La sentencia dictada en Lleida critica la forma de procedir de Catalunya per voler eixercir un «protectorat llingüistic-cultural»

Un magistrat de Lleida ha anulat una multa imposta a una valenciana perque l'Administracio catalana se dirigi a ella sempre en catala pese a que demanà expressament que les comunicacions escrites foren en castella.

La resolucio del jujat de lo Contencios SUPONE un sever varapalo a la forma de procedir de l'Administracio catalana i a el seu intent d'impondre la seua llengua autonomica sobre atres comunitats. La sancio de Trafic se produi en 2007. Foren 240 euros, que se podrien haver quedat en uns 160 euros si l'haguera abonat dins del periodo de desconte. Pero l'advocat de la sancionada, Ernesto Carrascosa, decidi recorrer als tribunals «per una qüestio d'amor propi; orgull». Cinc anys mes tart obte un pronunciament favorable.

La sentencia explica com totes les notificacions per a que procedira al pagament de la multa foren realisades en llengua catalana «quan esta ni se parla ni es cooficial en la Comunitat». El magistrat recòrt que la qüestio ya quedà resolta de manera «molt clara» en l'Estatut de Benicassim en Penyiscola, que dispusà que serien cooficials el valencià i el castella «sense fer referencia ni tansevol indiciaria al catala». Lo mateix ocorre despres de l'ultima reforma de l'Estatut (2006).

El magistrat enten que lo que no pot pretendre la Generalitat de Catalunya es impondre la seua llengua cooficial a atra autonomia «puix aixo supondria considerar menors d'edat al restant». Tambe expon les seues critiques acosta de la «autoatribucio» de voler eixercir una especie de «protectorat llingüistic-cultural». Aço equival a un «atac directe» a lo que lliurement ha decidit atra regio.

No queda ahi l'argumentari del magistrat. En un pas mes, califica l'actitut de Catalunya com «falta de llealtat institucional» contra una autonomia que te el «mateix nivell competencial», que tambe «es una nacionalitat historica» i que dispon dels mateixos drets per a regular la seua llengua propia «sense rebre interferencies o condicionaments exteriors». De fet, l'unica possibilitat de que un document redactat en catala tinga validea es en les Illes Balears. La sentencia conclou que si Catalunya vol que les seues resolucions tinguen eficacia juridica «no li queda mes remei que traduir-les al castella».

«Encabotament» catala

No era la primera ocasio en que el mateix jujat havia resolt assunts relacionats en el «tracte llingüistic» especialment relacionat en les sancions de Trafic i que han comportat per «encabotament» en l'anulacio de moltes sancions.

El juge recorda sentencies similars. Llama l'atencio una d'elles perque arreplega la 'estranya' discriminacio que patix el castella. No ocorre lo mateix, per eixemple, quan els recursos se presenten en aranes. Llavors, l'Administracio catalana sí respon en la mateixa llengua que se li pregunta. La situacio arriba a definir-se com «marginacio llingüistica».

L'indefensio que esta forma de procedir causa al ciutada es encara mes greu en els suposts de Trafic ya que son molts els espanyols que circulen per les carreteres d'eixa regio i no coneixen la llengua. La documentacio que se els facilita sempre es en catala fins i tot en el propi bolleti de denuncia, que conte al dors una serie d'indicacions acosta de les conseqüencies juridiques. Ademes, incidix en que se tracta d'una competencia que no li es propia a l'autonomia sino que l'Estat la traspassà en 1997.

El magistrat orde que s'envie la sentencia a Les Corts i a la Generalitat Valenciana per a que eixerciten -si consideraren que existix llealtat institucional- les accions judicials pertinents.

El diners per a el client del lletrat Carrascosa es lo de menys despres de cinc anys. Aixo era mes una anecdota dins de l'indignacio que li produi que no atengueren les seues demandes en Castella. No obstant, exigirà a Facenda que li torne els 240 euros -mes els interesses- que li foren retirats del conte.

Font: LasProvincias.es