parlarla formalment) sí que tenim l'opció de convindre un estàndart. Un estàndart és per tant una convenció humana, no és la parla real de ningú.

    ¿Y pa qué volem un estàndart?

    Un estàndart facilita moltíssim l'escritura y la llectura, fentla ademés més elegant. Facilita l'escritura perque impedix dubtar al reduir les opcions a l'escriure a unes poques o a una només. Y facilita la llectura perque l'image gràfica de la paraula escrita és sempre la mateixa sense variació. Com a resultat de lo anterior, l'estàndart fa l'escritura més elegant, per regularitat y comoditat.

    ¿Y qué és la normativa RACV?

    És precisament un estàndart. Y està definit per la seua gramàtica y els seus diccionaris/vocabularis.

    ¿És la normativa RACV el millor estàndart que podem tindre?

    Segurament no perque tot pot millorarse, y la normativa RACV rep crítiques, pero de moment és l'estàndart particulariste valencià més complet que tenim. Millor o pijor és difícil de determinar, ya que la cosa també va per gustos y cada u ne tenim u diferent. Lo fonamental a l'hora de valorar l'èxit d'un estàndart és que tinga acceptació popular, y lo que sí que està clar és que a pesar de que una minoria el puga rebujar, la majoria del valencianisme l'accepta y l'usa.

    ¿L'estàndart RACV serà pa sempre?

    Yo no hu crec, crec que seguirà adaptantse y actualisantse. De moment el pijor problema que té és no ser oficial, y resultar molt desconegut y rebre molt de rebuig per això, per lo qual el principal objectiu de l'estàndart RACV és alcançar oficialitat, y segurament és per això que l'estratègia dels acadèmics ha segut la d'imitar de prop a l'estàndart AVL, en l'intenció de fero més fàcil.

    ¿Per qué l'estàndart RACV inclou arcaïsmes y formes prou locals, y a vegaes en substitució de formes més generals?

    Per una banda perque l'estàndart no només s'ha fet a partir de la llengua parlà, sino també a partir de l'escrita. Y per atra banda perque l'intenció de l'estàndart RACV és ademés recuperar formes valencianes perdudes. Si és açò necessari o no, és discutible, pero eixa és la raó.

    ¿Per qué se té en conte la llengua escrita al fer l'estàndart y no només la parlà?

    Perque el llenguage parlat y l'escrit són diferents, per la seua naturalea. El parlat tendix a reduir el vocabulari y a donar més explicacions y més rodejos, al pensarse en el moment. Per contra l'escrit se pot planificar molt millor y tendix a usar més lèxic pa dir lo mateix en menos paraules. El lèxic que aporta el llenguage escrit és molt important perque encara que no l'utilisem al parlar, si que pot ser molt profitós a l'escriure. Ademés que una bona llengua lliterària ha de tindre una bona riquea lèxica.

    ¿Puc amprar l'estàndart RACV pero utilisar atres paraules que no estan en els diccionaris/vocabularis?

    Clar que pots, eres lliure. Ademés, la RACV deurà de revisar l'estàndart periòdicament cada década venidera per a ajustarlo a allò que en veritat estem escrivint. Ademés, els diccionaris/vocabularis no contenen totes les paraules y formes d'una llengua.

    ¿Y cóm escric una paraula que no està en els diccionaris/vocabularis de la RACV?

    Si presenta alguna complicació pa escríurela, intenta adaptarla a cóm s'escriuen atres paraules, o busca cóm l'escriuen atres escritors. Si és un castellanisme o catalanisme, basat també en cóm s'escriu en castellà o català, normalment els préstams acaben passant al valencià de la manera més pareguda possible. Aixina escriu "entonces" y no "entonses" ni "entonçes", etc.

    ¿Si tots els valencianistes utilisem un mateix estàndart, som més forts?

    Sense dubte. El tindre un estàndart sòlit és bàsic pera poder combatre el major problema que hui en dia tenim, la suplantació del valencià per un estàndart catalanisant (el de la AVL).

    ¿Per qué Aplegat no usa l'estàndart RACV?

    Perque cuan arribí a este foro, tant MOSATROS com ulls blaus no paraven de trolejarme per escriure en normativa RACV (afegint castellanismes), y com yo lo que volia era charrar en atres valencianistes sobre cuestions llingüístiques, importantme més el fondo que la forma, m'adaptí a escriure d'atra manera pera que el troleig d'esta gent no impedira el diàlec. Y ademés perque també tinc la meua opinió de cóm podria millorarse la normativa.

    Espere haver resolt els dubtes d'alguns.
    JOSE2, Lobivalentian, Xavier y 1 más Les gusta esto.

  2. #2
    Centenar de la Ploma
    Fecha de ingreso
    26 may, 15
    Mensajes
    695
    De los mejores post que he leído en mucho mucho tiempo. Debería estar de cabecera para que todo el mundo que entra aquí lo leyera. Como muy bien has señalado, el principal problema de las normas de la RACV es que no son oficiales, luego de lejos, muy de lejos, viene su mejora intrínseca.
    JOSE2 Le gusta esto.
    La realitat histórica, etnológica y llingüística valenciana per molt que mentixquen els pankes, no es pot eliminar. Tan sols obviar... (Lobivalentian)

  3. #3
    Cavaller Centenar Avatar de JOSE2
    Fecha de ingreso
    11 ene, 06
    Ubicación
    REGNE DE VALÉNCIA
    Mensajes
    1,671
    Cita Iniciado por Aplegat Ver mensaje
    Alguns foristes diuen que ells no traguen en la normativa RACV perque ells defenen "la llengua que mos ensenyaren els pares"...

    Anem a vore cóm és "la llengua que mos ensenyaren els pares" y de pas descobrim qué és un estàndart y per qué no és igual a la llengua que mos ensenyaren els pares.

    ¿Cóm és "la llengua que mos ensenyaren els pares"?

    - Uns pares ensenyaren "queraïlla", atres "quereguilla", atres "creïlla", atres "creaïlla", atres "credaïlla", atres "creguilla", atres "querilla", atres "queradilla", atres "crilla"..............................
    ¡ BOICOT A LOS PUTOS PRODUCTOS CAGA-LANES...... A TODOS Y POR SIEMPRE !

    Uiquipèdia en valencià: http://www.uiquipedia.org/Especial:RecentChanges

  4. #4
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    20 sep, 14
    Ubicación
    gandia
    Mensajes
    318
    Aci te deixe dos retalls de un debat paregut sobre este tema, expresaria la meua opinio y com no tinc la capacitat d'expresio els aporte copint y pegant


    1- Crec que vas una miqueta errat gastant eixa terminologia ("cult, vulgar, registre cult", etc...). Les paraules, al meu entendre, no son ni "cultes", ni "vulgars". La clau està en vore si formen part de la realitat parlà, viva y tradicional o no formen part d'ella. Si en elles mos comuniquem eficientment, o si, per ser estranyes, donen pèu a una comunicacio deficient. La "cultura" o la "vulgaritat" és un assunt personal y subjectiu al marge de la realitat de la llengua valenciana, que té més que vore en lo que la persona diu (el fondo, les idees) y cóm heu interpreta qui l'escolta (si el veu com una persona que sap de qué parla o com un ignorant que no sap ni lo que diu).


    2- ''cult" o "estandart" ve a ser lo mateix. Una trampa, un engany p'anar colant lo que als "cultistes" y/o "tecnòcrates" de la llengua els ve en gana impòndre en contra de la realitat de la llengua valenciana.

    L'eixemple el tenim, sense anar més llunt, en la mateixa RACV que cuant tenen gana de colar els seus invents inexistents dins la llengua valenciana parlà, viva y tradicional, no tenen empaig, en més barra que esquena, en fer referència a la llengua "estandart" dient que tal o cual paraula forma part de la llengua "estandart" - per eixemple l'inexistent pronòm "nosatres" -, com si la llengua "estandart" fòra una còsa real.

    La llengua "estandart" és la NORMATIVA y és un INVENT. La llengua "estandart" de la RACV es la normativa que inventa la RACV, per tant, no pòts donarli validea normativa a una paraula per estar dins de la normativa que tu mateixa has fet al teu gust y capricho. No pòts ficar al teu cacherulo una paraula dins la normativa y en acabant dir que és valida perque està dins la normativa. La normativa no se valida a ella mateixa. La normativa se valida comparantla en la llengua valenciana parlà, viva y tradicional. Si la normativa representa corrèctament a la llengua valenciana estara ben feta, si no la representa estara mal feta y no aprofitarà pa res.

    En el cas de l'invent del "nosatres" com la RACV sap perfèctament que eixa paraula no existix en la llengua valenciana parlà, viva y tradicional, fa lo que fan els catalanistes: manipular el llenguage y els tèrmens per tal d'enganyar als valencians. Aixina, sense cap rigor cientific dictamina que "nosatres" està en la normativa (llengua "estandart") perque forma part de la normativa (llengua "estandart"). Una "justificacio" de lo més pueril y acientifica, que no justifica, ni valida res y no fa més que demostrar que els aficionats de la RACV patixen dels mateixos vicis que els mentirosos y manipulaors de la catalanista AVL.

    Conclusio, tots eixos embolics y manipulacions de llengües "cultes", "estandarts", etc, nomes que "aprofiten" que pa enganyar als valencians y perjudicar a la llengua valenciana

  5. #5
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    392
    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    Les paraules, al meu entendre, no son ni "cultes", ni "vulgars".
    Estic d'acort en que en esència les paraules no són ni "cultes" ni "vulgars" (en esència), y que som mosatros els que les cataloguem com a tals. Pero també és de veres que per existir una tradició escrita valenciana, existixen variants que apareixen més frecuentment en la tradició escrita ("desde", "cualsevol"), y atres variants d'estes primeres que apareixen ben poc o no apareixen ("dende", "consevol"). A les primeres les podem nomenar "cultes", per apareixer en la cultura, mentres que a les segons les podem nomenar "vulgars", per no aparéixer, o no tant. Y també el context en el que apareixen és important, és dir, si són contexts considerats més "cultistes" o més "vulgaristes" per seguir més les formes de la tradició escrita o no fero. En quina frecuència deuen aparéixer en la tradició escrita pera ser consederaes "cultes" o "vulgars", y en quins contexts, és ya la part subjectiva de l'assunt.

    Una llengua sense tradició escrita (ni variant formal) no tindrà paraules "cultes" ni "vulgars". Pensar que "vulgar" és només perque les utilisen persones marginals és no acabar d'entendre el concepte.


    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    ''cult" o "estandart" ve a ser lo mateix.
    De partida no són lo mateix. "Estàndart" són aquelles paraules que s'escollixen pera formar part d'un estàndart. Y encara que és més habitual escollir paraules "cultes" que "vulgars", poden haver raons per les cuals les persones que fan l'estàndart decidixquen incloure paraules que hasta eixe moment eren consideraes "vulgars"; per eixemple, perque solucionen problemes llingüístics, o perque amplien el lèxic, o perque el seu us s'ha estés, per simple caprig, etc. Al mateix temps, el fet d'estar presents en l'estàndart pot fer que les paraules passen de ser consideraes "vulgars" a "cultes", perque d'ahí en avant seran frecuents en la tradició escrita.

    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    Una trampa, un engany p'anar colant lo que als "cultistes" y/o "tecnòcrates" de la llengua els ve en gana impòndre en contra de la realitat de la llengua valenciana.
    En realitat cualsevol persona que té per encàrrec fer un estàndart, pot impondre lo que vullga. Pero en veritat, com està en joc l'acceptació de l'estàndart y és determinant, la persona deu de pensarse be cada decisió que pren.

    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    L'eixemple el tenim, sense anar més llunt, en la mateixa RACV que cuant tenen gana de colar els seus invents inexistents dins la llengua valenciana parlà, viva y tradicional, no tenen empaig, en més barra que esquena, en fer referència a la llengua "estandart" dient que tal o cual paraula forma part de la llengua "estandart" - per eixemple l'inexistent pronòm "nosatres" -, com si la llengua "estandart" fòra una còsa real.
    Clar, la RACV és qui definix l'estàndart. L'estàndart no existix per sí mateixa en la naturalea humana, és artificial.

    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    La llengua "estandart" és la NORMATIVA y és un INVENT. La llengua "estandart" de la RACV es la normativa que inventa la RACV, per tant, no pòts donarli validea normativa a una paraula per estar dins de la normativa que tu mateixa has fet al teu gust y capricho. No pòts ficar al teu cacherulo una paraula dins la normativa y en acabant dir que és valida perque està dins la normativa.
    No, clar, és vàlida perque la RACV és qui fa l'estàndart y és la seua voluntat inclòurela.

    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    La normativa no se valida a ella mateixa. La normativa se valida comparantla en la llengua valenciana parlà, viva y tradicional. Si la normativa representa corrèctament a la llengua valenciana estara ben feta, si no la representa estara mal feta y no aprofitarà pa res.
    Totalment d'acort. Per això la RACV, pera que el seu estàndart tinga validea, no pot posar cualsevol cosa, sino que ha de basarse en la llengua parlà y en la tradició escrita. La cuestió és que basantnos en la llengua parlà y en la tradició escrita se poden fer mils d'estàndarts diferents, perque l'estàndart és realment un subconjunt "triat" dins del conjunt molt més ample que constituïx la llengua parlà y la tradició escrita.

    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    En el cas de l'invent del "nosatres" com la RACV sap perfèctament que eixa paraula no existix en la llengua valenciana parlà, viva y tradicional, fa lo que fan els catalanistes: manipular el llenguage y els tèrmens per tal d'enganyar als valencians. Aixina, sense cap rigor cientific dictamina que "nosatres" està en la normativa (llengua "estandart") perque forma part de la normativa (llengua "estandart"). Una "justificacio" de lo més pueril y acientifica, que no justifica, ni valida res y no fa més que demostrar que els aficionats de la RACV patixen dels mateixos vicis que els mentirosos y manipulaors de la catalanista AVL.
    No és aixina, pera escollir el "nosatres" la RACV se basà en la tradició escrita y en l'etimologia, y aixina agarraren el "nosaltres" de la llengua clàssica, y el convertiren en "nosatres" per evolució etimològica, al igual que "altres" ha evolucionat en "atres". Esta decisió, que segurament pretenia solucionar el problema de l'abundància de variants pera dir lo mateix (mosatros, nosatros, natros, matros, moatros), acodint als origens etimològics, pot no ser del gust de tots, evidenment. Tampoc és del meu gust.

    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    Conclusio, tots eixos embolics y manipulacions de llengües "cultes", "estandarts", etc, nomes que "aprofiten" que pa enganyar als valencians y perjudicar a la llengua valenciana
    Crec que qui ha escrit açò (¿MOSATROS?) no entén estos conceptes.
    JOSE2 Le gusta esto.

  6. #6
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    20 sep, 14
    Ubicación
    gandia
    Mensajes
    318
    Yo estic prou per no dir molt llimitat per debatre este tema al nivel que requerix , lo quesi te puc dir es que note que tu o Xavi entre atres teniu bona voluntat y antenc que defeneu esta postura perque cregueu que es la mes optima en este moment pera conseguir lo dit el principi d'este fil o un atre (defendre la llengua valenciana) ,lo que pasa es que en la vostra actitud no bregueu per la llivertat de lo poble,per la evolucio llingüistia natural (no se produix una seleccio natural de les paraules ni expresion) excluiu formes vichens en la llengua viva (per lo tant feu un genocidi cultural de forma voluntaria o ignorant), canviant la forma d'escriure cnvieu la manera de parlar y aço porta tambe un canvi en la maneray forma de raonar,tambe afecta al comportament del individu conseguint una desnaturaralisacio d'els natius valencians.
    Tot lo que feu te mes importancia de lo que pugau estimar en un estadi de temps a llarc plaç.

  7. #7
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    392
    Cita Iniciado por hecrumu Ver mensaje
    en la vostra actitud no bregueu per la llivertat de lo poble,per la evolucio llingüistia natural (no se produix una seleccio natural de les paraules ni expresion) excluiu formes vichens en la llengua viva (per lo tant feu un genocidi cultural de forma voluntaria o ignorant), canviant la forma d'escriure cnvieu la manera de parlar
    El problema és que el valencià és una llengua en tropecentes variants diferents, pràcticament hi ha una llengua valenciana particular pera cada parlant. Açò te pot paréixer bonico, pero a l'hora d'escríurelo y de llegirlo no hu és, tot lo contrari, és un problema. Y sense producció lliterària la llengua va morint substituïda per les llengües veïnes. Perque tots necessitem fer us de la lliteratura, de la paraula escrita, y sense lliteratura ni paraula escrita valenciana, a lo que anem és a la castellana (principalment), o a la catalana, y ahí és quan mos castellanisem (principalment) o catalanisem.

    La tendència de tot estàndart és a anar afegint totes les formes que es van mantenint vives, pero primer hi ha que procurar certa regularitat, sobre tot en la llengua escrita primer, y en acabant també en la parlà.

    Disme, ¿qué faries tu en les 9 o 10 formes diferents que tenim pera dir "creïlla"?
    JOSE2 Le gusta esto.

  8. #8
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    28 ene, 12
    Ubicación
    Segovia
    Mensajes
    21
    Me disculparéis que me exprese en castellano. Yo creo que el debate de como enfrentar las mil maneras de como se habla una lengua es estéril. Pongamos por ejemplo el castellano, que se lleva normativizando desde hace 250 años... y que cuando oyes hablar a la gente, ves, que cada uno se expresa y fonetiza a su manera. Pero cuando eso, se plasma en un papel hay un acuerdo formal (de forma) para concurrir todos en unas expresiones convenidas y aceptadas. El problema, para mí, no es que la palabra "patata" se pronuncie de doce (o más) formas, si no que cuando se escriba, todos podamos entender de lo que se habla. Eso es lo importante, PODERNOS COMUNICAR Y ENTENDERNOS. Y por supuesto, que la dulce materna lengua valenciana, tiene que tener su estándar. Y lo tendríamos desde hace años, si no sufriéramos el acoso y la suplantación de una pretendida lengua bastarda, por un lado, y el siempre peligro de la castellanización... que dos lenguas en contacto siempre se influyen mutuamente y en la medida que los hablantes quieran (imposiciones aparte).
    JOSE2, Lobivalentian y a Aplegat Les gusta esto.

  9. #9
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    28 ene, 12
    Ubicación
    Segovia
    Mensajes
    21
    Además, creo que somos los únicos hablantes de un idioma, que se quejan de su amplia variedad. Yo nunca he escuchado quejarse a un segoviano cuando habla con un vallisoletano y éste dice "que lo vas a caer" (en vez de "que lo vas a tirar"), normalmente le entra la risa.

  10. #10
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    392
    Matisar que yo no me queixe de la varietat, dic que a l'hora d'escriure el valencià és un problema perque és més costós posarse d'acort en un estàndart.

    Per eixemple el cas del "nosatros", "mosatros", "nosatres", "moatros", "matros", "natros"... Encara seguim discutint per això, perque hi ha qui troba raonable la forma "nosatres" com a construcció basada en l'etimologia, hi ha qui preferix "nosatros" per ser forma viva, y hi ha qui preferix "mosatros" per ser la forma viva més utilisada, pero per contra atres consideren "mosatros" una evolució massa apartà de la "n" etimològica y en menor presència lliterària, etc... etc... Y aixina portarem mig sigle discutint...

  11. #11
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    392
    Si a lo que acabe de dir sobre les variants de "nosatros", afegim que la parla viva y lliterària ben segur que supera el milló de paraules, podem imaginarmos les grandíssimes dimensions del problema que tenim, pera en cada cas triar la forma més adecuà y més acceptable pa l'estàndart, y la dificultat de que a tots mos agraden les decisions preses. Per això és necessari que tots cedim un poc a l'hora de convindre l'estàndart, y que tingam clar que és impossible fer una cosa que de partida siga del gust de tots. Y han de ser els sigles veniders els que facen convergir la llengua viva cap a l'estàndart y l'estàndart cap a la llengua viva al mateix temps, de manera bidireccional.

    Lo anterior no vol dir que no pugam ferli crítica a Voro López per les decisions preses. Clar que podem. Pero per favor, pel be de la llengua valenciana que siga crítica constructiva y no destructiva, y que no per això deixem d'escriure y llegir en la llengua valenciana, perque si parem la lliteratura y l'escritura incrementem les possibilitats que tenen el castellà y el català pera substituirla. Y hui per hui està molt paralisà.
    JOSE2 Le gusta esto.

  12. #12
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    20 sep, 14
    Ubicación
    gandia
    Mensajes
    318
    Yo dic que la seleccio de paraules y forma de utilisarles depen d'el poble ya que si una paraula no s'anten tant siga parla com escrita tindra una merma y se convertira en una chanca.
    En este cas no sera ningun filoleg (ademes la filologia de llengua valencina ya fa temps que se lleva) el vacha a triar per mosatros.
    Lo eixemple de creïlla unes estaran mal y unes atres correctes,pera este tema ya nian recursos.
    -cuantes veus creus que te la llengua valenciana "standart"?
    -Y no standart?
    -si decapiteu una paraula d lo poble ¿creus que perts patrimoni cultural inmaterial?
    -o seguixes pensant que per obligacio e imposicio tenim que escriure diferent a com parlem pera que un alie agarre un traductor y puga saber lo que estem charrant o penses que tenim que curtirmos llechint e i vestigant sobre la nostra llengua, mos l'han deixat com a BLAS DE LEZO ,sense braç,cama ni ull,tambe sense reconeixer la seua gloria y riquea aporta a la societat espanyola .(indiferent ment de que fon enimic de lo regne)
    Te deixe un talla y pega relacionat en lo dit ades
    . ¿Cuántas palabras tiene el castellano? ¿Qué posición ocupa el español en número de palabras respecto a otros idiomas?

    R. El diccionario de la RAE contiene 88.000 palabras. El de americanismos 70.000; pero en este último aparecen muchas variantes que en el diccionario académico ocuparían una sola entrada, como guaira, huaira, huayra, waira, wayra, guayra. Se suele estimar el léxico de una lengua añadiendo un 30% al de los diccionarios. En cuanto a la posición del español en número de palabras, solo puede responderse con respecto a las que aparecen en los diccionarios y para ello basta con comparar las 150.000 de nuestro Diccionario histórico con las 350.000 del Oxford.

    Tu creus que l'espanyol te menos veus qu'el angles?
    Creus que estan fets en igualtat llochica?
    Traduix un texte o una paraula de angles a espanyol y te donaras conter de que en espanyol nian mes veus per lo tant es mes ric (en tots els sentits) ara feso de espanyol a valencia trauras la mateixa conclosio .
    En aço vuic dirte que una llengua cuant es mes rica y te mes evolucio te una escala de paraules mes amplia en un espectre mes ampli, tambe tenim un marche llinguistic de 500 anys mes que l'espanyol y uns intelectes referencias hasda hui en dia.

  13. #13
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    392
    hecrumu, una llengua no és més rica per tindre 10 maneres de dir "creïlla" en les cuals varia només una lletra o dos. Una llengua és més rica si té per eixemple varies maneres diferents de nomenar a la creïlla, o una manera diferent pera nomenar cada varietat de creïlla diferent, o cada preparació diferent que fem al cuïnar les creïlles.

    A l'estàndart se'l pot acusar d'eliminar la varietat només en el sentit primer dels que t'he dit (el de les 10 maneres de dir "creïlla" a on varia només una lletra o dos) y no en els restants sentits, en els cuals l'estàndar és sempre totalment integrador.

    Lo que passa és que en particular l'estàndart del valencià, per decisió dels seus autors, també elimina la varietat del parlar viu en el sentit d'eliminar castellanismes y catalanismes. Esta pretensió d'eliminar castellanismes y catalanismes del parlar viu, és lo que és molt discutible si s'ha de fer o no, y en quins casos s'ha de fer. Y sobre tot perque ademés a vegaes se fa passar per castellanisme o catalanisme algo que en veritat no hu és, o és dubtós que heu siga. Y perque a vegaes se fa en l'intenció de reintroduir una paraula patrimonial totalment morta que ya no significa res per als valencians de hui en dia. He dit catalanismes perque també n'hi han alguns prou estesos ya, pero són sobre tot castellanismes com ya sabeu.

    Pero la varietat, en el sentit que t'he dit, la que aporta verdadera riquea, en veritat l'estàndart la respecta. Una atra cuestió és que els autors tinguen decisions criticables al aplicar açò, o s'obliden de formes; ademés de la ya mencionà cuestió dels castellanismes y els catalanismes.
    Última edición por Aplegat; 13/04/2017 a las 17:27
    JOSE2 Le gusta esto.

  14. #14
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    20 sep, 14
    Ubicación
    gandia
    Mensajes
    318
    Definicio de

    STANDARD: Los estándares son construcciones culturales, efectuadas por quienes poseen autoridad ética, técnica, teórica o científica, según el caso, de público conocimiento que nos dan confianza en nuestro accionar, pues nos sirven de guía y referencia, y a posteriori permite controlar lo producido para realizar sobre ello un juicio de valor.

    Para elaborar los modelos o estándares pueden considerarse experiencias pasadas que arrojen datos, y estos se llaman estándares estadísticos. Otros están efectuados de modo técnico, realizando estudios específicos, mientras el resto puede originarse en apreciaciones subjetivas y valorativas.

    Lengua estándar, el lecto considerado habitualmente correcto para la grafía, la fonología y la sintaxis de un idioma; puede o no corresponderse exactamente con las reglas fijadas por la academia de la lengua pertinente.

  15. #15
    Aspirant a Centenar
    Fecha de ingreso
    13 jul, 15
    Ubicación
    L'Horta Nort
    Mensajes
    392
    Torne a insistir en que hi ha gent que confon les coses. Les nomenaes "normatives", com són la de la AVL o la de la RACV, no diuen cóm és la llengua valenciana "verdadera". Com si hui en dia existira algun valenciaparlant d'alguna zona que parlara un valencià més "verdader", o alguna vegà en l'història s'haguera parlat un valencià que pogam considerar més "verdader" que atre. Per lo tant no diuen ni cóm és el valencià viu ni cóm és el lliterari, no plenament, ya que de fet tant valencià viu com lliterari són coses que tenen tanta diversitat, que no caben en el concepte de "normativa" ni en la seua intenció. El concepte de "normativa" està relacionat en el de "estàndart", y consistix en un acort pa homogeneisar una cosa que és heterogenea, la llengua, y principalment a l'hora d'escriure, que és a on existix una major necessitat d'homogeneisar, y també a l'hora de parlar "formal" (en els contexts en que açò faça falta). Encara que paralelament y a la llarga, pasaes varies generacions, sol tindre també repercusions en la llengua parlà, per considerar els parlants més cult allò que veuen escrit o escolten parlar de manera "formal". Per lo tant, atacar a l'estàndart fent vore que falta tal o cual paraula que s'usa en la llengua viva, y considerar que l'estàndart deuria de contemplar tota la llengua viva, és no entendre de qué va la cosa. En tot cas se'l pot criticar, constructivament, per considerarse que no s'han escollit adecuadament les paraules.

    El pancatalanisme, que sempre ha intentat fermos creure als valencians que parlem malament, y que la llengua valenciana "verdadera" és la que ells mos entreguen en forma de normativa AVL, com si fora esta una revelació divina, unes taules de la llei o un Corà entregat als valencians, vos fa enganyarvos ad alguns en la normativa de la RACV, pensant que és també això mateix. Y no, no és això, és un intent d'homogeneisar allò que és heterogeneu, la llengua valenciana viva y lliterària, y que afecta primerament a l'escritura. Y no és un intent immoviliste, pot ser canviat en cualsevol moment, adaptantse als temps que corren y al valencià viu perfectament. Ademés, com cualsevol treball humà, sobre tot si se fa en poquets recursos, pot contindre errors.

    Y també vos fa enganyarvos la regularitat existent en el castellà, que és realmente un frut de sigles de "normalisació" y homogeneisació. Un camí de generacions que el valencià encara té que recórrer.

Permisos de publicación

  • No puedes crear nuevos temas
  • No puedes responder temas
  • No puedes subir archivos adjuntos
  • No puedes editar tus mensajes
  •