Uns 300 ciutadans de Menorca (500 segons els organisadors) se concentraren en la plaça de la Seu, en Ciutadella, per a expressar el seu rebuig a les politiques llingüistiques que està portant a cap o preten fer el Govern de José Ramón Bauzá.
«Califiquem de molt preocupants les mesures que s'anuncien i algunes que ya s'estan adoptant», exclamaren a través de les altaveus els representants d'Acció Cultural, entitat que s'ha encarregat els ultims mesos d'organisar actes de protesta i conseguir l'adhesio de diverses associacions de l'illa.
De moment, 17 ya s'han adherit al manifest, que se llixque poc despres del migdia. En ell, se criticà els incompliments de la Llei de Normalisacio Llingüistica, el canvi de Llei de Funcio Publica, la doble llinea escolar per rao de la llengua, el retroces del catala com a llengua vehicular, la presencia majoritaria del castella en la televisio publica balear, aixina com el tancament de mijos que emetien integrament en catala o la retirada de subvencions.
«En les seues decisions, el Govern en lloc de deixar la llengua fora del context politic, li dona una centralitat negativa», anunciaren ahir els portaveus, que llamentaren que s'estiga fent del catala «un indesijable element de polemica que li causa descredit i desactiva l'adhesio ciutadana».
Acció Cultural i les demes entitats adherides, se dirigiren als ciutadans per a que defenguen «una identitat cultural que es nostra» i feren un cridament als politics i a les institucions per a que «assumixquen i mantinguen els drets i rectifiquen en el cami del dialec i el consens que no se tindria que trencar a causa de politiques radicals i extremistes».
Durant la llectura del manifest, que fon iniciat i tancat en un breu concert de Leon Manso, se feu referencia als principis de convivencia en la diversitat que arreplega la Declaracio Universal de Drets Llingüistics, i a l'articul 3.3 de la Constitucio Espanyola, que establix que «la riquea de les diferents modalitats llingüistiques d'Espanya es un patrimoni cultural que sera objecte d'especial respecte i proteccio».
Tal proteccio correspon, segons reivindicaren, tambe a l'administracio balear.
Font: UltimaHora.es
