El govern del PP relaciona esta accio en l'anunci de despediment d'empleats del radi local i en la convocatoria d'una protesta en la "crida"

La porta d'un comerç situat en una planta baixa propietat de l'alcaldessa d'Aldaya, Carmen Jávega, amanegue ahir en unes pintades ofensives, tal com les calificà l'ajuntament en un comunicat. En la pintada apareix la paraula "feixistes" acompanyada per una creu gammada. En la seua comunicat el consistori relaciona el "atentat" contra l'immoble de Jávega en la convocatoria "d'uns intolerants" a través de les xarcies socials per a "dinamitar l'acte de la crida" fallera que se celebrarà este fi de semana.

En la seua nota, l'ajuntament recordà que durant la campanya de les votades municipal uns desconeguts llançaren ous contra Jávega des de un terrat i la fachada de la seu del PP local fon danyada en pintura. En octubre, l'atac en ous se repeti, pero contra la fachada de la vivenda de l'edil, situada en el mateix edifici del local atacat este fi de semana, accio que ya ha segut posada en coneiximent de la Policia local.

La Asociación por la Tolerancia e Impulso Ciudadano envien una carta a la directora general de l'organisme internacional de les Nacions Unides, en motiu del Dia Internacional de la Llengua Materna, per a posar en el seu coneiximent l'incompliment de les lleis per part de la Generalitat de Catalunya.

La proxima semana se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna. Se ve fent des de 1999 i ho regulà l'UNESCO. Es una de les celebracions a nivell internacional que passen, practicament, inadvertides en Catalunya. La Asociación por la Tolerancia e Impulso Ciudadano han enviat una carta a la directora general de l'UNESCO denunciant la situacio que se viu en Espanya i que, consideren, no te parango en atre païs.

La missiva està dirigida a Irina Bokova i s'enquadra en el context de la cita que se celebra el proxim 21 de febrer. Les dos entitats destaquen que les recomanacions que estable l'organisacio internacional de les Nacions Unides per a l'Educacio, la Ciencia i la Cultura no se complixen en Catalunya, a on els chiquets quals pares volen que siguen escolarisats en espanyol, llengua oficial de Catalunya junt al catala, no poden fer-ho perque l'Administracio autonomica se ho impedix.

En este sentit, tant Tolerancia com Impulso han criticat a l'UNESCO que obvie lo que ocorre ‘en Catalunya i en atres Comunitats Autonomes espanyoles’ en els seus informe sobre la situacio dels drets llingüistics de les persones. ‘Imaginem que lo que mai ha supost l'UNESCO es que poguera donar-se la situacio de que una llengua materna en equilibri numeric (mes o menys) respecte a atra en la que compartix territori, que ademes es oficial i comu a tot el païs, fora exclosa com llengua d'instruccio’, s'apunta en la carta.

Es ‘sorprenent’ que el Govern no actüe

Les dos associacions, que junt a atres de la societat civil de Catalunya, s'han caracterisat per la defensa dels drets de les persones i el compliment de la llei en la Comunitat, recorden que ‘es una obvietat que la filosofia de l'UNESCO es contraria als procesos d'immersio no voluntaris, encara que nostres representants no tinguen pudor en invocar el seu nom per a respalar una politica que contrave clarament les seues recomanacions’. Algo que supon l'exclusio de l'us de l'espanyol i califiquen de ‘sorprenent’ ya que està contant en el vist bo del Govern.

El #NoVolemTV3 liderà la passada vesprada la xarcia social Twitter situant-se en el topic trending. Fins i tot en Madrit estigue entre els twitters mes comentats. Ademes en Facebook s'ha iniciat una campanya per a que els contraris a l'imposicio de la televisio ultra nacionalista TV3, incorporen a la seua foto de perfil l'avatar de #NOVOLEMTV3 (foto). Vesprada mitica de mensages en Twitter contra la possible reimplantacio de les emissions de TV3 en la Comunitat Valenciana.

Davant l'anunci del Consell, per boca del vicepresident Pepe Císcar, de la mes que provable recomençament de les emissions de TV3 en territori valencià, condicionada a que el Govern otorgue a la Generalitat Valenciana el 3º multiplex per a la TDT i a que el canal catala respecte l'identitat valenciana, la resposta popular no s'ha fet esperar.

Als perfils de Twitter promotors de l'iniciativa de fer Topic Trending l'hashtag #NoVolemTV3, tals com @PompeuFava, @Ferran, @ColectiuSignes, @GAValencianista, @Valenciafreedom, @ExL, @ditsvalencians, @MésValencians o el d'este magazine, @esloquesom, s'han anat sumant cent i cents de valencians que en els seus mensages de reprovacio i els seus retweets han deixat clar al Partit Popular de la Comunitat Valenciana (@ppcv) i a alguns dels seus membres en presencia en la xarcia social Twitter el rebuig generalisat que produix eixa infausta iniciativa del Consell.

Hi ha que agrair tambe l'apoyo que mos han brindat en els seus RTs i mensages d'ale decenes de twitters d'atres zones d'Espanya, especialment aragonesos i balears que patixen en les seues regions els abuss, manipulacions i violencia del catalanisme.

La Fundación Círculo Balear (FNCB) està denunciant ante la Conselleria d'Educacio del Govern Balear als centres educatius que estan desenrollant campanyes politiques a favor de l'immersio llingüistica obligatoria en catala. Organisades per docents en l'eixercici de les seues funcions, i involucrant als alumnes, menors d'edat, en horari llectiu.

La FNCB ha aportat la documentacio escrita i grafica que han facilitat els pares d'alumnes que s'han planygut per l'intent d'adoctrinament pancatalaniste dels seus fills per part de professors, principalment de llengua catalana, adherits a la campanya, que baix el lema "Enllaçats pel català", protesta contra la politica llingüistica, basada en la lliure eleccio de llengua anunciada pel Govern presidit per José Ramón Bauzá.

La documentacio que obra en poder de la FNCB DEMUESTRA que el passat 2 de febrer se reuniren els coordinadors de varis Instituts d'Ensenyança Secundaria de MALLORCA convocats per la "Comissio de Normalisacio Llingüistica" de l'IES Albuharia de Muro (Mallorca) entre els que constaven l'IES Binissalem, IES Berenguer d'Anoia i IES Pau Casesnoves, d'Inca, IES Mossèn Alcover de Manacor, IES Port d'Alcúdia, IES Can Peu Blanc de Sa Pobla, IES Sineu i l'IES Bendinat. Als que posteriorment s'han unit atres Instituts mallorquines com el de Marratxí, Son Servera, Santanyí, Felanitx, i centros educatius d'infantil i primaria com el colege Sant Bonaventura de los Padres Franciscanos d'Artá o Aula Balear de Palma. Tambe un institut de Menorca, l'IES JM Quadrado de Ciudadela, i cap d'Eivissa.

El manifest i programa aprovat en l'eixercici de les seues funcions per estes "Comissions de Normalisacio Llingüistica" tenen una clara intencionalitat independentiste, anticonstitucional, com se despren dels texts que recolzen la campanya: "La profunda convicció de saber-nos membres d'una nació, d'una llengua i d'una cultura, la qual no es pot arrabassar cap poder, així com cap poder no ens pot imposar la pertinença a un poble per llei o per força". Tot aixo recolzat pel repartiment de mils de menuts llaços quatribarrats i l'instalacio de grans "senyeres catalanes" en els centres educatius.

El vicepresident de la Generalitat i portaveu del Consell, José Císcar, ha afermat este divendres que TV3 se podra vore en la Comunitat Valenciana quan el Govern central garantise un nou multiplex i sempre que Catalunya "respecte" les senyes d'identitat valencianes.

Císcar s'ha expressat en estos termens en la roda de prensa posterior al ple del Consell, al ser preguntat per si l'Eixecutiu d'Alberto Fabra ha mantingut contactes en el Govern catala per a que TV3 puga vore's en la Comunitat.

El vicepresident ha fet hincapeu en que tant Fabra com el seu Govern son "totalment receptius en solucionar esta situacio", encara que ha indicat que sempre tenint en conte la "reciprocitat", de modo que en la Comunitat se puga vore TV3 i en Catalunya, Canal 9.

No obstant, ha destacat que, per a aixo, tindran que complir-se dos condicions. La primera es que el Govern central, que, a el seu juï, es "molt mes receptiu" que l'anterior, "mos habilite per a el multiplex autonomic de TDT" que possibilite la recepcio en la Comunitat Valenciana de TV3, pero tambe d'atres televisions de comunitats autonomes limitrofs.

Ademes, ha dit que tambe fa falta que el Govern de Catalunya "respecte nostra denominacio, nostra cultura i nostres senyes d'identitat contemplades en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana".

José Císcar ha afermat que se podran vore TV3 i atres televisions autonomiques en la Comunitat i en Catalunya se podra fruir de Canal 9 quan se donen estes dos condicions. Al respecte, s'ha mostrat convençut de que sera possible donada la "sensibilitat" del Govern central i del catala.

Ciutat de les Arts i les Ciències consegui el major numero de visitants en 2011 en respecte a atres complexos culturals o museistics d'Espanya. La sifra de 3,7 millons de visites correspon a les persones que l'any passat accediren al Museu de les Ciències Príncipe Felipe ( 1.834.627 visites), a L'Oceanogràfic (1.230.091) i a L'Hemisfèric (443.116), segons senyes del mateix organisme de la Generalitat.

Darrere de la Ciutat de les Arts i les Ciències se situa la Sagrada Família de Barcelona. Un total de 3,2 millons de persones han entrat a la seu dissenyada i iniciada per Gaudí i que se seguix construint. Des de la mateixa Sagrada Família senyalaren ahir que la visita del Papa influi en el creiximent experimentat l'any passat per "la difusio televisiva de l'event". Una situacio similar a la vixcuda en Valencia en la presencia en el caixer del riu de Benet XVI en 2006.

En tercer lloc se coloca el Museo Nacional del Prado, en 2,9 millons de visites, i en quart lloc queda la principal competidora de La Ciutat -la Alhambra de Granada- per les caracteristiques paregudes del clos: un gran complex, en este cas historic, en varis edificis en la seua interior per a visitar. En 2011 pergue casi un millo de persones en respecte a 2010 i se quedà en 2,3 millons.

Una dels indicatius que podria decantar l'exit de la Ciutat de les Arts i les Ciències es el preu de l'entrada al MUSEU Princip Felip, en 7,85 euros per adult. Entrar a la Sagrada Família val 13 euros. Una tarifa similar té l'Alhambra i accedir al Prat costera 12 euros. Un adult en L'Oceanogràfic paga 24,90 euros i en L'Hemisfèric 7,85.

L'advocat, politic i escritor Juan García Sentandreu ha anunciat hui que publicarà el proxim 9 d'octubre i coincidint en el dia gran els valencians, un llibre en la recopilacio de tots els arguments que tiren per terra totes les teories que diuen que el valencià prove del catala.

En els ultims mesos el politic valencianiste ha publicat a traves de les xarcies socials i pagines  web com Valenciafreedom, varis escrits fidelment argumentats, que demostren que la Llengua Valenciana res te que vore en la catalana, demostrant aixina que les teories que defenen diferents estancies politiques i universitaries, es mes per un motiu politic i nacional-pancatalaniste, que per una realitat llingüistica o historica.

Sentandreu ha comunicat en el seu blog, que despres de la bona acollida dels seus escrits, cada dumenge publicarà un nou argument fins l'estiu, moment en el que se dedicara de ple a la nova edicio d'un nou llibre que sera la recopilacio de totes les proves que haja expost fins eixa data, proves totes i cada d'elles ilustrada en els documents, fotografies i enllaços que demostren l'originalitat de la llengua valenciana front a les mentires del nacionalisme catalaniste.

Se complix un any del tancament dels repetidors de l'entitat pancatalaniste per emetre illegalment el canal autonomic de Catalunya en la Comunitat Valenciana. Eliseu Climent es un dels empresaris nacionalistes mes subvencionats per la Generalitat de Catalunya.

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) porta un any sense emetre illegalment TV3 en la Comunitat Valenciana. En enguany (se complirà el proxim 18 de febrer) l'entitat que presidix Eliseu Climent ha recaptat entorn de 450.000 euros per a pagar part de les multes que se li impongueren per no tindre llicencia per a l'emissio des de els repetidors d'ACPV.

L'entitat pancatalaniste, que rep substancioses subvencions de la Generalitat de Catalunya, fon condenada a pagar tres multes que ascendien en total a algo mes de 800.000 euros. Des de l'ACPV asseguren que han pagat mes de la mitat i estan negociant en l'Agencia Tributaria una prorrogacio de la quantitat pendent, despres de demostrar que existix voluntat de pagar el restant del total de les multes.

L'ACPV ha conseguit evitar l'embargament al que s'abocava si no fea front al pagament de les multes. Per a esta entitat, complir la llegalitat en materia audiovisual es una ”persecucio economica i politica”. Des de 2007, any en el que s'inicià el tramit d'expedient, l'ACPV havia seguit emetent TV3 sabent que no disponia dels corresponents permisos. Ho fea aixina des de 1986. Despres del tancament, en 2011, apenes un centenar de persones protestà en Valencia.

Eliseu Climent, en el punt de mira d'Anticorrupcio

Està en tramit una llei nacional que podria permetre que les televisions autonomiques se vegen en les CCAA fronterices. D'esta manera, TV3 se podria vore en la Comunitat Valenciana i Canal 9 en Catalunya. Una decisio polemica i no del tot del gust dels partits nacionalistes que vorien aixina com televisions que no emeten tot en catala (i la televisio d'Arago es nomes en espanyol) tindrien audiencia en Catalunya.

L'ajuntament de Barcelona ha inaugurat el monument Homenage als castellers en la plaça Sant Miquel, en la presencia de l'alcalde de la ciutat, Xavier Trias, i de l'autor de l'obra, Antoni Llena. El lider del PP en el consistori bercelones, Alberto Fernández Díaz, ha criticat el cost del monument.

Segons el dirigent popular, “Barcelona i els castellers no se mereixien eixe monument al destarifo que ha costat mes de 705.000 euros, es inadmissible el cost desproporcionat en temps de crisis i que deixe prioritats socials sense atendre, una escultura d'estetica i ubicacio qüestionables, una irresponsabilitat que marcarà el mandat de Trias”.

Fernández Díaz ha recordat que la construccio d'esta escultura fon proposta en setembre de 2004 a Llena, i que fon contractada sense concurs public, “a dit”. En este sentit, ha remarcat que l'iniciativa fon del socialiste Jordi Hereu. “Llamentablement, Trias no feu d'alcalde sino d'Hereu, i ordenà la continuïtat de les obres en setembre de 2011 en l'aval dels tinents d'alcalde Antoni Vives i Jaume Ciurana”.

El PP solicità en setembre de 2010 “la retirada d'este proyecte, tant pel cost com per l'estetica mes que discutible, i demanà que s'escoltara l'opinio dels veïns i comerciants de la zona”. “Els castellers mereixen mes apoyo per part de les administracions i no este monument”, ha afegit.

El cost de l'obra se dividix en: poc menys de 25.800 euros per a honoraris del proyecte, casi 30.000 per a la base de l'escultura, i 650.000 de taller d'escultura. Durant l'inauguracio han actuat tots els grups de Barcelona, els Falcons de Barcelona, la Muxieranga d'Algemesí i la Nova Muixeranga d'Algemesí.

Mentres la “Costum” de Lleida, Girona, Tortosa i els “Usatges” de Barcelona estaven el Llati, “Els Furs de Valencia” ho estava en Llengua Valenciana. ¿Quantes voltes hem sentit dir que els valencians parlem catala perque en 1238, quan Jaume I conquistà el Regne more de Valencia mos portà el catala a través de les seues hosts catalanes que colonisaren nostre territori?

I.- ELS “CATALANS” EREN FRACESOS I PARLAVEN UN DIALECTE DEL PROVENÇAL

La prova numero 15 es la que mes bambolles ha alçat entre el nacionalisme catala i catalaniste. La pertinença dels comtats “catalans” a la corona francesa baix la denominacio de “marca hispanica” fins 1258, 20 anys despres de la Conquista del regne de Valencia per Jaume I es lo que mes ha ofuscat a els meus volguts detractors que s'han  prodigat en insults i descalificacions personals.

La portacio de les proves tecniques i les cites dels mes afamats medievalistees i filolecs romanistees sobre el caracter dialectal del catala respecte del provençal frances ha segut la gota que ha acormullat el got de la resistencia i paciencia catalaniste.

Pero les coses son com son. Hem vist com quan Valencia fon conquistada pel Rei d'Arago, era un regne more independent del Califat de Cordoba des de l'any 1009, i els comtats de la “marca hispanica” –hui Catalunya- eren feudataris de la corona francesa  des de la conquista carolingia en l'any 801. O siga, els catalans foren 450 anys francesos despres de la dominacio romana.

Pero no tota l'actual Catalunya fon tants anys francesa i parlava “llemosi” un dialecte del provençal frances, per eixemple, la ciutat de Lleida i una bona part de la seua provincia quedaren en esta part de la “marca” carolingia i fon, per aixo, part de l'Hispania musulmana i en la reconquista passà a principis del sigle XII a la corona d'Arago per la conquista als musulmans per Ramón Berenguer IV.

La sentencia dictada en Lleida critica la forma de procedir de Catalunya per voler eixercir un «protectorat llingüistic-cultural»

Un magistrat de Lleida ha anulat una multa imposta a una valenciana perque l'Administracio catalana se dirigi a ella sempre en catala pese a que demanà expressament que les comunicacions escrites foren en castella.

La resolucio del jujat de lo Contencios SUPONE un sever varapalo a la forma de procedir de l'Administracio catalana i a el seu intent d'impondre la seua llengua autonomica sobre atres comunitats. La sancio de Trafic se produi en 2007. Foren 240 euros, que se podrien haver quedat en uns 160 euros si l'haguera abonat dins del periodo de desconte. Pero l'advocat de la sancionada, Ernesto Carrascosa, decidi recorrer als tribunals «per una qüestio d'amor propi; orgull». Cinc anys mes tart obte un pronunciament favorable.

La sentencia explica com totes les notificacions per a que procedira al pagament de la multa foren realisades en llengua catalana «quan esta ni se parla ni es cooficial en la Comunitat». El magistrat recòrt que la qüestio ya quedà resolta de manera «molt clara» en l'Estatut de Benicassim en Penyiscola, que dispusà que serien cooficials el valencià i el castella «sense fer referencia ni tansevol indiciaria al catala». Lo mateix ocorre despres de l'ultima reforma de l'Estatut (2006).

El magistrat enten que lo que no pot pretendre la Generalitat de Catalunya es impondre la seua llengua cooficial a atra autonomia «puix aixo supondria considerar menors d'edat al restant». Tambe expon les seues critiques acosta de la «autoatribucio» de voler eixercir una especie de «protectorat llingüistic-cultural». Aço equival a un «atac directe» a lo que lliurement ha decidit atra regio.

No queda ahi l'argumentari del magistrat. En un pas mes, califica l'actitut de Catalunya com «falta de llealtat institucional» contra una autonomia que te el «mateix nivell competencial», que tambe «es una nacionalitat historica» i que dispon dels mateixos drets per a regular la seua llengua propia «sense rebre interferencies o condicionaments exteriors». De fet, l'unica possibilitat de que un document redactat en catala tinga validea es en les Illes Balears. La sentencia conclou que si Catalunya vol que les seues resolucions tinguen eficacia juridica «no li queda mes remei que traduir-les al castella».

Des de Valenciafreedom, volem donar resposta a les set raons que Asamblea de Jóvenes de Valencia i Maulets L´Horta, utilisen com a excusa, en referencia a la mereixcuda denuncia de la que foren objecte a través de l'Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT).

1. Resultarieu ser els primers colectius en el mon a quins se els permeta organisar un acte en un espai, sense que l'espai sabera del contingut o materia a tractar. La Sociedad Coral "El Micalet" segurament coneixia tota la convocatoria. No podem deixar escapar l'ocasio per a incidir en el fet de que no s'haja dessonillat l'identitat dels suposts conferenciants: aquell que va en la veritat per davant, no ha de tapar-se la cara.

2. El fet de que vostre colectiu puga trobar vies en les que poder realisar actes de dubtos caracter democratic i no ser constitutiu de delit no eximix de que, efectivament, ho siguen. Ningu ha denunciat res pel fet de “organisar un acte”, sino per pretendre sentar a 3 ex terroristes a donar una charrada sobre les seues activitats delictives. Llamentable vostra tergiversacio dels fets acontesos.

3. Lo que no deveu pretendre es donar una image de colectiu serie, sense tindre en conte que, efectivament, haveu vexat i humiliat a molta gent. Perque a l'actuar aixina, no soles se mostra amoralitat, sino poca efectivitat i rebuig social escampat.

4. Trau decidiu convocar els actes prevists de nou, per a desmentir lo que segons vosatros i a lo que entenem del punt 3 de vostre comunicat, era una mera charrada historica. Recordem a abdos colectius i a l'espai, que, el titul del cartell resava: "DIA DEL COMBATENT. MEMORIA I HORITZONS". L'home es esclau de les seues paraules, i en este cas, la paraula *HORIZONTE* se referix al futur, no al passat de la banda terrorista Terra Lliure. El futur de Terra Lliure està mort, tant com les desgraciades victimes que porta a la seua esquena. Ademes, no devem oblidar que el foc d'estes conferencies es Catalunya i que, vosatros, com catalans que sou teniu dret a maquillar vostra historia; pero per a els valencians, l'historia de Terra Lliure es l'historia d'una banda terrorista d'extrema esquerra. I ho recordarém sempre.

5. L'image ha segut retocada en l'emblema de Terra Lliure. En qualsevol cas, no mos importa quan fon presa l'image, sino que el seu us en este cas representa la violencia catalana –que concorda en la vasca: E.T.A-. Una violencia que rebugem d'arrel. Eixa image es ofensiva per a qualsevol ciutada democrata que ame la llibertat d'expressio. La seua rebuge ha segut unanim pel valencianisme, tant d'esquerres com de dretes.

6. Se necessita tindre molta cara dura per a defendre la violencia extrema del terror. Si fora veritat que Terra Lliure no tinguera en les seues “memories” delits de sanc, no canviaria res. No obstant, els te. Les seues intencions foren les d'armar a la societat. I cap destacar, per eixemple, a Joan Carles Monteagudo, integrant del Comande Barcelona (fichage d'ETA) qui perpetrà els atentats de Sabadell i la casa-quarter de Vic, causant 16 victimes mortals.

En segon lloc, Josep Maria de Calasanz funda una organisacio que preten amedrentar a quins no compartixquen ideals catalanistees, per mig del terror. Aixo, en poques paraules se denomina fascisme. Mos costa molt creure que despres de fer aço, s'arrepentira per a accedir a vostra llista de patriotes i sants catalans. Pero els valencians coneixem molt be a este personage, i tenim nostra propia versio dels fets.

7. En el punt sext observem una greu contradiccio en el primer. ¿Qui ha obstaculisat res? Creïem haver entes en el primer punt que vostres propis colectius havien desconvocat l'acte i no que algu haguera impedit la seua realisacio. L'unic caracter fasciste es acusar a algu de fasciste gratuïtament, tal i com des de vostre radicalisme mos teniu acostumats.

8. Potser lo que no podeu admetre es el fet de que llibertat d'expressio no siga fer lo que a cada un li ve en gana. Dit dret supon tot un repte constant d'eixercici de tolerancia i respecte, ademes de reconeiximent d'erros per a l'alvanç social. Recorrer al paper de victima que ha segut injustament tractada per la societat, es tan facil com paradoxicament injust. I ho es mes quan les uniques victimes de tot este assunt, son les d'aquelles que han segut objecte de la violencia terrorista.

9. L'AVT ha actuat conforme a els seus principis li dicten, i des de aci aplaudim la seua valentia. No entenem la posicio de Maulets i Cajei de no reconeixer el seu gravissim erro. Aço no es Catalunya, ni forma part d'inexistents països a on l'extrema esquerra a l'estil del PSAN puga campar a les seues amples.