http://www.valenciafreedom.com/foro/ es Thu, 17 May 2012 19:59:51 GMT vBulletin 60 http://www.valenciafreedom.com/foro/images/misc/rss.png http://www.valenciafreedom.com/foro/ http://www.valenciafreedom.com/foro/60-llengua-valenciana/26766-barbaro-teresa.html Tue, 15 May 2012 21:29:38 GMT LLENGUA VALENCIANA ABANS de JAIME I LLENGUA VALENCIANA ANTES DE JAIME I La LLENGUA VALENCIANA se conformá sobre la llengua IBERA (substrato), la... LLENGUA VALENCIANA ABANS de JAIME I
LLENGUA VALENCIANA ANTES DE JAIME I
La LLENGUA VALENCIANA se conformá sobre la llengua IBERA (substrato), la lengua LLATINA(estrato) i la llengua ARAP (superestrato) +prestams lligüistics d´atres pobles veins. DOMINANT sobre elles estava la LLENGUA LLATINA.

LLENGUA VALENCIANA (pre-substrat ):LLENGUA IBERA.
Per l’arqueolec valencià Domingo Fletcher, basant-se en les investigacions del filolec alema Jürgen Untermann (llengües paleohispaniques) sabem que la llengua ibera forma part del substrat de la LLENGUA VALENCIANA anterior al llati .Les inscripcions iberes dels famosos “ploms ibers” (els de la Bastida en Moixent, o els testimoni del substrat que ha deixat lexic com: tossal, clot, arc, arse, barranc, barraca, bassa, bonyigo, canto, caparra, carrasca, esquerra, sangrantana, socarrar etc...; i molts toponims : Tyrius, Toris, Onda, Ondara, Oropesa, etc..

El substrat de la LLENGUA LATINA en la LLENGUA VALENCIANA:
Segons Viciana, la llengua valenciana, en mes de tres mil vocables, es pur llati i arreplega en nombroses inscripcions trobades una relacio de veus que demostren la relacio directa en la llengua mare.
Llati, “cel”, valencià “cel”, castellà “cielo”;
Llati “farina”, valencià “farina”, cast. “harina”;
Llati “germana”, val. “germana”, cast. “hermana”;
Llati “regina”, val. “regina”, cast. “reina”;



LLATI VISIGOT VALENCIA
A lo llarc del periodo visigot (s.VI-VIII) florix en Valencia l’Escola Monastica Valenciana famosa pels seu tractats ESCRITS APOLOGETICS,REDACTATS EN LLATI VISIGOT:el poble seguía utilisant el llati vulgar i el llati cult per als escrits apologetics de prestams llingüistics d’orige germanic que encara hui perduren en la LLENGUA VALENCIANA:bramar,roba,brasa,sala, llonja,arpa,orgull,guarnir,estaca,tapa,aspa,i toponims Carlet,Godella,Oliva,Relleu,Tous, etc...
Les SEQUES DE VALENCIA i SAGUNT acunyaren monedes d’or en l’efigie dels reis visigots , lo que testimonia la puixança cultural del Reine Visigot de Valencia. Les inscripcions de dites monedes i les trobades en recialles arqueologiques son part del llimitat patrimoni escrit que nos queda d’eixa epoca .En Google :VALENCIA,REGNE CRISTIA i VISIGOT,ABANS QUE MORO
PARLA ROMANÇ MOSARAP-VALENCIANA PREJAIMINA:
(AFEGIT A LO YA DIT EN EL ARTICUL PARLA ROMANÇ MOZARABE del REINO de VALENCIA ):
El llati cult mantingue la seua uniformitat i quedà arraconat en els circuls nobles i religiosos mentres q.la“parla popular”determinà l’evolucio del llati vulgar visigot cap a la parla romanç valenciana.La publicacio per Simonet del“Glosario de voces ibéricas i latinas usadas entre los mozárabes“(Madrid 1888)demostra l’existencia del “romanç popular neollati”mantingut pel poble corrent en la seua cohabitacio en l’arap en el Regne Moro de Valencia.
Ya en temps del Sit Campejador els cristians del sigle XI eran bilingües. Segons fonts araps com la “Primera Cronica General de España”(R.Menéndez Pidal, II,Madrid. 1955. p. 587 a 588) sabem que el Campejador, despres d’apoderar-se de Valencia:“encargó de la custodia de sus puertas y murallas a peones cristianos de los almoçàves que eran criados en tierras de moros”,ya que “fablavan asssy como ellos et sabien sus maneras et sus costumbres”..
Un atre testimoni molt valios d’este bilingüisme fon arreplegat per l’autor musulma:
IbnSida, mort en Denia en 1066, en el prolec de “Kitab al Muyasas” , un diccionari analogic en el que junta paraules referides a una mateixa especie i demana disculpes per les incorreccions que puga fer a l’escriure en arap quan diu: .
"¿Com no he de fer-les –si escric en temps tan lluntans de quan l´arap es parlava en purea – i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç ?”
.I els testimonis d’Abu Bakr Mamad ibn Ajmad ibn Ruhaim de Bocairent (s. X) , qui, al parlar de les “Harges”, diu utilisar la “llengua cristiana” que es el seu mig d’expressio:
¡Ay mama, meu al habib ,
vay-se no mes tornarad
Gar,qué faré yo,mamá//
(...)lleixarad
(s.X. Bocairent.Valencia) : la traducció de esta harja i de MOLTES ATRES estan en el llibre del CATEDRATIC L.PEÑARROJA “El Mozárabe de Valencia”(Románica Hispanica.Edit.Gredos.1990)
El descobriment de les famoses “Harges” (harges romanç) en les composicions araps valencianes denominades “muwassah”, es el testimoni que confirma l’existencia d’eixe bilingüisme en la Valencia musulmana d’abans de Jaume I.Les harges son breus composicions poetiques en llengua romanç valenciana que es troben, a manera de tancament, al final de poemes mes llarcs en arap o hebreu coneguts per el nom de “muwassah”.
La “Muwassah” estava escrita en arap classic o hebreu i la harja en arap vulgar o romanç valenciá ,pero s’han conservat escrites en caracters grafics araps o hebreus (escritura aljamiada),lo q. fea dificil la seua traduccio.S’acompanyaven d’una forta presencia d llenguage arap.Les primeres harges es descobrixen en1948 i el major expert es el catedratic Lleopolt Peñarroja en els excelents llibres:“Les harges”,“El mozárabe de Valencia” i “Cristianos bajo el Islam” (Gredos. Madrid 1990-1993).
En estos llibres el Catedratic Peñarroja intenta la reconstruccio de la “parla romanç” autoctona valenciana anterior a la conquista del Regne de Valencia. En les seues investigacions Leopoldo Peñarroja, treballant un vast corpus lexic tret dels texts hispano-araps, ha deduit les normes seguides pels escrivans semitics en la trascripcio de veus romaniques. Dos llibres en quantitat d´eixemples.
AUTORS VALENCIANS ABANS DE JAIME I

Hi ha numerosos poetes arap-valencians que remataren varies de les seues “MUWASSAH” en unes atres tantes harges en romanç valenciá. D’estos tres AUTORS VALENCIANS han quedat testimonis d’eixes harges escrites en caracteres grafics araps (escritura aljamiada).La llista d’autors valencians de “harges” que nos han deixat els seus inestimables testimonis es numerosa en el Regne Moro de Valencia:
PARLA ROMANÇ MOSARAP-VALENCIANA PRE- JAIMINA . AUTORS:
ABU ÍSA IBN LUBBUN, mort en 1085, Senyor de Murvedre, magnat valencià i visir que tractà en el Sit Campejador. Autor de harges romanç valencianes.

ABU KAKR MUHAMAD IBN AL.-DANI, el de Denia, escrivi panegirics al rei moro de Badajoz. Autor de harges romanç valencianes.

ABU BAKR MUHAMAD IBN AHMAD IBN RUHAYM, de Bocairent, que fon nomenat almojarif de Sevilla pels almoravits en 1121. (Sigle XII). Autor de harges romanç valencianes.

:[1060]Cartas puebla,documents escrits en ROMANÇ VALENCIÁ .Testimoni documental de carta escrita en 1060 en Denia,dirigida a Na Almudis.

[1227] Sant Pere Pascual :”Biblia Parva”, “el “Gamaliel” y “La disputa del Bisbe de Jaen contra los jueus ...” escrits en romanç-valencia (Manuscrito de El escorial y Biblioteca Vaticana)


[1233] “Vocabulista in Arábico” de R. Marti : vocabulari arap/mossarap valenciá-llatí i llatí-arap/mossarap-valenciá ,ple de mossarabismes valencians.
Siglo XII: "PLanchs de San Esteve" (Catedral de Valencia ) .Relatos en "parla romanç valenciana, entrelazados con textos latinos:

===







Fuentes: Bibliografia diversa de los historiadores y lingüistas aquí mencionados: Menendez Pidal, , Amado Alonso, Gili Gaya, Steigerr, L. Peñarroja, Simonet, Sánchez Albornoz , Julián Ribera, Stern, Glick, A. Huici , A. Ubieto Arteta, Amparo Cabanes.

===
FUENTE PRINCIPAL de los DOCUMENTOS HISTORICOS aqui incluidos :

"CRONOLOGIA HISTORICA de la LLENGUA VALENCIANA" de Maria Teresa Puerto Ferre y col. (Diputacion de Valencia. 2007)

"LENGUA VALENCIANA,UNA LENGUA SUPLANTADA" de Maria Teresa Puerto Ferre (Diputacion de Valencia. 2006)

"LENGUA VALENCIANA ¿O DIALECTE BARCELONI?"( separata Conferencias Lo Rat Penat. .2003-2006)
FONT: En fotos i tot; LLENGUA VALENCIANA ABANS de JAIME I ]]> Llengua Valenciana pepe2 http://www.valenciafreedom.com/foro/60-llengua-valenciana/26766-barbaro-teresa.html http://www.valenciafreedom.com/foro/60-llengua-valenciana/26734-saber-lo-que-es-defen-en-esloquesom-com.html Sat, 12 May 2012 15:55:16 GMT Saber lo que es defen ~ Revista És Lo Que Som (http://www.esloquesom.com/2012/05/saber-lo-que-es-defen.html) Qualsevol postura, creença o... Saber lo que es defen ~ Revista És Lo Que Som

Qualsevol postura, creença o conviccio es respectable. Anem a partir d’ahi. Ara, aixo si, sense dubte pot ser moltissim mes respectable i sobre tot mes llegitima, si es coneix perfectament lo que eixa postura, conviccio o creença significa, inclou, i com no, implica.

Perque parlar per parlar es molt facil (i desgraciadament molt freqüent, que li anem a fer), i parlar simplement repetint com a loret lo que s’ha sentit d’uns atres, tambe.
Pero s’ha de ser serio i coherent. O, per lo manco, intentar-ho lo maxim possible. No nos estem fent cap de favor a nosatros mateixa, ni tampoc als nostres oyents si parlem sense tindre clar coneiximent de en qué es sustenten les nostres afirmacions i les conseqüencies que poden tindre les nostres ulteriors accions.
Una persona que s’embarca en un determinat proyecte ha de saber a on l’ha de dur, i no a soles aixo, mes que tambe ha de fer un chicotet esforç intelectual i multiplicar la seua postura dins de la seua imaginacio per un monto de factors mes, que no son atres que els seus conciutadans o correligionaris susceptibles d’embarcar-se en el mateix proyecte. Despres d’aixo, que veja a vore si la «bona» (anem a supondre que es bona) intencio que el va impulsar a soltar amarres no va a dur-nos a tots a un segur naufragi.

Anem a posar un eixemple molt «viu» en l’actual societat valenciana. Anem a posar com a eixemple el sangrant conflicte llingüistic valencià. Perdoneu els llectors per l’adjectiu de sangrant, si vos pareix molt exagerat, es perque no vos heu parat a pensar en les conseqüencies que la seua resolucio, i ya no resolucio, sino simplement corrompidor sediment pot tindre en el si de la societat valenciana del sigle XXI. O be perque no heu acaparat les suficients senyes per a fer un pressupost del resultat (i conste per favor i davant de tot que yo em considere un simple iniciat).

Esta volta anem a dur a examen analitic i futurible una de les dos postures, ¡mal dit!, de les tres postures que hi ha front al conflicte (la tercera sería la postura passota o indiferent ad ell). Anem a examinar la postura catalanista o catalanisadora.

Quan u defen l’unitat de la llengua entre valencià i catala, com fan alguns valencians (mes be poquets respecte de la totalitat, pero molt sorollosos), s’estan defenent, recolzant i propiciant moltes, moltissimes coses, i es inconscient i temerari ignorar qualsevol d’elles (o la majoria, com sol passar)...

Creure, intentar practicar i difondre l’unitat de les dos llengües pot ser molt «guai» front a tercers, pot estar molt de moda, pot ser molt «modern», i pot ser molt «d’esquerres». (...¡ya!: que li ho pregunten a la burguesia nacionalista catalana; inicial perfiladora, mantenedora economica i futura beneficiada de tot este follo...)

I no se, puc intentar yo tambe imaginar el plaer unioniste-llingüistic que pot sentir un valencià en escriure’s en normativa fabrista en un catala, o inclos en un atre valencià (com quan els barcos es comunicaven codificant en morse)...

Puc algo mes facilment divisar l’excitacio economica que un valencià famelic de diners pot sentir en imaginar-se un orgasme comercial-politic en els rics i prospers veïns del nort, despreciant als «pobretons» i simples conciutadans del sur, desprovists de voraços tentaculs imperialistes...

I a tot aço els catalanistes no es posen d’acort ni entre ells. A voltes diuen que el valencià es la mateixa llengua que el catala, a voltes que es un dialecte, a voltes que es una parla del catala.. En fi.. Com tinguen tots els arguments aixina de clars..

Per a començar a aclarir-nos: la sociollingüistica es l’unica disciplina cientifica que pot fer l’intent de catalogar una parla com a llengua o com a dialecte. Aci la llingüistica no pinta res, ya que esta disciplina se dedica a estudiar un sistema llingüistic concret, existent i a descriure’l internament, mai busca relacions del sistema en els seus parlants, en la societat en la que s’engloba o en sistemes llingüistics veïns.

Sociollingüisticament parlant, el fet hipotetic de que valencià i catala foren una mateixa llengua (sociollingüisticament es demostrable que el valencià te clarament MES criteris que el catala per a tindre la consideracio de llengua) no implicaria l’adopcio d’unes normes ortografiques alienes al valencià com son les de l’Institut d’Estudis Catalans.

Segons l’opinio de sociollingüistes no ya valencians ni catalans sino estrangers, el fet de que hipoteticament el valencià fora un dialecte del catala hauria de dur als planificadors de la politica llingüistica a estimular les diferencies entre el dialecte i la suposta llengua mare , i mai a eliminar estes diferencies, que es lo que estan fent aci. O siga, que excusa cientifica ho senc molt pero no en tenen els senyors catalanistes, i em podria estendre fulles i fulles parlant d’aço.

Lo que s’està duent a cap es un proces de substitucio i eliminacio de la llengua que ara parlem els valencians. Ni mes, ni manco.

¿Que no? ¿Que son la mateixa llengua? ¿Que catalans i valencians nos entenem? (Nota: el criteri d’inteligibilitat es sociollingüisticament NUL per a diferenciar llengua o dialecte).. Val, molt be, anem a vore..

Aci tenim un fragment lliteral de l’obra del catala Raimon Casellas titulada «Els sots feréstecs» (¿?) que va eixir en l’examen de selectivitat d’enguany, com a proposta de comentari de text, i que van haver de «tragar-se» els pobrets estudiants valencians en l’apartat de «valencià» (a vore on està el valencià...):

« Ni empaitats frec a frec per les fogoses preguntes del capellà... Més aviat feien cara d’anguniats i neguitosos, com si els amoïnés i els dongués pena aquella exaltació del rector nou, que maldava tant como podia per arrencar-los a l’etern ensopiment... »

No em direu que no queda «chulo», «modern» i «cult» dir que aço es valencià... ¿S’ho creuran de veritat els propis professors? Puix be, ahi teniu un eixemple que puc posar yo al voltant de l’unitat de la llengua. A vore quin catalaniste valencià es tan sabut d’entendre que recollons diu en eixes tres llinies. Vinga, listos, sabudets, «cultissims».
En fi, ya se lo que em diran... «Però aquesta és la varietat pura de la llengua, ¡oi!... Aquesta no és pas gaire la llengua que parlem habitualment (¡quin descubriment!) ... Aquesta és, de debò, la llengua literària què tenim d’estudiar als instituts; doncs, no la que nosaltres hi utilitzem... al Païs Valencià...» (¿¿¿???)

Aixina que eixa llengua se’n passa de culta (de tota manera se’ls reconeix al parlar i escriure cóm s’esforcen per a acostar-se a la seua malentesa «purea llingüistica»). Per aixo es pareix tan poquet al valencià que parla el poble baix, la massa com dirien alguns.Val, molt be... Anem a posar un atre eixemple mes del carrer: Aci tenim el cartelet que anuncia en tabal i dolçaina una interessant oferta en un punt de venda de Telefonica en Castello ciutat:

Entri a telespacio i descobreixi més de 200 productes i serveis de Telefònica. Contracti’ls aquí mateix.

¡Fotre! Aço si que per lo manco s’enten una miqueta millor, pero quan intentes pronunciar-ho la veritat es que t’agarra prou la risa. Tambe son molt bonicos els «descobreixi» i el «servei» i que si el «aquí» i el alla. (aquí no es un castellanisme, la mitat de lo que parlem els valencians son castellanismes, pero la llengua «pura» no en te cap.. Ya veeu..).

I yo se lo que em diran, m’ho puc imaginar tambe: Això és la flexió verbal purament barcelonina. Malgrat aquesta avinentesa, l’Institut d’Estudis Catalans ens respecta les formes dialectals als parlants de qualsevol indret del Païs Valencià, ¡oi que si!

Vaja, aixina que nos respecten les formes dialectals.. ¡Moltes gracies, senyors dissenyadors de la llengua! ¡No son vostens a sols els «dissenyadors» de la llengua que ha de parlar el poble valencià, a mes tenen el detall d’a soles forçar-nos algunes parauletes, fonetica, lexic i estructures, pero la flexio verbal de moment nos la respecten!

¿Segur? ¿Esteu tan segurs? ¿Per quant de temps penseu que nos ho continuaran permetint els dissenyadors de la llengua? Finalise ya en dos cites que poden quedar molt be com a colofo d’est articul, s’expliquen per elles soles, i segur que a mes d’u li obrirà els ulls sobre la realitat que tenen planejada per a nosatros. Prepareu-vos.

«El problema més greu està en la societat que hem de conquistar i no en la llengua, car la major part de les protestes sempre està en el lèxic, l’element més identificatiu, amb la fonètica, i social. Això ha de fer que el lexema s’acoste al poble, que el mot tinga més valor d’intercanvi, d’adhesió i d’identificació.» (Ferrando, 1990, pag. 113)

No es pot anar massa de pressa, ben be que ho saben, per aço en el model llingüistic del lexic cal: «tenir present els resultats aconseguits per la normalització llingüística al País Valencià des de 1932-1936, 1960-1980 i des de 1980-1988 amb la literatura, l’escolarització, l’expansió de la lectura literària, i veure quins mots no valencians s’han naturalitzat ja al País Valencià» (Ferrando, 1990, pag. 111).

El Sr. Ferrando es un dels «caps pensants» del catalanisme actual dins de la Comunitat Valenciana, i es un dels principals «planificadors» de la politica llingüistica en la que se nos està, se nos vol submergir.

I, per a rematar a l’espantat llector, anem en l’ultima:

«Crec que és arribada l’hora d’eliminar costums d’accentuació dialectal entre els valencians. Hom comprèn que fa cinquanta anys -per raons tàctiques- convingués accentuar segons la pronúncia valenciana mots acabats en la llengua estàndard en -è, -èn, i -ès. Grafies com ara *vosté, *comprén o *encés resulten innecessàries a l’hora d’ara, quan els milers d’infants valencians escolaritzats en valencià (lligga’s catala) diàriament -si no volen limitar-se als textos «oficials»- amb textos publicats al nord de la Sènia. [...]

Si l’ortografia és arbitrària, i convé que cada llengua dispose -sempre que siga possible- d’una sola forma escrita per a cada paraula, no veig motius per a mantenir grafies dialectals com les marcades adés amb l’asterisc.» (J. Colomina, «La contribució dels dialectes a la fixació d’un model estàndard», 1993, citat en Carbonell, 1995, pag. 46; este llibre està aprovat com a text per al COU en la Comunitat Valenciana.

¿Està tot ya mes clar o encara no està clar? ¿Algu dubta encara del proces de destruccio i substitucio que està sofrint la nostra llengua? ¿Algun pare d’alumne està dispost a quedar-se impassible front a la netejada-reomplida llingüistica-ideologica que li estan fent en el cap al seu chiquet? Ya veeu, ¡nos tenen el futur planejat!

¿Que hi han valencians que volen creure en l’unitat de la llengua i la subordinacio llingüistica (i proximament politica, que es el següent pas)? Puix molt be. Fantastic. Tenen total llibertat per a fer-ho. I es una postura respectable com qualsevol atra.

Ara, que s’atenguen a les conseqüencies. Que sapien que si la politica d’immersio llingüistica en catala continúa en Valencia com fins ara, anem a vore dins d’una dotzeneta d’anys si parlem valencià o quin Frankestein de llengua que parlem. I a vore si dins de 20 o 40 anys, ya no es parla una atra cosa aci que PUR CATALA DE LES MUNTANYES DEL MONTSENY.

I a vore si som com ara, una feliç i pacifica Comunitat Autonoma, historic Regne de Valencia, dins de la realitat de l’estat espanyol... O formem obedient i sumissa part dels Països Catalans, i per fi s’ha completat el proces de fagocitacio politic-cultural del poble valencià.

¡En fi!, que cadascu sapia lo que defen, i que s’atenga a les conseqüencies. Yo, per la meua banda, estic i estare de part de la Llengua Valenciana, i mai tindre vergonya de reconeixer-me lo que inevitablement soc, i gustosament em senc, que es VALENCIÀ.

Saber lo que es defen ~ Revista És Lo Que Som ]]> Llengua Valenciana SomValencians.es http://www.valenciafreedom.com/foro/60-llengua-valenciana/26734-saber-lo-que-es-defen-en-esloquesom-com.html