La Asociación por la Tolerancia e Impulso Ciudadano envien una carta a la directora general de l'organisme internacional de les Nacions Unides, en motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, per a posar en el seu coneiximent l'incompliment de les lleis per part de la Generalitat de Catalunya.
La proxima semana se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se ve fent des de 1999 i ho regulà l'UNESCO. Es una de les celebracions a nivell internacional que passen, practicament, inadvertides en Catalunya. La Asociación por la Tolerancia e Impulso Ciudadano han enviat una carta a la directora general de l'UNESCO denunciant la situacio que se viu en Espanya i que, consideren, no te parango en atre païs.
La missiva està dirigida a Irina Bokova i s'enquadra en el context de la cita que se celebra el proxim 21 de febrer. Les dos entitats destaquen que les recomanacions que estable l'organisacio internacional de les Nacions Unides per a l'Educacio, la Ciencia i la Cultura no se complixen en Catalunya, a on els chiquets quals pares volen que siguen escolarisats en espanyol, llengua oficial de Catalunya junt al catala, no poden fer-ho perque l'Administracio autonomica se ho impedix.
En este sentit, tant Tolerancia com Impulso han criticat a l'UNESCO que obvie lo que ocorre ‘en Catalunya i en atres Comunitats Autonomes espanyoles’ en els seus informe sobre la situacio dels drets llingüistics de les persones. ‘Imaginem que lo que mai ha supost l'UNESCO es que poguera donar-se la situacio de que una llengua materna en equilibri numeric (mes o menys) respecte a atra en la que compartix territori, que ademes es oficial i comu a tot el païs, fora exclosa com llengua d'instruccio’, s'apunta en la carta.
Es ‘sorprenent’ que el Govern no actüe
Les dos associacions, que junt a atres de la societat civil de Catalunya, s'han caracterisat per la defensa dels drets de les persones i el compliment de la llei en la Comunitat, recorden que ‘es una obvietat que la filosofia de l'UNESCO es contraria als procesos d'immersio no voluntaris, encara que nostres representants no tinguen pudor en invocar el seu nom per a respalar una politica que contrave clarament les seues recomanacions’. Algo que supon l'exclusio de l'us de l'espanyol i califiquen de ‘sorprenent’ ya que està contant en el vist bo del Govern.
Aixina, en la carta a Bokova, se fa un repas de la situacio llegal que afecta al regim llingüistic en les escoles de Catalunya. Les dos entitats fan hincapeu en que els tribunals han dictat que la Generalitat de Catalunya deu aplicar el bilingüisme, pero des de l'institucio se neguen a complir la llei baix el pretext de la cridada normalisacio del catala, una politica discriminatoria que se porta aplicant des de fa aproximadament 30 anys:
‘En la connivencia de tots els governs centrals haguts fins el moment, la discriminacio dels castellanoparlants ha atrapat llimits, a nostre juï, incompatibles en un Estat de dret, en els Drets Humans i, en materia educativa, en les recomanacions de la propia UNESCO. Aci se practica l'immersio obligatoria en catala, que soles afecta al sector que te com llengua propia o familiar l'espanyol. Els catalanoparlants no patixen ninguna immersio; simplement reben instruccio en la seua llengua.
El Govern autonomic te transferides les competencies en materia llingüistica i ha anat traent lleis cada volta mes restrictives per a l'us del castella o espanyol. Tal es l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (EAC) de 2006, en el que s'afirma: ‘La llengua propia de Catalunya es el catala. Com tal, el catala es la llengua d'us normal i preferent de les administracions publiques i dels mijos de comunicacio publica de Catalunya…’ (ART. 6.1 EAC). ‘[El catala] es tambe la llengua normalment empleada com vehicular i d'aprenentage en l'ensenyança’ (ART. 6.1, EAC). O siga, que, de fet, se deixa sense efecte l'oficialitat del castella o espanyol en este territori.
El Tribunal Constitucional en sentencia 31/2010, de 28 de juny, estimà parcialment un recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya anulant el caracter preferent del catala sobre el castella, matisant lo següent: ‘Tota llengua oficial es, per tant -tambe alli a on compartix eixa qualitat en atra llengua espanyola-, llengua d'us normal per i ante el poder public. Tambe, en conseqüencia, ho es el castella per i ante les Administracions publiques catalanes, que […] no poden tindre preferencia per ninguna de les dos llengües oficials’ (STC 31/2010, P. 473). ‘El catala deu ser, per tant, llengua vehicular i d'aprenentage en l'ensenyança, pero no l'unica que goge de tal condicio, predicable en igual titul del castella en tant que llengua aixinamateix oficial en Catalunya […] el castella no pot deixar de ser tambe llengua vehicular i d'aprenentage en l'ensenyança’ (STC 31/2010, P. 475)’.
No obstant, pese al reconeiximent juridic i llegal de l'us de l'espanyol en les aules, la Generalitat seguix negant-se a aplicar les normes, han denunciat a l'UNESCO les dos entitats que firmen la carta:
‘El Govern autonomic fa cas omis i contrave intencionadament el mandat dels tribunals a l'emetre en el present curs academic un Decret per a la Direccio dels Centres educatius publics i per a el personal directiu professional, en el que se els recorden les seues funcions: Articul 6. ‘La direccio dirigix i lidera el centro des de el punt de vista pedagogic. A este respecte, li corresponen especificament les funcions següents: […] D) Garantisar que el catala siga la llengua vehicular de l'educacio, administrativa i de comunicacio utilisada normalment en les activitats del centre [...]”.
De llengua materna a llengua propia
Ademes, en la carta insistixen en que la Llei d'Educacio de Catalunya (LEC), norma en la que se basa la conseller d'Ensenyança, Irene Rigau (CIU), per a no complir les sentencies del Tribunal Suprem es una llei que ha quedat declarada inconstitucional (en alguns aspectes) ya que la sentencia del TC sobre l'Estatut deixa sense efecte els articuls relatius al regim llingüistic en les escoles de Catalunya.
Per tot aixo, Asociación por la Tolerancia e Impulso Ciudadano posen de manifest i denuncien ante l'UNESCO que:
‘El fet es que el castella es erradicat com llengua docent i queda confinat a l'esqualit reducte de l'assignatura d'esta llengua, rebent un tractament inferior al de la llengua estrangera. Qualsevol apelacio al sentit comu i a la llegalitat es escenificat com un atac a Catalunya. Com si la seua propia postura no fora un atac contra la llibertat i un profunt despreci cap a un segment molt rellevant de la poblacio, part de quals imposts s'utilisen per a canviar-los la seua llengua. Presenten, hipocritament, la situacio com si l'ofensa fora en sentit contrari i aixina no senten la mes minima obligacio de donar explicacions per una politica que ells saben que es agressiva i injusta. Cap preguntar-se: ¿Per que hi ha un percentage de castellanoparlants que canvi la seua llengua per atra d'ambit mes reduit? 111.000 castellanoparlants han adoptat el catala, que diuen sentir ara com ‘llengua d'identificacio’ (senyes del Barometro de la Comunicacio i la Cultura de Catalunya de 2010). En un clima de llibertat, a on abdos llengües estigueren prestigiades per les institucions, eixa substitucio llingüistica cariria de tota llogica’.
I, finalment, la carta posa de relleu que en Catalunya el concepte de llengua materna ya no es d'interes per a els partits politics nacionalistes que han canviat el concepte de llengua materna pel de llengua propia de Catalunya:
‘La llengua materna ha deixat de ser util als interesses del nacionalisme, per esta rao ya no la nomenen; ara soles existix la llengua propia de Catalunya. En aixo, han arrebatat als ciutadans les seues drets i els han transferit a la nacio. A la practica discriminatoria de l'immersio llingüistica la criden vehicul d'integracio i cohesio social i la justifiquen com una mida imprescindible per a evitar la mort del catala, a pesar de que en tanta imposicio, esta gana terreny progressivament. [...] L'encabotament en fer desapareixer el castella o espanyol de Catalunya creu a raons politiques que res tenen que vore en la pedagogia. En aixo, se preten en realitat trencar llaços afectius en el restant d'Espanya per a crear un caldo de cultiu favorable a la creacio d'un Estat nou’.
Des de que l'UNESCO declarara el dia 21 de febrer Dia Internacional de la Llengua Materna, l'Associacio per la Tolerancia, cada any, ho ha vingut commemorant en algun actes publics, donant difusio a les recomanacions d'este organisme internacional i reclamant a les autoritats autonomiques lo que consideren, ademes, un dret basic de les persones.
FONT: VOZBCN.COM
