El guardo, dotat llavors en 8.000 euros —el PP redui la quantia del premi a 1.000 euros despres de arribar a l'Alcaldia en 2011—, premiava obres de ficcio escrites en «catala», i s'entregava cada 9 d'octubre. La condenada per terrorisme Nuria Cadenas ho arreplegà en octubre de 2008 per la seua obra «AZ», una recopilacio de 26 contes que fon editada, com casi tota la produccio lliteraria de Cadenas, pel president de la pancatalanista «Acció Cultural del País Valencià» (ACPV), Eliseu Climent.
Cadenas no es l'unic vincul entre Alejandro Soler, ACPV i el terrorisme. Com desvelà este periodic en el seu moment, l'exalcalde socialiste firmà un contracte de 300.000 euros a canvi d'un archiu historic en abundant documentacio sobre ETA —contracte tambe cancelat pel PP—. Durant l'epoca de Soler, l'Ajuntament estreti la seua colaboracio en ACPV, i fon en eixe context en el que Cadenas —que ha treballat per a Climent en «El Temps» i la propia associacio pancatalanista— s'adjudicà el «Ciutat D'Elx».
J. SIERRA VALENCIA La protesta convocada ahir contra la prorroga de la concessio i el pagament de peages en l'AP-7 tingue un escas seguiment en la Comunitat Valenciana, a on els ciutadans havien segut cridats a boicotejar els peages de Castello, Algemesi i Sagunt en l'AP-7.
El Guardia Civil reforçà els controls en estos peages encara que finalment no fon necessaria la seua intervencio. Segons un video difos per un colectiu d'Algemesi contrari a la prorroga dels peages, els ciutadans que participaven en la protesta se llimitaven a comunicar al posat de control que no anaven a pagar per la seua rebuge a la prorroga del peage i esperaven pacients fins que el semafor se posava en vert.
Segons estos colectius, que havien segut convocats per la plataforma civica "Prou Peatges", en l'apoyo de SI i ERC, a no pagar l'import en les antepits este dimarts, coincidint en el Dia del Treballador, unes 2.500 persones no pagaren l'import dels peages en els trams de les autovies de peage en Catalunya.
L'universitat alacantina no es l'unica que s'ha prestat a albergar les conferencies de Cadenas. La Facultat de Filologia Catalana de l'Universitat de Valencia (UV) tambe contarà en la condenada per terrorisme en una conferencia que se dictarà el proxim 3 de maig, per a commemorar la batalla d'Almansa —efemeride que se celebra cada 25 d'abril—. El cicle ha segut organisat pel «Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans», que tambe impulsà el congrés celebrat la passada semana en Alacant.
El programa del congrés en l'UA incloïa la conferencia de Cadenas, el passat dijous, en calitat de «biograf d'Ovidi Montllor». La dirigent independentista —actualment milita en Solidaritat per la Independència (SI), el partit de Joan Laporta—, de fet, publicà en 2002 una biografia sobre el cantautor alcoyà a través de l'editorial propietat del president de l'associacio pancatalaniste «Acció Cultural del País Valencià», Eliseu Climent.
Exposicions i concerts
Segons el programa, publicat en la propia web de l'Universitat d'Alacant, l'objectiu del congrés era «fer visible la part viva de la llengua catalana en la ciutat d'Alacant». Entre els colaboradors de les jornades se conten el Vicerrectorat d'Extensio Universitaria de l'UA, la Facultat de Filosofia i Lletres, el Consell d'Alumnes de l'UA i la delegacio alacantina del «Institut d'Estudis Catalans» (IEC) —localisat en la seu Ciutat d'Alacant de l'UA, en la capital alacantina—.
¿Quantes voltes havem sentit dir que els valencians parlem catala perque en 1238, quan Jaume I conquistà el Regne more de Valencia mos portà el catala a través de les seues hosts catalanes que colonisaren nostre territori?
Està clar que la semblança entre el valencià i el catala actuals donen lloc a desfargalaments i dubtes sobre la mentira oficial i academica de la “unitat de la llengua”. Lo llogic es que dos llengües paregudes siguen, com poc, germanes, i d'ahi a concloure que son la mateixa llengua soles hi ha un pas. Per aixo el proces quimic-politic d'aproximacio del catala al valencià (vore prova Nº 11) i del valencià al catala (vore prova Nº 5) no te atra finalitat que el d'unificar dos llengües en dos histories i lliteratures totalment distintes.
Les semblances entre dos idiomes, el valencià i el catala, i especialment el catala de Lleida son producte de la gran influencia que el Regne de Valencia i llengua valenciana tingueren sobre el "Estudi General de Lleida" (universitat) i la llengua catalana en general des de el segle XIII al XVIII.
Ademes, tambe son degudes a l'influencia llingüistica (anterior a la "Reconquista"), que els exiliats "mossaraps" valencians, fugits de l'ocupacio musulmana, eixerciren en les poc poblades terres lleidatanes a on principalment s'acovilaren. Havem de pensar que la llengua que se parlava en Lleida, que pertanyía a la Corona d'Arago casi un segle abans de la Conquista de Valencia, era, a nivell oficial, el llati i a nivell oral popular, un romanç aragones en influencies del llemosi que se parlava en els veïns comtats catalans sobre sobirania francesa, pero sense oblidar la fort influencia del valencià migeval, l'unic que estava estructurat com idioma i que estava a punt de donar el seu segle d'Or, el primer de les llengües romaniques, i que donà, a la llengua dels lleidatans de l'epoca, moltes aportaments del valencià antic.
Potser fon per la pluja, pero el cas es que apenes uns centenars de persones, segons informà l'agencia Efe, acodiren ahir a la cridada d'Acció Cultural i la seua manifestacio del 25 d'abril.
L'associacio volgue donar-li protagonisme enguany als colectius d'estudiants, quins encapçalaren la marcha pels carrers de Valencia.
“Si no complim mos anem a l'infern. Cregau-me que el Govern obligarà a les comunitats a complir, perque l'atre escenari es portar-mos per davant a l'euro”, asseguren des de el Ministeri de Facenda. Es un diagnostic molt dur, sense miges tintes. L'Eixecutiu es conscient del “forat sense fondo” de les autonomies, i assegura que posarà remei “sí o sí” perque “de lo que se parla es de la viabilitat” de la moneda unica.
La Llei d'Estabilitat Presupostaria sera la ferramenta per a forçar a les regions. Al Govern no li tremolarà el pols, asseguren. I el temps s'agota: el proxim dilluns, dia trenta, Cristobal Montoro deu tindre damunt de la taula els plans de sanejament de les comunitats confirmant que podran complir en el 1,5% de deficit public. El seu equip estudia la viabilitat dels “papers” que els van enviant, cada partida, i els tornen en els pertinents anotaments. A dia de hui, foren de tornada el 90% dels informes rebuts, alvançà La Razón.
Del paquet de compromisos que Mariano Rajoy remesa esta mateixa semana a Bruseles, el Programa d'Estabilitat i el Pla Nacional de Reformes, la clausula mes important es, sense dubte, el compromis de compliment de deficit. De l'Estat, i de les comunitats. Aixina ho transmet, a través dels caixers habituals, el gabinet del president a les institucions comunitaries. I d'ahi que, si no hi ha atre remei, haura intervencions.
El Govern no amaga esta possibilitat. “Se fara si se te que fer”, afirmà, este mateix dimarts, el ministre de Facenda. Les negociacions estan sent “intenses, dures”, pero Montoro se mante inflexible. “Si fan els deures, l'Estat els ajudarà en tot lo possible, pero tenen que fer-ho”, assegura el seu entorn. “Tots estem en el mateix barco, pero sense trampes”, afigen. Illes Balears, Regio de Murcia o Extremadura aproven estes dies severes plans de reestructuracio en arees molt sensibles. Rajoy ya els digue -en la reunio mantinguda en els seus barons la passada dia catorze- que no havia atra via.
La conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya ha anunciat este dimarts que a partir d'esta vesprada estara activa la seua web per a que els ciutadans delaten als autors d'episodis de violencia gallipontera, colaborant en la seua identificacio, en imagens de 68 sospitosos de participar en els altercats de la folga general del 29M.
En roda de prensa, el director de la Policia, Manel Prat, ha explicat que a esta pagina se podra accedir a través de la web dels Mossos d'Esquadra, a on apareixera una pestanya en imagens de disturbis galliponters i el lema "Colaboracio ciutadana contra la violencia urbana".
En el moment de ser activat, esta web contarà en 231 fotografies i 3 videos, obtinguts de fonts policials i publiques –com mijos de comunicacio i xarcies socials–, per a que els ciutadans els ajuden a identificar a 68 persones que supostament participaren en els disturbis del 29M i dels que desconeixen el seu nom.
Prat ha senyalat que son conscients de que la nova web pot ser objecte de "atacs masius", encara que ha advertit que els Mossos d'Esquadra estaran molt atents i que la web conte en elements de proteccio interna que els ajudaran a identificar als autors dels intents de sabotage informatic, que en cas de ser descobert se podrien enfrontar a penes d'entre 6 mesos i 3 anys de preso.
¿Vols quedar-te en casa? ¡Esta semana no tens motius! Tres dies per a vore teatre en llengua valenciana, conferencies, paelles i moltes mes activitats per a tots. Esta semana no pots quedar-te en casa. ¡Vine en mosatros! ¡Vine al GAV!
Dijous 26 d'Abril: A les 20h en la seu central del GAV i dins del cicle dels ultims dijous de mes, representacio del milacre: LA PESTA VENÇUDA a carrec dels chiquets de l'altar vicentí del Tossalt, guanyadors per quart any consecutiu del concurs de milacres de Valencia. A la finaliçacio del mateix se oferira la tradicional picaeta valenciana del GAV i podrem vore junt a la Penya Valencianista del GAV el partit de tornada de la Europa Leage entre el Valencia i l'At. de Madrit.
Divendres 27 d'Abril: A les 20h conferencia en la seu central del GAV (C/Pintor Gisbert,17 del Cap i Casal) a carrec del mestre i periodiste Josue Ferrer, que baix el clarificador titul de: “LA EDUCACION EN ESPAÑA, EL MAYOR CIRCO DEL MUNDO”, donara un repas en el seu estil acit i directe a d'un dels temes, junt a la sanitat, mes d'actualitat.
Dissabte 28 d'Abril: A les 12 h. Ofrena floral i parlaments davant del monument als Maulets en l'Av. Regne de Valencia del Cap i Casal. A continuacio mos traslladarem tots junts a la seu del GAV a fruir de les tradicionals paelles jagants que cuinarem i mos menjarem en mig del carrer Pintor Gisbert al voltant de les 15h. 17'30h. XXV Concurs Internacional de TRUC GRUP D'ACCIO VALENCIANISTA. Totes les parelles que vullguen participar podran apuntar-se en Secretaria del GAV fins a les 17h del mateix 28 d'Abril.
EL MISTERI D'ELIG, UN MONUMENT A LA LLENGUA VALENCIANA ANTIGA QUE PARLAVEN ELS MOSSARAPS VALENCIANS ABANS DE LA CONQUISTA DE JAIME I.
En mes de 7 segles d'antiguetat i en llengua valenciana antiga, el Misteri d'Elig es una prova mes de l'existencia d'una societat cristiana mossarap que baix el domini musulma parlava i resava en llengua valenciana abans de la conquista cristiana de Jaume I i de la suposta i falsa “colonisacio cultural catalana”.
¿Quantes voltes havem sentit dir que els valencians parlem catala perque en 1238, quan Jaume I conquistà el Regne more de Valencia mos portà el catala a través de les seues hosts catalanes que colonisaren nostre territori?
Oh cos sagrat glorificat
de la Verge Santa i pura,
hui seras tu sepultat,
i regnaras en l´altura.
apostols e amics de Deu.
este cos sagrat pendreu
e portaulo a Josafat
on vol sia sepultat
Aixina, la teoria catalaniste de que en el regne more de Valencia o Balansiya desapareixque el sustrat cristia durant l'islamisacio de nostres terres es del tot punt fals. Com havem vist, les arabistees Amparo Cabanes Pecourt, catedratica d'Historia Migeval i el DR. D. Antonio Ubieto Arteta, tambe Catedratic d'Historia, a l'entregar el rei moro Zayan les claus de la ciutat de Valencia a Jaume I li digue lliteralment, segons conte la cronica: «En la ciutat de Valencia conviuen musulmans, gent noble del meu poble, junt a cristians i judeus. Espere que sapia governar-los per a que continüen vivint en la mateixa harmonia i per a que treballen esta noble terra conjuntament. Aci, durant la meua regnat, eixien provessons de Semana Santa i els cristians professaven la seua religio en tota llibertat, ya que nostre Coran reconeix a Crist i a la Verge. Espere que voste concedixca el mateix tracte als musulmans de Valencia».
Es, precisament eixa societat mossarap cristiana preexistent a l'aplegada de Jaume I, la que mantenia, especialment, l'us oral de la llengua valenciana. De fet, se li cridava igual a la llengua com a quins ho usaven: “moçarab”. Eixa llengua es en la que oraven els cristians valencians i que donà lloc a obres en valencià anteriors o coetanees a la conquista de Valencia. (vore: prova Nº 9: “La Biblia Parva” Prova Nº 10: el “Epistolare Valentinum” Prova Nº 13: “Les virtuts de la mesura, la temprança y la pertinença"
| 4245 noticias en total (425 páginas, 10 noticias por página) |
 |  |
