Demostrant la veritat i defenent al nostre poble
valenciafreedom es com un sol brillant
fa reluir la senyera valenciana
sempre orgullosa, bonica i palpitant,
seguint el valuart de molts i moltes
defenent la veriat
en la identitat de tot lo nostre
per que es com un chiquet que comença a respirar
en el moment que mes fea falta
i es necessitava de veritat,
en el blau del mar de Valencia
ficant-li groc de les espigues del camp
en lo roig de la sanc derramà
fa sentir viu l'orgull de ser un valencià,
caminant que camines
buscant la safor
d'anar per terres valencianes
ya t'has fet un trovador,
un trovador que somia
en un mon molt mes millor
en la olor de polvora de falles
en la vida i la passio,
valenciafreedom veu del poble
firma de garra i una canço
agarrant el meu himne bonico
yo el passege per tot lo mon,
que defenent l’historia
d'un poble lluitador
que sempre a destacat en qualsevol banda
per l’orgull i dedicacio,
Valencia terra meua
Valencia del meu amor
yo et dedicare a tu poemes
i tambe alguna canço,
una canço que parle
de la teua lluna i el teu sol
que des de la antiguetat volgueren acunar-te
i regalar-te ixes belles flors,
terra valenciana
olor a bon ví polvora i passio
lo que mes orgullos me fa en esta vida
es haver naixcut ací
en el teu interior,
terreta bonica, amor i ilusio
gracies per fer-me creixer
en el parais que es el teu esplendor,
i a tu valenciafreedom, donar-te la rao
puix gracies a tu me sent cada dia
mes fort i lluitador,
gracies valenciafreedom
gracies de tot cor.
Yo también quiero dedicarle algo a esta Web, aunque no sea en verso como ha hecho Miguelescu; llevaba tiempo echando pestes con las noticias que recibía de la vecindad del Este; y el día que os conocí, para mí fue proverbial: en esa época, encima tuve que capear con mi divorcio y encima con una extraña enfermedad cuyo tratamiento me dejaba secuelas. Desde que entré con vosotros, mis mensajes (que además tenía una gran necesidad de difundirlos), han supuesto un desahogo e incluso una auténtica terapia; nos hemos hecho un auténtico intercambio cultural en el que nos hemos enseñado y aprendido mútuamente. Gracias por todo: la lucha continúa.
Yo tamién quiero adedicarli cualcosa ta ista Web, encá qué no siga en berso como ha feito Miguelescu; lebaba tempio chitando astros con as notizias que reculliba d'a bizindalla de Salién; e ro diya que tos conoxié, ta yo ba estar proberbial: en ixa puenda, antiparti abié á capeyar dán o mio esburzio e aparti dán una estrania malotia o cualo tratamién me dixaba laquias. Dende que bo dentrar con busatros, os meos mensaches (que antimás eba una gran nesezidá d'espardirlos), han suposau una esbanzada e mesmo una autentíca terapia; mos emos feito un auténtíco entrecambeo cultural en o cualo mos emos amostrau e alprendíu mútuamén. Grazias per tot: a luita contina.
Yo tamién quiero adedicarli cualcosa ta ista Web, encá qué no siga en berso como ha feito Miguelescu; lebaba tempio chitando astros con as notizias que reculliba d'a bizindalla de Salién; e ro diya que tos conoxié, ta yo ba estar proberbial: en ixa puenda, antiparti abié á capeyar dán o mio esburzio e aparti dán una estrania malotia o cualo tratamién me dixaba laquias. Dende que bo dentrar con busatros, os meos mensaches (que antimás eba una gran nesezidá d'espardirlos), han suposau una esbanzada e mesmo una autentíca terapia; mos emos feito un auténtíco entrecambeo cultural en o cualo mos emos amostrau e alprendíu mútuamén. Grazias per tot: a luita contina.
aço que es?? en quin idioma està escrit?
_________________ Valencians...¡Parlem Valencià!
¡Lo millor per a defendre una llengua es parlarla!
¡¡VIXCA LA PATRIA!!
La verdad es que la poesia es preciosa. Joer...aqui entre videos, campañas, mensajes en el foro y poesias...el catalanismo con nosotros no se va a aburrir !! creo que esta es la web que más movimiento tiene en el Reino de Valencia. Un 10 para VALENCIAFREEDOM y para SUS MIEMBROS!!
Joer rudyweiss, no se si llorar contigo o con la poesia
Estoy flipando. Espero que todo te salga bien tio. Recuerda que la vida esta llena de altibajos, y siempre hay que estar en la cima..aunque se la cima más baja de la vida. Hay que ser optimista, aunque cueste...es la unica manera de enfrentarse a los malos momentos. Yo tengo un lema: "si el problema tiene solución..¿para que te preocupas; y si no lo tiene...¿para que te preocupas? Es mi Filosofía de la vida y no me quejo. Espero que tus problemas tengan solución tio.
Venga un abrazo tio!
_________________ El Reino de Valencia no habla "dialecte barceloní"
Perdonar que no haya contestado antes este post he estado muy liado...
miguelescu es gente como tu la que consigue que recapacitemos sobre lo de poner un foro para poesias, realmente sabes escribir y expresar sentimientos cercanos a todos.
Nos acabas de dar una bocanada de aire fresco.
Muchisimas gracias por tus palabras, el poema a mi si que me ha llegado al corazon...sinceramente gracias.
rudyweiss, el intercambio como bien dices es mutuo, todos tenemos algo que parender del resto, aprovecharlo para mejorar nuestro autoestima se hace necesario.
Nunca llegue a creer cuando iniciamos este camino que llegaramos a ser tan necesarios. Eso nos lleva a seguir en la lucha...La moral que cada uno de vosotros nos dais con vuestras palabras son nuestra fuerza.
Muchas gracias tambien, recordar que la web la hacemos todos.
Tranquilo: ¡Si no puedes hacer el amor, haz la guerra! Por mi parte, nada ha conseguido borrar mi sonrisa y mi sentido de humor inglés. Por cierto, me gustaría que me explicara el administrador por qué ha cambiado a mi Emoticono favorito (Mr.Green) que tantas veces he socorrido cuando mandaba mensajes en tono irónico y/o sarcástico. He aprendido a sacar el lado positivo a todo; podéis estar tranquilos que todavía tengo muchas "guindillas" que depositar por aquí.
_________________ ¿Eres de Picassent o contornà? Vine al GAV Picassent. Fica't en contacte en mi en un Mensage Privat o als usuaris RomagueraGAV71 o SomValencians.es.
Catarroja aigua roja i el moli sense forment i les chiques guapes en Alcasser i Picassent.
Rudyweisss, opino igual tanto en lo emocional como en lo de "ECHO DE MENOS EL EMOTICONO VERDE DE LA RISA"...ERA ESENCIAL es como este: pero sin los dedos y de color verde,
_________________ El Reino de Valencia no habla "dialecte barceloní"
_________________ ¿Eres de Picassent o contornà? Vine al GAV Picassent. Fica't en contacte en mi en un Mensage Privat o als usuaris RomagueraGAV71 o SomValencians.es.
Catarroja aigua roja i el moli sense forment i les chiques guapes en Alcasser i Picassent.
BAT: Muchas gracias por el elogio y ya de paso por lo que acabas de decir del Emoticono; sentía la necesidad de echaros una mano en lo que fuera posible (para algo estuve años investigando vuestra cultura no sin tener que capear numerosos obstáculos) y de paso en ese tandem enseñar-aprender, que, como antes he dicho, ha sido la mejor de las terapias que he recibido.
Una acarrazada e de res, chiquet (Un abrazo y de nada, hombre).
Psd.: No sé si te habrás enterado sobre el asunto del Emoticono que para mostrar asco, vomita, y del que dos miembros han puesto dos ejemplos (muy acertado el primero, y el segundo no está nada mal pero en vez mostrar asco, mostraba vomitar por cogorza galopante); lo digo para apuntar la posibilidad de incorporarlos también a la Galería de Emoticonos.
Cual lluna caprichosa
elegant i genial
estrucant tot el temps
fiques motes de pau,
llapiseres de tintes chines
abrevaders de pa
paisatje tens vista
de paper de celofán,
camí en pedres d’or
i en les mines sucre i mar
l’sal ya es trova en els rius
i la teua veu es pot ascoltar,
allá en lo alt,
en el temps,
en lo vent,
como un instrument disposat a tocar,
i a tot li dones sentit
no mes per les teues cordes fer sonar,
li dones la forma que moldetja
tota la crua realitat
a les coses els camvies el nom
i a les nits el lloc d’astar,
talisma de l’meua retina
dels meus ulls i pietat
eres tu l’cosa mes fina
mes elegant i genial,
past vert que ilumines
a l’vida al pasar
pincell tornat llenç
i mai mos dixes d’amar,
de tocar les teues cordes
puix en un instrument d’aire et convertirás
i del matí et tornaras l’amo
tocant els minuts al pasar,
al sentiro,
al ploure,
al saber,
als pardals i a la mel,
a tot lo que ascomense per “seta”
i a tot lo que continga Miquel,
pescaor tu eres poeta
de les aigues i del mar
i yo soc caçaor de paraules
i el ví sense most es fara,
se tindra tal visio de l’vida
i sempre tot sense mirar,
que sera el univers donat voltes
sobre un marc de vidre ansomiat,
dalt un nubol,
dalt un planeta,
sobre el sucre del mar
ya que la l’sal es va cambiar per verd
i el verd es va cambiar per vulgar,
les roses ya no creixen en semillas
pero fan aulor exactament igual,
ya que per aon vages elles naixen
i al paisatje el arcoiris li donaran,
mesclant les paraules
i mesclant un tulipá
les frases tornen a tindre sentit
i les aus del cel l’infinitat,
les acelgues son corals
que creixen al caminar,
azabache, plumer i ploma
corda per a botar,
poema as segut pintat
no mes en la imaginasio utilisar.
miguelescu.
Ultima edición por BAT el Dom, 12 Nov 2006 12:26 am, editado 1 vez
VALENCIAFREEDOM (Poema 2)
Torne a escriure unes lletres
de la primera ah l’ultima plasmaes de ilusio
dedica ah les persones que fan posible
este puesto magnific, al que pertenesc yo,
valenciafreedom es el seu nom
i tots som con germans de veritat
defenent la nostra terrá
i les nostres senyes d’intitat,
del atac catalaniste, que mos vol colonisar
per que terrá com Valencia
per a on busques en el mon
no la trovaras,
tan bonica i elegant
tan esplendorosa i gegant
¿ pero que voleu que vos diga?
si es que soc un valenciá,
desde chicotet ya se me erisava
tota la pell al sentir
el himne de nostra terra
i valenciafreedom, tu hu as tornat a conseguir,
que vixca Valencia
i vixca els valencians
i si algú catalá no li sembla be
que se vaja a fer la má,
que ya estic ben cansat
de la mania de colonitsar
a una terra que no es rendix
per banda dels catalans,
per defrende a ma terrá
estos catalans ignorants
me diguen que soc faxista
¡ ah i Deu ¡ que inutils que estan,
que estos carabases
si en els llibres es fiquen demá
que un burro ya vola
ells se o hu creuran,
i es que esta tot molt clar
sino tenen res i o hu poden furtar
manipulen be l’historia
i tot o hu agarraran,
pero ací esta valenciafreedom
pa ser com el guardiá
i defendre a la nostra terrá
del invasor catalá,
lo dit amics
vixca Valencia i vixca el valencia
i si a els catalans es pica
que arreen a fer la má.
CATARROJALa meua Catarroja volguda
es un petal de flor d'una Valencia gran
banyà per les aigues de l’Albufera
regà pels camps d'arros que van fins el Palmar,
l’horta sur valenciana
en Massanasa, Albal i Beniparrell
en Alfafar, Silla, Alcacer,
La Torre, San Marceli i Picasent,
terra de gent traballadora
poeta em vaig fer per la passio
la passio d'un mon que em regalava
en Valencia una posá de sol,
que el caballer antic encara està viu
en l'interior d’un valencià
i es que per la sanc corren les victories
com un Don Quixot jagant,
que en les nits de les albades
els festers sempre van a buscar
a les festeres guapes i hermoses
que esta terra sap regalar,
la olor del camp novell
es com un instrument musical
que sempre et toca el cor
que sempre et recorda el ser valencià,
que les barraques alçen la llum
d'una nit estrelà
en que la lluna es mostra de blanc
en que no es fa de rogar,
agarre la meua guitarra
per a començar a cantar
la canço que viu dins de mi
la melodía del meu camp,
Valencia terra de poetes
yo et passejare per lo mon
per a quant algu diga ¿d'a on eres?
yo dir-li el teu nom,
la plaça de la Verge
a mi m’enchisa anar
a inspirar-me en els meus poemes
a vore a la Verge dels Desamparats,
el barri del Carme
les torres de Serrans
per a allà per a on passe
el cel me sembla agarrar,
la teua olor a roses
la teua olor a azahar
Valencia que bonica eres
i el Meditarraneu el meu mar,
de dir-te coses me sent vulnerable
me sent com un chaval
que està maravillat per les coses
que està orgullos de ser valencià,
la plaja Malvarrosa
el meu lloc preferit
per a banyar-me en les teues aigues
per a dirt-e lo que te dic,
hui mirare al cel
i si estiguera encapotat
es per que la lluna valenciana
te vergonya allà en lo alt,
si en canvi el cel estiguera estrelat
es per que esta nit la lluna
iluminara tota la meua ciutat.
Baix la llum de la lluna plena
el chic sen va cantant
arreplegant les fulles seques
que el sol va dixant
pensant en delicadea
en l'himne regional
i cantant per tota l'horta
l'himne valencià
els colors de nostra senyera
ell els pinta per lo camp
el groc de les espigues
en el blau del aigua al regar
el roig de l'sanc que li brota
al defendre als seus germans
ell no anten d'histories
de la gent malogrà
pues sempre pensa en els seus somnis
que vol ferlos realitat
i ell li canta a la lluna
que vixca els valencians
y arrea a la seua barraca
a prepararse el seu sopar
agarra la seua guitarra
i es disposa a entonar
que vixca Valencia
i vixca els valencians
per que terrà mes bonica
en lo mon no i ha
la nostra albufera
i les torres de serrans
les falles i la polvora
en els vins valencians
fan d‘este tros de terrà
el paraïs terrenal
l'amor per lo nostre
la brisa i el cantar
valencià de peus a cap
i l'honor de ser un valencià.
miguelescu.
EL VENT BUFA EN EL MAR
Este poema mai o hu seria
ni tampoc tindria melodía
si tu la dama mes hermosa
no estagueres ací,
si les nits no begueren de les teues rises
i els dies copiaren el teu calor
les hores pasarien i pasrien
i no trobarien mai ninguna raó,
algo que tu tens i desprens
que es el secret de la emocío
de la brisa i els paisajes
de tota la força de la ilusió,
de les vespres en color de mel que tu les pintes
de la lluna refleja en el mar
de desojar margaritas en lo camp
i el desti que dixa la porta oberta al pasar,
este poema no o hu seria
res de bonico i tenaz
res que puga asemejarse
a pintar el teu cos nuet en el mar,
al brillar de les estreles en el teu cos
i el teu monyo poder el vent enredar
agararte les mans juntant els cosos
i dirte lo bonica que estas,
es aventura
es sonmi
es esperansa
anyoransa de trovar,
la teua mirá creua en la meua
i els teus llavis per ansomiar,
riere en la vida
cantar en alegria
camuflat de color blau del mar,
per a que la lluna brille en mosatros
i la teua silueta axina es puga mostrar,
que les nits ya no tenen sentit
puix el mar a la lluna se va anar a buscar,
com yo te encontre a tu en el camí
els color es junten al brillar,
com aulor a vida nova
aulor a recíen nascut
que en força conseguix plorar,
donant fe dels sonmis e ilusions
que la vida li donara,
el sentir d’una terrá
el sentir de la veritat,
eres tu la que sempre me inspira
per estes lletres en poemes tranformar,
que el vent ya no es el mateix
que a cambiat de lloc al bufar,
per a poder bufar al destí
i aproparlo algun lloc llunya,
un lloc remoto
plagat d’humiltat
de esperanses i sonmis de la vida
nos esta disposta a regalar,
com torero que bota al ruedo
desijant torexar,
els poemes sempre tenen un sentit
que esperen que tu els pugues trovar,
que el vent el cel a format
en els nublos el teu nom en la inmensitat,
i en el firmament sa quedat
per a que desde terrá tu o hu pugues mirar,
i es que asó que conte a pasat
yo o hu vaig contemplar
mentres dormia en la meua habitacío
i ansomiaba en volar.
miguelescu.
ELS MOMENTS QUE TU GUARDES
Despertant del somni d’un llarg corregut
cuant la llum es palpa en un matí fresc
ya arribat el moment presis i caprixos
de que els camps d’arros el bufe el vent,
les notes daurades de esta terreta
que fan resonar alla en lo alt
rebomboris i musica de festa
polvora i castells en el cel esclatant,
bandurrias i dolsaines que se mesclen
entre els cantincs armoniosos dels juglars
a la megua terra valenciana
en una nit en el sopar baix del bras,
que bufe el vent de llevant
pa dur esta aulor de la megua terra
a totes bandes i lugars
als puestos que ansomien en ella,
cami en pedres i llavors
que dels santuaris del camp te acompanyen
deixa de ser trovaor
i vanyat en les aigues dorades,
Valencia que moments tu guardes
en els camps d’arros i al sonar de les dolsaines
dixam que et diga que te vuig
i acompanyam per ah on vuiga que vajes.
miguelescu.
LA MEUA SENYERA
Una molt seria sensacío
m'ha recoregut tot lo cos
de vore la meua senyera
alçà en lo llunt al costat del sol,
l'aire templava calent
la brisa em duia del mar
i yo somiava i pensava
l'orgull de ser valencià,
la terra dels meus antepassats
que la varen cuidar i fer creixer
i yo he agarrat el regal
de cuidar-la i voler-la per sempre,
mar que banyes la meua terreta
en les ones festejant
que haveu arrivat a la plaja
i que de Valencia s'haveu enamorat,
baix la llum d'esta lluna brillant
yo me sent un trovador
un trovador que apart de cantar-li a la vida
tambe li canta a l’amor,
a l’amor d'una terra
a l’amor d’un sentiment
a l’amor d'una vida sancera
en la meua senyera al vent.
miguelescu.
LA MEUA TERRA
La meua Catarroja volguda
es un petal de flor d'una Valencia gran
banyà per les aigues de l’Albufera
regà pels camps d'arros que van fins el Palmar,
l’horta sur valenciana
en Massanasa, Albal i Beniparrell
en Alfafar, Silla, Alcacer,
La Torre, San Marceli i Picasent,
terra de gent traballadora
poeta em vaig fer per la passio
la passio d'un mon que em regalava
en Valencia una posá de sol,
que el caballer antic encara està viu
en l'interior d’un valencià
i es que per la sanc corren les victories
com un Don Quixot jagant,
que en les nits de les albades
els festers sempre van a buscar
a les festeres guapes i hermoses
que esta terra sap regalar,
la olor del camp novell
es com un instrument musical
que sempre et toca el cor
que sempre et recorda el ser valencià,
que les barraques alçen la llum
d'una nit estrelà
en que la lluna es mostra de blanc
en que no es fa de rogar,
agarre la meua guitarra
per a començar a cantar
la canço que viu dins de mi
la melodía del meu camp,
Valencia terra de poetes
yo et passejare per lo mon
per a quant algu diga ¿d'a on eres?
yo dir-li el teu nom,
la plaça de la Verge
a mi m’enchisa anar
a inspirar-me en els meus poemes
a vore a la Verge dels Desamparats,
el barri del Carme
les torres de Serrans
per a allà per a on passe
el cel me sembla agarrar,
la teua olor a roses
la teua olor a azahar
Valencia que bonica eres
i el Meditarraneu el meu mar,
de dir-te coses me sent vulnerable
me sent com un chaval
que està maravillat per les coses
que està orgullos de ser valencià,
la plaja Malvarrosa
el meu lloc preferit
per a banyar-me en les teues aigues
per a dirt-e lo que te dic,
hui mirare al cel
i si estiguera encapotat
es per que la lluna valenciana
te vergonya allà en lo alt,
si en canvi el cel estiguera estrelat
es per que esta nit la lluna
iluminara tota la meua ciutat.
miguelescu.
MAR MEDITERRANI
Allá aon el sol i el mar naixen
aon la lluna te un atre color
aon les montantes a els seus peus aguarden
es trova el Mediterrani del meu amor,
yo soc poeta per este paisatje
les segues aigues en ma sanc duc yo
histories i leyendes per a contarte
que en la meua guitarra et cantare amor,
les seues gents lliures i ansomiadores
a les que mos adopta este sol
estes aigues de Valencia mos bautisaren
les del Mediterrani del meu amor,
el seu color es distint
no te en la terrá comparacío
i per mes que yo ou esplique
ixe es el Mediterrani del meu amor,
terrá de navegants
de pintors de poetes i de sol
les seues pasions vestixen la meua anima
i em combertixen en lo que soc,
l’amor mes dolçs i sincer
ací el podras trovar
vanyat per estes aigues
les del Mediterrani
el meu mar.
Yo soles m’incline
davant ma senyera
perque es la meua patria
perque es la meua ensenya.
Camina i vine
dona’m ta mà llaugera;
compartix, en alegria
la devocio verdadera
d’abraçar un tros d’historia,
que està en nostra vida
ben forta i duradera,
marcada en la memoria.
I tot ho mereix, bella,
tot li oferim a veu sincera,
que tricolor combine
harmonia, pau i espenta
ya que en passio i corpenta,
ya defenem sancera
a nostra sempre senyera,
que es blau de cel tranquil,
en pla a l’asta a llenya,
i causa en greu estil,
admiracio per estrela,
i sobre un camp paralel
d’or cosit al blau per fil,
i la nit ens remou, i desvela
al vore que sobre l’engroguit
unes flames roges en tela
que fan les barres sobre el llit.
I esta composicio, plena
de la que ens enorgullim
tenim el gust [no la pena]
els que per ella vivim
de nomenar-la senyera,
puix valencians, d’esta terra
per ella naixem, morim
breguem a l’espera
de que nos duga un dia
sense nit.
Vullc recordarvos ma historia
el llati es descomposava
i per señirme de gloria m´afegí sa veu notoria
cada rasa que´m chafava.
I axina va naixer l´idioma
el parlar mes dolç que hia
en l´influencia de Roma, Grecia i els fills de Mahoma...
nostre IDIOMA VALENCIA!!!!
La porte dins de l,entraña
la sentá el PARE FULLANA
en la academia d´España
i com l´historia no engaña
es dia sols VALENCIANA; VALENCIANA; VALENCIANA!!!!!
La d´AUSIES, VIVES, VICIANA
la que LLORENTE desgrana en LES CARTES DE SOLDAT
la que EN JAUME al conquerir vos jure que açi es trová
per aixó no els disem mes mentir açi es parla el....
VALENCIÁ
Yo soles m’incline
davant ma senyera
perque es la meua patria
perque es la meua ensenya.
Camina i vine
dona’m ta mà llaugera;
compartix, en alegria
la devocio verdadera
d’abraçar un tros d’historia,
que està en nostra vida
ben forta i duradera,
marcada en la memoria.
I tot ho mereix, bella,
tot li oferim a veu sincera,
que tricolor combine
harmonia, pau i espenta
ya que en passio i corpenta,
ya defenem sancera
a nostra sempre senyera,
que es blau de cel tranquil,
en pla a l’asta a llenya,
i causa en greu estil,
admiracio per estrela,
i sobre un camp paralel
d’or cosit al blau per fil,
i la nit ens remou, i desvela
al vore que sobre l’engroguit
unes flames roges en tela
que fan les barres sobre el llit.
I esta composicio, plena
de la que ens enorgullim
tenim el gust [no la pena]
els que per ella vivim
de nomenar-la senyera,
puix valencians, d’esta terra
per ella naixem, morim
breguem a l’espera
de que nos duga un dia
sense nit.
He de reconeixer que soc fan dels teus escrits, tots son magnifics i es per aixo que recomane llegir el teu blog a tot bon valencianiste puix com en este poema has demostrat, en ell es pot gaudir d'un bon sentiment de valenciania.
En gent com tu, dona gust ser valencianiste.
Anim i continua aixina puix tens un gran futur per davant
P.D.: ¡Feliç any nou!
_________________
...En l'orgull de sentir-se valencià està la clau de ser-ho...
Vullc fer-te vers lliure
------------------------
Desperta de la teua nit
oblida la teua vesprada
que és ara hora de profit,
i és temps de matinada
que dóna alent al viure
al vore la llum calmada.
I penetra en somriure
que trene emocionada
per convertir-te en vers lliure
treque l'incorrecta rima,
desfaig l'antic en l'escriure
i et retorne a la vida
que en un temps fon insulsa
tota trista i resentida.
Pren esta mà bona i justa
que et vol fer poesia
fer-te simbol com la murta
ho és de la romeria.
I si no poguera en lletres
honrar la llum del meu dia
demanare a les estreles
que m'ajuden com a guia
per a entendre com se lliura
un vers de la melancolia.
La primera que faig, no patiu que aniré millorant ;)
Un nou d'octubre
Un blau al cel ilumina hui el día
es nou d'octubre incitant germanía
per lo carrer l'alegría en la gent rebosa
tot per sentirte valencià lo cor t'engrosa
pell de gallina i ariçonada per tot lo cos
i es que a més d'un sentir-ho li dona tos
prou ya de lladres i més llealtat a lo Regne
que pren Alacant, Castelló i Valéncia terme
Ya el rey Jaime diferenciar cultura volía
perque el Regne d'Aragó embeja mos tenía
i no patiu valencians, que després de la tempesta
vindrá; calma i pau en forma d'una bona festa
que junt a nostra mare de Deu i al sant Ferrer
mos donen forçes per a saber lo que degam de fer
per que som valencians de lo Regne
Alacant, Castelló i Valéncia terme
Puede publicar nuevos temas en este foro No puede responder a temas en este foro No puede editar sus mensajes en este foro No puede borrar sus mensajes en este foro No puede votar en encuestas en este foro
Todas las horas son GMT + 2 Horas
Página 1 de 2Ir a página
!! creo que esta es la web que más movimiento tiene en el Reino de Valencia. Un 10 para VALENCIAFREEDOM y para SUS MIEMBROS!!
pero sin los dedos y de color verde, 
